MIRA Lab, tres dies dedicats a la recerca i la formació en tecnologia i arts visuals en directe

novembre 11th, 2013 No Comments

© Arnau Dalmases

Tant les arts visuals com els esdeveniments en directe busquen noves formes d’expressió, interacció i exposició, i han trobat en la tecnologia (de projecció, generació o interactivitat) un perfecte aliat per crear nous espectacles i dimensions en l’art visual. En aquest nou context cultural i artístic, on el new media està permanentment present, el MIRA Festival aposta en la seva tercera edició per la creació del MIRA Lab, un esdeveniment internacional dedicat exclusivament a la recerca i la formació en tecnologia i arts visuals en directe que reunirà, del 14 al 16 de novembre al CCCB artistes, desenvolupadors i col·lectius nacionals i internacionals especialitzats en aquest àmbit.

Oriol Pastor, director del MIRA Festival, assenyala que el MIRA Lab compleix la funció de difusió i de coneixement: «explicar el com i el perquè, el procés de molts  projectes audiovisuals i artístics». Adreçat tant a professionals com a neòfits, el MIRA Lab neix«amb la finalitat de trencar les barreres i augmentar l’interès per disciplines com el mapping, la programació creativa i la interactivitat».

© Ceci Fimia

9 tallers, 3 conferències, 3 debats, 2 espectacles AV, projeccions, presentacions i competicions, i un Espai Hack de networking conformen la primera edició del MIRA Lab, l’aposta del MIRA 2013 per promoure l’intercanvi de coneixements entre tots els agents implicats en la indústria creativa i el new media. Aprendre, mostrar i compartir la fusió entre l’art i la tecnologia en un esdeveniment internacional que fomenta la transversalitat dels participants i les trobades cara a cara, que posa l’èmfasi en el procés i que aposta per la creativitat a través d’activitats innovadores.

El MIRA Lab «busca diferenciar-se d’altres festivals de new media de Barcelona i Catalunya no només en la temàtica, sinó també en el format. Crea durant tres dies un espai de reunió i difusió per a tot el sector de les arts visuals, la tecnologia creativa i els nous mitjans al centre de Barcelona». David Domingo, codirector d’aquest nou esdeveniment, explica també que el MIRA Lab «cobreix diverses temàtiques, obertes a públic de tot tipus: des dels desenvolupadors més experts que busquen una formació avançada o els artistes que volen ensenyar la seva obra, a agències i empreses que volen descobrir noves tendències, i també públic general que vol conèixer una mica més sobre aquestes disciplines».

Les activitats de cada jornada corresponen a una temàtica diferent:

  • Dijous 14 de novembre: Espai i projecció
  • Divendres 15 de novembre: Programació creativa
  • Dissabte 16 de novembre: Interactivitat

© Albert Miralles Gabarró

Philippe Chaurand (creador del software Millumin), Yannick Jacquet (artista d’AntiVJ), Ewelina Aleksandrowicz i Andrzej Wojta (Pussykrew), Luca Carrubba (Esterotips), Miguel Espada i Juan Santacruz (Espadaysantacruz), Eloi Maduell (Playmodes), Arturo Castro (OpenFrameworks), Kike Ramírez (vjspain), Fausto Morales (Slidemedia Lab), Alex Posada (MID), Jaume Sánchez (Clicktorelease), Juan Coll (Mediaflow), Santi Vilanova (Playmodes), Oriol Pastor (Telenoika), Daniel Gonzalez i Luis Sanz, i els col·lectius vjspain, SENSE, Telenoika, Dorkbot, Visual Brasil i 9ard. En total, més de 25 experts, artistes, desenvolupadors i col·lectius nacionals i internacionals especialitzats en tecnologia i arts visuals. David Domingo ressalta que «hi ha moltes tecnologies disruptives que estan transformant les arts visuals (com abans ho han fet amb la música) i el MIRA Lab ofereix un espai per aprendre, descobrir i debatre sobre elles des de diferents punts de vista».

Amb l’objectiu de promocionar i difondre les diferents disciplines relacionades amb l’experimentació de les arts visuals i la tecnologia, MIRA Lab  també programa el dijous 14 a la Sala Teatre del CCCB dos espectacles oberts al públic amb Electronic Performers, que presenta Trinity, i NOBU_LAB (Paola Roberti, Manfredi Borseti i Andrea Giomi), que presenta IN-STRUCTURE/MOOGGER FOGGE. En ells es busca crear experiències exclusives i la tecnologia avançada permet la innovació en els formats i en la relació entre públic i artista. Les projeccions i l’Espai Hack també són àrees que el MIRA Lab obre al públic.

El MIRA Festival, Music & Visual Arts Festival celebra la seva tercera edició amb la voluntat d’involucrar diferents espais de la ciutat amb un únic objectiu: «transformar Barcelona en la capital de les Arts Visuals», afirma Oriol Pastor. Tres dies de recerca, concerts, exhibicions, instal·lacions i projectes visuals en tres espais diferents: CCCB (MIRA Lab), Fabra i Coats (MIRA) i Razzmatazz (MIRA Club).

Podeu consultar la programació per dies del Mira Lab aquí.

Bani Brusadin presenta «The Influencers 2013»

novembre 5th, 2013 No Comments

Els influencers són una espècie única de creadors: brillants impostors, atrevits estafadors que qüestionen codis artístics i de comunicació. Busquen les escletxes (al carrer, a la publicitat, a la Xarxa, al sistema polític i mediàtic) per fer-nos veure que vivim envoltats de mentida. Bani Brusadin s’ha convertit en un expert caçador d’influencers. Fa nou anys que dirigeix un festival pioner a Espanya en donar a conèixer el que ell anonema “tricksters” contemporanis, autors que a través d’accions artístiques o de l’activisme social, destapen la caixa dels trons i capgiren el que és políticament correcte.

The Influencers celebra novena edició el 7, 8 i 9 de novembre al CCCB i convida al col·lectiu japonés Chim↑Pom, a l’artista urbà  SAM3, a l’escultor de dades” Paolo Cirio, a l’artista i activista de les xarxes Aram Bartholl, a l’experimentador de somnis i ficcions col·lectives Tellervo Kalleinen i a una de les figures claus de l’activisme nordamericà, cofundador de la San Francisco Cacophony Society John Law. En aquesta entrevista, Bani Brusadin parla dels artistes de The Influencers 2013 que presentaran els seus projectes a partir de dijous 7 a les 19h al hall del CCCB. A més a més, l’equip de The Influencers també ha preparat accions al carrer com Streetghosts i Dead Drops. El festival també amgaga sorpreses d’última hora que només podreu descobrir si veniu en persona al CCCB aquests tres dies. L’entrada és gratuïta.

Edició entrevista: Edgar Riu

PROGRAMA THE INFLUENCERS 2013

Dijous, 7 de novembre
19h Inaguració amb el col·lectiu japonès Chim↑Pom

Divendres, 8 de novembre
15h Intervenció a l’espai públic: Dead Drops Punt de trobada: hall CCCB
19h Presentacions: Sam3, The Troll Face i Paolo Cirio

Dissabte, 9 de novembre
Intervenció a l’espai públic Streetghosts (hora i lloc per confirmar)
17:30h – Projecció de la pel·lícula My name is Janes Janša (V.O.S.E.)
19h Presentacions: Aram Bartholl, Tellervo Kalleinen, John Law

Seguiu @The_Influencers i #influ2013 per saber les novetats del programa i de les accions a l’espai públic.

Els últims dies de Lou Reed a Barcelona

octubre 28th, 2013 No Comments

«Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor»

 Diversos són els homes, poema de Salvador Espriu recitat per Laurie Anderson
al recital «Made in Catalunya» durant Kosmopolis 2008

Aquest mes de novembre farà tres anys que Lou Reed va visitar per últim cop el CCCB.  Va venir a presentar El Cuervo (Ediciones Alfabia), un llibre recopilatori de lletres i textos inèdits ilustrat per Lorenzo Mattotti que era una adaptació de The Raven (2003),  àlbum de Reed inspirat en l’univers Edgar Allan Poe. Va ser una visita llampec poc anunciada. Un bon grapat de fans i alguns afortunats vam poder veure Reed envellit, amb panxa i posat malhumorat, però digne i diví. Era una estrella del rock.

Però el gran darrer xou de Reed a Barcelona va ser dos anys abans, l’octubre de 2008, durant el festival de literatura amplificada Kosmopolis. Lou Reed era hall del CCCB i la seva dona Laurie Anderson a la Universitat de Berkeley. Més de 10.000 quilòmetres de distància els separaven però la poesia i les tecnologies els van unir. A través de videoconferència i gràcies a l’Anella Cultural, Reed i Anderson van oferir un recital poètic a dues bandes: Catalunya-Califòrnia. La parella va llegir poemes d’autors catalans  – Perejaume, Brossa, Espriu, Carner, Vinyoli etc. – traduïts a l’anglès.

La nostra manera d’acomiadar Lou Reed és recuperant les imatges – els records – d’aquell recital. I les seves cançons, peces d’art que l’eternitzen, fan la resta en la memòria musical i personal de cadascú de nosaltres.

Torna Barcelona Lectora, visites a llocs singulars de la ciutat pels amants dels llibres i la lectura

setembre 20th, 2013 3 Comments

Aquesta tardor reprenem les visites de l’itinerari Barcelona Lectora, un recorregut que ens ajuda a comprendre millor el present del llibre i la lectura a través del patrimoni que es conserva a diferents institucions de la ciutat

Des dels seus orígens, el CCCB ha reservat un lloc d’honor als llibres i a la literatura: exposicions, festivals, cursos, conferències, debats o xerrades al seu voltant formen part de la programació habitual d’aquesta casa. Des de la passada primavera, i en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, afegim a la llista una nova activitat per als amants de la lectura: és l’itinerari Barcelona Lectora, que vam estrenar en el marc de Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada. En aquesta ocasió, sortim del carrer Montalegre per anar de visita a diferents institucions de la ciutat que tenen cura de l’important fons patrimonial que la cultura escrita ha deixat a Barcelona.

En les visites de Barcelona Lectora accedim, en petits grups, a espais singulars de diferents institucions: la Sala Cervantina de la Biblioteca de Catalunya, la Sala de manuscrits de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona o la Sala Dalmases de l’Arxiu Històric. Són espais que habitualment no estan oberts al públic general i que ens parlen de la història de la ciutat i de la feina de generacions de conservadors, arxivers i persones apassionades pels llibres i la lectura. Aquesta mateixa passió que s’encomana és compartida pels especialistes que condueixen les sessions: Núria Altarriba, Albert Soler, Montserrat Comas i Juan Insua tenen en comú, des de les seves perspectives i experiències, l’amor pels llibres, la paraula i la literatura.

Cadascuna de les visites ens acosta a un aspecte diferent de la lectura, els seus suports i els seus protagonistes: els lectors. Tindrem accés a documents inavaluables que ens ajuden a comprendre el present del llibre i la lectura, recorrent diversos camins fins a l’actualitat:

  • El text viatger aborda el procés de la lectura a partir dels suports escrits que l’han possibilitat al llarg del temps. Els autors no escriuen llibres, escriuen textos que es transformen en objectes escrits, siguin manuscrits, impresos o electrònics.
  • Les revolucions del llibre posa èmfasi en els canvis en l’estructura dels textos i les formes d’escriptura al llarg del temps. Aquest camí ens porta fins a l’hipertext que neix amb Internet, però té antecedents molt llunyans.
  • La lectura en societat reflexiona sobre els interessos econòmics, socials i ideològics  que envolten la lectura -espai individual i col·lectiu de llibertat- i sobre les estratègies de control que s’han exercit o intentat exercir sobre ella.

Aquesta tardor repetim dues de les visites que ja vam realitzar a la primavera (El text viatger i Les revolucions del llibre) i n’estrenem una de nova: La lectura en societat. La primera sessió del cicle, El cervell lector, no es repeteix, però teniu a la vostra disposició el magnífic audiovisual de síntesi que va realitzar Arturo Fuentes per a l’ocasió i que ens acosta al procés lector des de les neurociències. Totes les sessions compten amb material addicional que podeu descarregar-vos al web de CCCB Educació, on també trobareu tota la informació pràctica per assistir a l’itinerari.

Marta i Salvador Torras: «El hip hop no és una moda, és una cultura de veritat»

setembre 10th, 2013 No Comments

En deu anys poden passar moltes coses. En l’àmbit de la música, per exemple, l’última dècada ha comportat la democratització del mercat d’artistes a través de la digitalització o l’augment de la relació directa entre aquests artistes i el seu públic per mitjà de les xarxes socials.

A aquestes transformacions no ha estat aliè el festival Hipnotik, que aquest 14 de setembre celebra el seu desè aniversari. Però, més enllà dels canvis, els directors de l’esdeveniment, els germans Marta i Salvador Torras, destaquen en aquesta entrevista que la cultura hip hop segueix molt viva.

Si voleu comprovar-ho, aquest dissabte teniu una cita amb els concerts, competicions i altres activitats d’Hipnotik al CCCB. Podeu comprar les entrades en aquest enllaç (20% de descompte per als Amics del CCCB).

- Amb deu anys, quines són les senyes d’identitat d’Hipnotik?

La nostra principal senya d’identitat és ser un festival participatiu i inclusiu per a tots els artistes urbans. Des del començament vam pensar que més que un festival de música, el que volíem era ser un punt de trobada per a la cultura hip hop. I aquesta és la nostra principal característica fins al dia d’avui.

- Com se us va acudir organitzar Hipnotik i per què?

Nosaltres treballàvem en el camp audiovisual, i fèiem molts vídeos de grups de hip hop. Des d’un inici ens vam sentir atrets per aquesta cultura, vam veure que no hi havia cap festival dedicat al hip hop en tots els seus vessants artístics i vam decidir muntar l’Hipnotik.

- Com van ser els començaments al CCCB? Per què vau triar aquest espai i què us ofereix?

El CCCB és el laboratori de les arts avantguardistes a Barcelona i això quadrava amb la nostra idea. També ens agradava molt el fet de celebrar el festival en un centre de referència de l’escena artística i cultural de la ciutat. Fins aleshores, el hip hop estava vinculat a l’extraradi i les institucions culturals no li havien donat el reconeixement que creiem que es mereixia.

A més, ens oferia una bona capacitat d’aforament i unes instal·lacions que són un luxe per desenvolupar diferents activitats com ara concerts, competicions i conferències.

- Ha canviat gaire la idea de festival que teníeu als inicis? Quins han estat els canvis més rellevants en aquests deu anys de trajectòria d’Hipnotik?

La idea no ha canviat gaire, però el context en el qual ens movem sí que ho ha fet. Els canvis més importants han estat l’aparició de les xarxes socials, que s’han convertit en la principal eina de comunicació amb el nostre públic, i també la digitalització de la música, que va acabar amb la majoria de discogràfiques i ha democratitzat el mercat d’artistes. Alguns dels grups que actuaran en aquesta edició i que tenen molt ressò mai no haurien estat coneguts pels seguidors amb l’anterior model.

- I la cultura hip hop, ha canviat gaire en tot aquest temps?

Tot canvia i el hip hop no és aliè als canvis. Però, en aquest cas, més que destacar els canvis, ens agradaria apuntar que aquesta cultura segueix molt viva, que han aparegut nous artistes, noves formes d’expressió, nous models de negoci entorn del hip hop… I això passa perquè, a diferència d’altres tipus de música, el hip hop no és una moda, és una cultura de veritat.

Salvador i Marta Torras, directors del festival Hipnotik

- Parleu d’un projecte amb clara vocació participativa i, de fet, el vostre lema és «Hipnotik som totes i tots». Quines són les claus de la participació a Hipnotik? Quin paper hi tenen les competicions?

Les competicions són una bona mostra del nostre esperit. La gent que es dedica al hip hop moltes vegades no té l’oportunitat de donar-se a conèixer i l’Hipnotik vol oferir-los la possibilitat d’arribar a un públic més gran. Un exemple d’això és el cantant Rayden, que aquest any forma part del cartell i que va ser el guanyador de l’Hipnotik MC Battle l’any 2006. Amb aquella actuació va aconseguir fer un gran salt, i avui és un artista molt reconegut. Uns altres que van aconseguir llançar la seva carrera professional van ser els Rapvívoros, que, després de guanyar la Battle of Bands del 2011, van firmar el seu primer contracte discogràfic.

- Quins criteris feu servir per programar els artistes que hi participen?

Fem una valoració de les ultimes novetats del hip hop, tenint sempre en compte l’opinió dels nostres seguidors. A través de Facebook i Twitter rebem un feedback directe del que agrada més a la gent durant tot l’any. Això és el que escoltem i, segons els criteris artístics de la nostra xarxa de col·laboradors, prenem les decisions. Una cosa a la qual donem molt valor també és la novetat; és a dir, que els grups tinguin discos nous que mai no hagin presentat a Barcelona.

- Com valoreu la resposta de públic, competidors i artistes que han participat en el festival en tot aquest temps?

La resposta ha estat sempre molt positiva. Al principi les coses no van ser fàcils, perquè ens tractaven com uns nouvinguts dins d’aquest món, però ara la gran majoria de l’entorn del hip hop agraeix la nostra aposta, a Barcelona i a tot l’Estat. L’Hipnotik és l’únic festival massiu que reuneix els quatre elements de la cultura hip hop (MC, DJ, Graffiti i ball).

Un moment d’Hipnotik 2011. CCCB © Albert Uriach, 2011

- Hipnotik arrasa entre el públic adolescent, una fita que poques programacions culturals aconsegueixen. Quina és la clau de l’èxit? Creieu que hi ha poca oferta cultural adreçada a públic adolescent? És un problema d’interès dels adolescents o d’oferta cultural poc atractiva?

Hi ha poca oferta cultural perquè als programadors no els sembla rendible, ja que els adolescents tenen poc poder adquisitiu. També s’ha tenir en compte que quan fem una oferta cultural adreçada a un tipus de públic hem de comprendre què és el que agrada a aquest públic. Penso que la clau, precisament, és no creure en la idea que els adolescents no tenen interessos i intentar oferir allò que a ells els agrada.

- En què consistirà l’edició d’enguany? Quines apostes específiques heu fet per celebrar el desè aniversari?

Hem apostat per mantenir les senyes d’identitat que ens han fet diferents. A la programació, hem ampliat les competicions i, pel que fa als grups, hem apostat fort pels nous grups que sonen amb força a les xarxes socials però que moltes vegades estan fora del circuit tradicional de discogràfiques i representants.

Més fotografies d’edicions anteriors d’Hipnotik al Flickr del CCCB.

«...34567...1020...»