Cinc coses que no sabies de les teves dades i que Big Bang Data et pot explicar

June 4th, 2014 No Comments

Allò que fas (i dius, i escrius) a Facebook es troba a Suècia

Quan penges una foto a Facebook o comparteixes un estat amb els teus amics ‘virtuals’, allò que acabes de crear ­­­–les teves dades– no es queden rondant per l’espai, a un lloc abstracte o immaterial.  Els hi espera un petit viatge fins a la ciutat sueca de Lulea on es troba el primer centre de dades de Facebook fora dels EUA. Missatges, interessos, “likes”, aficions, amistats compartides reposen en una vasta estructura que s’encarrega de mantenir i preservar aquesta informació produïda i compartida per tu. Conservar-les té un preu i un cost energètic i aprofiten el fred àrtic per estalviar aire condicionat.

Egos, webcams i YouTube

© Gunnar Knechtel

Què passaria si ajuntéssim en un immens mural retall d’alguns dels clips que has vist per Youtube en els últims anys? Receptes de cuina, discursos polítics, arguments polítics, a favor, en contra, declaracions d’amor, consells de bellesa, “covers” de cançons, tutorials de Photoshop. Tothom vol sentir-se escoltat i Youtube és el gran calaix desastre del món web on tothom pot dir la seva. Doncs bé, aquest és una mica l’experiment de “Hello world! Or: how I learned to stop listening and love noise”, de Christopher Baker, un impressionant mural que podràs veure al BBD, format a partir de petits clips diversos, miscel·lània variada, de més de 5000 diaris personals trobats a Internet. No sentiràs res, segurament no entens ni una sola paraula, la cacofonia i el blablabla constant només et serviran per adonar-te que dintre de la immensitat d’Internet tothom pot parlar de tot.

L’habitació de fotos de Flickr. Just en el moment que fas ‘clic’ per a pujar una nova foto a Flickr, més d’un milió de persones fan ­­­­­–han fet, o faran­– aquest mateix moviment en les properes 24h. El volum de “clics” és tant extraordinari com per omplir una habitació sencera amb fotografies. Així ho demostra la instal·lació “24hrs in photos” del col·leccionista i fotògraf holandès Eric Kessels (KesselsKramer.com), que també trobaràs l’exposició, i que t’endinsa (literalment) en un mar de fotografies fetes en 24h i pujades al Flickr. Potser no ho havies pensat, però les 356 fotos que emmagatzemes al teu mòbil són un percentatge minúscul en relació a la quantitat global de dades visuals que fabriquem diàriament

Les dades et poden dir com va la teva vida sexual

Una de les instal·lacions més sorprenents del BBD és la realitzada per Jaime Serra, expert en infografia a La Vanguardia, que demostra a traves d’una gràfica senzilla l’estat de la seva relació en parella i el nivell d’activitat sexual durant el període d’un any. A partir de línies de colors (i amb l’ajuda infatigable de la seva dona, qui va recopilar totes les dades), Serra dibuixa un mapa de la seva relació en parella. Una bona mostra sobre com la visualització de dades a partir d’infogràfics i mapes ens pot ajudar a entendre o a interpretar la realitat. Nicholas Feltron també fa un exercici similar amb l’anuari Feltron (2012), un llibre on aquest expert en dades novaiorquès “mapifica” de forma escrupolosa, i amb un punt obsessiu, la seva vida durant un any: el top 10 de persones amb qui ha parlat més, els temes que més ha tractat, els aeroports trepitjats, el volum de fotografies realitzades o, fins i tot, el menjar ingerit.

Les dades pel bé comú

La difusió de les nostres dades té els seus inconvenients, és clar. L’espionatge o l’ús que en fan grans empreses i corporacions suposa un perill creixent a la nostra intimitat. Tot i això, existeixen fundacions, com Civio, que proposen un ús “benigne” de les dades i clamen per un periodisme compromès amb el ciutadà i l’alliberació de les dades, o “l’open data”.  A l’exposició podràs descobrir algunes de les eines de Civio, com “Donde van mis impuestos”, que serveix per a veure de forma clara i molt il·lustrativa cap a on van els nostres impostos des de l’any 2008 i fins a l’actualitat o “Tu tasa de paro” de la EPA, per saber quin és l’índex d’atur segons edat, sexe i població a Espanya.

L’exposició Big Bang Data es pot visitar al CCCB fins el 26 d’octubre de dimarts a diumenges d’11h a 20h i seguir a #BBDATA i al web http://bigbangdata.cccb.org

METAMORFOSIS: Benvinguts al món dels somnis i de la imaginació

March 21st, 2014 1 Comment

Quay Brothers. Fotograma de Street of Crocodiles, 1986. ©Atelier Konick QbfZ

Dimarts 25 de març el CCCB inaugura la primera exposició de 2014 i la primera al món dedicada a quatre autors fonamentals del cinema d’animació: el pioner Ladislas Starewitch (Moscou 1882-París 1965), el mestre txec Jan Švankmajer (1934) i els bessons Quay(1947) -germans idèntics que treballen a l’uníson-.  Tot i ser creadors que, tal i com explica la comissària de la mostra Carolina López, s’han mantingut al marge de modes, indústria i tendències i això els fa poc coneguts entre el gran públic, la seva obra apel·la a emocions que segur que hem sentit alguna vegada a la vida de petits o si hem estat porucs o somniadors. L’univers dels cineastes de Metamorfosis és una gran col·lecció – un fascinant gabinet de curiositats -  que mescla insectes, éssers antropomòrfics, monstres, paisatges onírics, animals dissecats i foscor al final del passadís.

L’exposició recupera i projecta pel·lícules d’ Švankmajer, Starewitch i els germans Quay, presenta dues instal·lacions que els Quay i Švankmajer han preparat en exclusiva per la mostra i documenta l’estil i les influències dels cineastes amb més de 550 peces d’art, entre titelles, dibuixos, gravats, escultures i pintures (hi veurem obra de Francisco de Goya, James Ensor, Alfred Kubin i Giuseppe Arcimboldo, per posar-ne uns exemples).

En aquesta entrevista, la comissària Carolina López avança què ens trobarem a Metamorfosis. Visions fantàstiques de Starewitch, Švankmajer i els germans Quay


Coneix en persona els germanys Quay, Švankmajer i la néta de Starewitch

La setmana de la inauguració de Metamorfosis, el CCCB ha programat  una sèrie d’activitats per aprofundir en l’obra i el procés creatiu dels cineastes  de l’exposició. L’endemà de la inauguració, dimecres 26 de març, tindreu l’oportunitat de conversar amb els germans Quay, Jan Švankmajer i Léona-Béatrice Martin-Starewitch, néta de Ladislas Starewitch, en un debat que començarà a les 19.30h. Amb el ticket d’entrada a la tertúlia cinèfila,  podreu visitar després l’exposició de forma gratuïta. I si no podeu desplaçar-vos al CCCB però teniu moltes ganes de fer-los alguna pregunta als participants, podeu deixar les vostres preguntes en un comentari en aquest mateix article o enviar-les via Twitter amb l’etiqueta #ExpoMetamorfosis.

La programació de cinema estable del CCCB Xcèntric també ha preparat un cicle especial d’homenatge als autors que comença dijous amb l’estrena de la pel·lícula dels germans Quay “Un altre ordre més secret”. Un altra oportunitat única de tornar a conversar amb els bessons americans, que assistiran a la première de la seva última obra al CCCB.

Metamorfosis es podrà visitar fins el 7 de setembre al CCCB i a l’octubre viatjarà a La Casa Encendida Fundación Caja Madrid, centre coproductor de la mostra.

A partir d’ara i durant els propers mesos sentireu parlar molt dels artistes de l’exposició. L’experiència “Metamorfosis” va més enllà de la sala d’exposicions i, al voltant de la mostra, s’ha elaborat un extens programa d’activitats que tindran lloc tant al CCCB com a diversos espais de la ciutat.

Podeu consultar tota la informació sobre l’exposició aquí

#MuseumWeek, un experiment interactiu

March 13th, 2014 No Comments

 

Participa amb nosaltres en la iniciativa de Twitter per compartir històries #CCCB20anys i conèixer curiositats i anècdotes del nostre centre

Per primera vegada, i perquè serveixi de precedent, #MuseumWeek unirà una vintena de museus espanyols i més de 200 centres culturals de tot Europa en una iniciativa que té com a objectiu acostar la cultura a través de Twitter. Serà la setmana del 24 al 28 de març, i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona serà un dels escenaris virtuals on es desenvoluparà aquesta proposta.

Cada dia de la setmana estarà dedicat a un tema, que permetrà aprofundir en dos grans esdeveniments que tenen lloc al CCCB: la inauguració de l’exposició «Metamorfosis» i la celebració dels 20 anys del CCCB, que s’engloba sota la campanya #CCCB20anys i Animals Creatius. I alhora, cadascun dels temes servirà per explicar aspectes determinats de l’esdeveniment en qüestió.

#MuseumWeek omplirà la xarxa de comentaris, anècdotes, preguntes i respostes. Oferirà premis als participants, compartirà coneixement i experiències i esdevindrà un punt de trobada per als amants de l’art i la cultura. Els museus obriran les seves portes a través de Twitter, per oferir una imatge inèdita o poc coneguda dels seus espais i les seves activitats… I, també, permetrà descobrir els Animals Creatius que hi ha al centre!

La setmana s’estructurarà de la següent manera:

Dilluns 24: A day in the life

Sota aquest títol s’engloben totes les històries que succeeixen al centre el dia abans de la inauguració d’una exposició. Com treballa la comissària perquè tot estigui en ordre; com s’organitza el coordinador de la mostra; què fa el departament de premsa; els últims retocs a l’espai expositiu… «Un dia en la vida d’una exposició» permetrà conèixer el que habitualment no s’ensenya.

Dimarts 25: Test your knowledge

Coincidint pròpiament amb la inauguració de «Metamorfosis», es proposaran als seguidors diverses preguntes relacionades amb l’exposició i els seus protagonistes, els germans Quay, Jan Švankmajer i Ladislas Starewitch. L’objectiu no és tant posar a prova els internautes com donar a conèixer anècdotes i fets curiosos sobre l’exposició, una de les mostres de l’any al CCCB. Els participants, a més, podran guanyar diversos premis.

Dimecres 26: Your story

El febrer de 2014 el CCCB ha fet 20 anys i estem plens d’històries i d’anècdotes tant dels treballadors com del públic que ha compartit amb nosaltres alguns moments molt especials. Celebrem els nostres 20 anys com a animals creatius, i dimecres us volem presentar els creatius que formem el CCCB. Però volem també que ens expliquis les teves històries, els teus records, les exposicions que més t’han agradat. Hi haurà premis, doncs tenim marxandatge dels Animals Creatius per a regalar a qui participi!

Dijous 27: Buildings behind the art

Encara amb la temàtica de l’aniversari, dijous estarà dedicat al CCCB com a equipament cultural. Recuperarem imatges antigues de la Casa de la Caritat, mostrarem espais desconeguts per al gran públic, donarem a conèixer històries del centre… En definitiva: què s’amaga rere aquest edifici del segle xviii?

Divendres 28: Ask the expert

La proposta de #MuseumWeek per divendres està dedicada als experts, però nosaltres donarem la volta al concepte i convertirem el públic en un expert sobre el CCCB. I com ho farem? Sota l’etiqueta #sabiesque, anirem donant píndoles informatives que tota persona de cultura ha de saber per convertir-se en una experta en el nostre centre.

Us animeu a formar part de la setmana dels museus?

Gianni Borgna, com una novel·la

February 26th, 2014 No Comments

Aquest mes de febrer va morir el professor Gianni Borgna, comissari de l’exposició Pasolini Roma juntament amb Jordi Balló i Alain Bergala. Jordi Balló ha escrit aquest obituari en record del seu company de projecte.

Gianni Borgna

Quan vam tenir la idea, amb Josep Ramoneda, de fer una exposició que relacionés Pasolini amb la ciutat de Roma, ens vam posar immediatament en contacte amb Gianni Borgna. Sabíem que havia estat amic i col·laborador del cineasta i sabíem també de la gran activitat que havia mantingut en el camp de la política cultural quan va fer d’assessor municipal, i regional, en els primers ajuntaments d’esquerra a la ciutat romana. El seu entusiasme pel projecte ens va donar totes les garanties que ens disposàvem a fer una cosa diferent i original respecte a altres mostres que ja s’havien fet sobre Pasolini, en les quals el mateix Gianni havia estat implicat en alguns casos. Des del primer moment, Gianni va pensar a concebre l’exposició «come un romanzo…» i que havia de començar amb l’arribada amb tren de Pasolini i la seva mare a Roma, el gener del 1950, fugint de la intolerància política i sexual que havia patit a Casarsa.

A mesura que el projecte avançava i s’anava fent més internacional, el Gianni va viure amb una il·lusió especial saber que l’exposició es presentaria també a París, a Roma i a Berlín. També va viure amb una gran complicitat la integració d’un altre comissari, Alain Bergala, una decisió que va convertir el procés creatiu en un constant intercanvi enriquidor de punts de vista, que sempre va cultivar amb una finor exquisida. En el seu pròleg a la versió francesa del catàleg de l’exposició, el director de la Cinemathèque Française, Serge Toubiana, recorda amb detall la manera com Gianni Borgna ens va conduir físicament per la reconstrucció geogràfica de la Roma pasoliniana, especialment per la darrera nit de la vida del poeta, des de la Piazza della Repubblica fins a la platja d’Òstia on va ser assassinat. I la manera emocional, contundent i amb profund coneixement de causa, com Gianni ens anava explicant les implicacions polítiques d’aquella mort brutal. Com ja recordava Serge en aquell text, cap dels que vam tenir la sort de ser-hi presents no oblidarem mai aquelles sessions a Roma, on vam comprendre la profunda relació de l’artista amb els centres neuràlgics de la seva cultura, de les borgate, als diferents barris on havia rodat i viscut, fins als llocs de trobada amb els altres intel·lectuals romans.

Ben aviat vam entendre també el que significava Gianni Borgna per a la cultura romana, com era estimat per gent molt diversa que li agraïa el despertar cultural que havia impulsat en el temps de les seves responsabilitats polítiques al costat de Rutelli, de Veltroni o del mateix president de la República, Giorgio Napolitano, polítics que aquests dies han expressat el seu condol i han manifestat la profunda pèrdua que significa la seva mort. De les entrevistes que el Gianni va fer a Dacia Maraini, a Ennio Morricone i a Ninetto Davoli contingudes en el catàleg de Pasolini Roma, se’n pot deduir perfectament l’abast de la seva cultura humanista i al mateix temps la càlida confiança amb tota la gent que va participar de les complicitats traçades en els temps de la resistència cultural romana.

A tots els que hem treballat amb ell ens dol molt especialment que la seva mort s’hagi produït dos mesos abans de la inauguració de Pasolini Roma al Palazzo delle Esposizioni de Roma, perquè aquest era un plaer anticipador que ell conservava amb especial il·lusió. Havia supervisat l’adaptació de l’exposició en aquell espai amb molt d’entusiasme, tot i avisar de la importància del pròleg, del fet que la gent entengués la manera ombrívola però a la vegada esperançada amb què Pasolini va arribar a la ciutat romana, que el poeta havia de transformar absolutament en la seva pròpia narrativitat. El Gianni ens havia fet entendre justament això, que Pasolini havia portat els intel·lectuals romans a descobrir una ciutat diferent, que era allà, amb tot el seu potencial transformador.

Aquest dia inaugural del 15 d’abril el Gianni no hi serà, però si alguna cosa hem après d’un procés com aquest és que hi ha morts que són germinals, i que l’empremta que deixen en un procés cultural esdevé inesborrable. Gianni Borgna ens ha fet participar, des de Barcelona, d’un projecte europeu, d’una Itàlia que hem sentit més propera que mai. Són vides així les que et fan comprendre què vol dir el patrimoni comú, el del pensament, la intel·ligència i l’amistat.

L’agenda nadalenca del CCCB: propostes per gaudir de la cultura aquestes vacances

December 18th, 2013 No Comments

Preparant les vacances de Nadal? Si teniu ganes de cultura, us recomanem una sèrie de propostes per fer baixar l’escudella o desconnectar de l’ambient nadalenc visitant les nostres exposicions o gaudint d’un bon documental.

El CCCB obrirà portes aquestes festes en el seu horari habitual (de dimarts a diumenge i festius d’11 a 20 hores), excepte els dies 24, 26 i 31 de desembre i 5 i 6 de gener, que estarà obert d’11 a 15 hores, i el 25 de desembre, l’1 de gener i els dilluns no festius (23 i 30 de desembre), que romandrà tancat.

Històries de vida, amor i mort

Ja és tradició que el Departament d’Audiovisuals del CCCB programi projeccions gratuïtes per Nadal. Aquest any podreu veure tres documentals que tenen en comú un tema tan transcendental com el sentit de la vida i de la mort. Del 20 de desembre de 2013 al 4 de gener de 2014, l’Auditori del CCCB acollirà la projecció de: «Welcome to the world. Born poor, die poor», produït pel col·lectiu Why poverty?; «Constantin y Elena», protagonitzat per una parella de Romania que fa més de mig segle que estan junts, i «Saving 10.000: Winning a War on Suicide in Japan», en què el cineasta irlandès Rene Duignan es qüestiona les raons dels suïcidis massius al Japó. Cada film es podrà veure en dues dates diferents, a les 18.30 hores. Consulteu-ne els horaris i les dates aquí.

Drap-Art’13

Un altra cita cultural nadalenca imprescindible és el Drap-Art, Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya. Fins al 5 de gener, la sala -1 del CCCB acull l’exposició col·lectiva Drap-Art’13, amb obres dels artistes i dissenyadors H.A. Schult, Fabio De Minicis, Karol Bergeret i Eli Gras. En aquest període, a més, la programació del festival també preveu la intervenció «Trash Person» de H.A. Schult al Pati de les Dones i diverses activitats com ara tallers, performances, conferències i el Cinema del Medi Ambient. Del 3 al 5 de gener, Drap-Art organitza al hall del CCCB la Fira d’Art i Disseny Reciclat, en què artistes, dissenyadors i artesans presentaran treballs basats en criteris de sostenibilitat i responsabilitat. La fira s’ampliarà amb un circuit de mercats i intervencions en altres espais. Paral·lelament, Drap-Art també proposa sessions de DJ amb la cabina Psycotron AX del col·lectiu Starter.

Espriu. He mirat aquesta terra

Tot i que el concert «Geografia d’Espriu» (celebrat el passat 2 de desembre al Palau de la Música) va significar la culminació de l’Any Espriu, els actes de difusió de l’obra i la figura de l’escriptor català continuaran durant el primer trimestre del 2014. És el cas de l’exposició «Espriu. He mirat aquesta terra», que es podrà visitar fins al proper 24 de febrer.

Arxius CCCB i Xcèntric

Com durant les vacances d’estiu, els arxius CCCB i Xcèntric tampoc no tanquen per Nadal. Situat davant del C3Bar, l’Arxiu CCCB ofereix aquestes festes l’oportunitat de reviure la programació del centre, ja sigui mitjançant els ordinadors de consulta (que permeten accedir a més de nou mil referències digitals multimèdia) o bé fullejant el fons bibliogràfic de suport a les activitats organitzades. D’accés lliure i consulta gratuïta, l’espai compta amb servei gratuït de WiFi i diverses zones de lectura i treball.

L’Arxiu Xcèntric (a la planta -1 del CCCB) posa a disposició del públic més de set-centes obres que conformen l’únic arxiu europeu de consulta pública especialitzat en cinema experimental i documental creatiu. També d’entrada gratuïta i recentment ampliat amb noves incorporacions, les pel·lícules de l’Arxiu Xcèntric són, sobretot, curtmetratges d’artistes que han trobat en el cinema el seu mitjà d’expressió.

Consulteu també la programació familiar de la nostra agenda de Nadal.

«...34567...1020...»