Txernòbil, 25 anys. Fukushima, 50 dies

April 28th, 2011 No Comments

Quan el CCCB va presentar, l’any 2006, l’exposició «Hi havia una vegada Txernòbil», ningú no podia pensar que cinc anys després, un tsunami, al Japó, provocaria un altre gravíssim accident nuclear que esborraria la inapreciable i subtil diferència entre calamitat i catàstrofe.

Perquè Txernòbil va ser una calamitat, un tràgic accident provocat per l’actuació de l’home. Tot allò que se suposa que ha d’envoltar una central nuclear (seguretat, protecció, capacitat de reacció, etc.) va fallar estrepitosament. Al cap de 25 anys estem veient que les conseqüències perduren molt més del que mai hauríem gosat imaginar.

Fa cinquanta dies el Japó va viure ―i des de llavors n’està patint les seqüeles tràgiques― una catàstrofe natural (terratrèmol + tsunami), que va tenir com a conseqüència una nova calamitat a la central nuclear de Fukushima.

En el catàleg editat a propòsit de l’exposició sobre Txernòbil, Josep Ramoneda deia que la història d’aquella ciutat era «plena d’experiències personals punyents: gent obligada a desplaçar-se que va viure a la vegada l’esfondrament de la seva pàtria i la destrucció del seu medi natural i familiar; gent que ho va perdre tot; gent que ja no es va sentir capaç de moure’s i va optar per una espècie de clandestinitat en l’univers de la contaminació.» En els aspectes més humans i materials, la història que es va començar a escriure al voltant de la central de Fukushima el dia 11 de març de 2011 serà molt semblant a la de la ciutat ucraïnesa.

Txernòbil va posar d’evidència les conseqüències calamitoses d’una central nuclear que no reunia les mínimes condicions. Fukushima ha posat d’evidència que no hi ha condicions que valguin davant l’aliança tràgica d’una calamitat i una catàstrofe.

Com si es tractés d’un eco a la memòria del CCCB i també un petit gest d’homenatge al patiment generat a Txernòbil el 1985 i a Fukushima el 2011, aquests dies es poden veure a La Fatarella, ben a prop de la Central d’Ascó, algunes de les fotografies que es van exposar al Centre ara fa cinc anys.

A l’ARXIU CCCB podeu consultar la següent documentació i materials sobre Txernòbil:

Les hores detingudes. Crònica dels herois de Txernòbil (18/05/2006) amb Aleksander Zelentsov i Georgy Lepin, modera Pilar Bonet

. Video: Aleksander Zelentsov (rus) ,Georgy Lepin (rus), Pilar Bonet (castellà).

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Retorn de Txernòbil (07/10/2006), amb Jean Pierre Dupuy

. Video: Josep Ramoneda  (introducció català) Jean Pierre Dupuy (anglès amb traducció consecutiva en català)

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Gervasio Sánchez: “La desaparició forçosa és la pitjor tragèdia d’una guerra”

April 20th, 2011 2 Comments

Visitem l’exposició “Desapareguts” amb el fotoperiodista Gervasio Sánchez, autor de les fotografies que s’exposen al CCCB, La Casa Encendida y el MUSAC de Lleó. Des què va acabar d’estudiar periodisme, Gervasio Sánchez es va interessar pels milers de casos de desaparició forçosa que s’han produït en països com Xile, Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Guatemala, Iraq, Cambodja, Bòsnia-Herzegovina i Espanya. Els resultat d’anys de recerca és la mostra documental “Desapareguts” que s’ha pogut veure simultàniament en tres centres d’art i museus d’Espanya.

Gervasio Sánchez  ens introdueix en alguns dels àmbits de la mostra, un itinerari cronològic per la vida d’un desaparegut: des què és detingut i/o torturat al centre de detenció fins que el seu cos és inhumat per la família.

Una exposició dura i difícil de pair en la qual Gervasio Sánchez visibilitza un drama humà marcat pel silenci i l’oblit governamental. Podeu visitar “Desapareguts” al CCCB fins l’1 de maig. Els dijous de 20 a 22h i els diumenges a partir de les 15h l’entrada és gratuïta.


Entrevista realitzada per Pau Rubio i Lucia Calvo

“La ciutat dels horrors” premiada al Congrés Museum and the Web

April 12th, 2011 1 Comment

El projecte expositiu on-line del CCCB rep una menció honorífica al concurs “Best of the Web”

“La ciutat dels horrors”, el  web/mural interactiu de l’exposició del CCCB “Barcelona-València-Palma” ha estat premiat en el concurs Best of the Web que s’organitza cada any als Estats Units en el marc del congrés internacional de museus i noves tecnologies “Museum and the Web”. El jurat ha atorgat una menció honorífica en la categoria d’exposicions  a “La ciutat dels horrors”, reconeixement que també ha rebut el web del MOMA “Henri Cartier-Bresson: The Modern Century”. La complementarietat entre l’exposició presencial-online, l’ús efectiu dels formats multimèdia o el nivell de participació dels visitants són criteris que el jurat ha tingut en compte per valorar les candidatures.

Web “La ciutat dels horrors”

Un total de 108 projectes de museus i centres culturals d’arreu del món han participat en l’edició d’aquest any, dels quals  26 corresponien a la categoria d’exposicions. El llistat  de museus i centres guanyadors es pot consultar al web del congrés. El CCCB també estava nominat en les categories de Social Media per la wiki del Bookcamp Kosmopolis i de Museum Professional pel blog del CCCB Lab.

“La ciutat dels horrors”, projecte creat el 2010 amb motiu de l’exposició del CCCB “Barcelona-València-Palma”, es va articular en dos espais: el presencial (l’espai expositiu) i el virtual (un web). Des de l’àmbit virtual, els internautes podien enviar i votar fotografies de llocs lletjos de Barcelona, València i Palma. Les imatges més votades via web eren les que alimentaven l’espai físic, es projectaven en un mural que anava variant cada dia en funció de les votacions. Aquest mural representava “La ciutat dels horrors”, una metròpoli mixta, resultat de la combinació dels indrets menys agraïts de les tres ciutats mediterrànies.

Mural interactiu amb les imatges dels llocs més lletjos de Barcelona, València i Palma

La ciutat dels horrors, dins de l’espai de l’exposició “Barcelona-València-Palma”

Gràcies a la iniciativa, idea del CCCB desenvolupada pel dissenyador Ignasi Rifé i l’empresa Enfasystem, l’exposició va comptar amb 477 fotografies aportades pels visitants. I eren els mateixos visitants – més de 3.600 van visitar la web durant la mostra – els qui decidien, a través dels seus vots – 84.704 en total – quines imatges es projectaven en el mural de la mostra. (Llegir article sobre el balanç del projecte participatiu)

El Congrés Museum and the Web, que tot just s’acaba de celebrar a Filadèlfia,  és una de les principals trobades internacionals de gestors i desenvolupadors de webs culturals i de museus. Se celebra des de l’any 1997 en diferents ciutats dels Estats Units i marca quines són les principals tendències de futur en el camp dels museus i la tecnologia.

El meu poble Potemkin?

February 28th, 2011 No Comments

Aquest article forma part del catàleg de l’exposicío “La Trieste de Magris” que es pot veure al CCCB del 9 de març al 17 de juliol de 2011.

Aquesta exposició està dedicada a Trieste, una ciutat que un viatger, a començament del segle passat, definia de preciosa però en la qual es tenia la sensació de no ser enlloc. La Trieste que aquesta exposició crea, igualment, no és tant un lloc com més aviat la hipòtesi, la nostàlgia, la profecia, la ficció d’un lloc. L’exposició és una arca que recull els fragments del gran somni que va ser aquest lloc, que es va trobar sota el diluvi de la història, els recompon i els salva. L’arca navega, trasllada aquest lloc fluctuant. Entre la ciutat i l’exposició que l’escenifica hi ha el mirall d’Alícia; l’exposició, el país de les meravelles, és l’altra banda del mirall. S’entra i es veu –del revés, només del revés– la veritat d’aquest no-lloc.

L’exposició, en part, m’està dedicada, cosa que m’omple de gratitud i, naturalment, de perplexitat. Hi ha moments que recreen la meva vida, les persones i les coses que he estimat, els meus intents de dir aquest amor i de dissimular les incerteses i les foscors que sovint acompanyen l’amor. Certament aquest paisatges, aquestes figures, aquestes històries de Trieste són el meu rostre, de la mateixa manera que les províncies, reialmes, muntanyes, badies i persones són, en una famosa paràbola de Borges, la imatge del seu pintor. Potser, en la petita part que m’afecta, els paisatges i les persones de Trieste també són el meu poble Potemkin, l’escenari que Potemkin, el poderós favorit de la tsarina que governava Rússia, havia construït com un decorat teatral i havia col·locat davant de la realitat per amagar a la tsarina la misèria de la seva realitat, del seu imperi. D’aquesta manera, la grandesa de Trieste, en la qual m’esmunyo com un vianant entre la multitud, per mi esdevé un amagatall, un paravent, una lent d’augment que engrandeix la meva mesura. Em sento una mica falsari com a artífex, encara que sigui subordinat i secundari, d’aquest regne en el qual m’amago. Em sento un infiltrat i estic agraït als autèntics artífexs de l’exposició –Josep Ramoneda, Jordi Balló i Giorgio Pressburger– que fan veure que no se n’adonen.

Drap-Art’10: reciclatge artístic

January 13th, 2011 1 Comment

Del 17 de desembre fins el 9 de gener del 2011 heu pogut veure al CCCB el Drap-Art 2010, la setena edició del Festival Internacional de reciclatge Artístic de Catalunya. Però Drap-Art no és només el nom d’aquesta mostra, també és una associació sense ànim de lucre fundada el 1995 que promou el reciclatge de tot tipus de materials i objectes amb una finalitat creativa i, fins i tot, funcional. Les peces resultants no tenen res a envejar a les obres d’art més convencionals i, a més, fomenten un consum responsable i sostenible. Si us vau perdre l’exposició, feu una ullada a aquest vídeo!

YouTube Preview Image
«...10...1819202122...»