Les biblioteques homenatgen Roberto Bolaño

April 11th, 2013 4 Comments

A vegades sembla que llegim un tractat de filosofia, una croada literària, una història de detectius, una història d’amor o, fins i tot, una epopeia”.

Així descriuen la novel·la “2666” de Roberto Bolaño des de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona, que el mes de març va dedicar la secció d’efemèrides “Avui fa” de la seva Biblioteca Virtual als deu anys de la mort de l’escriptor xilè.

En aquest espai, els bibliotecaris han fet un repàs de la bibliografia de Bolaño i, a continuació, l’han sintetitzada en un recull de portades d’obres de l’escriptor disponibles al catàleg de la Xarxa. A més a més, l’article es completa amb altres informacions i recursos sobre l’autor de “Los detectives salvajes”, com per exemple el documental “Bolaño cercano”.

Però l’homenatge de les biblioteques a Bolaño no acaba aquí.

En el mateix prestatge “Novel·la” de la Biblioteca Virtual, alguns llibres de l’autor apareixen a l’apartat “Els bibliotecaris recomanen”, ja que aquests professionals del món del llibre van decidir dedicar el mes de març a ressenyar algunes de les obres del poeta i novel·lista xilè. Hi són “Estrella distante”, “Los detectives salvajes” i “La pista de hielo”.

Més enllà ha anat la Biblioteca Marta Mata de Cornellà, que el passat 5 de març, coincidint amb la inauguració de l’exposició “Arxiu Bolaño. 1977-2003” al CCCB, també va inaugurar la seva pròpia mostra de llibres de i sobre l’autor de “2666”, a qui presenta com “un dels escriptors més importants en llengua castellana del darrer mig segle”.

No podia faltar tampoc l’homenatge de la Biblioteca Comarcal de Blanes, que ja té una sala amb el nom de Bolaño. Ell va residir al municipi durant els darrers 18 anys de vida i afirmà “Yo nunca sospeché que un día llegaría a Blanes y que ya nunca más desearía marcharme”.

Enguany, la biblioteca blanenca ha programat diverses activitats sobre Bolaño i la seva obra, cada mes, de març a juliol. Entre els actes anunciats per l’equipament, destaquen l’exposició fotogràfica “El viaje imposible. En México con Roberto Bolaño”, la conferència-col·loqui “Bolaño, detectiu literari” amb la presència de l’escriptor A. G. Porta i la presentació de la ruta “Bolaño a Blanes”.

Sens dubte, el reconeixement de l’obra de Roberto Bolaño per part de crítics i lectors l’ha convertit en un autor universal amb gran impacte i transcendència en la literatura del segle XXI. Per aquest motiu, en el desè aniversari de la seva mort, tant les biblioteques com el CCCB hem volgut rendir-li homenatge, amb exposicions, activitats i ressenyes que permetin conèixer amb més profunditat l’univers creatiu de l’escriptor.

Recordeu també que amb el carnet de les biblioteques teniu un 20% de descompte en l’entrada a “Arxiu Bolaño. 1977-2003” i la resta d’exposicions del CCCB.

«El meu amic ha passat a ser un autor universal» A.G.Porta, escriptor i amic de Bolaño

March 12th, 2013 No Comments

Barcelona, 1977. El poeta Xavier Sabaté, fundador de l’editorial La Cloaca, provoca que els escriptors Antoni García Porta i Roberto Bolaño es trobin.  Porta i Bolaño inicien una amistat que durarà per sempre i que aquells primers anys de Raval, bars i cinemes, transcorre a una velocitat de vertigen. Dels tes i cafès compartits al pis del carrer Tallers on vivia Bolaño, broten infinitat de somnis literaris, guions de cinema, contes, novel·les… «Érem com artistes globals, capaços de fer de tot», recorda Porta.  D’aquella promiscuïtat creativa resten molts records, cartes i dos relats escrits a quatre mans: la novel·la Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce i el conte Diario de Bar, editats conjuntament per Acantilado.

L’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003», que dedica una part a l’època que va viure Bolaño en Barcelona, ens remet, inevitablement, a A.G.Porta.

Al catàleg de l’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003», trobareu un text d’A.G.Porta sobre els primers d’amistat amb Bolaño a Barcelona.

El 15 de març a les 19h, durant Kosmopolis, A.G.Porta participarà en el debat “Bolaño: la gestació d’un mite” juntament amb Pere Gimferrer, Jaume Vallcoba, Jorge Herralde i Juan Antonio Masoliver Ródenas.

«Arxiu Bolaño 1977-2003» es pot visitar fins el 30 de juny, de dimarts a diumenge (11h a 20h).

El Paral·lel 1894-1939, premi a la millor Exposició de Recerca Històrica de l’ACCA

February 20th, 2013 No Comments

El Paral·lel 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat, comissariada per Xavier Albertí i Eduard Molner, ha estat guardonada amb el Premi a la millor Exposició de Recerca Històrica del 2012 de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, l’ACCA. La mostra es pot veure al CCCB fins el proper diumenge 24 de febrer.

Els Premis ACCA de la Crítica d’Art els lliura cada any i des de 1982 l’Assemblea General de l’ACCA a les que consideren les millors exposicions, iniciatives i fets remarcables de la temporada artística. Els guardons, que tenen un caràcter honorífic, consisteixen en un diploma amb el símbol que Joan Miró, va crear expressament per a l‘ACCA.

Els premis s’entregaran el proper 21 de març. 

Els altres premiats en aquesta edició són:

Premi Exposicions d’Art Contemporani: Cartografies contemporànies presentada al Caixafòrum.

Premi Galeries d’Art Contemporani: Galeria A34 per Obres 1967-2012 d’Antoni Llena.

Premi Galeries d’Art Modern i Recerca Històrica: Galeria de Francesc Mestre.

Premi Iniciatives: Museu de Montserrat.

Premi Espais de Producció i Creació: Espai Can Xalant de Creació i Pensament Contemporani de Mataró.

Premi Llibres: Galerisme a Barcelona 1877-2012. Descobrir, defensar i difondre l’art, de Jaume Vidal i Oliveras i Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento  artístico, de Vicenç Furió.   

Premi Revistes: BonArt

Premi Iniciatives Patrimonials: Cal Cego, Col·lecció d’Art Contemporani i Museu del Modernisme Català.

Premi Promoció de l’Art Català a l’Estranger: Exposició Dalí comissariada per J. Hubert Martin, Montse Aguer, J. Michel Bouhours i Thierry Dufrêne i presentada al Centre Georges Pompidou de París.

El pas de Bolaño pel CCCB

January 25th, 2013 1 Comment

L’escriptor va participar en la primera edició de Kosmopolis amb una conferència sobre la narrativa argentina

Kosmopolis 2002 Foto: Sònia Balcells

L’any 2002 el CCCB presentava la primera edició de la Festa de Literatura Amplificada Kosmopolis, una aposta per entendre i qüestionar les transformacions de la paraula oral, impresa i electrònica en el segle que acabàvem d’estrenar. En aquell Kosmopolis acabat de néixer va participar l’escriptor i poeta Roberto Bolaño, en un moment en què no érem del tot conscients de l’impacte i la transcendència que tindria la seva obra en la literatura del segle XXI.

Bolaño, que llavors començava a tenir reconeixement i presència mediàtica després de guanyar els premis Herralde i Rómulo Gallego per la novel·la Los detectives salvajes, estava convidat per parlar de la nova narrativa a l’Uruguai, l’Argentina i Xile. Però va decidir saltar-se el guió i centrar el seu discurs en la literatura argentina i, més concretament, en la narrativa feta després de la mort de Borges, que ell anomenà «las derivas de la pesada».

«La idea original era hablar de la literatura argentina desde Borges hasta Rodrigo Fresán, pero pronto comprendí que para hacerlo hubiera necesitado no diez páginas sino cien, y evidentemente no estaba dispuesto a escribir cien páginas, ni mucho menos creo que ustedes estuvieran dispuestos a escucharlas ahora» Roberto Bolaño, Kosmopolis 2002, CCCB

Àudio Roberto Bolaño en Kosmopolis 2002  «Derivas de la pesada», conferència pronunciada el 14 de desembre de 2002, inicialment titulada «La nova narrativa del Sud». Julio Jung, que llavors era conseller cultural del Consolat General de Xile a Barcelona, fa la presentació de Roberto Bolaño.

El text de «Derivas de la pesada» es va publicar posteriorment en el recull d’articles, conferències i contes de Bolaño Entre paréntesis.

Al cap d’onze anys, Bolaño tornarà a ser present en Kosmopolis a través de l’exposició «Arxiu Bolaño 1977-2003» i d’una sèrie d’activitats d’homenatge que se celebraran durant el festival, del 14 al 16 de març.

Bolaño visible: «Arxiu Bolaño: 1977-2003» revela la cronologia creativa i obra inèdita de l’escriptor

January 18th, 2013 5 Comments

Potser ser invisibles al món durant una temporada ens faria més lliures i creatius. En un món com el d’ara on mostrar-se per terra, mar i Twitter és el més habitual, l’aïllament social com a via d’escapament creativa s’està convertint en tot un experiment. Si ens fixem en l’obra de Roberto Bolaño i calculem quan la va escriure, on vivia i el grau de visibilitat pública de l’escriptor durant la seva prolífica vida literària, ens adonem que, a Bolaño, ser invisible al món –sobretot el del mercat editorial– li va permetre treballar per ser un gran narrador i poeta del segle xxi.

L’exposició «Arxiu Bolaño: 1977-2003» que el CCCB inaugura el proper 5 de març presenta la cronologia creativa de Roberto Bolaño des que va haver de deixar Xile i Mèxic per viure a Catalunya: Barcelona (1977-1980), Girona (1981-1985) i Blanes (1985-2003). Són les tres ciutats on l’autor es va deixar veure només entre veïns i amics, va viure allunyat de grans premis i despatxos i es va dedicar plenament a l’escriptura («El viaje de la literatura, como el de Ulises, no tiene retorno») i la família («Mi patria son mis hijos»).

Vídeo inpirat en el post-escriptum de la novel·la  Amberes de Roberto Bolaño escrita a Barcelona el 1980, amb dibuix del propi autor. Realització: Toni Curcó, 2013, CCCB

Mostra de la intensa activitat literària de Bolaño són els 230 manuscrits –la majoria originals– que presenta l’exposició, a més d’objectes personals, llibres, fotografies familiars inèdites que seran un tresor per als bolañistes i una manera d’endinsar-se en l’univers Bolaño per al públic desconeixedor de l’autor. El recorregut cronològic es completa amb un pròleg, referència imprescindible als anys viscuts a Mèxic, i un epíleg que tanca la mostra i analitza la influència de Bolaño en la literatura del segle xxi.

Valérie Miles, codirectora de la revista Granta, i Juan Insua, director del CCCB Lab  i creador de mostres del CCCB dedicades a altres genis literaris com Joyce, Kafka o Borges, són darrere d’aquest projecte expositiu que fa servir temes i recursos de la cuina literària de Bolaño (el joc, l’humor, els enigmes, la investigació detectivesca, el calidoscopi) en l’itinerari que farà el visitant dins la mostra.

Novel·les, contes, entrevistes, quaderns (amb una cal·ligrafia impol·luta!), correspondència, jocs d’estratègia (dels quals Bolaño era un especialista) conformen només una primera exploració de l’arxiu personal de l’escriptor que la vídua Carolina López ha ordenat i conservat des que Bolaño va morir ara fa deu anys.

«Arxiu Bolaño: 1977-2003» és un homenatge a l’autor d’obres mestres com «Los Detectives Salvajes» o «2666» i en aquest homenatge participen alguns dels seus amics. Al catàleg de l’exposició trobem grans relats d’A.G.Porta, Javier Cercas i Enrique Vila-Matas sobre la relació que van tenir amb Bolaño, gran conversador, feliç lector i apassionat bibliòfil. «Un escriptor dels d’abans», escriu Vila-Matas. Els articles de Valérie Miles, Juan Insua, Olvido García Valdés, Barbara Epler i Patricia Espinosa completen el catàleg.

Una setmana després de la inauguració de l’exposició, del 14 al 16 de març, se celebra Kosmopolis, la Festa de Literatura Amplificada, que ha programat una sèrie d’activitats per completar l’homenatge: un recital poètic amb Olvido García Valdés, que recitarà una selecció de poemes propis creuats amb versos de Bolaño; el col·loqui «Roberto Bolaño: la gestació d’un mite», amb A.G. Porta, Pere Gimferrer, Jaume Vallcorba, Jorge Herralde i Juan Antonio Masoliver Ródenas i l’estrena d’Il Futuro, una pel·lícula d’Alicia Scherson basada en «Una novelita lumpen» de Bolaño. Els dramaturgs Àlex Rigola i Pablo Ley, que van adaptar «2666» per al Teatre Lliure, també tenen previst participar a Kosmopolis amb una activitat especial.

En el marc de Kos

«...89101112...20...»