Jo i els altres. Identitat, conflicte i representació

gener 13th, 2014 No Comments

Avui, les cultures es defineixen per les seves fronteres, que marquen i diferencien allò que està dins del que roman a fora. Com a mínim això és el que succeeix sota la nostra òptica occidental, filtrada a través d’un desenvolupament històric concret. La modernitat, mitjançant estratègies polítiques com el liberalisme, el nacionalisme o el colonialisme, va representar la culminació d’aquest pensament que ha esdevingut estructural a l’hora de definir les societats. Ara bé, és possible reformular aquesta visió i imaginar una alternativa política integradora, no fonamentada en la tensió entre la identitat pròpia i la diferència de l’altre? I en aquest cas, fins on ens caldria retrocedir per refer la nostra història? Caldria reformular només la modernitat o seria necessari anar més enllà?

Alternatives n’hi ha hagut, d’entre les que destaquen les propostes polítiques comunitàries i les seves derivacions internacionalistes, per una banda, i l’exploració històrica de la voluntat d’autoexili, per l’altra. Tant una com l’altra, en dos extrems oposats, proposaven formes concretes de reformular la relació amb l’altre. El temps ha mostrat, però, el fracàs de les dues propostes: de la primera, pel fet de deixar enrere la llibertat individual; i de la segona, pel fet d’impossibilitar la identitat col·lectiva. Es torna evident, així, la dificultat d’anar més enllà de la dualitat implícita entre el subjecte i la seva alteritat.

La globalització tal com se’ns presenta avui, lligada a les seves repercussions comunitàries, sembla que es torni a proposar com una sortida viable. Però ràpidament ens adonem de que en un món altament connectat necessitem desenvolupar-nos i crear les nostres identitats en acords comunitaris que reformulen totes les nostres categories polítiques. En un moment mediatitzat –i ara, amb l’explosió de les noves tecnologies, més que mai–, aquests acords s’han anat forjant com a simulacres: simulacres que possibiliten als individus un altre tipus de desenvolupament identitari, simulacres que disposen un terreny aliè en el què s’hi teixeixen les relacions intersubjectives.

Conèixer i analitzar diverses representacions de la tensió de l’individu amb l’altre, representacions que s’han donat històricament a través de la mitologia i la religió, de l’art i la literatura, fins arribar al cinema com la formulació més polititzada d’aquesta tensió, ens pot ajudar a comprendre en què consisteix exactament. I ens pot ajudar a comprendre també, el que potser és encara més important, perquè la tenim tan interioritzada i perquè ens és tan difícil imaginar propostes que vagin més enllà o que, fins i tot, puguin aniquilar-la.

“Jo i els altres. Arquetips per representar el món” és un seminari impartit pels filòsofs Enric Puig Punyet i Gisela Llovet i organitzat per l’Institut d’Humanitats de Barcelona. Tindrà lloc cada dimecres a les 19:00h entre el 22 de gener i el 5 de març. La matrícula està oberta.

Aquest Nadal, cultura en família

desembre 18th, 2013 No Comments

Família! A què dedicareu les vacances de Nadal? Potser teniu les tardes ocupades fent-vos lloc en els densos carrers de la ciutat per intentar entrar en alguna botiga i obtenir el regal de moda de l’any que el vostre fill desitja; potser preferiu fer cua entre les paradetes de la fira de Santa Llúcia per intentar comprar les figuretes que descansaran sobre la molsa, que també haureu de comprar perquè està prohibidíssim arrencar-la de la Mare Terra; potser us estimeu més tancar-vos a la cuina a fer i desfer una gran quantitat de menús gastronòmics en contra de totes les recomanacions de la dieta mediterrània. Sincerament, oblideu tots aquests plans que ens dirigeixen a tots com di fóssim xaiets i sigueu creatius, oferiu-vos a vosaltres mateixos i als vostres fills una experiència cultural al CCCB.

Espai creatiu de l’exposició Espriu. He mirat aquesta terra, CCCB ©Marijo Grass 2013

Cultura i nens? SÍ. El CCCB t’ofereix l’oportunitat d’una experiència apassionant amb els teus fills, néts, nebots, fillols. Veniu, entreu a l’exposició Espriu. He mirat aquesta terra, us proporcionarem claus per provocar la sorpresa en els infants i per tenir la capacitat de treballar junts, a través d’aquest material.

També podreu expressar què us ha inspirat aquesta experiència en un mural il·lustrat que creareu junts (només en les visites de cap de setmana).

Viu el Teatre: Programació d’espectacles per a infants de 0 a 9 anys

Les tardes de dissabte d’aquest mes de desembre són per als més petits. El Teatre CCCB acull la programació familiar VIU EL TEATRE: els espectacles Piu piu (pensat per a nadons de 0 a 3 anys) i L’elefant i l’aranya (per a nens i nenes de 3 a 9 anys).

Les funcions són els dissabtes 21 i 28 de desembre, a les 16 h, a les 17 h i a les 17.30 h. +info

Font imatge: Viu el Teatre

«Espriu. He mirat aquesta terra» Recursos educatius i visites per a grups

novembre 26th, 2013 1 Comment

«Abans d’entrar, atureu-vos una estona al jardí. Estem de sort, avui fa bon dia i podem seure a terra i contemplar un instant aquest indret tan especial: El jardí dels cinc arbres (…)».

Amb aquesta invitació comença el dossier de material educatiu de l’exposició “Espriu. He mirat aquesta terra”, un fulletó que es pot adquirir de forma gratuïta en comprar l’entrada a la mostra i que convida els infants i les seves famílies o mestres a endinsar-se en l’univers creatiu d’Espriu a través dels personatges de l’escriptor, els jocs de la seva infantesa i el seu entorn més quotidià.

Preguntes com «Sabeu d’on prové el mot Sinera que va inventar Salvador Espriu?» o «On creieu que deuria fer les seves primeres cabanes?» guien tant el públic familiar com les visites escolars per la mostra dedicada al poeta, narrador i dramaturg català. El dossier inclou breus textos que contextualitzen el contingut de l’exposició, així com diversos espais en blanc que conviden els més petits a escriure i dibuixar allò que observen, escolten i llegeixen al llarg de la mostra.

Què t’ha provocat l’exposició? Espai de creació al voltant del món d’Espriu

A més del fulletó didàctic, l’equip de CCCBeducació ha habilitat un espai de treball al final del recorregut de la mostra perquè tots els visitants (petits i grans!) expressin a través de murals il·lustrats què els ha semblat l’exposició o com els ha inspirat el món d’Espriu

CCCB Educació també coordina, els dissabtes i els diumenges a les 11:30 hores, les visites guiades a l’exposició (gratuïtes amb el preu de l’entrada).

En el marc del programa socioeducatiu Apropa Cultura, el CCCB ofereix visites comentades a “Espriu. He mirat aquesta terra” per a grups de persones amb discapacitat intel·lectual i física, amb malaltia mental, visual o auditiva i en risc d’exclusió social. Igualment, hi ha visites dinamitzades pel Programa Alzheimer, adreçat a malalts d’Alzheimer, els seus familiars i cuidadors.

Més informació i recursos educatius de l’exposició “Espriu. He mirat aquesta terra”

Twitter: @CCCBeducacio #AnyEspriu

Torna Barcelona Lectora, visites a llocs singulars de la ciutat pels amants dels llibres i la lectura

setembre 20th, 2013 3 Comments

Aquesta tardor reprenem les visites de l’itinerari Barcelona Lectora, un recorregut que ens ajuda a comprendre millor el present del llibre i la lectura a través del patrimoni que es conserva a diferents institucions de la ciutat

Des dels seus orígens, el CCCB ha reservat un lloc d’honor als llibres i a la literatura: exposicions, festivals, cursos, conferències, debats o xerrades al seu voltant formen part de la programació habitual d’aquesta casa. Des de la passada primavera, i en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, afegim a la llista una nova activitat per als amants de la lectura: és l’itinerari Barcelona Lectora, que vam estrenar en el marc de Kosmopolis, la Festa de la Literatura Amplificada. En aquesta ocasió, sortim del carrer Montalegre per anar de visita a diferents institucions de la ciutat que tenen cura de l’important fons patrimonial que la cultura escrita ha deixat a Barcelona.

En les visites de Barcelona Lectora accedim, en petits grups, a espais singulars de diferents institucions: la Sala Cervantina de la Biblioteca de Catalunya, la Sala de manuscrits de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona o la Sala Dalmases de l’Arxiu Històric. Són espais que habitualment no estan oberts al públic general i que ens parlen de la història de la ciutat i de la feina de generacions de conservadors, arxivers i persones apassionades pels llibres i la lectura. Aquesta mateixa passió que s’encomana és compartida pels especialistes que condueixen les sessions: Núria Altarriba, Albert Soler, Montserrat Comas i Juan Insua tenen en comú, des de les seves perspectives i experiències, l’amor pels llibres, la paraula i la literatura.

Cadascuna de les visites ens acosta a un aspecte diferent de la lectura, els seus suports i els seus protagonistes: els lectors. Tindrem accés a documents inavaluables que ens ajuden a comprendre el present del llibre i la lectura, recorrent diversos camins fins a l’actualitat:

  • El text viatger aborda el procés de la lectura a partir dels suports escrits que l’han possibilitat al llarg del temps. Els autors no escriuen llibres, escriuen textos que es transformen en objectes escrits, siguin manuscrits, impresos o electrònics.
  • Les revolucions del llibre posa èmfasi en els canvis en l’estructura dels textos i les formes d’escriptura al llarg del temps. Aquest camí ens porta fins a l’hipertext que neix amb Internet, però té antecedents molt llunyans.
  • La lectura en societat reflexiona sobre els interessos econòmics, socials i ideològics  que envolten la lectura -espai individual i col·lectiu de llibertat- i sobre les estratègies de control que s’han exercit o intentat exercir sobre ella.

Aquesta tardor repetim dues de les visites que ja vam realitzar a la primavera (El text viatger i Les revolucions del llibre) i n’estrenem una de nova: La lectura en societat. La primera sessió del cicle, El cervell lector, no es repeteix, però teniu a la vostra disposició el magnífic audiovisual de síntesi que va realitzar Arturo Fuentes per a l’ocasió i que ens acosta al procés lector des de les neurociències. Totes les sessions compten amb material addicional que podeu descarregar-vos al web de CCCB Educació, on també trobareu tota la informació pràctica per assistir a l’itinerari.

Documental “El cervell lector”: les paraules ens permeten somniar desperts

maig 7th, 2013 1 Comment

Quan llegim, assagem en una realitat de ficció. Solapem part de la nostra identitat amb la dels personatges i, per tant, les paraules ens permeten somniar desperts. A més, la connectivitat que es produeix en un cervell acostumat a la lectura és diferent de la d’un cervell que no ho està, ja que cada aprenentatge modifica l’estructura cerebral.

Aquestes i altres informacions neurocientífiques sobre el procés de lectura són les protagonistes del documental que el realitzador Arturo Fuentes, autor de “Sólo se mueven”, va crear especialment per projectar a la primera sessió de l’itinerari Barcelona lectora: “El cervell lector” (15 i 22 de març a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya).

Ara el film ja està disponible al web de CCCB Educació, com la resta de recursos educatius de Barcelona lectora, que es poden trobar a l’apartat “Documentació” de cadascuna de les sessions.

L’itinerari Barcelona lectora, organitzat pel CCCB i Biblioteques de Barcelona, recorre per etapes diferents aspectes de la lectura a través dels extraordinaris fons i els espais singulars de diferents institucions barcelonines, comptant amb explicacions per part d’experts en els diferents temes. Al març es va celebrar la sessió “El text viatger” (Biblioteca de Catalunya) i, a l’abril, “Les revolucions del llibre” (Biblioteca de la Universitat de Barcelona).

Barcelona lectora forma part dels itineraris estables de CCCB Educació i es va estrenar durant la festa internacional de la literatura Kosmopolis 2013. Les diferents sessions tracten la lectura alhora des de les humanitats i des de la ciència i, per tant, posen en pràctica l’anomenada “Tercera Cultura”, que també va ser una de les línies conceptuals de l’última edició de Kosmopolis.