Conferències de Juan Villoro i Leila Guerriero

novembre 26th, 2010 No Comments

Dilluns passat el CCCB va inaugurar el debat Cròniques d’ultramar. 200 anys d’independències llatinoamericanes, un cicle que organitzat en el marc de l’exposició “El (d)efecte barroc. Polítiques de la imatge hispana”. Intel·lectuals i creadors reflexionen sobre què ha succeït als països llatinoamericans 200 anys després de les seves independències.

Al web hem penjat les conferències de l’escriptor Juan Villoro i de la periodista Leila Guerriero, celebrades el passat 22 i 23 de novembre, respectivament.

“Mi padre el cartaginés” Juan Villoro, escriptor – Veure conferència


“Herederos de las revoluciones” Leila Guerriero, periodista i escriptora – Veure conferència

La propera sessió del debat  “Els avatars de Bolívar” comptarà amb la participació de Carlos Malamud, catedràtic d’Història d’Amèrica a la UNED i Ibsen Martínez, escriptor y analista, columnista del diari La Nación

Tindrà lloc el proper dimarts, 30 de novembre, a les 19.30 h. – Més informació

Ben Okri: “Ens cal un nou llenguatge per parlar els uns dels altres”

novembre 8th, 2010 No Comments

“Abans que res, ens cal un nou llenguatge per parlar l’un de l’altre. Necessitem desfer-nos de moltes paraules i redefinir-ne i reinventar-ne d’altres, com mite o realitat. El futur d’Àfrica no serà un diàleg entre tradició i modernitat: serà un diàleg en termes completament nous”. Aquesta va ser una de les reflexions del novel·lista i poeta nigerià Ben Okri en la conferència que clausurava el cicle “Somnis traïts”, coorganitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Casa Àfrica.

Okri concloïa aquesta experiència, per la qual han passat autors com Donato Ndongo o intel·lectuals com Simon Njami, amb una lectura poètica i ficcional dels seus textos i un diàleg amb la seva audiència. Les independències del 1960 eren l’excusa per a una conversa, transmesa en directe per CCCB i Casa Àfrica a través de les seves respectives pàgines web i que Okri va definir com “un ball per la història africana des del passat fins al present”.

Ben Okri durant la conferència que va impartir al CCCB – Fotografia de Miquel Taverna

Ben Okri va seleccionar una sèrie de textos que va llegir entre pauses teatrals, repetint paraules, corregint-les, estenent-les i donant-hi un ritme hipnòtic, mentre movia les mans, petites i elegants, amb gestos de mag, de profeta, de rapsode o de mestre. A la pregunta de per a qui escriu i en quina llengua es defineix, Ben Okri afirmava que havia trobat el seu propi camí a través d’un camp minat. “Un escriptor és, abans que res, un ésser humà que necessita comunicar-se amb altres éssers humans. No t’adreces a una audiència limitada, específica. Qualsevol pot agafar un llibre teu, així que parlo de temes que m’interessen per a tothom, perquè qualsevol els pugui interpretar”, va afirmar.

Tanmateix, el que va interessar realment a Okri en aquesta trobada amb els seus lectors eren les mirades heretades sobre Àfrica i les relacions d’Àfrica amb la resta del món. “Cal llençar tots els llibres escolars i començar de nou des de zero”, va declarar aquest autor, en esbossar un nou escenari en el qual situar les relacions d’Àfrica amb la resta del món.

Ben Okri va defensar que la millor educació és el viatge o, si no pot ser, la cultura, i va convidar els assistents a la seva conferència a visitar els països africans i conèixer el que s’hi escriu, s’hi canta o s’hi filma. Okri es va mostrar moderadament optimista sobre el futur del continent, així que es deslliuri d’una generació de polítics entre els quals va incloure Mugabe i uns quants més.

L’escriptor nigerià, que viu a Londres des de fa anys, va concloure la seva conferència afirmant que els continents són metàfores i tots tenim una Àfrica a dins, que hem de redescobrir i mirar amb amor per guarir-la.

La conferència de Ben Okri i totes les del cicle “Somnis Traïts” es poden consultar de forma gratuïta a l’ARXIU CCCB.

Les guerres de Mario Vargas Llosa

octubre 14th, 2010 No Comments

El Premi Nobel va participar en l’edició 2004 de Kosmopolis

En l’edició de 2004 de Kosmopolis, el CCCB va comptar amb la presència de qui recentment ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura 2010: el peruà Mario Vargas Llosa. El seu nom se suma al d’altres premiats amb la màxima distinció de les lletres, com Gao Xingjian o J. M. Coetzee, que també van estar presents en aquesta festa de la literatura.

Vargas Llosa va participar en el programa de xerrades “Guerra i pau”, un seguit de debats que van tractar els conflictes bèl·lics (però també la “guerra psíquica”, la “guerra inacabable”, o la “guerra de textos”) des de molt diversos punts de vista. El de Mario Vargas Llosa va ser un dels discursos d’una jornada que ara, sis anys més tard, es veu una mica llunyana, però les seves paraules encara tenen vigència.

Perquè Mario Vargas Llosa va parlar de les guerres del segle XXI i, en concret, de la guerra d’Irak, una guerra que, malgrat en un principi no va recolzar, després va justificar perquè, en la seva opinió, la caiguda de Saddam Hussein havia estat la notícia més gran que els iraquians havien rebut en molt de temps. La conseqüència d’aquest fet, malgrat tot, va ser “l’aparició dels terroristes suïcides, que tenen com a principal obsessió la lluita anti-nordamericana”, quelcom que, per aquest escriptor, s’ha d’evitar de totes totes. I és que, segons Vargas Llosa, “l’anti-nordamericanisme és l’única ideologia que subsisteix en aquest segle” i és un sentiment perillós “perquè pot arribar a retrassar i frustrar l’empresa més ambiciosa políticament parlant del segle XXI: la construcció d’Europa”. Perquè, en paraules del Premi Nobel, Europa mai estarà completa sense Gran Bretanya, i Gran Bretanya mai s’unirà a l’anti-nordamericanisme, doncs és el nexe entre Europa i els Estats Units.

Video-resum de la conferència de Vargas Llosa a K04. Podeu consultar la conferència completa a l’ARXIU CCCB i al Canal Alfa de la propera edició de Kosmopolis també es podran veure fragments de la intervenció del Premi Nobel. Edició: Lucía Calvo

YouTube Preview Image

Un punt berlanguià (que falta fa)

setembre 21st, 2010 No Comments

Crònica alternativa de la instal·lació de la càpsula del temps de l’Any Cerdà

La càpsula d’acer els sobrepassava en alçada. El fet d’haver estat instal·lada envoltada d’aigua feia inevitable pensar en la fondària que tindria l’estany construït per a allotjar-la. Potser, més que una càpsula del temps, allò era la part més alta d’un submarí. I el que l’alcalde feia en girar una i altra vegada el volant que en sobresortia no era altra cosa que tancar-ne l’escotilla.

El director general de la fundació La Caixa, que havia fet les primeres voltes al volant, s’ho mirava en primera fila. Els fotògrafs feien fotos. Els càmeres enregistraven les imatges. Algun home orquestra feia fotos, enregistrava les imatges i alhora prenia notes al quadern. Hi havia somriures entre la concurrència. El mateix Hereu se’n va adonar. “Crec que és la cosa més original que he fet mai com a alcalde”, va dir. Potser no tothom el va acabar de creure, però el que sí que va semblar era que tots l’enteníem.

L’acte d’instal·lació de la càpsula del temps de l’Any Cerdà a Cosmocaixa va resultar inusualment divertit. Ni els més escrupolosos li negaran un punt berlanguià. Algú, fins i tot, va deixar caure el calificatiu de “retrofuturista”. No cal oblidar, malgrat la modernitat que se li reconeix universalment, que Barcelona no deixa de ser una ciutat mediterrània.

Seqüència d’imatges de la instal·lacio de la càpsula del temps de l’Any Cerdà a Cosmocaixa. Fotos: Pau Rubio

I per aquells que no estiguin d’acord amb aquesta versió, n’hi ha una altra en forma de conte. Des del dia 16 de setembre de 2010 i durant els propers 150 anys Cosmocaixa custodiarà la llàntia meravellosa de l’Any Cerdà. Una de les poques càpsules del temps a l’aire lliure del món. Quan hagi transcorregut segle i mig, algú fregarà la llàntia/càpsula d’acer i aquesta s’obrirà com per art de màgia, deixant al descobert el seu ventre on hi haurà, no un geni aquesta vegada, sinó el llegat documental de l’Any Cerdà.

Una de les dificultats inicials d’aquest any temàtic va ser la mancança relativa de documentació sobre Ildefons Cerdà i el seu Pla. Perquè això no torni a passar, les biblioteques i altres centres de recursos rebran còpies de tots els treballs realitzats en els darrers mesos. A l’interior de la càpsula del temps hi ha, a més a més, els missatges que més de 3.000 ciutadans van deixar a la web www.barcelona2159.org pels seus homòlegs del futur. No sabeu com m’agradaria poder mirar per un foradet les cares que posaran aquests homòlegs del futur en obrir-se la càpsula i fer-se visible el seu contingut. Però el que més em pica la curiositat és saber si encara sabran qui era Berlanga i, sobretot, pensar en quina serà la frase que, en fer-se evident el retrofuturisme del l’acte, improvisarà aquell dia l’alcalde de 2159.

La notícia als mitjans:

El Periódico - Barcelona cierra la cápsula de mensajes hasta el año 2159

ADN.es – Barcelona cierra su cápsula del tiempo

Europa Press – Barcelona cierra la cápsula del tiempo

Tardor al CCCB: el que no et pots perdre

setembre 13th, 2010 No Comments

Aquesta tardor estem preparats per fer de tot al CCCB: perdre’ns “Per Laberints”, recordar l’escriptor Albert Camus o atrevir-nos a preguntar com seran els llibres i l’edició del futur. Ballarem breakdance i per acomiadar l’Any Cerdà, soterrarem una càpsula del temps a través de la qual els ciutadans del futur sabran com ens imaginàvem que seria Barcelona.

Et donem algunes idees d’activitats que pots fer al CCCB a partir d’aquest mes de setembre.

• Endinsar-te en els passadissos del laberint vegetal que hi ha dins de l’exposició “Per Laberints” i descobrir com les formes laberíntiques són presents a les nostres vides des de fa segles com a peces arqueològiques, com un conte literari o com una pel·lícula.

Commemorar el 50 aniversari de la mort de l’escriptor Albert Camus en un debat amb companyia d’altres escriptors coneixedors de la seva vida i obra.

Conèixer de ben a prop la cultura hip hop al Festival Hipnotik amb competicions de breakdance, exhibicions de grafitti i concerts.

• Escoltar què pensa sobre els drets d’autor el fundador de Creative Commons Lawrence Lessig.

Experimentar què és un BookCamp formant-ne part del que organitza Kosmopolis.

• Saber com es cuina una exposició participant a la propera sessió “I+C+i”, en la qual comissaris i contribuïdors analitzaran el procés de creació de la mostra “Pantalla Global”.

Tornar a veure les millors peces d’animació que s’han projectat en la darrera edició del Festival “Animac” de Lleida.

• Descobrir noves peces i autors de cinema experimental fet a Amèrica Llatina.

Aquestes són algunes de les propostes per aquests propers mesos. N ‘hi ha moltes més que pots seguir dia a dia a la nostra web, al Facebook o al twitter del CCCB.