Txernòbil, 25 anys. Fukushima, 50 dies

abril 28th, 2011 No Comments

Quan el CCCB va presentar, l’any 2006, l’exposició «Hi havia una vegada Txernòbil», ningú no podia pensar que cinc anys després, un tsunami, al Japó, provocaria un altre gravíssim accident nuclear que esborraria la inapreciable i subtil diferència entre calamitat i catàstrofe.

Perquè Txernòbil va ser una calamitat, un tràgic accident provocat per l’actuació de l’home. Tot allò que se suposa que ha d’envoltar una central nuclear (seguretat, protecció, capacitat de reacció, etc.) va fallar estrepitosament. Al cap de 25 anys estem veient que les conseqüències perduren molt més del que mai hauríem gosat imaginar.

Fa cinquanta dies el Japó va viure ―i des de llavors n’està patint les seqüeles tràgiques― una catàstrofe natural (terratrèmol + tsunami), que va tenir com a conseqüència una nova calamitat a la central nuclear de Fukushima.

En el catàleg editat a propòsit de l’exposició sobre Txernòbil, Josep Ramoneda deia que la història d’aquella ciutat era «plena d’experiències personals punyents: gent obligada a desplaçar-se que va viure a la vegada l’esfondrament de la seva pàtria i la destrucció del seu medi natural i familiar; gent que ho va perdre tot; gent que ja no es va sentir capaç de moure’s i va optar per una espècie de clandestinitat en l’univers de la contaminació.» En els aspectes més humans i materials, la història que es va començar a escriure al voltant de la central de Fukushima el dia 11 de març de 2011 serà molt semblant a la de la ciutat ucraïnesa.

Txernòbil va posar d’evidència les conseqüències calamitoses d’una central nuclear que no reunia les mínimes condicions. Fukushima ha posat d’evidència que no hi ha condicions que valguin davant l’aliança tràgica d’una calamitat i una catàstrofe.

Com si es tractés d’un eco a la memòria del CCCB i també un petit gest d’homenatge al patiment generat a Txernòbil el 1985 i a Fukushima el 2011, aquests dies es poden veure a La Fatarella, ben a prop de la Central d’Ascó, algunes de les fotografies que es van exposar al Centre ara fa cinc anys.

A l’ARXIU CCCB podeu consultar la següent documentació i materials sobre Txernòbil:

Les hores detingudes. Crònica dels herois de Txernòbil (18/05/2006) amb Aleksander Zelentsov i Georgy Lepin, modera Pilar Bonet

. Video: Aleksander Zelentsov (rus) ,Georgy Lepin (rus), Pilar Bonet (castellà).

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Retorn de Txernòbil (07/10/2006), amb Jean Pierre Dupuy

. Video: Josep Ramoneda  (introducció català) Jean Pierre Dupuy (anglès amb traducció consecutiva en català)

. Reportatge fotogràfic de la sessió

Neteja o Revolució!

abril 13th, 2011 No Comments

Abdel Aziz el Mountassir Foto: Miquel Taverna

Abdel Aziz el Mountassir Foto: Miquel Taverna

“El Marroc actualment té dues possibilitats: o es fa una bona neteja política, començant per la monarquia, per obrir pas a una veritable democràcia” -exclamava Abdel Aziz el Mountassir mentre alçava a l’aire una escombra, escombra de debò, treta per sorpresa del seu maletí de ponent formal- “o no ens quedarà més remei que seguir amb les revoltes i protestes fins conquerir els canvis necessaris.” Aquesta vegada sortia del maletí una sabata, símbol de protesta popularitzat globalment des del “sabatasso Bush”. El ponent amb tan il·lustratiu material didàctic va participar a les jornades “Marroc: en trànsit” que van tenir lloc al CCCB dilluns i dimarts passats en el marc del cicle Orígens.

Abdel Aziz el Mountassir Foto: Miquel Taverna

Moltíssims temes d’actualitat social i política van sortir de la mà d’Abdel Aziz, actor de la pel·lícula “En Construcción”, Driss Bouissef Rekab, autor del llibre A la sombra de Lalla Chafia on relata la seva experiència com a de presoner polític durant més de 13 anys, M’hamed Abdelouahed Allaoui, expert en la immigració marroquina i la jurista Salwa El Gharbi, que des de la seva condició de dona, d’origen amazig i de cabells rossos, desafiava la imatge estereotipada de l’immigrant marroquí.

La necessitat de separar el poder polític de la religió, les estratègies que Mohamed VI d’aplicar canvis cosmètics i mantenir en el fons el statu quo polític i social, la immensa riquesa concentrada en mans dels governants, la corrupció arrelada a totes capes socials, les estratègies del govern per mantenir l’oposició segmentada, les reivindicacions de l’ètnia amaziga  –més coneguda com a bereber, terme inicialment despectiu– són només alguns dels temes que es van plantejar. No va faltar tampoc el debat apassionat entre els mateixos ponents. Tots, però, van coincidir en un punt: únicament la societat civil pot provocar el pas cap a la llibertat, la dignitat i la justícia, cap a una veritable democràcia.

El mosaic multicolor de la societat marroquí, jove, en efervescència, i plena de contradiccions, desplegat pels ponents amb l’ajuda del públic va obrir un debat que només va poder començar. El temps per comentar, replicar, matisar es va fer molt curt. “Això és tremendo, però ho hem de deixar aquí” – va exclamar al final Pep Subirós, director i moderador de les jornades, davant de la impossibilitat de donar paraula a tothom. “El meló que hem obert és gros, complex i sucós. Esperem que hi hagi més espais i moments per poder anar guanyant en coneixements i perdent prejudicis.” Fins la propera, doncs.

És possible Europa?

març 18th, 2011 No Comments

Si algun avantatge té la crisi econòmica en la qual estem encara enfonsats fins al coll és que ha posat en evidència algunes de les esquerdes més severes del sistema. Ha estat, podríem dir, reveladora. El que encara no està tan clar, però, és quin serà el subproducte d’aquest grapat de noves certeses que hem anat adquirint a mesura que la crisi, hoste inquietant,  s’ha anat fent un lloc a les nostres vides. És a dir, si la indignació, la sorpresa, la desmoralització i la pèrdua de confiança es traduiran de cert en acció, crítica, renovació ètica i transformació política.

Europa i el brau, de Gustave Moreau

 

La sessió de clausura del cicle de debats Crisi comptarà amb el filòsof Étienne Balibar per portar aquesta reflexió al context europeu. En la seva opinió, la crisi financera ha desvetllat que el projecte de construcció europea ha fet fallida i que la Unió Europea està atrapada en un seguit de contradiccions que semblen insolubles. D’acord amb Balibar, la crisi econòmica ha anat a la par d’una crisi política que afecta tant a les institucions nacionals com a les supranacionals i que ha provocat el sorgiment a Europa d’un nou populisme. Mentre tant, l’esquerra sembla haver desaparegut de l’escena política i no ser capaç de transcendir la mera critica del neoliberalisme per proposar una veritable estratègia anticrisi.

L’Étienne Balibar, referent de la filosofia marxista europea, reflexionarà sobre la vigència del projecte polític europeu el proper dilluns, 21 de març, a les 19:30 h.

Étienne Balibar és catedràtic emèrit de Filosofia moral i política a la Universitat París-X i professor d’Humanitats a la Universitat de Califòrnia, Irvine. És autor de Para leer El capital (amb Louis Althusser, 1965, reeditat l’any 2010 per Siglo XXI), Nosotros, ¿ciudadanos de Europa? (Tecnos, 2003) i Violencias, identidades y civilidad (Gedisa, 2006).

Antón Costas: la crisi econòmica

març 9th, 2011 No Comments

Desprès de vuit setmanes reflexionant al voltant del concepte de crisi i del seu impacte sobre les diverses facetes de l’experiència (l’amor, la bellesa, la política, el compromís o la biologia), ha arribat per fi el torn de l’economia. El cicle “Crisi” rep ara a Antón Costas, catedràtic de Política econòmica de la Universitat de Barcelona, per parlar sobre la crisi econòmica i financera. La seva conferència tindrà lloc el proper dilluns 14 de març a les 19:30 h. i es podrà veure en directe al web del CCCB.

A continuació, un avanç de la seva conferència:

Com explicar que un món econòmic que fins l’any 2007 semblava estable i generador de riquesa permanent s’hagi esfondrat de manera tan dramàtica i sobtada? Què ens revela aquesta crisi? Com podem fer front a les seves conseqüències econòmiques i socials, tot evitant que les politiques augmentin la desigualtat i la incertesa? Es pot evitar que torni a succeir quelcom similar, o les crisis són fenòmens ineludibles, i fins i tot necessaris, en l’evolució del capitalisme? Quines són l’economia i el món que emergiran després de la crisi?

Casino i hotel Circus, Las Vegas. Per Mutari.

La crisi financera i econòmica amb la qual s’ha iniciat aquest segle XXI obliga a una reflexió en profunditat sobre les seves causes, natura i possibles remeis, amb la mirada posada en l’objectiu de mantenir el progrés econòmic i social, i reduir la incertesa.

La conferència tractarà les següents qüestions:

– El paisatge després de la tempesta: destrosses econòmiques, socials, polítiques i morals.

– Les causes de la crisi de 2008. Les explicacions dels economistes. La torre de l’arrogància del raonament econòmic. Mercats, falsos deus. Les explicacions dels no economistes: fallida ètica de la cultura del nou capitalisme.

– La crisi de 2008, un cigne negre? El capitalisme, un malalt crònic amb patologia maniacodepressiva. Les crisis i l’ADN del capitalisme. L’“homeòstasi” de l’economia de mercat: les forces de fons que mouen el sistema (innovació tecnològica i capitalisme) i les forces que el reequilibren (Política i Societat).

– Les sortides a la crisis. De nou la pregunta de J. M. Keynes: falla el motor o  només la dinamo? El curt termini: el risc de que la medicina de les polítiques d’austeritat sigui pitjor que la malaltia de la crisis. La desigualtat com a comodí de l’ajust. El llarg termini: veurem una recuperació de l’autonomia de la Política o un creixement de l’hegemonia financera?

– Mercats. Política i Societat. Noves batalles.

Tzvetan Todorov: “Estem a favor de la democràcia però a condició que vagi en interès nostre”

març 2nd, 2011 No Comments

Tzvetan Todorov analitza el paper dels països occidentals davant les revoltes al món àrab

Pocs dies després que esclatessin les revoltes a Egipte, un equip del CCCB es va traslladar a París per fer-li una entrevista a Tzvetan Todorov. El motiu de la trobada era preparar un vídeo per la inauguració del Teatre CCCB però la magnitud dels esdeveniments que estaven succeint al nord d’Àfrica, va fer inevitable demanar-li un anàlisi de la situació.

El filòsof i Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials parla de l’impacte que han tingut els nous mitjans en les revoltes populars a Tunísia i Egipte i destaca Wikileaks com a plataforma de canvi. També qüestiona el paper que estan adoptant els països occidentals en la gestió dels conflictes. “Si estàs a favor de la democràcia, ho has d’estar per la democràcia dels altres i no només a casa teva, però val més que els altres tinguin una dictadura perquè així t’assegures que tens un dictador indulgent amb tu”, comenta.

YouTube Preview Image

Entrevista realitzada por per Juan Insua (guión) Juan Carlos Rodríguez y Jose Antonio Soria (cámeres). Montaje: Lucia Calvo

«...1020...3233343536...»