“En México todos somos posibles muertos” per Lolita Bosch

maig 25th, 2011 1 Comment

Fotografia de F.Tichy

El proper dimarts 31 de maig, a les 19:30h, presentarem al CCCB el portal web ‘Nuestra Aparente Rendición’, creat el setembre del 2010 com un espai sobre la situació de violència creixent a Mèxic i una crida a la ciutadania per fer visible el seu dolor i la seva indignació.

A continuació us presentem un text de Lolita Bosch, escriptora, fundadora i editora de ‘Nuestra Aparente Rendición‘, sobre com la societat mexicana està vivint aquesta escalada de violència:

“La violencia nos ha servido para aprender a sobrevivir en la selva. A avanzar casi a ciegas en un entorno inhóspito y a desconfiar de señales esperanzadoras. Aunque no sé si esto sea un aprendizaje, en sentido estricto, o una reacción. Como mexicana me he burlado durante años de ciertos aspectos del civismo que hasta hace poco me parecían muestra de inocente y casi inútil confianza en el otro. Hoy ya no es así. Hoy se nos están agotando las burlas y aunque tenemos más herramientas para vivir en un entorno que nos agrede que muchos otros habitantes del planeta, esto no nos hace más fuertes. O tal vez sí, pero de un modo perverso. Aunque sin duda lo que nos hace, en todo caso, es más asustadizos, menos esperanzados, más incrédulos. Y por lo tanto: más solos. Antes estábamos orgullosos de nosotros, hoy ya no. Hoy tenemos miedo. Y no creo que ésta sea una buena señal. Sino una perspectiva de nosotros mismos íntima y delicada que ha quedado impunemente expuesta.

En México todos somos posibles muertos. Y lo constatamos diariamente extrañando un pasado que nos parece remoto y del que hace apenas cinco años: cuando se decía que la Ciudad de México era la más peligrosa del país y sus habitantes debíamos protegernos de los secuestros express o los asaltos en los cajeros. Entonces todavía estábamos acostumbrados. De muchos modos tratábamos de evitar o –si con todo, nos tocaba- salir bien parados de las situaciones violentas. Pensábamos que éramos casi capaces de protegernos.
Hoy no. Hoy ser mexicano es otra cosa. Hoy todo es mucho más difícil y nuestro país es sinónimo de impunidad, de crueldad y de violencia.

Hoy somos, para los demás, supervivientes de una violencia desbaratada en un país enloquecido. Parecemos fuertes, parecemos valientes y parecemos capaces.
Pero no lo somos.
No somos una noticia en el periódico, no somos la imagen terrible de una mujer pelirroja colgando semidesnuda de un puente de Tijuana, no somos los cuerpos desmembrados con los que nos identifican, no somos las mujeres asesinadas de Ciudad Juárez, las víctimas de las tratas de personas ni los migrantes secuestrados. No somos sólo eso. Sino que somos hombres y mujeres indignados, asustados y todavía perplejos.

¿Pero no es cierto, me preguntan a menudo en España, que el gobierno mexicano está por lo menos tratando de combatir el narcotráfico? ¿No es cierto que por lo menos ellos sí lo están intentando? Y yo cuando escucho algo así, quisiera echarme a llorar. Por la falta de información que hay sobre el conflicto mexicano en el extranjero y porque me indigna que alguien pueda decir de nosotros que estamos siendo, de algún modo, protegidos.”

Lolita Bosch

Més informació: ‘Mèxic avui: Violència i societat civil’.

Gianni Vattimo sobre la cultura universal

maig 24th, 2011 No Comments

A falta d’unes hores per l’inici de les conferències ‘Imaginari democràtic i globalització’, al blog VEUS CCCB també hem volgut recuperar les paraules del filòsof italià Gianni Vattimo.

Com en el cas de Nilüfer Göle, la protagonista del vídeo anterior, Gianni Vattimo ja ha visitat el CCCB amb anterioritat, i hem volgut acompanyar la seva participació al debat «Les forces democràtiques emergents en la globalització» d’aquest dissabte 28 de maig amb les reflexions que va deixar-nos l’any 2007 al voltant del concepte de “cultura universal”.

Nilüfer Göle sobre la mundialització

maig 23rd, 2011 No Comments

Concidint amb l’arribada a Barcelona dels intel·lectuals per participar en les conferències ‘Imaginari democràtic i globalització’, que se celebren del 26 al 28 de maig al CCCB, hem volgut avançar el testimoni d’alguns dels ponents que participaran en aquesta XXIII Trobada de l’Acadèmia de la Llatinitat, i on es reflexionarà sobre el futur de la democràcia i la representació política en l’actual context de mundialització.

Una de les expertes internacionals que visitarà el CCCB aquesta setmana és la sociòloga Nilüfer Göle, directora d’estudis a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Göle ja va venir en el marc de l’exposició “Occident vist des d’Orient” de l’any 2005, i de llavors és l’entrevista que us oferim a continuació, on Göle reflexiona sobre l’inexorable procés de mundialització i de les relacions i els conflictes entre Orient i Occident que se’n deriven. Al vídeo la sociòloga apunta que qualsevol idea de progrés ha d’anar lligada necessàriament a la “llibertat per escollir”.

Nilüfer Göle serà al CCCB el dijous 26 de maig, on participarà al debat «La democràcia i el despertar de les identitats al Mediterrani», i on parlarà dels reptes que presenta Turquia i del renaixement democràtic que està experimentant la zona arran de les revolucions d’aquesta primavera.

Què us sembla si parlem de democràcia?

maig 19th, 2011 No Comments

La primavera àrab ha agafat gairebé a tothom amb el pas canviat. Els moviments de protesta que van prendre a Tunísia i es van estendre ràpidament pel Magrib, Egipte i Síria, fins a Iemen i Oman, han tornat a posar sobre la taula la vella paraula “revolució” (tot i que molts han optat per parlar de “revolta”) i han donat un nou alè al mot “democràcia”. No està gens malament en aquest temps de descrèdit de les institucions polítiques. Nosaltres, immersos en una crisi econòmica que és també una crisi radical de les nostres democràcies, indignats però massa deprimits per mobilitzar-nos, hem assistit com il·lusionats espectadors a aquest “maig del 68” del Mediterrani. Ara sembla, però, que la primavera està començant a deixar pas a una nova estació. Els crits s’han anat apagant a la plaça Tahrir i la política es torna a fer als passadissos i als despatxos, Europa tanca les seves fronteres i es rearma contra els immigrants, a Líbia i a Síria continuen la guerra i la repressió, i torna pertorbador el fantasma dels fonamentalismes… Aquests dies, però, a casa nostra milers de persones han sortit al carrer per demanar “democràcia real” i sota el mateix lema han acampat en diverses ciutats de l’Estat. Amb aquest rerefons, què us sembla si parlem de democràcia?

World Press Photo de l’any 2009. Pietro Masturzo, Itàlia. Des dels terrats de Teheran, Juny

Al CCCB ho farem durant tres dies amb una trentena d’intel·lectuals i polítics d’arreu del món: Arjun Appadurai, Gianni Vattimo, Jorge Sampaio, Mario Soares, Nilüfer Göle, Susan Buck-Morss, Luis Martinez, Hélé Béji i Michel Wieviorka són només alguns dels convidats a parlar sobre “Imaginari democràtic i globalització” els dies 26, 27 i 28 de maig. Es tracta de la XXIII Trobada de l’Acadèmia de la Llatinitat, que cada any reuneix alguns dels intel·lectuals més reputats per discutir sobre l’actualitat política i cultural. Totes les sessions estan obertes al públic, però donat que l’aforament és limitat us recomanem que us inscriviu per anticipat. Si decidiu venir, aquestes són les taules de debat a les que podreu participar:

Dijous 26, el primer dia de la trobada, el conegut antropòleg indi que va inaugurar els estudis sobre la globalització cultural, Arjun Appadurai, dissertarà sobre les revolucions àrabs amb Nilüfer Göle, sociòloga turca experta en l’islam europeu i Juan Cole, analista polític nord-americà especialista en el món islàmic i president de l’Associació Nord-americana d’Estudis sobre l’Orient Mitjà. Continuaran aquesta discussió Luis Martínez, expert en la triada Algèria, petroli i violència; Dirk Vandewalle, coneixedor profund de la història i el present de Líbia, i Hélé Béji, escriptora i activista cultural tunisiana.

Divendres 27, el segon dia de debat, estarà dedicat a les identitats col·lectives post-nacionals i a la crisi de la representació política i els mitjans de comunicació. Hi haurà intervencions molt destacades, com ara la del filòsof Daniel Innerarity, que parlarà de la societat de la observació i compartirà taula amb Abdulrahman Al-Salimi, jurista i editor d’Oman que farà una reflexió sobre la relació entre Occident i el món islàmic. També participaran d’aquest debat Javier Sanjinés, professor de l’Universitat de Michigan; Xavier Rubert de Ventós, que donarà el seu punt de vista sobre la qüestió de la identitat el pluralisme, i Cristovam Buarque, senador brasiler, que parlarà sobre sostenibilitat i educació.

Aquest mateix dia a la tarda, Dominic Boyer, antropòleg, reflexionarà sobre la representació política i l’ascens de l’extrema dreta a Islàndia; Renato Lessa, politòleg brasiler, dissertarà sobre la relació entre democràcia i representació, i Enrique Larreta, antropòleg, parlarà sobre l’excepció cultural. Un convidat d’excepció serà Mârio Lúcio Sousa, conegut compositor i músic, company d’escenari de Cesaria Évora, Gilberto Gil o Manu Dibango entre molts altres i recentment nomenat ministre de Cultura de Cap Verd.

Després d’aquesta marató de d’idees i persones, l’últim dia de la trobada, dissabte 28, es dedicarà a parlar sobre Occident i la seva actitud defensiva envers la globalització: es discutirà si el multiculturalisme europeu és o no un projecte fallit (François L’Yvonnet, filòsof i editor), es posarà sobre la taula l’ascens dels fonamentalismes (Jean Michel Blanquer, director de l’Ensenyament Escolar a França), i es debatrà sobre la importància de la memòria (Susan Buck-Morss, filòsofa experta en teoria crítica) i sobre la democràcia i la política (Renato Janine Ribeiro, filòsof).

La sessió de la tarda, que posarà punt i final a la trobada, comptarà amb la participació de Gianni Vattimo, Michel Wieviorka, Cândido Mendes, Gerardo Caetano i Federico Mayor Zaragoza, moderats per Josep Ramoneda. Aquesta darrera taula de debat s’ocuparà de les forces democràtiques emergents en la globalització.

Us hi esperem!

Com no menjar animals

maig 16th, 2011 2 Comments

Quan Jonathan Safran Foer va saber que seria pare, es va començar a preocupar per l’educació gastronòmica del seu futur fill. Es va plantejar què li donaria per menjar, com ho cuinaria, quins ingredients formarien part de la seva dieta i quins calia descartar. I també es va començar a plantejar si li donaria animals per menjar. Per tenir més elements de judici, aquest escriptor ―un dels joves valors de la literatura nord-americana actual― va decidir investigar sobre la indústria càrnia. I al cap de tres anys, ja amb el petit Sasha belluguejant pel seu pis de Park Slope a Nova York, Safran Foer va publicar el seu últim llibre: Comer animales (Seix Barral, 2011), un text crític que té com a objectiu no pas convèncer els seus lectors de les bondats del vegetarianisme, sinó oferir-los prou informació perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Que siguem conscients, per exemple, que la indústria càrnia és una de les responsables principals del canvi climàtic a causa de la ingent quantitat de gasos nocius que genera.

Jonathan Safran Foer va presentar Comer animales el passat 11 de maig al CCCB, juntament amb Jesús Mosterín, filòsof i defensor dels drets dels animals i el medi ambient. La xerrada va fluctuar del discurs a favor del medi ambient i els animals de Mosterín a la defensa per part de Safran Foer de la necessitat de ser conscients del que mengem. Segons l’escriptor novaiorquès, és més fàcil prendre petites decisions sobre els productes animals que consumim ―per exemple, preguntant d’on prové la carn, o evitant els establiments de menjar ràpid― que no pas convertir-nos al vegetarianisme. I, en tot cas, si ens fem vegetarians, no ha de ser sols per una qüestió de salut, sinó de moral.

Durant la seva visita, Jonathan Safran Foer va contestar les preguntes del CCCB. Aquest és un resum de la seva entrevista.

YouTube Preview Image

Entrevista realitzada per Lucía Calvo

«...1020...3132333435...»