La ciutat, en comú

febrer 5th, 2013 2 Comments

La defensa i posada en valor dels béns comunals, del que és de tots i totes, del que fonamenta una comunitat i, més important, del que li dóna la seva raó d’ésser és l’objectiu del cicle “En comú”, que aquesta setmana ha celebrat la seva quarta sessió amb una conferència excepcional sobre la música a càrrec del poeta i assagista Ramón Andrés (aviat al nostre web).

© David Bravo

© David Bravo

La propera sessió, el proper dilluns 11 de febrer a les 19:30 h, es plantejarà com un diàleg entorn de la ciutat com el lloc on tot hi té cabuda i on tots ens trobem representats. La sessió vindrà a càrrec de Xavier Antich, filòsof i professor d’Història de les idees estètiques de la Universitat de Girona i del poeta i arquitecte Joan Margarit, i serà presentada per Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

En aquest context, l’espai públic serà un element cabdal del diàleg donat que, en contraposició als espais privats de propietat individual i ús preassignat, es tracta de l’espai per excel·lència de la comunitat; de la propietat, el domini i l’ús públics. L’espai públic de la ciutat es suposa l’emplaçament de la convivència dels drets col·lectius i els individuals, però com respon aquest a les cada cop més creixents dinàmiques d’individualització o d’apropiació particular? Hem assistit a un procés en què diverses formes de consum van suposar que l’espai públic fos el lloc de la publicitat, de la mercantilització i de l’espectacle de masses, i que acabés esdevenint la localització predilecta de les grans marques mundials. Davant d’això, podem dir que l’espai públic és encara públic?

La crisi d’ideals de dècades anteriors ens ha fet replantejar quin hauria de ser el rol de l’espai públic i, per extensió, què hauria d’esdevenir la ciutat. Diàriament, som testimoni i part de moviments de resistència urbana que denuncien la deriva privatitzadora que ha patit l’espai públic i posen de relleu la necessitat de qüestionar el model d’espai públic de les ciutats. En definitiva, assistim a un moment d’auge de la responsabilitat d’habitants, usuaris i ciutadans vers els espais públics de la ciutat, entenent que si són nostres no ens en podem desentendre, en som els responsables.

El diàleg abordarà també com l’herència de dècades anteriors no tan sols és present a la ciutat tradicional sinó que també té conseqüències territorials. Què n’hem de fer, dels espais urbanitzats que esquitxen el territori metropolità i que semblen no tenir ni ús ni localització lògica? Es tracta d’indrets que no poden aspirar a dir-se ciutat ja que no hi ha convivència ni pervivència d’usos i que semblen abocats a la desatenció de les administracions que, d’altrabanda, els van fer possibles. Té espai públic un espai urbanitzat, que no es urbà, que no és ciutat? Tot i que morfològicament té carrers i places, són llocs d’intercanvi, de trobada, on posar en pràctica allò de la serendípia? Quina forma pren l’espai públic a les metròpolis i, al seu torn, quin és el rol del paisatge obert en aquest context?

Ja fa dotze anys que el CCCB va crear el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà amb la finalitat de reconèixer i promoure el caràcter públic dels espais urbans, així com la seva capacitat per estimular la cohesió social. Assumint les ambigüitats inherents a la noció d’espai públic, el Premi és l’únic a Europa que reconeix i promou un espai alhora públic (obert i d’accés universal) i urbà.

Marta Canedo

Lydia Cacho: «Un govern que aposta per obrir un casino està apostant també pel turisme sexual i l’abús»

gener 30th, 2013 2 Comments

Lydia Cacho (Ciutat de Mèxic, 1963) és periodista i escriptora, coneguda pel seu activisme com a defensora dels drets humans. Ha investigat i denunciat el tràfic de persones i l’explotació sexual de dones, nens i nenes a Mèxic i a l’estranger. Precisament per aquestes investigacions, que han implicat a membres de la classe política mexicana, Cacho va ser empresonada, torturada i amenaçada de mort.

El passat 21 de gener Cacho participà al debat ‘En Comú’ per parlar de drets humans. En aquesta entrevista la periodista denuncia l’existència de vincles molt estrets entre determinades empreses del sector turístic o fins i tot governs, amb l’explotació sexual. Segons Cacho, aquella administració que aposta per obrir, per exemple, un casino, esta alhora facilitant i promovent el turisme sexual i de retruc, l’explotació i l’abús.

Cacho recorda també que del total de dones que estan en cercles de prostitució, només un 2% ho fa en plena llibertat, la resta ho fa sotmesa a grups mafiosos o a empresaris per la seva mala situació socioeconòmica.

Cacho fa una crida a la societat a tornar a educar i a promoure el valor del respecte, els drets humans i la llibertat d’expressió.

També podeu veure la conferència que va impartir Lydia Cacho al CCCB.

La Unió Europea premia el Human Brain Project

gener 24th, 2013 No Comments

Henry Markram, impulsor de Human Brain Project, va presentar el projecte al CCCB

Ahir es va saber la notícia que el Human Brain Project, dirigit pel neurocientífic Henry Markram, ha estat un dels dos projectes científics seleccionats per rebre el finançament més important de la Unió Europea pels propers 10 anys. Ni més ni menys que 1.000 milions d’euros.

Henry Markram al CCCB – Foto: Miquel Taverna, 2012

Henry Markram va ser al CCCB el passat 22 de maig per explicar-nos aquest ambiciós projecte que pretén crear un dels supercomputadors més potents del món per tal de poder simular de la manera més exacta possible el funcionament de la ment humana. El repte és recopilar tot el coneixement actual que la neurociència i altres disciplines estan reunint sobre el nostre cervell, des de la seva base genètica fins les diferents teories de la ment, el llenguatge, les emocions o la consciència, i incorporar-ho en un únic sistema informàtic. El projecte promet fer avançar enormement no només el coneixement general sobre la ment, sinó també els mecanismes de moltes disfuncions mentals com l’Alzheimer o l’autisme, de les quals per ara encara no és té remei.
Us convidem a sentir al propi Henry Markram explicant aquest projecte a l’entrevista que li vam fer al CCCB durant la seva visita.

Podeu trobar més informació aquí:

MATERIA: La UE invierte 2.000 millones en el grafeno y la recreación del cerebro humano

Web Human Brain Project

Lydia Cacho i les formes de l’esclavitud contemporània

gener 17th, 2013 3 Comments

Lydia Cacho

Després de l’èxit de la inauguració del cicle “En comú” amb el sociòleg alemany Ulrich Beck, tornem el proper dilluns 21 de gener amb una conferència excepcional: ens visitarà la periodista mexicana Lydia Cacho, coneguda arreu del món per la seva denúncia de les xarxes de pederàstia, el tràfic de persones i l’esclavitud sexual de dones, nenes i nens. La seva tasca ha estat reconeguda amb nombrosos premis internacionals, però ha suposat també un risc cert per la seva vida: ha rebut amenaces de mort i ha estat empresonada i torturada a Mèxic.

Dos llibres seus expliquen aquesta història terrible: Los demonios del Edén (Debate) és la denúncia que Cacho va fer l’any 2005 d’una xarxa de pederàstia que implicava a polítics i empresaris mexicans en actiu. La publicació d’aquest llibre va ser una estratègia per posar fi a la passivitat de les autoritats i per deixar al descobert la maquinària del poder que protegia al pederasta Succar Kuri, un conegut empresari amb molta influència. La difusió que va rebre el llibre va fer que finalment es celebrés el judici.

Memorias de una infamia (Debate), escrit dos anys després, narra el malson que Cacho va haver de patir com a conseqüència d’aquella denúncia: va ser acusada, detinguda il•legalment, maltractada física i psicològicament, i empresonada durant trenta hores pels mateixos poders públics que l’haurien hagut de defensar. Lluny d’acovardir-se, Cacho ha continuat les seves investigacions sobre el tràfic de persones i l’esclavitud sexual de dones, nenes i nens a tot el món. Part d’aquesta feina es pot llegir a Esclavas del poder. Un viaje al corazón de la trata sexual de mujeres y niñas en el mundo (Debate, 2010), en el qual Cacho denuncia que les xarxes que roben i esclavitzen dones, nenes i nens experimenten avui una explosió sense precedents, beneficiant-se d’una cultura que promou la cosificació humana i d’una economia de mercat deshumanitzadora. Tal com denuncia Cacho, acceptar la prostitució com un mal menor suposa ignorar també l’explotació, els maltractaments i el gran poder del crim organitzat a tot el món.

En el marc del cicle “En comú”, Lydia Cacho oferirà una conferència sobre els drets humans en la qual recordarà que no podem viure d’esquenes al fet que al bell mig de la nostra societat existeix, dit en paraules de Boaventura de Sousa Santos, “un espai que és un no-territori en termes jurídics i polítics, un espai impensable pel primat de la llei, dels drets humans i de la democràcia”, i que es construeix a partir de l’esclavitud i l’explotació dels altres. Som responsables de l’existència d’aquest espai quan ignorem el vincle que existeix entre el tràfic de persones, la violació dels drets humans més elementals i la prostitució; quan jutgem amb benevolència els consumidors de l’indústria sexual; quan ens beneficiem dels guanys de la molt rendible indústria prostitucional i ignorem que la prostitució no és només un problema de salut o d’ordre públic que tan sols afecta a víctimes i màfies, sinó un problema de tots: un problema en comú.

YouTube Preview Image

«La justícia social hauria de ser un repte comú a Europa» Ulrich Beck, sociòleg

gener 16th, 2013 No Comments

Ulrich Beck (Polònia, 1944) és catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Ludwig Maximilian de Munic i catedràtic de Sociologia a la London School of Economics. Considerat un dels sociòlegs més destacats en l’estudi dels efectes de la modernització i la globalització, va ser l’impulsor dels conceptes “societat del risc”, “segona modernitat” o “modernització reflexiva”, idees que va desenvolupar en els llibres La sociedad del riesgo (1998), ¿Qué es la globalización? (1998) o La democracia y sus enemigos (2000).

Coincidint amb la publicació del seu darrer assaig, Una Europa alemana (2012), Beck va inaugurar el passat dilluns 14 de gener el cicle de debats En Comú i l’hem entrevistat. En aquesta conversa l’autor fa una interpretació alternativa de la crisi que travessa Europa. Beck defensa la necessitat de construir entre tots una Europa que posi per davant de tot l’individu i els seus drets socials. No té sentit, diu, que cada país busqui la seva sortida de la crisi particular perquè els problemes que tenim són d’abast global, cal cooperar i buscar solucions comunes.

«...10...1819202122...30...»