Amor, sexe i cervell: apunts sobre el pensament de Catherine Malabou

desembre 12th, 2013 No Comments

Amor sexe i cervell és el suggeridor títol de la conferència que Catherine Malabou pronunciarà al CCCB el proper dimecres 18 de desembre en la inauguració de les IV Jornades Filosòfiques de Barcelona.

Com pensar el nostre cervell? És un òrgan fred i calculador com s’acostuma a creure quan diem “És una persona molt cerebral”? I quina relació hi ha entre el pensament, el cervell i l’afectivitat en general? La filòsofa respondrà aquestes preguntes des d’una posició ben definida i polèmica:

“L’amor és el naixement corporal de l’ànima. Per això, el pensament segons Plató és eròtic. Així mateix, sense les emocions el nostre cervell romandria, per dir-ho així, mut en nosaltres. Ningú no pot sentir el seu propi cervell. L’afecte d’alguna manera el desperta i el revela. Podem parlar, doncs, d’una veritable sexualització del cervell.”

Però per conèixer més en profunditat qui és Catherine Malabou i quins són els seus àmbits de recerca, apuntem algunes de les seves línies de pensament a partir de tres citacions dels seus llibres.

1) NEUROCIÈNCIES i PSICOANÀLISI

A l’època actual, existeix un fort debat per saber quina és la perspectiva científica que pot explicar millor el funcionament de la nostra consciència. Així, el prestigi de la psicoanàlisi se suma actualment a l’interès creixent per la neurociència i els resultats sorprenents que està aportant aquesta nova disciplina. En aquest debat, des del rigor de la filosofia i amb una actitud oberta envers les ciències, Catherine Malabou pren partit:

Actualment la psique ja no pot definir-se com autònoma respecte al cervell. Ja no es pot establir cap diferència seriosa entre allò psíquic i allò cerebral. Aquesta afirmació no procedeix de cap reduccionisme rígid. La neurobiologia contemporània més pionera, lluny de rebutjar les afirmacions de la psicoanàlisi, té en compte tota la dimensió afectiva, emocional i pulsional de la vida cerebral i afirma la seva plasticitat.”

2) CANVI DE PARADIGMA: LA PLASTICITAT

Cada època té una noció general que permet d’interpretar els esdeveniments, les coses que ens passen. Aquesta noció serveix així com clau d’accés, com esquema motor per entendre la nostra actualitat. En aquest sentit, Catherine Malabou constata un canvi de paradigma, un canvi en l’esquema motor de la nostra època: de l’escriptura (com l’escriptura de l’ADN en ciències i l’arxi-escriptura de la deconstrucció a Derrida) i del rizoma (com a organització no binària, segons Deleuze), hem passat a una època on l’esquema motor és la plasticitat, entesa com a capacitat fonamental de transformació:

“El cervell plàstic està esdevenint l’esquema motor de la nostra època. Hegel va ser el primer en comprendre la força de la plasticitat, va anticipar-ne el futur. La plasticitat és l’ésser d’avui, i tot el meu esforç consisteix a construir ponts entre allò neuronal i allò ontològic.”

3) “LA FILOSOFIA ÉS LA TOMBA DE LA DONA”

Quin ha estat i és el paper de la dona en la Història de la filosofia? Quina relació hi ha entre el pensament feminista i la filosofia? Catherine Malabou, dona, filòsofa i necessàriament bel·ligerant, afirma contundentment en aquest sentit:

La filosofia és la tomba de la dona. La filosofia no concedeix cap lloc a la dona, cap paper, no li ofereix res per conquerir. La tradició filosòfica europea és, com sabem, una tradició que exclou la dona, l’afebleix, i així es fa còmplice de la pitjor violència masclista. Las dones filòsofes no convencen, segueixen sent, almenys simbòlicament, explotades com a no-subjectes. La possibilitat de la filosofia està lligada, en gran part, a la impossibilitat de la dona.”

Luisa F. Cabeza: «Tots els que treballem en l’àmbit de l’energia sabem que és impossible continuar amb aquest ritme de vida»

desembre 11th, 2013 No Comments

CONFERÈNCIA SUSPESA PER MALALTIA DE LA PONENT.
DISCULPEU LES MOLÈSTIES
.

Després de conèixer el futur negre que li espera al petroli, les implicacions econòmiques d’una reducció del consum energètic i els reptes que afronta l’energia solar, el cicle ICREA-CCCB de ‘Reptes energètics’ s’acomiadarà dijous 19 de desembre amb la conferència de la catedràtica de la Universitat de Lleida Luisa F. Cabeza sobre energies renovables i regulacions internacionals.

«La utilització de les energies renovables presenta tres grans problemes», explica  Luisa F. Cabeza. El primer problema és tecnològic, perquè estem a l’inici del desenvolupament d’aquest tipus d’energia i «els rendiments són molt baixos». Utilitzem l’energia solar, però «la quantitat d’energia que recuperem respecte la quantitat d’energia que rebem encara és molt baixa».

«El segon gran repte és de costos, les energies renovables són més cares que els combustibles fòssils, per tant és més car escalfar una casa amb energies renovables que amb petroli o carbó”, diu la investigadora ICREA. «A banda, l’emmagatzematge està essent una de les grans barreres, perquè del nostre cotxe el punt feble és la bateria».

Per últim, el tercer gran repte de les energies alternatives és el repte social: «les energies renovables no són sempre acceptades i conegudes al món. La gent no està disposada a tenir-les a casa o a pagar una mica per tenir-les a casa, no se sap quines avantatges tenen respecte la resta d’energies convencionals». En aquest sentit, la catedràtica de la UdL és pessimista respecte al futur que ens espera. «Tots els que treballem en aquest àmbit sabem que és impossible continuar amb el ritme de vida que portem». Segons Cabeza, «hem de canviar de forma de vida, però no se sap molt bé com fer-ho, perquè no és fàcil dir-li a la gent que ara que ens hem acostumat a tenir calefacció i aire condicionat a casa de sobte serà massa car i ja no podrà tenir-ne. O que no podrem anar en cotxe a tot arreu, i la gent es pensa que perquè no puguis anar en cotxe aniràs amb avió, però amb avió tampoc hi podràs anar, tot tornarà a ser com fa 30 anys, quan agafar una avió era realment car». «La tecnologia es desenvoluparà molt, però mai arribarem a tenir el miracle del petroli», conclou Luisa F. Cabeza.

L’entrada a les conferències és gratuïta. També es poden seguir en directe per Internet i a Twitter amb #debatsICREA.


Barcelona a cau d’orella: Xavier Theros ens explica la ciutat

desembre 4th, 2013 No Comments

«Barcelona és una ceba, sempre recoberta per infinites capes de pell. Barcelona és una ceba de la qual sempre queden coses per descobrir, una ceba que no te l’acabes mai. Després d’anys recollint històries i anècdotes sobre el lloc on visc, aquesta ciutat encara em genera més preguntes que respostes, més misteris que descobriments, més interrogants que certeses. Per això, en aquest viatge m’he fet acompanyar d’un cicerone d’excepció, per no perdre’m en el camí.

Seguint les passes del gran Josep Maria Carandell i la seva Guía Secreta de Barcelona, he observat els carrers d’avui en dia i he recollit les meves impressions en una guia feta a cau d’orella. Una guia on explicar, sense fer gaire remor, un grapat d’indiscrecions sobre aquest port antic ple de secrets, sobre la seva gent, els seus paisatges i el seu passat menys conegut. Com va escriure el mestre Carandell, probablement la història i la geografia humana de Barcelona són un cúmul d’experiències viscudes “amb un somriure ambigú de dona ofesa que pregunta: i doncs, què creien, que seria fàcil als meus dos mil anys?»

Amb aquestes paraules, l’escriptor Xavier Theros (@polipoetics) ens dóna les claus del seu últim llibre, Barcelona a cau d’orella (Comanegra, 2013), i ens anima a resseguir amb ell aquest intens viatge per la ciutat.

Us convidem el proper dijous dia 12 de desembre, a les 19:30 a la presentació llibre al CCCB. Acompanyaran l’autor la fotògrafa Consuelo Batista, l’antropòleg Manuel Delgado i Joan Sala, director de l’editorial Comanegra.

Andreu Cabot: «Encara tenim problemes per emmagatzemar electricitat»

desembre 3rd, 2013 No Comments

Tot i que alguns països com Dinamarca ja generin el 30% de la seva energia per vies renovables, la tecnologia actual encara no és prou eficient i resulta massa cara. Per conèixer de primera mà aquesta problemàtica, el proper dimarts 10 de desembre visitarà el CCCB l’investigador Andreu Cabot, de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).

L’equip de Cabot a l’IREC fa recerca de nous materials que millorin les plaques solars i els dispositius de conversió energètica, per intentar abaratir i millorar aquests processos. «L’emmagatzematge de l’energia elèctrica encara no està del tot solucionat», explica Cabot, ja que les bateries elèctriques no poden competir amb la benzina. «Un litre de gasolina té molta més energia que una bateria del volum equivalent», exemplifica aquest investigador, que afegeix que «la durada d’aquestes bateries és un altre problema a resoldre».

Però, tot i els reptes tecnològics que afronta la comunitat científica, Cabot es mostra optimista respecte a un futur ple d’energies alternatives: «si l’energia dels combustibles fòssils va pujant de preu i la que produïm amb processos fotovoltaics o termoelèctrics s’abarateix, al final aquests dos costos coincidiran, i a partir d’aquí podrem reemplaçar bona part dels combustibles fòssils per altres fonts renovables d’energia».

Andreu Cabot exposarà els problemes actuals i les perspectives de futur de l’energia solar a la tercera sessió dels debats ICREA-CCCB, que porta per títol ‘La tècnica podrà trobar solucions als reptes energètics?’ i que se celebrarà el proper dimarts 10 de desembre a les 19:30 hores al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El presentarà Joan Vila i Simon, professor de Tecnologia energètica a la Universitat de Girona (UdG) i serà la penúltima sessió d’aquest cicle, una col·laboració estable entre el CCCB i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) per donar a conèixer al gran públic els avenços i reptes de la recerca d’alt nivell que es fa avui a Catalunya.

L’entrada a les conferències és gratuïta. També es poden seguir en directe per Internet i a Twitter amb #debatsICREA.

Contingut relacionat

El CCCB homenatja Maquiavel

novembre 29th, 2013 No Comments

El 10 de desembre de 1513, Nicolau Maquiavel va escriure una carta al seu amic Francesco Vettori que contenia el fragment següent:

Us diré quina és la meva vida ara. Em llevo al matí amb el sol i me’n vaig a un bosc de la meva propietat que estic fent talar, on m’estic dues hores per veure la feina del dia abans i per passar l’estona amb els llenyataires, que sempre tenen algun plet entre mans, ja sigui entre ells ja sigui amb els veïns. [...] Sortint del bosc, me’n vaig a una font i des d’allà a un lloc on tinc preparades trampes per als ocells. M’enduc un llibre, o Dante o Petrarca, o algun dels poetes menors, com Tibul, Ovidi o semblants: llegeixo les seves passions, els seus amors em recorden els meus, i gaudeixo una estona d’aquests pensaments. Me’n vaig després pel camí de l’hostal, parlo amb els qui passen, els demano notícies dels seus pobles, m’assabento de coses diverses i observo els diferents gustos i fantasies dels homes*.

Maquiavel havia estat funcionari florentí, però feia un any que l’havien expulsat del càrrec de secretari a la ciutat i s’havia hagut de refugiar a Sant’Andrea, un poblet als afores de Florència. Allà, en un ambient de pobresa i desolació, Maquiavel passava el dia entre llenyataires, caçant ocells o llegint al mig del bosc, i a les nits es tancava a casa i treballava en la redacció d’El Príncep, el tractat polític que li havia de tornar a obrir les portes de la ciutat que l’havia rebutjat. Així és com Maquiavel explicava el seu dia a dia escrivint el tractat:

[...] Arribat el vespre, torno a casa i entro al meu escriptori. En el llindar em trec la roba de cada dia, plena de fang i llot, i em poso robes reials i curials. Vestit adequadament, entro a les velles corts dels homes antics, on rebut amablement per ells, em nodreixo d’aquell aliment que només és per a mi i per al qual vaig néixer. [...] Durant quatre hores no sento cap enuig, m’oblido de tot afany, no temo la pobresa ni em torba la mort: em transfereixo del tot en ells. I com sigui que Dante diu que no hi ha ciència si no es reté el que s’ha entès, he anotat el que he atresorat gràcies a la meva conversa amb ells, i he compost un opuscle, De principatibus, en el qual em lliuro tant com puc a les meditacions sobre aquesta matèria, tractant de què és un principat, de quines menes n’hi ha, com s’adquireixen, com es mantenen, per què es perden*.

La història té un final trist, perquè El Príncep no es publicarà fins després de la seva mort, convertint-se al cap de poc temps en un dels textos més influents de la teoria política. Aquest 2013 celebrem els 500 anys de l’inici de la redacció de l’obra més universal de Maquiavel, i la data escollida per recordar l’efemèride és precisament la d’enviament d’aquesta carta on es mencionava per primera vegada l’opuscle i que el proper dilluns 2 de desembre a les 19:30 hores llegirà sencera l’actor Jordi Boixaderas al CCCB. El nostre homenatge a Maquiavel continuarà amb la conferència del filòsof italià Remo Bodei, que destacarà el realisme de l’obra de Maquiavel i ens oferirà algunes claus per llegir El Príncep avui en dia, acompanyat pels filòsofs Juan Manuel Forte i Rosa Rius Gatell.

* Fragments de la Carta de Nicolau Maquiavel a Francesco Vettori traduïts per Rosa Rius Gatell i Blanca Llorca Morell.

«...89101112...2030...»