L’agenda nadalenca del CCCB: propostes per gaudir de la cultura aquestes vacances

desembre 18th, 2013 No Comments

Preparant les vacances de Nadal? Si teniu ganes de cultura, us recomanem una sèrie de propostes per fer baixar l’escudella o desconnectar de l’ambient nadalenc visitant les nostres exposicions o gaudint d’un bon documental.

El CCCB obrirà portes aquestes festes en el seu horari habitual (de dimarts a diumenge i festius d’11 a 20 hores), excepte els dies 24, 26 i 31 de desembre i 5 i 6 de gener, que estarà obert d’11 a 15 hores, i el 25 de desembre, l’1 de gener i els dilluns no festius (23 i 30 de desembre), que romandrà tancat.

Històries de vida, amor i mort

Ja és tradició que el Departament d’Audiovisuals del CCCB programi projeccions gratuïtes per Nadal. Aquest any podreu veure tres documentals que tenen en comú un tema tan transcendental com el sentit de la vida i de la mort. Del 20 de desembre de 2013 al 4 de gener de 2014, l’Auditori del CCCB acollirà la projecció de: «Welcome to the world. Born poor, die poor», produït pel col·lectiu Why poverty?; «Constantin y Elena», protagonitzat per una parella de Romania que fa més de mig segle que estan junts, i «Saving 10.000: Winning a War on Suicide in Japan», en què el cineasta irlandès Rene Duignan es qüestiona les raons dels suïcidis massius al Japó. Cada film es podrà veure en dues dates diferents, a les 18.30 hores. Consulteu-ne els horaris i les dates aquí.

Drap-Art’13

Un altra cita cultural nadalenca imprescindible és el Drap-Art, Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya. Fins al 5 de gener, la sala -1 del CCCB acull l’exposició col·lectiva Drap-Art’13, amb obres dels artistes i dissenyadors H.A. Schult, Fabio De Minicis, Karol Bergeret i Eli Gras. En aquest període, a més, la programació del festival també preveu la intervenció «Trash Person» de H.A. Schult al Pati de les Dones i diverses activitats com ara tallers, performances, conferències i el Cinema del Medi Ambient. Del 3 al 5 de gener, Drap-Art organitza al hall del CCCB la Fira d’Art i Disseny Reciclat, en què artistes, dissenyadors i artesans presentaran treballs basats en criteris de sostenibilitat i responsabilitat. La fira s’ampliarà amb un circuit de mercats i intervencions en altres espais. Paral·lelament, Drap-Art també proposa sessions de DJ amb la cabina Psycotron AX del col·lectiu Starter.

Espriu. He mirat aquesta terra

Tot i que el concert «Geografia d’Espriu» (celebrat el passat 2 de desembre al Palau de la Música) va significar la culminació de l’Any Espriu, els actes de difusió de l’obra i la figura de l’escriptor català continuaran durant el primer trimestre del 2014. És el cas de l’exposició «Espriu. He mirat aquesta terra», que es podrà visitar fins al proper 24 de febrer.

Arxius CCCB i Xcèntric

Com durant les vacances d’estiu, els arxius CCCB i Xcèntric tampoc no tanquen per Nadal. Situat davant del C3Bar, l’Arxiu CCCB ofereix aquestes festes l’oportunitat de reviure la programació del centre, ja sigui mitjançant els ordinadors de consulta (que permeten accedir a més de nou mil referències digitals multimèdia) o bé fullejant el fons bibliogràfic de suport a les activitats organitzades. D’accés lliure i consulta gratuïta, l’espai compta amb servei gratuït de WiFi i diverses zones de lectura i treball.

L’Arxiu Xcèntric (a la planta -1 del CCCB) posa a disposició del públic més de set-centes obres que conformen l’únic arxiu europeu de consulta pública especialitzat en cinema experimental i documental creatiu. També d’entrada gratuïta i recentment ampliat amb noves incorporacions, les pel·lícules de l’Arxiu Xcèntric són, sobretot, curtmetratges d’artistes que han trobat en el cinema el seu mitjà d’expressió.

Consulteu també la programació familiar de la nostra agenda de Nadal.

MINIPUT (19ª Mostra de TV de Qualitat)

novembre 19th, 2013 1 Comment

La TDT, en perspectiva

Kidnapped

Tots recordem el divendres 2 d’abril, quan hi va haver l’apagada analògica. Al llarg del dia, la televisió només escopia neu i una cartel·la que advertia que s’havia produït l’apagada de la televisió analògica per donar pas a la televisió digital terrestre (TDT), aquella utopia que permetria veure més canals, i més bons, en «alta definició» (HD) per a uns continguts sovint en extrema «baixa definició» (Low-fi).

El que vam poder veure aquell dia era «què hi ha a l’altre costat de la televisió», com diria Robin Page a la seva obra Backward Television Set (1971), és a dir, la seva pròpia materialitat, la seva condició de mitjà tecnològic productor de realitat, la seva naturalesa de mediador entre la realitat i els discursos en imatges que en fa ser un tòtem que té la capacitat de generar «l’efecte de realitat» permanent i de convertir aquest «efecte de realitat» (una realitat, alhora, «afectada») en quelcom més evident que el nostre propi cos davant la pantalla.

La TDT ha multiplicat els canals, sovint redundant-los, n’ha acusat la competència, fent que la qualitat de les produccions amb freqüència n’hagi quedat afectada. Segons Hanhardt, «la televisió ha possibilitat un vast mercat de telealiments, telegadgets, telejocs i teleobjectes. La televisió ha creat telenervis, teleulls i telehàbits». O, com deia Youngblood, «l’art explica, l’entreteniment explota». Però no tota la televisió «explota», no tota la televisió és entreteniment costi el que costi pels índexs d’audiència.

L’essència del MINIPUT

El dissabte 30 de novembre, Barcelona serà, de nou, l’escenari de debats i de trobades entre professionals i estudiosos de la televisió pública de qualitat de tot el món arran de la celebració de la 19a edició del MINIPUT (Mostra de TV de Qualitat) al CCCB. Com cada any, el MINIPUT projectarà una selecció dels programes més remarcables de la televisió pública d’arreu, espais que destaquen per la seva qualitat, la capacitat de reflexió, la provocació, la renovació dels formats o la capacitat de generar debat al voltant d’assumptes clau de la societat contemporània. Aquesta selecció s’ha fet a partir de l’INPUT (International Public Screening Television Conference), l’única mostra de televisió de qualitat del món que acumula gairebé quaranta anys de trajectòria.

Cromosoma cinc

A més, el MINIPUT dedica una sessió de «Perles locals» a una selecció dels projectes audiovisuals catalans més destacats, ja siguin programes pensats per a la televisió o per a Internet. També s’hi ha inclòs el flagrant cas de Canal 9 (la desaparició de la televisió pública valenciana), que comptarà amb la presència de Josep Lluís Fitó (periodista de Canal 9 i membre del comitè d’empresa) i amb la moderació de Montse Armengou (periodista i documentalista de TV3). A més a més, el festival oferirà una càpsula audiovisual que sintetitzarà el conflicte.

Un dels elements bàsics del MINIPUT és el fet de poder pensar la televisió des de la mateixa televisió, plantejar-ne els límits i les possibilitats. Per això, els programes són introduïts per professionals del camp dels mitjans de comunicació i, per això, es convida alguns directors o productors perquè vinguin a parlar de les seves obres. D’aquí, també, que alguns dels programes se seleccionin no per una qüestió de gust o perquè siguin exemplars (en totes les accepcions possibles), sinó perquè obren un debat sobre el mitjà o bé perquè presenten algun tret que els fa remarcables.

Per aquest motiu, ens trobem amb programes molt diferents, tant en l’àmbit de continguts com també de format; val a dir que tant l’INPUT com el MINIPUT responen a la llei dels tres terços, és a dir, intenten donar paritat a la presència de documentals, ficcions i formats a parts iguals. Les ficcions demanen molta inversió a les televisions, d’aquí que cada vegada costi més trobar ficcions exigents; caldria afegir-hi la popularització de les sèries nord-americanes de gran producció, simbolitzades per la HBO, que fa que qualsevol sèrie sembli un esbós fallit al seu costat.

Church men

Ficcions, documentals i hibridació de formats

Enguany, al MINIPUT es podran veure algunes ficcions remarcables: Church Men és una ficció ambientada en un seminari poc convencional i produïda per la cadena ARTEGófer és una producció del canal cultural mexicà, el Canal22, una espècie de revisitació d’El sirviente de Joseph Losey, un joc d’amos i servents on els diners imposen la seva pròpia llei, o The Substitute Teacher, una nova versió del clàssic gènere de «professor en barris suburbials» (Rebelión en las aulas, amb Sidney PoitierMentes peligrosas, amb Michelle Pfeiffer, etc.), on un professor que venia dels «falsos déus» de l’especulació financera es troba amb l’infern directe de la vida real.

Entre el documental i la ficció es troben Kidnapped, The fifth Estate, un programa sobre segrestos on el públic té l’última paraula, o Operaation Mannerheim, una sèrie documental sobre la creació d’una pel·lícula, The Marshal of Finland, que explica, interpretada en el context africà, la història d’un heroi finlandès.

Wonder Woman

En el terreny del documental, es podran veure quatre històries: The Girl Who Wouldn’t Die, una noia que donaven per morta i que va reviure i totes les complicacions mèdiques i familiars que es generen a partir d’aquest fet que desafia la naturalesa; Bully, Brain, Bimbo, Loser, un documental explicat en primera persona en què l’autora, que es creia que era la líder del seu grup d’infantesa, descobreix que els estereotips infantils existeixen per confiar-nos i, finalment, enganyar-nos; Wonder Woman: The Untold Story of American Superheroines, una peça que se centra en el personatge de la «Dona meravelles» i en la seva evolució en el transcurs de la història, implicant una revisitació crítica de la lluita pels drets socials de les dones, i, finalment, Seeking Asian Female, un film que explica la història d’un home obsessionat a casar-se amb una dona asiàtica, que és una reflexió sobre les relacions amoroses en un context comunicatiu i econòmic global.

En el terreny dels formats, s’hi podrà veure el programa d’humor alemany Gods’R’Us, on Déu és representat per dues dones ancianes que converteixen el mite creacionista en una paròdia post-Monthy Python, i Design Ah!, un programa japonès sobre el disseny per a nens i nenes.

Projectes de proximitat

A la secció de «Perles locals», s’hi poden trobar dos blocs: en primer lloc, un bloc dedicat al web-doc amb els projectes Solos (UAB), Cromosoma Cinco (TVE) i Barcelona Llum de Sal (Mondrian Lab), i, en segon lloc, un bloc dedicat al «crowdfunding per a projectes ultralocals», un títol altisonant que pretén aglutinar dos projectes que han vist la llum gràcies al crowdfunding i la història dels quals està ancorada en un context local; Els bons homes van en burro, una ruc-movie política, poètica i amb tendra «mala llet», i la sèrie web Les coses grans, dirigida per Lluc i Roger Coma.

Els bons homes van en burro

Sabem que hi ha molts bons programes que s’escapen del comitè de programació del MINIPUT: o bé perquè han estat produïts amb anterioritat, o bé perquè no s’han passat a l’INPUT, o bé perquè no hi hem arribat. Conscients que hi ha programes destacables fora de l’INPUT, hem creat aquesta secció de «Perles locals», que pretén aglutinar el millor de la televisió local, però sense l’imperatiu que hagi hagut de passar per televisió. Abans hi havia espais a la graella televisiva que incloïen projectes amb riscos estètics i conceptuals, com el DO de la XTVL; però, amb la seva desaparició, aquest buit no s’ha omplert a la TDT i, si algú pot fer aquesta funció, és, evidentment una altra xarxa: Internet. El Facebook del MINIPUT pot servir de mur on dialogar a doble banda, no només sobre notícies del sector, sinó també sobre programes en què val la pena aturar-se i dels quals encara podem aprendre molt.

El MINIPUT està organitzat conjuntament per Televisió de CatalunyaTelevisió Espanyola, el Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, el Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, el Departament de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Lleida i el CCCB. Les inscripcions són gratuïtes i es poden fer en línia a través del mateix web de la mostra: http://www.miniput.cat/Inscripcions

Més informació:

Web: www.miniput.cat

TW: @MINIPUTBCN

FB: https://www.facebook.com/miniput

Flickr: http://www.flickr.com/people/miniput/

http://www.flickr.com/people/miniput02/

Tess Renaudo i Cristina Riera: «A L’Alternativa fem visible allò amagat»

novembre 13th, 2013 No Comments

“La jungla interior” de Juan Barrero

Fa 20 anys, L’Alternativa – Festival de Cinema Independent de Barcelona va començar a construir un “espai públic obert” que, des d’aleshores fins avui, cada any apropa a la ciutadania pel·lícules d’autor que s’arrisquen a fugir d’allò convencional i gosen mantenir-se fora dels circuits comercials. Per debatre aquestes i altres obres, al llarg de la seva trajectòria el festival ha anat ampliant les propostes de participació activa, a les quals ha convidat professionals, estudiants, aficionats al cinema independent i, fins i tot, nens i nenes.

Ara, després de dues dècades d’experiència, creiem que és un bon moment per fer balanç. Per això, hem entrevistat conjuntament Tess Renaudo i Cristina Riera, membres de l’equip directiu de L’Alternativa, que enguany tindrà lloc del 18 al 24 de novembre al CCCB. A Twitter, podeu seguir la conversa sobre el festival amb l’etiqueta #20alternativa.

  • L’Alternativa aposta pel cinema d’autor. Com el definiríeu? Què és allò que el distingeix d’altres tipus de cinema?

El cinema d’autor és un cinema lliure i creatiu, on el cineasta aconsegueix treballar de manera autònoma, des del començament del projecte fins a la seva projecció – i en molts casos als films presentats a L’Alternativa n’és també muntador, guionista i productor. Parlem d’un cinema honest i cinematogràficament atrevit, on hi ha una clara intenció de trobar un diàleg i equilibri entre la part formal i la temàtica plantejada.

  • En aquest sentit, us declareu defensors d’un cinema compromès amb el llenguatge cinematogràfic, l’expressió creativa i l’espectador. Com es plasma aquest compromís en la programació del festival? Com trieu les pel·lícules que hi concursen?

Programar L’Alternativa permet crear un context (efímer) per a l’enorme oferta audiovisual internacional que existeix al marge de la indústria i que mai no es veuria si no fos per certs festivals de cinema. Fem visible allò amagat. Requereix un procés de recerca i selecció intens i disciplinat i un desig de fomentar el diàleg entre equip, cineastes i públic,… i prendre determinats riscos, és clar!

“Dime quién era Sanchicorrota” de Jorge Tur Moltó

El cinema que recolzem qüestiona les formes i les múltiples possibilitats audiovisuals d’aquest art, més enllà de la narrativa clàssica. Aquest tipus de cinema fa viure un festival, al mateix temps fa vitals els festivals per a l’obertura de les nostres ciutats i pobles, però també per als cineastes. Senzillament perquè, sense els festivals, aquests films no es veurien, no es compartirien, ningú en parlaria, i hi ha una producció estimulant i prolífica en paral·lel a l’oferta brindada pels circuits de distribució i exhibició comercial.

  • Durant els 20 anys de trajectòria del festival, heu contribuït a recuperar aquests autors i pel·lícules que es mouen al marge dels circuits comercials. Creieu que aquesta recuperació és més necessària ara que abans? Avui és més difícil o és més fàcil tenir accés a aquestes obres?

Per descomptat, Internet ha contribuït a fomentar l’accés al cinema. Trobem potents catàlegs de cinema online, però també és cert que, mentre l’oferta prospera, creix la batalla per la visibilitat.

Un festival cinematogràfic permet gaudir l’experiència compartida i única que es viu a la sala de cinema, però també, a través de la seva selecció, crea matisos i diàlegs entre el present i el passat i anima el debat i la reflexió entre el públic i els cineastes convidats.

La nostra secció de 20 anys, on presentem part de la història de L’Alternativa a través de 22 llargmetratges (extrets tant de seccions oficials com de seccions paral·leles), compleix perfectament aquesta voluntat de revisar la tasca de recuperació de creadors imprescindibles i de descoberta de nous autors que porta a terme L’Alternativa.

  • Quins valors i actituds que no són al discurs cinematogràfic oficial voleu promoure des de L’Alternativa?

Honestedat, compromís amb la creació, amb un mateix i amb el seu entorn, creativitat, risc…

  • L’Alternativa inclou espais reservats als nens i nenes. Per què heu decidit que formin part del festival?

“Pohyper” de Hui-ching Tseng

Sempre hem considerat imprescindible afavorir l’apropament de nous públics per obrir noves oportunitats, per enriquir les mirades, i contribuir al descobriment de noves formes de narrar i nous relats, per despertar la seva curiositat. Les propostes cinematogràfiques per a nens sovint són plenes de clixés i basades en un efectisme d’impacte que dificulta al nen imaginar més enllà. A més, amb el temps els espectadors dels primers anys de L’Alternativa han anat creixent amb nosaltres i volíem oferir-los la possibilitat de seguir-ne gaudint amb els seus infants.

En els darrers anys hem enriquit la programació dedicada als més menuts amb noves activitats perquè el nen pugui explorar, despertar la seva creativitat i entendre què representa la creació cinematogràfica a partir de tallers amb els quals pot elaborar el seu propi curtmetratge.

Els professionals es troben avui en un context de canvi a múltiples nivells: de models de finançament, de producció, de distribució, de difusió… Més que mai requereixen suport per orientar els seus projectes de forma adequada, per saber com i a qui presentar-los, per obrir noves relacions de coproducció, per explorar noves vies de distribució, per obrir fronteres…

Des de L’Alternativa ja fa anys que obrim les Jornades Professionals a temàtiques que ens sembla que poden ser del seu interès (coproducció, distribució a través d’Internet, altres vies de finançament, etc.). Aquest any hem volgut aprofitar la presència de professionals internacionals, que ens semblava que podien ajudar a pensar noves estratègies i a establir nous contactes, per llançar una convocatòria oberta per a l’assessorament personalitzat a projectes en procés, que ha estat molt ben acollida entre els professionals.

  • Quina valoració feu dels 20 anys de trajectòria? Què en destacaríeu?

“G/R/E/A/S/E” d’Antoni Pinent

Com tot ésser viu, L’Alternativa ha anat evolucionant per adaptar-se a l’entorn. Quan va néixer hi havia molt poques sales que programessin cinema independent i alguns dels referents eren autors avui consagrats i normalitzats en circuits comercials. Les escoles de cinema començaven a sorgir a la ciutat, i la informació sobre autors que sortien del mainstream era gairebé clandestina.

El festival ha esdevingut una plataforma de descoberta i llançament de nous creadors, i ha pogut seguir la seva evolució des dels primers curtmetratges fins que alguns d’ells han rebut reconeixement internacional pels seus llargmetratges. Amb els anys, el públic s’ha anat convertint en un públic molt més informat sobre allò que succeeix fora dels circuits habituals i ha anat augmentant la seva confiança en el criteri del festival. Així, aquelles primeres seccions oficials, que eren una aposta personal del festival que ens plantejàvem gairebé com un espai de risc i resistència necessària, amb el temps han estat reconegudes pels espectadors com espais de descoberta imprescindible d’obres a les quals d’altra manera saben que difícilment podran accedir.

Fer una mirada enrere i al llarg d’aquests 20 anys, i recordar autors als quals hem presentat per primer cop a Barcelona i que ara són reconeguts com a imprescindibles per a la història del cinema, ens ajuda a reforçar el sentit del festival.

D’altra banda, el festival ha anat ampliant l’espai per a la trobada i la participació activa, per a l’enriquiment mutu a partir del debat. Col·loquis, taules rodones, seminaris, tallers, jornades… per a professionals, estudiants, famílies, espectadors de tot tipus i amb diferents necessitats.

Entenem L’Alternativa com un espai públic obert a la ciutadania per a l’enriquiment col·lectiu a partir de la diversitat de possibilitats i oportunitats de participació; un espai públic que és possible gràcies al suport constant de diverses institucions i entitats que han confiat en nosaltres al llarg de tots aquests anys i que ens han acollit, com el  CCCB.

  • Quina és la vostra pel·lícula preferida d’aquests 20 anys de L’Alternativa? 

És com preguntar a un nen si estima més la mare o el pare, o com preguntar a una mare quin fill estima més. Cada film seleccionat per a L’Alternativa té la seva raó de ser. Cuidem molt el context on presentem els films, i aquests sovint prenen sentit en relació als altres. També procurem crear un espai coherent i, per això, elaborem seccions, programes i activitats amb el desig d’establir sinergies entre les diferents àrees del festival.

“No tocar, por favor”: Nou capítol de Soy Cámara. El programa del CCCB

octubre 15th, 2013 No Comments

Ens preguntem per aquell lloc que fa tant temps que és allà, per aquell edifici que provoca tant tràfec de gent. Ens preguntem pel museu, pel seu sentit, per les seves normes. Sembla que la frase “no tocar, si us plau” és la lletania que encara ressona en aquell espai i ens preguntem per què és així i si sonarà sempre igual.

El programa del CCCB “Soy Cámara”, que sota el títol “No tocar, por favor” s’emet el dissabte 19 d’octubre a La 2 de TVE, intenta explorar la relació entre el públic i el museu per comprendre com es deplega l’autoritat cultural, però també com s’estableix una desobediència, una dissidència cultural.

Quan agafem una obra d’art d’un museu i la situem en un context descodificat artísticament, la resposta cap aquella imatge o objecte és totalment diferent de la que habitualment es desenvolupa al museu. Així, el museu es converteix en un espai de tensió institucional, en què els moviments, les normes i les formes s’amalgamen sota una litúrgia cultural que ens afecta. Observar aquelles afeccions de la cultura resulta commovedor.

No tocar, por favor” pren com a punt de partida el registre d’incidències del Museu Artium de Vitòria-Gasteiz, recollit pel seu personal de seguretat entre el 2003 i el 2012, per tractar actituds iconoclastes i idolàtriques, recull opinions diverses (historiadors, artistes, personal de seguretat i individus) i ens explica per què hi ha gent que s’enfada en un museu.

Capítol complet

Guió i direcció: Jorge Luís Marzo i Arturo «Fito» Rodríguez

Realitzador: Juan Carlos Rodríguez

Data emissió: Dissabte 19 d’octubre a la 1h30’ a La 2 de TVE

Soy Cámara. El programa del CCCB. Capítol 31

No tocar, por favor, 30’

El CCCB a la televisió. Nova temporada de Soy cámara

octubre 7th, 2013 No Comments

Després de l’intermedi estival, aquest mes d’octubre comencem la nova temporada del programa per a televisió «Soy cámara. El programa del CCCB», que s’emet a La 2 de TVE.

Tornem amb nous temes i canvis en el calendari i l’horari d’emissió. A partir d’aquest mes, el programa passa a emetre’s els dissabtes a la nit, un canvi desitjat perquè creiem que, pel caràcter especial del Soy cámara, es mourà millor en aquesta franja horària. Tot i això, encara no estem segurs si l’hora que ens ha concedit TVE, la 1.30 de la matinada, excedeix els límits de nocturnitat del nostre públic. En fi! Tots els qui opteu per ficar-vos al llit i llevar-vos d’hora, podeu veure la reemissió el dilluns següent a les 8 del matí i, als qui no us agradin els horaris, sempre podreu veure el programa al web de RTVE i al del CCCB.

El primer capítol de Soy cámara s’emet el 19 d’octubre sota el títol «No tocar, por favor», i tracta de la relació que s’estableix entre el públic i la contemplació d’una obra d’art exposada en el museu. Dirigit per Jorge Luis Marzo, el programa aborda com s’ha creat un ritual específic, convertit en norma estricta, que provoca en alguns visitants una passió per la desobediència, espontània o premeditada en alguns casos.

Al novembre fem un viatge introspectiu per l’estudi de l’artista, revisitant els tòpics establerts des del segle XIX i que dibuixen espais incompatibles amb les noves pràctiques. El programa visita els tallers de Joan Brossa, Francesc Subarroca, Francis Bacon i Dora García, entre d’altres.

Per finalitzar l’any, al desembre, hem realitzat un capítol a partir de les obres teatrals produïdes conjuntament amb el GREC el passat mes de juliol. Explorem les noves dramatúrgies, les actuals experiències de participació amb el públic i comprovem que no hi ha una única tendència teatral, a través d’entrevistes a directors i creadors com Ivo van Hove, Ernesto Collado, Iván Morales i Roger Bernat.

I com ja sabeu els fidels seguidors del programa, seguint la nostra línia, tots els temes queden oberts a la vostra reflexió, que ens podeu fer arribar a través de #SoyCámara en el nostre compte de Twitter @cececebe.

I si voleu veure algun dels trenta capítols anteriors us podeu adreçar aquí: http://www.cccb.org/ca/marc-soy_cmara-34794

CALENDARI D’EMISSIONS
No tocar, per favor – Dissabte 19 d’octubre a la 1.30 h de la matinada (reemissió dilluns 21)
Estudis d’artista – Dissabte 23 novembre a la 1.30 h de la matinada (reemissió dilluns 25)
Benvolgut públic – Dissabte 21 de desembre a la 1.30 h de la matinada (reemissió dilluns 23)

«...34567...10...»