Fora de casa

July 28th, 2014 No Comments

Fotograma de “Al otro lado”. Fatih Akin, 2007

Quan parlem de migracions parlem, inevitablement, de nosaltres mateixos. No hi ha país, regió ni ciutat per a qui aquest sigui un terme aliè. Les migracions són fenòmens intrínsecs a les persones i, amb això, també a la seva identitat. En aquest sentit, hi ha pocs instruments com el cinema per a descriure-ho, ja que retrata la seva casuística i incideix també en el seu caràcter expressiu. És important saber quines són les circumstàncies dels moviments migratoris, com també en quins termes, to i formes s’expressen, ja sigui narrant el viatge dels immigrants subsaharians que creuen el nord d’Àfrica i l’estret, o el dels joves espanyols que es busquen la vida lluny de la Península. Films com 10.000 km (Carlos Marqués-Marcet) o El Rayo (Fran Araújo, Ernesto de Nova), darrerament estrenats a les nostres sales, responen a aquests fenòmens i demostren alhora la permeabilitat i la rellevància del cinema com a expositor de les realitats socials actuals.

És per això que enguany proposem, en el marc de Gandules’14 – Gas Natural Fenosa, una sèrie de films que parlen de tots aquests temes. Amb el títol Fora de casa, durant el mes d’agost es projectaran a la fresca del pati del CCCB un total de deu obres. La programació proposa una lectura de l’emigració completa i heterogènia, amb pel·lícules que recorren tots els continents en totes les direccions i mostren aquests periples forçosos des de la partença fins a l’establiment i, en alguns casos, la posterior tornada a casa.

Gandules’14 – Gas Natural Fenosa començarà el dia 5 d’agost amb la projecció del film senegalès La pirogue (La piragua) (Moussa Touré), que descriu la partida i l’accidentat viatge d’una pastera que pretén arribar a les costes canàries des d’un poblet pesquer proper a Dakar. La segona sessió, Welcome (Philippe Lioret), tindrà com a protagonista un adolescent iranià que vol arribar a Anglaterra, i la tercera, Amreeka (Amerrika) (Cherien Dabis), una mare palestina que emprèn amb el seu fill un agredolç viatge cap als Estats Units. La segona setmana començarà amb el film She, a Chinese (Ella, una joven china), de la directora Xiaolu Guo, que segueix els passos d’una noia xinesa a través del seu país fins a aterrar a Londres. I estrenarem el film xilè I am from Chile (Gonzalo Díaz), que narra en clau tragicòmica les desventures d’un jove a la capital britànica. Clausura la segona setmana la pel·lícula Auf der anderen Seite (Al otro lado), del turcoalemany Fatih Akin, que encreua dues històries familiars entre ambdós països. La darrera setmana començarà amb el brutal thriller coreà Hwanghae (The Yellow Sea) (Hong-jin Na), que explora les fronteres entre Corea del Nord, Rússia i la Xina en una trama criminal, i seguirà amb la producció hispanomexicana Aquí y allá (Antonio Méndez Esparza), sobre un pare de família mexicà que, després de molt temps treballant als Estats Units, torna a casa per  reunir-se de nou amb els seus. L’últim dia hi haurà el passi especial del film de Chaplin The Immigrant (Charlot emigrant) (1917), i tot seguit l’estrena a Espanya d’Illégal (Il·legal) (Olivier Masset-Depasse), un film belga que transcorre en un centre de retenció d’immigrants francès, on es destapa la realitat d’aquests sòrdids indrets.

Totes les sessions aniran acompanyades d’un dels nou curtmetratges guanyadors del concurs d’enguany, sotmesos a votació a través de la pàgina web del CCCB.

Tariq Porter és investigador i crític de cinema.

«Ens encantaria que Ken Loach, amb el seu punt de crítica social, dirigís ‘Common Places, el remake’»

July 23rd, 2014 No Comments

Entrevista a Delia Márquez i Pablo Díaz, directors de Lugares comunes, el curtmetratge guanyador de l’edició d’enguany del Premi Gas Natural Fenosa.

El curt es podrà veure a la sessió inaugural de Gandules’14 el dia 5 d’agost.

«La idea ens va venir com un flaix», expliquen els directors del curt guanyador de l’edició d’enguany del premi Gas Natural Fenosa, Lugares comunes. Delia Márquez (Màlaga, 1987) i Pablo Díaz (Màlaga, 1979) havien viatjat a Düsseldorf (Alemanya) per visitar una amiga infermera que treballa allà des de fa uns anys. Una visita turística, una parada d’autobús i uns quants minuts per pensar van ser el germen d’aquest curtmetratge, també guardonat a l’Acadèmia del Cine d’Espanya amb el segon premi de RNE.

Pablo: Pràcticament tot el guió, encara que després canviéssim coses, se’ns va ocórrer a la parada d’un autobús…

El curt, un retrat intimista i colpidor de com és la vida «fora de casa» per motius laborals, parla de la distància, l’enyorança i el procés d’adaptació d’una jove malaguenya a la gèlida Alemanya. Pablo ha estat l’encarregat del guió, que en aquesta peça s’articula a partir d’una veu en off, tendra i simpàtica, amb accent andalús, de l’actriu Virginia Muñoz. La Delia és la part visual, s’ha dedicat a enregistrar i a improvisar amb la Virginia Valle (l’altra Virginia, protagonista física de la història, infermera a la vida real) des de finals de gener fins a principis de febrer.

Delia: Primer vam definir la idea, el Pablo va fer el primer esborrany, que em va servir a mi com a guia de gravació de cadascun dels plans. En aquest primer esborrany es preveien escenes que al final ens vam veure obligats a eliminar perquè eren molt complexes.

–I cap a mitjans de febrer tornes aquí.

Delia: A Màlaga, amb un munt de material gravat, és el moment de donar forma a tot el material i adaptar-lo al guió. La música és del compositor gallec José María Martínez, que va contactar amb mi fa temps, i revisant els temes que tenia compostos, vam decidir quedar-nos amb el guitarreo que caracteritza i dóna ritme a la història. Amb la carta tancada, les pautes, la veu i la música, comencem a muntar, encaixar les peces del puzle.

–La dedicatòria final del curt és tota una declaració d’intencions («A todos los que se fueron. Ayer y hoy») i subratlleu «y sobre todo a y para Virginia Valle». Virginia Valle, la mateixa protagonista, la infermera, no?

Pablo: Indubtablement, és la persona que ens va motivar per fer això. És una amiga en comú que tenim i que viu a Düsseldorf des de fa quasi dos anys. L’estimem molt i la trobem a faltar per Màlaga.

Delia: Ella és infermera, i al curtmetratge vam haver de simular que treballava en una farmàcia (Apotheke en alemany) perquè no era possible gravar-la a l’hospital. Des del principi va tenir molta disponibilitat i va ser molt fàcil. Com que ella no és actriu, el 90% del curt és improvisació i el 10% restant està una mica planificat, com l’escena de llançar pedres a l’aigua o fer veure que estudia alemany.

–I l’escena del plat de migas?

Delia: En aquesta escena ens ho vam passar molt bé, perquè era el primer cop que la Virginia preparava unes migas!

Pablo: Jo no hi era, però m’hauria encantat tastar aquelles migas.

–I alguna altra escena que recordeu especialment?

Delia: Per gravar les escenes de l’avió que apareixen al principi, vam haver d’anar a la zona habilitada que hi ha a l’aeroport de Düsseldorf per veure enlairar-se i aterrar els avions (Flughafen besucherterrassen). Ens vam perdre en arribar i ja era de nit, així que vam haver de tornar un altre dia per poder gravar aquells plans.

–Els crèdits del curt també són molt especials.

Delia: Els crèdits estan basats en unes cartes reals que vam comprar en unes botiguetes allà a Düsseldorf, i realitzats per Javier Ramos. I el cartell, de Juan Antonio Mariscal, també ha sabut capturar l’essència del nostre curt i plasmar-la en una imatge.

–A més d’aquest curt, havíeu treballat mai junts?

Delia: Hem fet curts junts i separats. Jo vaig debutar amb el meu primer curt l’any 2011 (¿Cómo funciona un paracaídas?), el 2012 vaig fer La petite mort, i a partir d’aquí, juntament amb el Pablo, hem codirigit diferents curts, com Almohadas separadas, Casting Vitae, La técnica del mono i finalment Lugares comunes.

Pablo: Jo vaig realitzar curts fa anys en solitari, però ho vaig deixar una mica, i fa relativament poc que m’he ajuntat amb la Delia i l’equip d’ Agudeza Visual. Sempre estem pensant nous projectes i formem un bon equip, perquè som molt semblants a l’hora de treballar.

–I parlant de «ser fora de casa» (la temàtica del vostre últim curt), us ho plantegeu com a opció de futur?

Delia: Jo m’ho he plantejat però mai he arribat a bon port. De moment em quedo a Màlaga, amb molts projectes per fer.

Pablo: Jo tinc feina ara mateix i no ho necessito, però em sembla una opció molt bona, conèixer altres països, una altra cultura… La llàstima és fer-ho per necessitat, perquè pràcticament el teu país t’hi obliga. El missatge del curt és aquest: això que està passant ara mateix, ja va passar fa un temps, i hem d’evitar que això passi en un futur.

–I si et donessin l’oportunitat de cedir el teu curt perquè algun director en fes un remake, quin escolliries?

Pablo: Ens encantaria que Ken Loach, amb el seu punt de crítica social, dirigís Common Places, el remake. I ja posats a somiar, que Jamel Debbouzé fes d’immigrant àrab o Lupita Nyong’o d’immigrant kenyana, en tots dos casos a Londres.

Viatjant per Gandules ‘14

July 2nd, 2014 No Comments

De punta a punta, d’est a oest, solcant mars i oceans, trepitjant aeroports, fent i (des)fent maletes, parlant altres idiomes –bé, o intentant-ho, amb el toc andalús i divertit de ”Spaniards in London”, de Javier Moreno–. Sols, en companyia. A gust en la distància o terriblement nostàlgics. Estem viatjant molt en aquesta nova edició de Gandules’14-Gas Natural Fenosa, sense gastar ni un euro i sense tenir jet-lag. Ens desplacem per terra, mar i aire a partir d’imatges ja enregistrades i de les mirades particulars del directors dels 20 curtmetratges finalistes.

Fotograma del curt “Tu i Berlín” d’Anna Mitjà.

Primera parada: Berlín. Visitem la capital germànica dos cops, primer amb el “Gabriel”, d’Alice Cugusi, i assistim al monòleg interior d’un escriptor en crisi. Freda i tancada, no és tan fàcil adaptar-se a la ciutat, i molt menys quan hi ha enyorança, amor a distància, com el d’Anna Mitjà, directora de “Tu i Berlín”, un (altre) retrat colpidor de la ciutat i d’aquell amor que arriba tot just quan s’han de prendre itineraris diferents. Viatjar també és això: desviar-se, deixar històries incompletes. “Cada vegada que agafo un avió em vénen ganes d’agafar la càmera i deixar-me emportar per una nova història”. És Helena Bonastre, responsable d’”El viatge” que ens porta de Barcelona a Maastricht en poc més de 13 minuts. Objectiu: trobar feina. Com tants d’altres! D’ara i d’abans. Des de temps immemorials que hi ha gent dient-se “Adéus” (títol del curt d’Antón Varela i María José Pérez), fins aviat, fins no-sé-quan, abraçant-se amb un nus a la gola. “La idea neix de la percepció de veure com amics i familiars propers es veuen obligats a fer les maletes i marxar”. És Galícia, però podria ser Màlaga. Tot és com a “Lugares comunes”, el curt de Delia Márquez i Pablo Díaz, “un petit homenatge a tots els emigrants d’ahir i d’avui”. En aquest cas, inspirat en la història d’una infermera malaguenya que viu a Düsseldorf (Alemanya) des de fa dos anys. Un “adéu” com l’avi del protagonista de “Toledo, Ohio”, que se’n va anar a “fer les Amèriques” als anys quaranta i qui sap si va tornar, un exercici d’escombrar entre el passat per trobar els orígens, les arrels. Com la recerca del pare de la Diana Toucedo a Imágenes secretas per la Patagònia. “El coneixement del meu pare s’havia basat durant anys en mers ideals [...] Finalment vaig voler apropar-me a ell més del que mai havia pogut”. I sense abandonar Argentina, “Viceversa”, del mexicà Atzin Ortiz, narra un retorn a casa, “una representació ficcional de la meva pròpia partida”. Deixar Buenos Aires després de set anys amb el llarg etcètera que acompanya un comiat.

Fotograma d’ “Aller et Retour” de Nuria Monjo.

Cada cop anem més lleugers d’equipatge, ens hem convertit en nòmades postmoderns capaços “d’aprendre a tenir una nova família, altres costums i una altra llengua”, diu Núria Monjo, creadora d’ “Aller et retour”. Després del seu Erasmus a Tournai (Bèlgica) li va tocar acomiadar-se’n i emmagatzemar els records. Només aquells que hi cabien, esclar. Com a “Udlandet”, d’Aina Pociello, un altre Erasmus en imatges, en aquest cas, un any de vivències a Copenhaguen. Viatjar és obrir i tancar cicles, començar una aventura, aprendre un altre idioma o, fins i tot, canviar-te el nom com el polonès “Míjau” (Michael, a Alemanya, Miguel a Espanya), d’Olaia Sendón: “Jo no he escollit cap viatge, ni destí, l’únic que vaig escollir va ser una persona que ens portés d’un país a un altre sense moure’ns”. El Michael ha viscut a quatre països diferents durant la seva vida.

Uns aquí, uns allà. La Barcelona que coneixem també és plena d’històries. “Las tardes”, de la Teresa, protagonista equatoriana del curt d’Alba Molas, n’és un exemple quotidià: una dona que intenta tirar endavant fent de dona de la neteja i cuidant el fill d’una família. Els “Primers dies” del pakistanès Ahmad (un curtmetratge dels alumnes d’acollida de l’Institut Milà i Fontanals) és un reflex del que es viu quan acabes d’arribar a Barcelona. En veu pròpia, i basat en experiències reals. Un viatge en solitari que ens ensenya com és el descobriment d’una nova ciutat. I també el Pakistan és l’origen del protagonista d’“Ashgbar, diario ambulante”, de Violeta Blasco, un retrat documental sobre uns pakistanesos que venen souvenirs al Park Güell: “Volia parlar d’aquella cara oblidada de la ciutat de Barcelona, que sota un presumpte cosmopolitisme amaga una marginalitat evident”. I de marges, i canvis socials, parla “Encajados”, d’Albert Bougleux, retrats diversos d’alguns dels veïns del barri de la Ribera, a Montcada i Reixac, un barri obrer marcat per una heterogènia i conflictiva identitat migratòria. A banda d’això, la immigració africana pren un paper molt rellevant a “9 dies”, d’ Imma Gandia i David Castro, un retrat documental que estableix una comparativa entre el totalitarisme que descriu Hanna Arendt a “Els orígens del totalitarisme” i determinats comportaments socials, d’avui, envers la immigració dels països del sud. A partir de converses amb Josufa No, que van causar molt impacte als dos directors, el curt documental mostra la marginació més crua, incomprensible i difícil. El patiment de molts nouvinguts i el dia a dia d’una immigració que és lluny de ser afable.

I així s’acaba també el nostre el viatge, un viatge gegant. Quan algú diu “estic fora de casa” hi ha moltes coses, moltes històries, encara per explicar. Fi del trajecte. Recordeu que podreu veure els nou curts finalistes a partir del 5 d’agost a les sessions de Gandules’14-Gas Natural Fenosa. Cada pel·lícula programada anirà precedida d’un curt.

El concurs Gandules Gas Natural Fenosa ja té els seus finalistes

June 6th, 2014 No Comments

Quan arriba l’agost, els barcelonins saben que tenen una cita amb el CCCB. Des de fa 11 edicions, Gandules ofereix una programació variada de pel·lícules a l’aire lliure, que enguany, coincidint amb els 20 anys del CCCB, s’ha obert al públic en un concurs internacional que duia per tema “Fora de casa”, és a dir, l’emigració.

En aquesta convocatòria s’han rebut més de 50 curtmetratges de diversos països, sobretot  d’Espanya (Catalunya, Madrid, País Basc, Andalusia, Comunitat Valenciana i Galícia), però també de Mèxic,  Argentina, Brasil, Suècia, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa i Holanda. De tots ells, se n’han seleccionat vint, que són els següents:

  • 9 dies, Imma Gandia i David Castro (Tarragona, Espanya), 2014, 13 min 4 seg
  • Adeus, Antón Varela i Maria José Pérez (A Coruña, Espanya), 2012, 4 min 25 seg
  • Aller et retour, Núria Monjo Pastor (València, Espanya), 2012, 2 min 13 seg
  • Asghar, diario ambulante, Violeta Blasco Caño (Barcelona, Espanya), 2013, 15 min
  • Becas Azkuna, Araceli Sánchez Perna (Bilbao, Espanya), 2013, 2 min 17 seg
  • El Guatón, Kiko Santos (Sao Paulo, Brasil), 2012, 4 min
  • El viatge, Helena Bonastre (Barcelona, Espanya), 2014, 14 min 3 seg
  • Encajados, Alberto Bougleux (Barcelona, Espanya/Itàlia), 2013, 15 min
  • Gabriel, Alice Cugusi (Itàlia/França), 2011, 9 min 58 seg
  • Imágenes secretas, Diana Toucedo Crespo (Barcelona, Espanya), 2013, 15 min
  • Las tardes, Alba Molas Closas (Barcelona, Espanya), 2014, 10 min
  • Lugares comunes, Delia Márquez Sánchez i Pablo Díaz Morilla (Màlaga, Espanya), 2014, 3 min 21 seg
  • Míjau, Olaia Sendón (Coruña, Espanya), 2014, 7 min 56 seg
  • Primers dies, alumnes d’acollida de l’Institut Milà i Fontanals (Barcelona, Espanya; alumnes pakistanesos, bengalis i filipins), 2013, 12 min 06 seg
  • Spaniards in London, Javier Moreno Caballero (Espanya/Regne Unit), 2013, 9 min 15 seg
  • Toledo, Ohio, Maria Solé i Melissa Suárez del Real (Espanya/Mèxic/França), 2014, 4 min 21 seg
  • Tu i Berlin, Anna Mitjà Comas (Girona, Espanya), 2013, 14 min
  • Udlandet, Aina Pociello Mas (Barcelona, Espanya), 2014, 3 min 33 seg
  • Viceversa, Atzin Ortiz González (Mèxic/Argentina), 2013, 6 min
  • Voluntario, Javier Marco (Madrid, Espanya), 2014, 3 min 52 seg

Els curts són de gènere molt variat: documental, ficció, animació, experimental i fins i tot videoart. La majoria retraten situacions dramàtiques i injustes, però també n’hi ha alguns que tracten el tema amb humor. Es podrien destacar dues temàtiques: les històries dels immigrants africans o llatinoamericans al nostres país, i les dels ciutadans del nostre país que han hagut de marxar empesos per la crisi. Com a anècdota, cal destacar la gran quantitat de curts que expliquen aquesta experiència des de Berlín, així com el fet que la majoria són treballs realitzats per dones.

A partir d’ara, li correspon al públic votar els seus favorits, que es podran veure properament a la web del CCCB fins el 6 de juliol. Els nou que hagin obtingut més vots es projectaran abans de cada pel·lícula i, a més, obtindran una subscripció de tres mesos a Filmin. El curtmetratge guanyador, decidit per un jurat de professionals vinculats al món audiovisual i cultural, guanyarà els 500 euros del Premi Gas Natural Fenosa. A més, els 20 seleccionats rebran també un carnet d’Amic del CCCB.

Consulta en aquest enllaç tots els finalistes i vota el teu preferit. Tens temps fins el 6 de juliol a les 23.59!

Una programació a la fresca

Gandules Gas Natural Fenosa és un cicle audiovisual que té lloc durant el mes d’agost al Pati de les Dones del CCCB. Des de 2003, la programació s’ha vinculat a les activitats del CCCB i ha comptat amb diversos programadors, que han proposat cada any un llistat de pel·lícules eclèctiques. Per exemple, el cicle de 2003 es va dedicar a la cultura porqueria, coincidint amb una exposició sobre aquest tema; el de 2005 es va dedicar a l’humor; el de 2006 estava relacionat amb Now. Trobades en el present continu; 2008 va estar centrat en la interculturalitat, el 2009 es van projectar films sobre la música en el cinema i el 2012, experts del món del cinema com Àngel Quintana, Núria Vidal, Carlos Losilla i Jordi Costa van triar les millors pel·lícules aclamades per la crítica però sense sortida en els àmbits comercials.

Gandules Gas Natural Fenosa se celebrarà del 5 al 21 d’agost i el tema de les pel·lícules, com el dels curtmetratges, són les històries que ens parlen dels emigrants en l’actualitat i ens relaten els difícils i inesperats camins que han de recórrer per arribar a un lloc on confien trobar allò que el seu país de procedència no els va donar: treball, llibertat i oportunitats per a una vida millor. S’hi projectaran, entre d’altres, dues estrenes, I am from Chile, de Gonzalo Díez (Xile, 2013), i Il·legal, d’Olivier Masset-Depasse (Bèlgica, Luxemburg, França,2010), i títols com The Yellow Sea, de Na Hong-jin (Corea del Sud, 2010), Al otro lado, de Fatih Akin (Alemanya, Turquia, 2007) o La piragua, del senegalès Moussa Touré (Senegal, França, Alemanya, 2012).

Soy Cámara: Pasolini avui, encara als marges

March 24th, 2014 1 Comment

El dissabte 29 de març s’emet a La 2 de TVE el nou capítol de Soy Cámara. El programa del CCCB titulat Pasolini hoy, todavía en los márgenes. El programa, dirigit per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita, pren com a punt de partida a l’escriptor i cineasta italià objecte de la recent exposició Pasolini Roma al CCCB i que actualment itinera per diferents centres de cultura europeus.

Al programa se l’interpreta des d’un prisma diferent al de la seva relació amb la capital italiana. Es segueix com a fil conductor el Pasolini que s’estableix als marges: els marges socials, produint l’escàndol en la burgesia italiana; els urbanístics, vivint als suburbis de Roma just havent arribat del Friul; o els lingüístics, utilitzant el romanesc enfront a l’anomenat llenguatge estàndard.
Per seguir millor la lucidesa de les seves idees s’utilitza la tècnica de muntatge ja habitual al programa Soy Cámara, però poc usual a la televisió. A més, s’ha comptat amb les opinions dels tres comissaris de Pasolini Roma, Jordi Balló, Alain Bergala i Gianni Borgna, a qui es dedica el programa per la seva recent defunció. S’inclou també l’entrevista a la poeta Isabel Escudero i material del debat Pensar Diferent. Pasolini i la crítica de la cultura dominant moderat per Ingrid Guardiola, en el que van participar Julià de Jòdar, Javier Pérez Andújar i el mateix Jordi Balló.

Després de veure el programa només ens queda una certesa: Pasolini mai es deixarà entendre del tot, sempre hi haurà alguna part d’ell que se’ns escaparà per algun costat, perquè la seva essència és aquesta, la fugida constant, també cap al futur.

Tots els programes disponibles a la web

Un cop emès el programa per Televisió Espanyola, es pujarà al canal Vimeo del CCCB, juntament amb tota la resta: 34 capítols de #SoyCámara disponibles de manera gratuita.

El darrer progama incorporat pertany a la cinquena temporada. Dirigit per Morrosko Vila-San-Juan i Julià Guillamon. Sota el títol de La imagen del escritor, agafa el testimoni de diferents escriptors i fotògrafs per entendre aquest aspecte imprescindible en la relació entre l’autor i els seus lectors.

I també pots escoltar la banda sonora del programa a la playlist d’Spotify.

FITXA TÈCNICA

Soy Cámara. El programa del CCCB

Pasolini hoy, todavía en los márgenes (29’)

Guió i direcció: Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita

Data d’emissió: Matinada del dissabte al diumenge 29 de març a la 1.30h a La 2 de TVE

«...23456...10...»