Crítica cinematogràfica: una creació dins d’una creació

gener 23rd, 2015 No Comments

Festival de Cannes, maig de 1968. D’esquerra a dreta: Claude Lelouch, Jean-Luc Godard, Francois Truffaut, Louis Malle i Roman Polanski.

“Jo diria que la crítica és una creació dins d’una creació”. Aquestes paraules les va escriure Oscar Wilde en el seu emblemàtic assaig El crític com a artista publicat a finals del segle XIX. El cinema, llavors, estava a punt de posar-se els bolquers i aviat esdevindria “el tren elèctric més fabulós que un nen podria tenir”, que diria Orson Welles. I, tot i que Wilde aplicava el seu estudi a l’àmbit de la crítica artística, per extensió les seves línies podrien aplicar-se oportunament a aquest mateix exercici en l’àmbit cinematogràfic.

El Taller de Crítica Cinematogràfica, que organitza l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC) en col·laboració amb l’Institut d’Humanitats i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), té l’ambició de traçar, en catorze sessions, una panoràmica variada sobre l’exercici de la crítica de cinema mitjançant la combinació d’un apartat històric-teòric i un taller de caràcter pràctic. D’aquesta manera, no només s’aprofundirà en els orígens d’aquest camp professional que va començar a agafar força en conquerir el cinema el seu estatut artístic a mitjans dels anys trenta i que entraria més endavant en la modernitat —amb l’emblemàtica troupe dels Cahiers du cinéma fundada per André Bazin el 1951—, sinó que transcendirà el paper en què tradicionalment s’ha desenvolupat la seva tasca per explorar altres fórmules i altres suports amb la democratització que Internet possibilita a partir dels noranta.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Miniput: 20 anys de televisió de qualitat

novembre 20th, 2014 No Comments

Ja tenim aquí la 20a edició del MINIPUT, l’única mostra sobre televisió de qualitat de l’estat espanyol. El 29 de novembre de 10 a 22h el Teatre del CCCB serà, de nou, l’únic espai del nostre país on es presenten programes de televisió de servei públic i es faciliten debats i trobades entre professionals i estudiosos de la televisió pública de qualitat d’arreu del món. El MINIPUT està organitzat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra, Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Lleida, el Tecnocampus Mataró i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Compta, també, amb el suport de la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili.

La inscripció gratuïta es pot fer a través de la pàgina web: http://www.miniput.cat/Inscripcions

Al llarg de 20 anys al MINIPUT, s’hi han pogut veure els primers docu-soaps i els primers realities, que van conduir, inevitablement, a usar el reality per posar en escac i mat el propi espectador passiu de la televisió escombraria. També s’han pogut veure programes que usaven, de forma innovadora i anticipant-se a Internet i les noves tecnologies, ja fos a través de sistemes de protovideoconferències o usant les càmeres digitals perquè la gent s’apropiés dels mitjans de producció d’imatges. També hem vist experiències pioneres de webdocs o propostes que anaven més enllà dels formats i que afectaven a la pròpia naturalesa de la graella televisiva. S’hi han projectat documentals censurats als seus països d’origen, peces úniques en el periodisme de investigació, documentals que produïen artefactes polítics directament i formats culturals als quals la divisió entre alta i baixa cultura els hi semblava d’una altra època i on usaven l’entreteniment al servei de l’educació, entenent que aquesta és l’únic mitjà per accedir, de forma crítica i exigent, al mitjà televisiu (1).

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Pantalla CCCB, una finestra a la creació audiovisual

octubre 29th, 2014 No Comments

Pantalla CCCB, un mes, un artista és un exercici de recerca i experimentació, una forma d’obrir la finestra i deixar passar la llum d’autors i videocreadors que proposen una forma diferent d’entendre (i practicar) el cinema i la creació, l’art, en definitiva. Gestades al marge dels “circuits” habituals –tant pel que fa al rodatge, com la producció, el muntatge, la distribució o els canals de difusió– les peces artístiques que configuren aquest programa són una bona mostra de la creativitat incipient en un dels camps més actius de l’actualitat, l’audiovisual.

Seguint fidelment un dels preceptes clau que el psicòleg i filòsof Rudolph Arheim (Berlin, 1904-2007) va proclamar a la seva obra “El cine como Arte”, a principis del segle XX, el fet cinematogràfic passa a ser concebut com una forma cultural pura i no com un mer espectacle. De la mateixa manera que penjaríem un pintura o una escultura, la videocreació (a través d’una pantalla) troba el seu espai en aquest programa del CCCB, obert a totes les manifestacions artístiques audiovisuals: des del videoart al net art passant per la vídeopintura, el vídeo experimental, vídeo digital, etc.

Fotograma Transmisión/Crucitas de “Los Ingravidos”

Cada mes tindrem la oportunitat de gaudir i contemplar l’obra audiovisual de diversos autors que exploren i innoven amb nous llenguatges formals i narratius i que transgredeixen tota regla o convenció. Les obres dels autors es podran veure durant un mes a l’espai audiovisual del CCCB (al gust i disposició de l’espectador) i l’obra conviurà, en simultani, amb la plataforma online del nostre programa: www.cccb.org/pantallaCCCB

Inaugurem el mes de novembre amb el col·lectiu Los Ingrávidos (Mèxic) format per artistes molt joves inspirats directament per les avantguardes històriques i amb voluntat d’iniciar una via de contínua reflexió i experimentació a partir de diferents dispositius documentals i cinematogràfics, així com d’intervencions o apropiacions. Los Ingravidos treballen un territori en què una imatge (ja sigui sonora o visual) esdevé molt més: una forma de fer art polític o crítica social.

Al desembre, presentarem Dostopos (Catalunya), col·lectiu format per les creadores Ana Pfaff i Ariadna Ribas, que es mou entre la imatge i la música en formats com el videoclip o la videocreació. Dostopos treballa a partir del muntatge amb tècniques com el found footage (utilització de material d’arxiu en la composició del metratge) o el collage animat. El resultat són unes peces que desborden creativitat i on la tècnica digital (Photoshop, After Effects…) es posen al servei de les idees i la imaginació.

Fotograma d’un videoclip de Dostopos

A partir del 4 de novembre, l’espai audiovisual del CCCB (i la web de Pantalla CCCB) obre aquesta finestra als espectadors de forma gratuïta, un mirall d’allò que es mou dins la creació audiovisual al marge dels corrents habituals o de la indústria de masses. Una finestra cap a aquella altre visió del món que juga amb gèneres, formats, eines i disciplines artístiques ben diverses segons l’òptica de cada autor.

Més informació: http://www.cccb.org/ca/marc-pantalla_cccb_2014_un_mes_un_artista-47143

“La imatge salvatge”, nou curs de l’Aula Xcèntric

octubre 20th, 2014 No Comments

El concepte d’art outsider –aquella pràctica sorgida fora de les acadèmies, en els terrenys de l’exclusió i la marginalitat, fins i tot més enllà de les fronteres de la racionalitat—ha trobat un espai difícil en l’àmbit cinematogràfic per la mateixa naturalesa del mitjà, eperquè els seus dispositius de creació semblen negar la possibilitat d’una creació espontània, visceral i no condicionada pels diversos codis de representació vigents.

Com cada any, l’Aula Xcèntric i l’Institut d’Humanitats organitzen un seminari que té per objectiu apropar el públic a aquests altres cinemes i tradicions artístiques, als quals dedica la seva programació el cinema Xcèntric del CCCB. En aquesta ocasió, presentem “La imatge salvatge. Infiltracions i senders cap aun cinema outsider”, un curs dirigit pel crític i realitzador Jordi Costa, que tindrà lloc al CCCB entre els dies 4 i 27 de novembre.

La idea d’aquest seminari és identificar i presentar les particularitats d’aquest cinema fet als marges, traçar la seva historia a través de les incursions intermitents que ha realitzat al llarg de la història del cinema tradicional, i buscar nous mecanismes i entorns adequats per seguir desenvolupant-lo d’una manera pròspera en el futur, davant els convencionalismes i codis que imperen en el cinema que produïm i consumim massivament. Tot això, a partir de ponències, diàlegs, projeccions i classes pràctiques en les quals els alumnes tindran ocasió de presentar peces prèvies per ser analitzades i debatudes amb el grup.

Jordi Costa, Andrés Hispano, Carles Prats, Juan Antonio Suárez i Juan Bufill seran els ponents encarregats de conduir-nos per aquest sender que porta al cinema outsider, al llarg de les classes que es faran les tardes dels dimarts i dijous del mes de novembre.

Dimarts 4 de novembre // Podem parlar d’un cinema outsider? Algunes premonicions de l’arribada dels bàrbars. Jordi Costa inaugurarà el curs oferint una visió general del cinema outsider,  i el tancarà amb dues classes pràctiques (25 i 27 de novembre) en les quals es tractarà de trobar claus i escenaris propicis per a un cinema outsider del futur. En aquest sentit, Costa ha produït els seus llargmetratges (‘Piccolo Grande Amore’ i ‘La lava en los labios’) seguint les normes del decàleg de Little Secret Film, que proposa una manera de fer cinema basat en les limitacions, l’atzar, el risc i la improvisació.

Dijous 6 de novembre // Idiota, malalt i fora de control. Sessió a càrrec d’Andrés Hispano, que tractarà sobre la fascinació del cinema outsider per la gestualitat del cos anormal, malalt, recreada principalment en l’àmbit de la comèdia. Aquesta relació entre cinema i patologia s’analitzarà a partir de l’assaig de Rae Beth Gordon De Charcot à Charlot.

Dimarts 11 de novembre // Les avantguardes accidentals. Sessió dedicada a la sèrie B i a les avantguardes accidentals que van sorgir a partir de l’àmbit de producció. Carles Prats farà una història d’aquesta “avantguarda silvestre”, en la qual es farà referència a la filmografia de grans clàssics transgressors com Ed Wood jr, José Mojica Marins i Jesús Franco, entre d’altres.

YouTube Preview Image

Dijous 13 de novembre // El cinema de Mike i George Kuchar: melodrama, ufologia i porno. Ponència a càrrec de Juan Antonio Suárez, que se centrarà en el treball dels bessons George i Mike Kuchar, màxims exponents de l’avantguarda cinematogràfica als Estats Units.

Dijous 20 de novembre // Entre el cinema i les arts plàstiques –normals, corrents, excepcionals i excèntrics-. Última sessió teòrica del curs, en la qual Juan Bufill reflexionarà sobre un cinema experimental que es relaciona amb les arts plàstiques d’una manera lliure, amateur, sense pretensions transgressores. Es projectaran obres de Stan Brakhage i Jonas Mekas; i es presentaran filmacions inèdites del mateix Bufill.

* Programa complet.

*Els alumnes de l’Aula Xcèntric tindran accés lliure a les projeccions programades per Xcèntric entre gener i febrer de 2015.

Torna Soy Cámara a La 2 de TVE

octubre 17th, 2014 No Comments

Soy Cámara. El programa del CCCB ha celebrat cinc anys en antena i aquest dissabte 18 d’octubre torna a La2 de TVE amb l’emissió d’un nou capítol, dirigit per Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita, sobre l’exposició “Metamorfosis. Visions fantàstiques de Starewitch, Švankmajer i els germans Quay”.

El capítol dedicat al Decàleg Svankmajer té com a punt de partida l’exposició inaugurada al CCCB, que actualment es pot veure a La Casa Encendida de Madrid, i parla del text escrit pel cineasta txec que fa 15 anys que encara manté la seva vigencia i compromís artístic.

El Decàleg comença conjugant gèneres: “Tingues sempre present que la poesia és una cosa. L’antítesi de la poesia és l’especialització professional”, per acabar dient: “mai subordinis la teva obra al servei d’una altra cosa que no sigui la llibertat”. Seguint aquestes premisses, i algunes altres, el programa Soy Cámara dedica 28 minuts a l’univers Svankmajer i a una selecció de les seves obres.

El programa vol ser un festí per als sentits per als amants del cinema i l’animació i un descobriment per als que encara no coneguin el treball del creador que ha influir en el cinema de Terry Gilliam, Tim Burton i els germans Quay. Com en la resta de capítols, un cop emès per televisió, el capítol es podrà veure online al web de RTVE i del CCCB. I si te n’has perdut algun altre, et pots redimir al Canal Vimeo del programa.

Propers capítols Soy Cámara

El programa que s’emet el novembre, avançat en l’anterior capítol amb un fragment del programa “Journeys Into The Outside With Jarvis Cocker”, té com a punt de partida l’entrevista inèdita que li vam fer a Harun Farocki el passat mes de juliol a la Galeria dels Àngels, on va presentar el seu darrer treball, “Parallel I-IV” i que s’emetrà pòstumament.

Aquest programa ofereix una visió de l’audiovisual contemporani a partir de nous gèneres que la xarxa ha propiciat: videojocs, videoblogs, google views, apropiacions, paròdies, streams, videofílies, etc. Formats que la televisió tradicional no pot o no vol explorar, atenent a la creació de noves formes de crear i compartir en xarxa. La tesi del programa afirma que, de la mateixa manera que el vídeo no va acabar amb la ràdio, Internet no acabarà amb la televisió. La realitat ha esclatat en un calidoscopi de microvisions.

I el darrer programa de la temporada porta per títol “Sota setge” i parteix del cicle homònim organitzat pel CCCB. Proposa una reflexió sobre els aspectes més contemporanis de les ciutats en setge, en el marc de la commemoració del 300 aniversari de 1714. Com és habitual en els Soy Cámara, el capítol recupera l’Arxiu del CCCB, mostrant conferències sobre temes com el conflicte armat i la guerra en el món contemporani. Aquest capítol s’emetrà el desembre.

El salt a la xarxa

El trimestre es tanca amb una sessió especial en la 20 edició del Miniput, que tindrà lloc al Teatre del CCCB el diumenge 30 de novembre de 2014 de 18:30h a 21h, que porta per títol El salt a la xarxa. Hi participaran convidats com Lolo Rico, guionista i realitzadora de televisió, directora de La Bola de Cristal, una de les fites de la televisió pública espanyola, que enguany ha celebrat els 30 anys de la seva primera emissió; i Andreu Meixide, realitzador i director de programació del BccN, un festival especialitzat en noves narratives derivades d’Internet. Serà una xerrada oberta al debat amb els assistents sobre la televisió com espai públic, lloc de formació, creació o intercanvi.

12345...10...»