PANTALLA GLOBAL: Crea, publica i exposa la teva visió

octubre 14th, 2011 No Comments

«Tot i que la pantalla ja té més d’un segle de història, durant el segle xx no ha fet més que guanyar importància, prestigi i poder, passant del cinema a la televisió i ara de la televisió al web» Gilles Lipovetsky, co-comissari de l’exposició Pantalla Global.

A la feina, al metro, a casa, a la consulta del metge, a l’aeroport, al centre comercial, al carrer… Vivim envoltats de pantalles, imatges i càmeres que enregistren la nostra activitat. El llenguatge audiovisual s’ha convertit en una de les nostres principals formes de comunicació. L’exposició del CCCB Pantalla Global és una reflexió sobre com veiem i comprenem el món a través de les pantalles.  Els comissaris de l’exposició, Gilles Lipovetsky i Jean Serroy, entenen que per crear aquesta exposició és indispensable comptar amb la visió dels usuaris de les pantalles: tothom que estigui interessat pot participar-hi enviant un vídeo de creació pròpia on reflexioni sobre el poder de la pantalla.

Com participar-hi?

Pantalla Global és una exposició que des d’1 d’octubre de 2011 ja existeix a la xarxa a través de la plataforma virtual pantallaglobal.cccb.org des d’on es vehicula la participació en el projecte i s’explica el work in progress de la mostra.

Si t’interessa formar part del projecte Pantalla Global

1. CREA UN VÍDEO de menys de 2 minuts que reflexioni sobre alguna de les set pantalles/temes proposats pels comissaris:

  • PANTALLA HISTÒRIA: No hi ha present possible sense llençar una mirada al passat?
  • PANTALLA POLÍTICA: T’has preguntat mai sobre les relacions que hi ha entre les pantalles mediàtiques i l’exercici de la política?
  • PANTALLA ESPORT: Quina visió de l’esport estem creant a través de les múltiples pantalles?
  • PANTALLA PUBLICITAT: Ets un fan de la publicitat, les marques, la moda, les tendències o tot plegat t’irrita i et rebel·la?
  • PANTALLA EXCÉS: T’agraden la velocitat, l’excés, viure sense límits i ho vols expressar?
  • PANTALLA VIGILÀNCIA: T’espanta el Gran Germà o, al contrari, t’agrada espiar, observar, espiar, vigilar?
  • PANTALLA JOC: Quina mena de plaer trobes a les velles i noves pantalles?

2. PUBLICA EL VÍDEO a la plataforma virtual de Pantalla Global.

3. EXPOSA AL CCCBTots els vídeos publicats a plataforma virtual de Pantalla Global s’exposaran en la mostra presencial “Pantalla Global” el gener de 2012 al CCCB.

Si t’interessa col·laborar directament amb el projecte, pots contactar personalment amb l’equip de Pantalla Global.

Investigant Xcèntric

agost 23rd, 2011 No Comments

L’esperit de l’Xcèntric, que des del 2001 porta al CCCB aquelles pel·lícules amb difícil visibilitat i escassa o nul·la circulació en els circuits de distribució audiovisual, va captivar la directora artística Alba Torner, que s’ha dedicat a estudiar què fa tan especial aquest projecte cinematogràfic. En aquest article elaborat especialment pel blog VEUS CCCB, Torner ens explica en què ha consistit la seva recerca sobre l’Xcèntric:

“Investigant Xcèntric”

Xcèntric, amb la seva particular programació estable de cinema, va suscitar el meu interès, proposant-me indagar en el seu origen, el que representa i el que ha aconseguit. En la meva recerca he treballat a la manera de les sessions de Xcèntric, amb el remuntatge, en aquest cas de fragments i cites al voltant de la programació i la experiència fílmica, ampliant els meus coneixements i donant peu a nous interrogants.

Otesánek, de Jan Svankmajer

Xcèntric es va crear amb una clara voluntat de recuperar de l’oblit, salvaguardar i incrementar un cinema perifèric que en els últims anys havia estat relegat al pla de la invisibilitat. A través de la institució es pretén donar a conèixer aquestes obres d’art gairebé sempre de tipus documental, assagístic, o experimental, en unes sessions on les pel·lícules en el seu format original es projecten quasi com un acte expositiu. Tot cuidat al màxim per tal d’enriquir l’experiència fílmica.

Les ramificacions de Xcèntric, un conjunt d’activitats lligades a la seva programació, al seu tronc, aconsegueixen atreure un públic curiós i sensible a altres formes d’expressió que tot i minoritari, s’ha anat fidelitzant i augmentant al llarg dels anys. En un inici trobàvem sessions més retrospectives, per la pròpia necessitat de ressuscitar obres indispensables i omplir llacunes, però cada vegada van anar prenent més riscos, alliberant-se i atorgant tota la responsabilitat als seus programadors, que aquí han aconseguit professionalitzar-se a través de l’elaboració d’unes sessions de qualitat que donen cabuda a un cinema allunyat del gran mercat populista. Obres de llarga o curta durada amb l’encant d’un bon poema que ens permeten adquirir nous coneixements, com deia Langlois en referència a la Cinémathèque française.

La programació de Xcèntric està molt ben considerada internacionalment, en part pel rigor que els caracteritza i per uns continguts propis (no predeterminats), amb un arxiu gratuït que els complementa. Xcèntric ha aconseguit complir els objectius que es va proposar en un inici, de la mà d’un equip molt entusiasta al que li agraeixo la seva participació en la meva recerca, difícil d’esbossar aquí. I espero que segueixin amb nous projectes i amb la conservació i exhibició d’aquests tresors pensats per a perdurar en la nostre memòria a través del diàleg i la reflexió que generen.

________________________________
Alba Torner és llicenciada en història de l’art per la UB, directora artística per la ESCAC, il·lustradora i estudiant de pre-doctorat de cinema i audiovisuals contemporanis a la UPF.

Gandules’11. Acció!

juliol 27th, 2011 2 Comments

Al curtmetratge de producció pròpia que inaugura aquesta nova edició de Gandules, “Adiós dinero, ¡ahí te pudrás!”, Félix Pérez-Hita parteix d’imatges gravades en les recents acampades a la Plaça de Catalunya, Sol i altres espais públics per mostrar que les protestes col·lectives són una acció i no un estat passiu de malestar.

En paraules d’Agustín García Calvo, en qui s’inspira el curt del Félix: “Mai es dirà prou que parlar també és fer. Parlar és fer alguna cosa, i no una cosa qualsevol, sinó precisament allò més necessari en la lluita contra el poder, perquè el poder se sustenta en la fe, i contra la fe només es lluita parlant, pensant, preguntant, discutint.”

Un cicle de pel·lícules també serveix per parlar, pensar, preguntar o discutir. Perquè filmar és fer, una forma d’actuar, criticar o reaccionar; però també veure una pel·lícula pot donar idees, suggerir canvis en la nostra vida, iniciatives, noves històries.

Així, preservant l’entrada gratuita, el lliure accés, en temps de severes retallades en l’àmbit cultural, Gandules’11 vol reforçar la seva valuosa característica d’espai obert: un cinema que ens permet entrar i sortir lliurement sense pensar en la despesa prèvia, i on les pel·lícules canvien o es fan diferents al ser projectades a l’aire lliure, en nits d’estiu i en un context tan peculiar.

Per aquest motiu, en aquest cicle que agrupa pel·lícules que mostren i qüestionen els diners com a forma de poder, és tan important començar, mitjançant la producció de noves peces, sincronitzant-se amb el que està passant als carrers veïns avui dia, relacionant aquesta situació de crisi amb ficcions sobre gent comuna i petites comunitats sotmeses a les lleis dels diners, des del Japó de postguerra a l’Anglaterra de principis del segle passat, des de París als setanta a Cracòvia o Nova York avui. “Acció!”, doncs, per veure o pensar en allò que es genera per sota del poder, que el subverteix i que no es pot quantificar ni controlar: noves paraules i imatges, possibles resistències, fraternitats, aprenentatges, emocions.

Des d’estrenes i films recents de Claire Denis, Kiyoshi Kurosawa o Paravel/Sniadecki sobre les periferies urbanes, l’atur i la crisi contemporània, al sobri cinema negre de Melville, el furiós cinema punk de Kowalski, l’esmolada crítica del classisme per part de Joseph Losey i Harold Pinter, passant per la prostitució vista per Godard, la sensibilitat i el realisme de Hiroshi Shimizu (l’últim gran cineasta japonés clàssic descobert a Occident) o el film independent nordamericà “The Exiles” (un insòlit i mai vist retrat dels indis americans a la ciutat de Los Ángeles filmat als anys 60): estrenes, films de culte, recontextualizacions de clàssics, en una programació que ofereix altres títols, obertures i perspectives a la relació entre el cinema i els diners.

Gandules, aprofitant així el seu privilegiat context estiuenc, proposa el cinema com un espai de trobades i de descoberta de pel·lícules de totes èpoques i llocs sense sentir que pertanyen ni al museu ni al tan tancat circuit comercial: són la diversitat inesgotable del cinema i les seves maneres de sintonitzar-se amb el nostre present. És veure alguna cosa diferent o el mateix d’una altra manera.

Subversió carnavalesca i cinema de no-ficció a l’Aula Xcèntric

maig 18th, 2011 No Comments

L’Aula Xcèntric 2011, que està a punt de començar, pretén rastrejar les empremtes d’una idea molt antiga, el carnavalesc, en la història i en els corrents actuals d’un art jove, el cinema, i pretén fer-ho en el territori bulliciós de la no-ficció, que abasta tant el documental com l’experimental, el videoart i la cultura audiovisual. Dirigida pel crític i programador Loïc Diaz Ronda i el cineasta Andrés Duque, l’Aula proposa -a través de projeccions, taules animades per especialistes i trobades amb destacats artistes fílmics – descobrir pel·lícules inèdites, així com reflexionar i debatre sobre els diferents aspectes de l’estètica carnavalesca i la seva vigència en la creació audiovisual i en el cinema de no ficció contemporanis. Les activitats es completen amb un taller impartit per Ben Russell, un dels cineastes experimentals més destacats de l’actualitat.

Ball de subversió i de regeneració, catarsi de la por i del misteri, anarquia legal i revolta fingida, el carnavalesc és, com ho deixa ben clar Mikhaïl Bakhtine en el seu assaig clàssic sobre el tema, molt més que una desfilada o una festa: és una sensibilitat estètica i política que, tot i els repetits esforços per silenciar-la, segueix animant la humanitat a ballar per fer fugir els hiverns. Invertint simbòlicament totes les jerarquies instituïdes entre el poder i els dominats, el bell i el vulgar, l’alt i el baix, el refinat i el groller, el sagrat i el profà, la subversió carnavalesca compleix la funció de recordar als vius unes quantes veritats demolidores, alhora que celebra el temps de les transicions i del renaixement.

Des de l’estètica camp underground i les seves herències queer fins al cinema etnogràfic i les seves respostes postcolonials, passant pel found-footage, la cultura gore, la psicodèlia i l’art performatiu radical, diferents fenòmens fílmics reciclen els tradicionals ritus, cerimònies i celebracions populars en les que la mort i la vida s’escenifiquen i es ballen en un mateix moviment. L’aura de la dansa, la repetició, l’ornament, el grotesc, la teatralitat, el trànsit, la disfressa i la màscara, l’esgotament, l’excés, l’embriaguesa, la dramatització irònica, la confusió de les identitats sexuals, la fusió entre l’humà i l’animal, són alguns dels trets constitutius de la sensibilitat carnavalesca, que no és més que una dinàmica de la metamorfosi. Tot està permès ja que tot ha de ser renovat…

Per més informació sobre les inscripcions visiteu el programa complet de l’Aula Xcèntric 2011.

Des de Wroclaw

maig 11th, 2011 No Comments

Ahir va projectar-se la primera sessió del programa itinerant d’Xcèntric, “Del Éxtasis al Arrebato. 50 años del otro cine español” a Wroclaw, Polònia.

Al Wro Art Center de Wroclaw, Polònia, es celebra la 14th Media Art Biennale, del 10 al 15 de maig, i no només al Wro (com li diuen aquí) sinó tota la ciutat s’inunda d’activitats, instal·lacions i exposicions. En aquest marc s’inclouen les projeccions del nostre programa. Em van convidar a presentar-lo a les 14 (malgrat la Unió Europea, podem constatar que les costums socials i culturals continuen sent molt diferents, ja els vaig explicar que a Espanya a aquesta hora només es menja!) i vaig tenir una grata sorpresa en arribar al lloc de projecció i comprovar que es tractava d’una de les principals sales de cinema de la ciutat, el Kino Helios.

I dic grata perquè no només hem aconseguit que es vegi aquest “cinema invisible”, sinó que hem aconseguit que s’exhibeixi en uns multicinemes on a les altres sales es projectaven pel·lícules de la indústria de l’entreteniment com “Gnomeo u Julieta”. La cua d’espectadors per la nostra projecció era una mica més curta, però igualment és un gran pas.

De la primera sessió haig de dir-vos que Val del Omar va entusiasmar i arrencar aplaudiments a tota la sala, i tot i ser la més aplaudida, no va ser l’única!

Cartell del Xcèntric al Wro Art Center de Wroclaw. Foto: Angela Martínez

«...910111213...»