Ingrid Guardiola

Col·laboradora del Departament d’Activitats Culturals del CCCB, professora de Tendències de la Televisió Contemporània a la UPF i de Gestió Cultura, Documental Creatiu i Nous Formats a la UdG, co-programadora del Cinema Truffaut i col•laboradora en diferents projectes culturals vinculats a l’audiovisual.

Cinema & música: Gandules'10 sona així

juliol 30th, 2010 Comments Closed

Ja estan aquí les Gandules, el cinema a la fresca del CCCB. Com a prèvia a les projeccions el CCCB us ofereix la banda sonora de Gandules. Abans de cada sessió, de 21.00 a 22.00h, podreu gaudir al Pati de les Dones de la selecció que han fet Lope Serrano, Fran Gayo, Dídac Aparicio i Andrés Duque.

Cada banda sonora dialoga amb les pel·lícules de la sessió: recorre la seva època, les seves emocions, la seva estètica. Un viatge musical a través d’un laberint de grans cançons de la història de la música, de destacats moments sonors, de fragments musicals estelars de la història del cinema. Podeu fer un tastet amb les dues llistes de reproducció de Spotify (tracks pertanyents a la primera i segona setmana) que hem preparat.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Gandules 2010: Lost Lost Lost

juny 22nd, 2010 1 Comment

Fotograma de White Material

Ja és estiu, i amb ell el CCCB es prepara per les Gandules, el cicle de cinema a la fresca de les nits d’agost. Gandules ja ha esdevingut un clàssic punt de trobada estival per aquells que passen per la ciutat de vacances, pels estudiants o per aquells que no en poden sortir. Gandules ofereix un ampli repertori de pel·lícules, amb una programació que passa pel cinema clàssic, el curtmetratge, el videoclip o les estrenes de cinema més recents. Com sabeu, cada any Gandules articula la seva programació seguint un tema, i enguany són els laberints, en paral·lel a l’exposició homònima que tindrà lloc al CCCB comissariada per Ramon Espelt i Oscar Tusquets. Segons els comissaris del cicle, Gonzalo de Lucas i Núria Aidelman, Gandules 2010 és plena, més que mai, de ficcions: “personatges perduts i sense rumb, recerques sense fi, viatges cap allò desconegut… El cinema sovint ha mostrat laberints i els ha fet explícits, però aquest cicle ens condueix per altres laberints, aquells que sovint no es veuen: els laberints invisibles que tanquen als individus en cercles socials, o els imaginats que creen desigs i fugues mentals. Lost, Lost, Lost és un cicle sobre el desig de moviment: sortir d’un lloc, fugir, canviar o transformar-se, concebre un altre món. Perquè potser allò important no és equivocar un camí, si no la possibilitat de començar un de nou”.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

123