El Premi Nobel va participar en l’edició 2004 de Kosmopolis
En l’edició de 2004 de Kosmopolis, el CCCB va comptar amb la presència de qui recentment ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura 2010: el peruà Mario Vargas Llosa. El seu nom se suma al d’altres premiats amb la màxima distinció de les lletres, com Gao Xingjian o J. M. Coetzee, que també van estar presents en aquesta festa de la literatura.
Vargas Llosa va participar en el programa de xerrades “Guerra i pau”, un seguit de debats que van tractar els conflictes bèl·lics (però també la “guerra psíquica”, la “guerra inacabable”, o la “guerra de textos”) des de molt diversos punts de vista. El de Mario Vargas Llosa va ser un dels discursos d’una jornada que ara, sis anys més tard, es veu una mica llunyana, però les seves paraules encara tenen vigència.
Perquè Mario Vargas Llosa va parlar de les guerres del segle XXI i, en concret, de la guerra d’Irak, una guerra que, malgrat en un principi no va recolzar, després va justificar perquè, en la seva opinió, la caiguda de Saddam Hussein havia estat la notícia més gran que els iraquians havien rebut en molt de temps. La conseqüència d’aquest fet, malgrat tot, va ser “l’aparició dels terroristes suïcides, que tenen com a principal obsessió la lluita anti-nordamericana”, quelcom que, per aquest escriptor, s’ha d’evitar de totes totes. I és que, segons Vargas Llosa, “l’anti-nordamericanisme és l’única ideologia que subsisteix en aquest segle” i és un sentiment perillós “perquè pot arribar a retrassar i frustrar l’empresa més ambiciosa políticament parlant del segle XXI: la construcció d’Europa”. Perquè, en paraules del Premi Nobel, Europa mai estarà completa sense Gran Bretanya, i Gran Bretanya mai s’unirà a l’anti-nordamericanisme, doncs és el nexe entre Europa i els Estats Units.
