Centre Documentació i Debat

Les noves geopolítiques de Saskia Sassen

desembre 3rd, 2012 No Comments

Com recordareu, l’altre dia vàrem anunciar-vos l’aparició de sis novetats a la col·lecció Breus CCCB. Avui us presentem la primera d’elles, Nuevas geopolíticas. Territorio, autoridad y derechos, que recull la conferència impartida per Saskia Sassen el 18 de gener del 2011 en el marc del cicle Crisi, en el qual també van participar, entre d’altres, Soledad Puértolas, François Jullien, Eva Illouz i Jorge Wagensberg. En la seva intervenció, Sassen, professora de Sociologia de la Universitat de Columbia, va abordar el tema de la crisi a partir d’un canvi significatiu en el panorama geopolític: si abans el mercat global es regia per una lògica d’inclusió (de treballadors i de consumidors), ara genera mecanismes d’expulsió preocupants arreu del món. Com va dir Sassen durant la conferència, “sobra gent”.

“La teoria és una manera d’observar allò que els ulls no permeten veure”. Amb aquest aforisme involuntari, Saskia Sassen descriu acuradament el propòsit de la seva reflexió en aquest assaig: donar visibilitat a realitats geopolítiques que no percebem perquè estan mimetitzades amb el funcionament del mercat global però que, tanmateix, impliquen per a molts l’expulsió d’un sistema en el qual els grans interessos econòmics s’han imposat als drets socials. Segons Sassen, el sorgiment de realitats complexes ha fet trontollar les categories geopolítiques bàsiques de territori, autoritat i drets. En efecte, les noves condicions del panorama geopolític del segle XXI han generat una situació complexa que no és global ni nacional. Per aquesta raó Sassen es mostra escèptica envers els dos discursos que continuen pensant el món exclusivament en termes d’oposició entre globalització i nació: d’una banda, el discurs propi d’una “noció global de la globalització”, segons el qual els poders financers han afeblit la sobirania nacional dels Estats; per l’altra, el discurs sobre el retorn de l’Estat nacional fort arran de l’esclat de la crisi financera del 2008.

Sassen sosté que la globalització ha alterat el tradicional concepte d’Estat nació i ha fet possible l’aparició de noves territorialitats problemàtiques que fan necessari repensar els discursos dominants a fi de fer-les visibles. La compra de grans extensions de terra a països africans per part de la Xina, l’autoritat sense Estat imposada pels pirates de Somàlia durant els darrers anys o la territorialitat extensa de les ciutats globals (màxim exponent de l’actual ambigüitat entre global i nacional) en són només alguns exemples. Tot i ser producte del sistema, aquests fenòmens han engendrat lògiques d’expulsió i injustícies de les quals sentim a parlar diàriament. Els desnonaments producte de les hipoteques subprime, la invisibilitat dels treballadors materials de les grans ciutats financeres, els desplaçaments massius de persones que es veuen forçades a abandonar la seva terra natal o la vulnerabilitat dels agricultors locals davant les grans potències econòmiques, formen part de les noves geopolítiques que Saskia Sassen apuntava en la seva conferència i que recollim en aquesta nova publicació que ens plau presentar-vos.

Lucas Villavecchia

Geert Lovink: mitjans socials alternatius

novembre 22nd, 2012 No Comments

Si la setmana passada James Curran afirmava que Internet tendeix a mimetitzar-se amb el sistema,  a la segona sessió del cicle “Ciutadania, Internet i democràcia” Geert Lovink va fer una crítica del Facebook i va realitzar un recorregut a través d’una sèrie de webs i xarxes socials que intenten oferir una alternativa al monopoli de Mark Zuckerberg.

Lovink, expert en Internet, activista i director de l’Institute of Network Cultures d’Amsterdam, i autor entre d’altres del llibre Fibra oscura. Rastreando la cultura crítica de Internet, es va mostrar molt crític amb el Facebook, especialment amb la seva vulneració del dret a la privacitat i la seva tendència a fomentar els vincles dèbils (és a dir, “amics d’amics”) en lloc dels vincles forts (“amics i familiars”). Aquesta tendència als vincles dèbils no té en compte l’usuari sinó la finalitat última del Facebook: expandir-se el més ràpidament possible per tal de convertir-se en una xarxa social hegemònica i sense competència  a la qual resulti difícil renunciar, i reunir el major número de dades sobre els seus usuaris per oferir-los a altres companyies i fer negoci.

Aviat penjarem al nostre web el vídeo sencer de la conferència de Geert Lovink (en versió original i amb traducció simultània en català). Mentrestant, us oferim un llistat amb tots els webs que Lovink va recomanar o comentar durant la seva intervenció:

• Bloc de crítica al Facebook: http://www.avoidfacebook.com/

• Facebook i les infidelitats sentimentals: http://facebookcheating.com/

• Servei per evitar la persecució del Facebook i altres xarxes socials en el teu navegador: http://sharemenot.cs.washington.edu/

• Comprome-te’t a sortir del Facebook: http://www.quitfacebookday.com/

• Per exportar i reutilitzar la informació que tens al Facebook: http://givememydata.com/

• Investiga per millorar i subvertir si cal el funcionament i les regles del Facebook: http://fbresistance.com/

• Per exportar la informació que tens al Facebook i a d’altres xarxes socials: http://export.synack.me/

• Si vols cometre un suicidi 2.0 com cal: http://suicidemachine.org

 • T’ajuda a esborrar comptes d’usuari i perfils públics: http://accountkiller.com/es/

• Xarxa social descentralitzada: http://www.gnu.org/software/social/

• Xarxa social distribuïda: https://www.joindiaspora.com/

• Xarxa social útil per a la teva empresa: http://status.net/

• Xarxa centrada en iniciatives i plataformes socials: http://uniteforclimate.org/

• Un exemple espanyol i capdavanter a Europa: https://n-1.cc/g/lorea

• Xarxa distribuïda de micro-blogging: http://www.thimbl.net/

• Xarxa amb el significatiu lema “Nosaltres compartim el nostre projecte, no els nostres usuaris”: https://join.app.net/

• Xarxa social privada per a la teva empresa: https://www.yammer.com/

• Xarxa social distribuïda i d’emmagatzematge d’informació: https://tent.io/

• Plataforma de finançament de projectes creatius: http://www.kickstarter.com/

• Grans canvis amb petites donacions: http://flattr.com/

• A favor de la integració d’aplicacions: http://www.kachingle.com/

• Nova “divisa digital” que permet transaccions i pagaments instantanis: http://bitcoin.org/

Si voleu saber més sobre tot això, al web del CCCB també podeu trobar la vídeoentrevista que li vam fer a Geert Lovink dilluns passat.  Dimarts vinent, 27 de novembre a les 19:30h, continuarem reflexionant sobre l’ús dels nous mitjans i les possibilitats que ofereixen per a l’acció social i ciutadana amb Nicholas Mirzoeff, un expert en cultura visual i membre actiu del moviment “Occupy Wall Street”. La seva conferència relacionarà el moviment i l’ús que ha fet dels nous mitjans i les xarxes socials, amb el concepte de contravisualitat, és a dir, la capacitat d’oferir maneres alternatives de veure (el món).

Noves lectures als Breus CCCB

novembre 21st, 2012 No Comments

Acaben de sortir d’impremta set nous títols de BREUS CCCB, la col·lecció que recull els textos de les conferències més significatives que s’han pronunciat al CCCB al llarg dels anys. La majoria dels títols que ara publiquem són conferències que han tingut lloc durant el 2011 i el 2012 en el marc dels cicles Crisi i Virtuts, des dels quals hem volgut abordar qüestions d’actualitat política i social amb perspectiva filosòfica de la mà d’aquests autors que ens inciten a reflexionar sobre el món en què vivim.

SASKIA SASSENNuevas geopolíticas / New geopolitics

“El poder executiu –no l’Estat sencer— utilitza lleis nacionals i els impostos per rescatar, no una banca nacional, sinó un sistema financer global. Suposa això un retorn de l’Estat nacional? La resposta és que no.” Llegir ressenya.

AVISHAI MARGALITPactes enverinats / Rotten compromises

“El món té molts aspectes (estètic, polític, econòmic), i no tot té a veure amb la moral. Ara bé, la moralitat hauria d’ocupar un lloc i hauria de tenir, i el tindrà, un paper molt més important en les relacions internacionals.” Llegir ressenya.

RÜDIGER SAFRANSKISobre el temps / Über die zeit

“La marea d’estímuls mediàtics provoca insensibilitat o histèria. L’home flexible i accelerat sent que se li demana massa i acaba extenuat”. Llegir ressenya.

LLUÍS DUCHLa banalització de la paraula / The banalization of the word

“Hom ha posat en relleu que en el nostre temps l’imponent allau informativa gairebé s’ha convertit en una mena de religió de substitució o, potser millor, en un equivalent funcional de la religió”Llegir ressenya.

TZVETAN TODOROVElogi de la moderació / Éloge de la modération

“L’ultraliberalisme, en canvi, situa la sobirania de les forces econòmiques, encarnades en la voluntat dels individus, per damunt de la sobirania política, sigui de la natura que sigui. D’aquesta manera contravé –paradoxalment– el principi fundador del pensament liberal, que és la limitació d’un poder per un altre, un sinònim de la moderació.” Llegir ressenya.

NANCY FRASER - Sobre la justícia / On justice

“En les societats «democràtiques» de consum de masses, sobretot, la individualitat és la forma d’ideologia dominant, la manera principal d’interpel·lar els subjectes.” Llegir ressenya.

JOSEP MARIA RUIZ SIMON - L’ètica de l’autoestima i el nou esperit del capitalisme / The ethics of self-esteem and the new spirit of capitalism

“No hi ha dubte que la proliferació de persones amb autoestima disposades a adaptar-se flexiblement, submisament i fins i tot amb il·lusió a les exigències de la modernització o del mercat sembla respondre a les exigències d’un sistema econòmic que deixa poc marge per a cap mena de correcció relacionada amb la justícia social.” Llegir ressenya.

CCCB (c) Miquel Taverna, 2012

Amb aquests llibres arribem al número 58 d’aquesta col·lecció que també recull títols d’autors com Zygmunt Bauman, Eric Hobsbawm, Ulrich Beck, Alain Touraine, Olivier Roy, Jorge Semprún, Claudio Magris, Orhan Pamuk, Antonio Tabucchi, Judith Butler, Richard Sennett i Eva Illouz, entre d’altres.

Els BREUS tenen un preu de 6€ i els podeu comprar online a la Llibreria Laie del CCCB i a la Llibreria de la Diputació de Barcelona.

En els propers dies us oferirem ressenyes d’aquests nous llibres a través del Blog Veus. Confiem que us agradin i que gaudiu de les lectures!

Internet igual a democràcia?

novembre 20th, 2012 1 Comment

Són Internet i democràcia dos conceptes inseparables? Internet comporta necessàriament més democràcia? La setmana passada James Curran va abordar aquestes qüestions en la sessió inaugural del cicle Ciutadania, Internet i democràcia, titulada “Malentesos al voltant d’Internet i la democràcia”. Curran, catedràtic del Goldsmiths College i autor d’un grapat de llibres de referència sobre la història dels mitjans de comunicació, va mostrar-se molt crític amb l’assumpció –sovint generalitzada– que Internet té com a conseqüències directes el rejoveniment de la política, la democratització del periodisme i l’assoliment d’un nou ordre global més just i participatiu. Aquesta assumpció, respon a la realitat o és més aviat fruit d’un wishful thinking? La tesi de Curran, que ja ha explicat en el llibre de recent publicació Misunderstanding the internet, del qual és coautor, és prou clara: Internet no està canviant el procés democràtic. A continuació us oferim els punts principals de la intervenció, que expandim amb aquesta vídeoentrevista que li vam fer. 

CCCB (c) Jordi Gómez, 2012

Sense negar els efectes positius d’Internet, que tots coneixem, Curran es va basar en dades i casos concrets per demostrar que els discursos optimistes sobre la situació actual del ciberespai no es corresponen amb la realitat. En lloc de consolidar-se com un mitjà alternatiu i renovador, Internet està tendint a reproduir les lògiques de poder i les desigualtats socials del món actual, fins i tot intensificant-les en alguns casos. Per aquesta raó, Curran no es va cansar de repetir durant la seva intervenció que el context social limita la contribució d’Internet. Concretament, set són les limitacions que Curran aprecia en l’actual configuració del ciberespai: 

• només un 30% de la població mundial té accés a Internet. Els usuaris que formen part d’aquest percentatge provenen majoritàriament de les regions pròsperes del món globalitzat. 

• el món està dividit pel llenguatge. Aquest element d’incomprensió mútua també afecta a Internet. 

• el llenguatge és un mitjà de poder. L’abast i l’impacte mundial d’un usuari a Internet depenen en gran mesura de la seva llengua materna. Les seves possibilitats no són les mateixes si s’expressa en anglès que si s’expressa en àrab. 

• el món està dividit per conflictes d’interessos i de valors. De la mateixa manera, a Internet existeixen pàgines que fomenten l’odi i la violència en lloc d’apaivagar-los. 

• les cultures locals i nacionals encara estan molt arrelades arreu del món. Algunes d’aquestes cultures poden arribar a dedicar el 70% de la seva informació (televisiva i cibernètica) a qüestions domèstiques. 

• els governs nacionals busquen a tot arreu el domini o el control dels mitjans de comunicació. Sovint, el discurs global a la xarxa està distorsionat per la censura i la intimidació estatal. 

• la gent que participa activament en política –en molts casos els més privilegiats– pot no ser representativa de la població general, cosa que també té efecte sobre el discurs online

En opinió de Curran, aquestes raons posen en dubte la idea d’un ciberespai obert, lliure i tolerant en el qual es comuniquen persones d’orígens i nacionalitats diversos, i que tindria com a conseqüència la constitució d’un nou ordre polític global. Si bé és cert que Internet té la capacitat de generar un sentiment positiu d’humanitat i de solidaritat compartides (que Curran va il·lustrar amb la projecció d’aquest vídeo que, malgrat ser en xinès, va ser capaç de provocar un esclat de riallada general entre el públic del Mirador del CCCB), Internet per sí mateix nos ens portarà un nou ordre global: “aquesta és una cosa per la qual s’haurà de lluitar i que no s’esdevindrà senzillament com a conseqüència d’Internet”. 

Al parer de Curran, un bon exemple d’això és la primavera àrab –a la qual estarà dedicada la penúltima sessió d’aquest cicle, que comptarà amb la participació de Samuel Aranda, Mayte Carrasco i Leila Nachawati–, que “ha estat objecte de molta mitologia”. Certament, tecnologies com Twitter i Facebook van tenir un paper cabdal en les revoltes, però aquestes no s’haurien produït sense l’existència prèvia d’un malestar social subjacent i profund. Curran va prevenir la temptació d’establir una relació de causa i efecte entre l’ús d’Internet i l’esclat de les revoltes assenyalant que només un dels sis països revoltats figura en el rànquing dels cinc països àrabs amb un major ús d’Internet. Si aquesta relació causal fos exacta, altres països àrabs amb més accés a Internet també s’haurien rebel·lat contra els seus dictadors. 

L’últim tòpic que Curran va rebatre és aquell segons el qual Internet és l’agent d’una regeneració del periodisme que implicaria l’esfondrament del vell ordre de les grans corporacions i conglomerats que fins ara dominaven la producció i el consum de la informació. La nova tecnologia no comporta necessàriament un nou periodisme. En primer lloc, la televisió continua sent la font principal d’informació arreu del món. Així mateix, ressalta Curran, les grans empreses de la informació han colonitzat el ciberespai, aprofitant els seus avantatges econòmics i el seu prestigi a fi d’assegurar-se una posició hegemònica a la xarxa. Així ho indica el resultat de dues enquestes dirigides a establir el top ten de les pàgines d’informació online a Anglaterra i als Estats Units: en el primer cas, no figurava cap mitjà independent entre els deu primers; en el segon, només un, el Huffington Post (que, irònicament, ja no és independent). Aquesta dinàmica es reflecteix en el funcionament de cercadors globals com Google o Yahoo!, que no solen incloure mitjans alternatius en les primeres pàgines de resultats. D’altra banda, els blocaires troben moltes dificultats a l’hora d’arribar a grans audiències; perquè a part d’haver de competir amb els grans mitjans, molts d’ells són amateurs que s’han de guanyar la vida amb altres feines i que no disposen del temps necessari per a la investigació. 

Malgrat la seva visió crítica i escèptica de la relació entre democràcia i Internet, Curran també va fer referència a casos en els quals la xarxa sí que ha possibilitat el sorgiment de veus independents i de més llibertat, casos com el del web de periodisme voluntari Open Democracy (amb el qual ha col·laborat) o, aquí a Catalunya, el diari electrònic independent i pioner VilaWeb, fundat i dirigit pel moderador de l’acte, Vicent Partal. En resposta a preguntes del públic, Curran també va admetre que la comunicació horitzontal que permet Internet sí que suposa una millora qualitativa i va expressar la seva simpatia cap a Wikileaks… això sí, tot puntualitzant que l’aliança de l’organització de Julian Assange amb els mitjans tradicionals fou un factor determinant per al seu abast internacional. 

CCCB (c) Jordi Gómez, 2012

 Aquest primer acte del cicle Ciutadania, Internet i democràcia fou certament un bon estat de la qüestió sobre el present d’Internet, que fuig de l’eufòria tecnòfila i obres vies de reflexió i de crítica al voltant d’un fenomen cabdal per a la comprensió d’aquest segle XXI. Després del diagnòstic pessimista de Curran, continuem amb dues sessions sobre els espais alternatius que ofereix Internet. Ahir, Geert Lovink va fer una crítica de Facebook i va parlar de mitjans alternatius a aquesta gran xarxa social. Dimarts vinent tindrem amb nosaltres Nicholas Mirzoeff, professor de Mitjans, Cultura i Comunicació a la Universitat de Nova York, que protagonitzarà una sessió titulada “Aquí hi ha alguna cosa a veure: contravisualitat, nous moviments i el moviment Occupy“.

Us esperem!

La paradoxa de la nostra cultura alimentària

novembre 6th, 2012 No Comments

Després de 3 setmanes de debat, ens acostem a la darrera sessió del cicle “Alimentar el món”. Aquestes setmanes hem parlat dels mecanismes actuals de la seguretat alimentària, de la necessitat de preservar la biodiversitat agrícola per tal de protegir la nostra alimentació i del rol de les biotecnologies alimentàries en un futur en què la població de la terra rondarà els 9.000 milions de persones.

Alimentació és cultura alimentària. "Banquet nupcial" (1567) de Pieter Brueghel El Vell

L’última sessió d’aquest cicle l’hem volgut dedicar a la perspectiva que es dóna del món de l’alimentació des de l’antropologia. Perquè si bé l’alimentació té a veure amb cultius, amb tecnologia i amb normes de seguretat, finalment és, sobretot,  un poderós element entorn del qual s’ha estructurat la vida de les comunitats humanes. Alimentació significa cultura alimentària. Per això volem tancar aquest cicle amb una mirada antropològica sobre com ens alimentem avui. I tenim la sort de poder comptar per aquesta sessió amb dues persones que han dedicat la seva vida a aquestes qüestions: Jesús Contreras, catedràtic d’Antropologia de la Universitat de Barcelona expert en antropologia de l’alimentació, i Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, centre dedicat a la innovació tecnològica en cuina, a la millora dels hàbits alimentaris i a la valoració del patrimoni agroalimentari.

Us avancem alguns detalls de la conferència de Jesús Contreras i us esperem el proper dijous, 8 de novembre, a les 19:30h:

Família alemanya amb els seus aliments habituals, fotografia del projecte "Hungry Planet", de Peter Menzel i Faith D’Aluisio

“El present del consum alimentari en els països més industrialitzats sembla caracteritzar-se per una important paradoxa. D’una banda, existeix una oferta pletòrica d’aliments que permet unes enormes possibilitats d’opció. A més, al llarg de tot el segle XX, l’esperança de vida en néixer s’ha més que doblat. Així mateix, el coneixement científic sobre els aliments i sobre els seus efectes en la biologia humana són avui més grans i més precisos que mai com ho és, també, la preocupació per la seguretat alimentària i els medis emprats per aconseguir-la.  D’altra banda, però, aparentment, la preocupació dels ciutadans sobre els aliments que consumeixen és, també, més gran que mai i és del tot recorrent la pregunta “què podem menjar sense por?”.  Plantejar aquesta paradoxa i explicar les diferents raons que permetin comprendre-la  són els objectius d’aquesta xerrada.”

«...910111213...»