Archive for May, 2012

Humans: animals empàtics?

May 31st, 2012 4 Comments

A la darrera sessió del debat «Als orígens de la ment humana», Kathinka Evers va plantejar que per entendre el sorgiment de conductes i judicis morals en els éssers humans és imprescindible tenir present la importància de les emocions en la configuració de la consciència. Les emocions modelen el nostre cervell i són l’origen de la nostra subjectivitat, és a dir, de la nostra consciència com a individus. En paraules d’Evers, «les emocions ens distingeixen d’una màquina».

Avui, els descobriments neurocientífics han permès saber que la conformació de les nostres emocions és un fet que està determinat per allò que fem, però també per allò que observem en les persones que ens envolten. Una criatura aprèn quan es fa mal, però també aprèn quan veu que una altra persona es fa mal. Som éssers socials i empàtics, creixem i vivim amb altres persones, i aquesta interrelació és la que ens permet desenvolupar-nos com a individus. Sense capacitat d’empatia, és a dir, sense capacitat per entendre i participar de les emocions dels altres, el nostre propi creixement emocional fracassaria.

Francisco Rubia

Francisco Rubia, el nostre proper convidat en aquest cicle de conferències, ens parlarà justament de les bases neurològiques de l’empatia. En la seva conferència ens presentarà un dels descobriments cabdals en la recerca neurocientífica de les darreres dècades: les neurones mirall. A principis dels anys noranta, l’equip del neurocientífic Giacomo Rizzolati va descobrir que hi havia un grup de neurones que s’activaven no sols quan una persona feia una acció, sinó també quan aquesta persona veia una altra fent la mateixa acció. És a dir, que les neurones mirall (o les neurones de l’empatia, com el neurocientífic Vilayanur S. Ramachandran les anomena), reflecteixen en el nostre cervell les activitats dels altres individus.

El que és més interessant és que aquestes neurones, en emmirallar les accions dels altres, són també l’origen que puguem entendre el significat d’aquestes accions. Gràcies a les neurones mirall, comprenem el que fan els altres, des d’un punt de vista motor, però també intel·lectual i emocional. La importància d’aquest descobriment ha estat resumida per Ramachandran d’aquesta manera: «Si la observación de una acción llevada a cabo por otro individuo activa las neuronas que permitirían al observador realizar la misma acción, estaríamos ante una suerte de “lectura de la mente”. Incluso el rasgo que constituye la quintaesencia de lo humano, nuestra propensión a la metáfora, puede estar basada parcialmente en la clase de cruces de dominios de abstracción que median las neuronas espejo.»

"La danse" d'Henri Matisse

Aquesta capacitat, segons la recerca més recent, hauria estat també la que hauria fet possible el sorgiment del llenguatge, que primer es va desenvolupar de manera gestual i després es va convertir en llengua parlada. Així doncs, l’evolució en el nostre cervell de les neurones mirall hauria estat l’element clau que ens hauria permès entendre a les persones del nostre entorn, aprendre de les seves accions, empatitzar amb elles i, finalment, poder-nos-hi comunicar. Estem doncs davant d’allò que ens ha convertit en humans?

Us esperem el proper dimarts 5 de juny, a les 19:30h, per parlar-ne amb Francisco Rubia.

Podeu trobar més informació d’aquest debat al bloc del CCCBLab.

Abraham B. Yehoshua: el novel·lista com a ciutadà

May 29th, 2012 No Comments

Per Ana Bejarano*

Abraham B. Yehoshua, figura central de la literatura israeliana, neix a Jerusalem l’any 1936 com a membre de la cinquena generació d’una família sefardita resident a la ciutat santa. Aquest  fet marca, en part, la seva obra i el diferencia de la majoria dels autors israelians que ocupen el centre del cànon literari, pràcticament tots ells d’origen asquenazita. La seva condició de “fill de la terra” l’ha portat, per exemple, a la creació d’uns personatges àrabs que han modificat en molts lectors israelians la seva visió d’aquest “altre” amb el que conviuen dia a dia, demostrant així novament com la ficció pot treure a la llum situacions complexes i proposar opcions que a la vida diària passen desapercebudes.

Abraham B. Yehoshua, dibuix de Larry Yuma

Yehoshua és, a més d’escriptor, una figura política. Li agrada donar la seva opinió sobre la situació en l’Orient Mitjà i la realitat dels jueus en el món actual, i ha fet del tema de la identitat un dels motius centrals de la seva obra. La novel·la que en aquesta ocasió ve a presentar a Barcelona, El cantar del fuego (Duomo Ediciones), és un llibre amb un profund missatge polític disfressat d‘ història íntima i familiar.

Sota l’escriptura del detall a la Faulkner, es troben subjacents molts dels grans temes que preocupen l’israelià d’avui: el desig d’oblidar en front del deure de recordar, la destrucció del mite de l’israelià guerrer, personificada aquí en el soldat caigut per foc amic, la por a la possible desaparició física de l’Estat d’Israel, la tensió entre Orient i Occident en el mateix si dels seus habitants, la relació de l’israelià amb el jueu de la diàspora, l’israelitat com un mosaic que a més de judaisme inclou arabitat, la qüestió dels treballadors subsaharians, romanesos, filipins i tailandesos, la dicotomia Tel Aviv (ciutat moderna, cosmopolita i desbordant de vida) versus Jerusalem (“trista ciutat” paralitzada pel pes de l’Historia), els pares que han perdut el seu fill, i tot això acompanyat de l’incessant eco de la Bíblia, tan present en els noms programàtics dels personatges, en les seves accions i sobre tot com a motor ineludible dels seus destins.

Algú va dir una vegada que els israelians tenen molta sort de què els seus clàssics visquin entre ells. El dia 4 a les 19:30 podrem compartir aquesta sort i gaudir d’un dels grans clàssics de la literatura hebrea al CCCB.

* Ana Bejarano és professora titular de la secció de Hebreu i Arameu del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona . Ha traduït de l’hebreu més de 40 obres, entre elles El cantar del fuego, d’Abraham B. Yehoshua, que acaba de publicar Duomo Ediciones.

El gran puzle de Martin Parr

May 29th, 2012 1 Comment

Martin Parr (1952) s´ha convertit amb el temps en un dels fotògrafs més reconeguts, populars i influents de la seva generació. L´obra aparentment desenfadada, els colors brillants, els temes i imatges accessibles i la “promiscuïtat” de gèneres i interessos, l´han convertit en un referent indiscutible, tant al món de la fotografia documental com al de l´artística.

Parr es considera a ell mateix un “fotògraf documental”, gènere al qual se sent més proper  ja que la seva motivació ve de l´afany de “documentar, comprendre i interpretar, a través de la fotografia, el que passa al món actualment”, i és un membre des del 1994 (i no sense una gran polèmica inicial) de l´Agència Magnum, una de les seus de l´elit mundial del fotoperiodisme.

LLEGIR MÉS-LEER MÁS-READ MORE

Per què som éssers morals?

May 23rd, 2012 1 Comment

Amb les primeres sessions del debat “Als orígens de la ment humana” ens hem aproximat a una de les qüestions cabdals de la recerca neurocientífica: entendre què és la consciència. Ignacio Morgado ens va explicar dilluns passat que la consciència és un estat de la ment que té unes característiques especials i úniques en els éssers humans. I l’endemà Henry Markram ens va ensenyar com és el nostre cervell quan funciona i la consciència reacciona al seu entorn. Tot i que encara no se sap molt bé com es produeix, sí que sabem que la consciència és el resultat d’una particular capacitat d’integració de les diferents funcions cerebrals, de manera que els humans podem construir una visió més complexa, articulada i unificada del món que ens envolta. El gran misteri continua essent, però, en quin moment i per què va aparèixer la consciència, o, en paraules del propi Morgado, en quin moment “la matèria es va tornar imaginació”.

Caín i Abel segons William Blake (1826)

El proper dimarts 29 de maig continuarem parlant d’aquest misteri amb Kathinka Evers, professora de Filosofia i investigadora del Center  for Research Ethics & Bioethics de la Universitat d’Uppsala, que recentment ha publicat el llibre Neuroética. Cuando la materia se despierta (Katz, 2011). Kathinka Evers s’ha especialitzat en aquesta nova disciplina anomenada Neuroètica, que té per objectiu l’estudi de l’aparició de les conductes i judicis morals en els éssers humans, basant-se en els avenços de la neurociència. Una de les conseqüències de la nostra capacitat de consciència és, justament, la de ser capaços de tenir pensament moral. Aproximar-nos a l’origen de la moralitat és, també, aproximar-nos a aquest moment inexplicable en què la matèria va despertar i es va convertir en imaginació. I, el que és més interessant, és que les emocions van tenir un paper clau en aquest procés. Us avancem algunes idees de les que parlarà Kathinka Evers el proper dimarts:

“L’objectiu d’aquesta conferència és presentar la neuroètica conjuntament amb un model dinàmic del cervell humà, sobre el qual la neuroètica pot construir-se de manera profitosa. Les teories científiques sobre la ment i la naturalesa humana al segles XIX i XX van caure en ocasions en dues trampes: el segrest ideològic i la psicofòbia.

Kathinka Evers

Per tal d’evitar-los, la neuroètica necessita construir-se sobre el to científic i els fonaments filosòfics del materialisme il·lustrat, que (1) adopta una visió evolucionista de la consciència  com a part irreductible de la realitat biològica, una funció evolucionada del cervell i un objecte d’estudi desitjable per la ciència; (2) reconeix que una comprensió adequada de la consciència i l’experiència subjectiva, ha de tenir en compte a la vegada la informació obtinguda per l’autorreflexió i la informació objectiva obtinguda de les observacions i mesures anatòmiques i fisiològiques;  (3) descriu el cervell com un òrgan conscient i inconscient, autònomament actiu, plàstic, projectiu i narratiu, que ha evolucionat en una simbiosi social-cultural-biològica; i (4) considera l’emoció com el segell distintiu de la consciència. Les emocions van fer que la matèria es despertés i que d’ella en sorgís una ment dinàmica, flexible i oberta, capaç de judicis morals. La capacitat per fer seleccions motivades emocionalment és el que distingeix l’organisme conscient de la màquina que funciona automàticament. I aquí rau la llavor de la moralitat.”

Us esperem el proper dimarts, 29 de maig, a les 19:30h, per escoltar i parlar amb Kathinka Evers de totes aquestes qüestions.

Podeu veure l’enregistrament de les conferències anteriors aquí

SOUVENIR CROSSING: Intercanvia el teu souvenir a l’exposició de Martin Parr

May 22nd, 2012 10 Comments

A partir del 30 de maig i fins el 21 d’octubre de 2012 el CCCB presenta  «SOUVENIR. Martin Parr, fotografia i col·leccionisme», una exposició en què la mirada irònica de Martin Parr sobre el turisme i el seu interès pel món del col·leccionisme compulsiu donen com a resultat una sèrie de fotografies originals, amb punts d’estranyesa.

El souvenir, record nostàlgic de l’experiència turística i alhora objecte fetitxe del col·leccionista, esdevé clau en l’obra de Martin Parr.

Participa al SOUVENIR CROSSING del CCCB. Porta un souvenir i entra-hi gratis.

Com a record, podràs agafar qualsevol altre de la col·lecció feta pel públic.

123