Kosmopolis

Drets per autors, editors i lectors

Des de fa cinc segles, la propietat intel·lectual i els drets d’autor constitueixen la pedra angular sobre la qual es basa molts dels models de negoci.

Una lectora de tres anys llegeix en una biblioteca pública de Montreal, 1930-1960.

Una lectora de tres anys llegeix en una biblioteca pública de Montreal, 1930-1960. Font: Bibliothèque et Archives Canada.

Des de fa cinc segles, la propietat intel·lectual i els drets d’autor constitueixen la pedra angular sobre la qual es basa una enorme quantitat de models de negocis. En la societat de la informació i amb Internet com el seu major exponent, la protecció de la propietat intel·lectual adquireix nous matisos i planteja reptes i inquietuds a autors, editorials i empreses tecnològiques. Com exercir i gestionar els drets d’autor en aquest escenari?

La propietat intel·lectual és un concepte jurídic que acompanya la humanitat des de fa segles: des del Renaixement, i gràcies a l’extensió de la impremta de tipus mòbils, es crea el primer marc legal monopolístic de la mà de l’impressor. En el barroc apareixen les primeres característiques del sistema de propietat intel·lectual com es coneixen avui i es comença a diferenciar entre drets d’autor i copyright. Amb l’adopció del conveni de Berna el 1886 s’estableixen les bases del règim de la propietat intel·lectual actual que derivaran, al segle XX, en la creació de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI).

La dècada dels noranta del segle passat ha estat cabdal per a la propietat intel·lectual: es popularitza Internet i gràcies a ella es multipliquen els espais de creació, col·laboració i consum de continguts. Comencen a aparèixer nous formats i suports per reproduir obres al costat de noves formes de llicenciar i cedir drets vinculats a la creació, comercialització i gaudi de l’expressió intel·lectual i artística.

D’aquesta manera, els drets morals que preveu la legislació de propietat intel·lectual —dret de divulgació, de paternitat, d’integritat, de modificació, de retirada de l’obra del comerç i d’accés a exemplar únic o rar de l’obra— i els drets patrimonials —drets de reproducció, de distribució, de comunicació pública, de transformació, de col·lecció, de participació i de compensació equitativa per còpia privada— pateixen transformacions, alhora que se’n qüestiona l’abast real i l’aplicació efectiva.

La propietat intel·lectual i el nou paradigma digital

La creació, la producció i l’explotació de les obres s’han transformat radicalment des de la popularització d’Internet. Mecanismes d’autoria més complexos que els coneguts al segle passat s’evidencien en pàgines web, fòrums i blogs. Les eines d’escriptura col·laborativa, com les wikis, han facilitat l’aparició de noves formes de distribució i consum de continguts allunyats del tradicional copyright. L’explotació de les produccions intel·lectuals i artístiques trenquen els models de negoci tradicionals i sorgeixen noves maneres de finançament, com ara el micromecenatge (crowdfunding).

El contracte d’edició, l’eina jurídica base de la relació entre autors i editorials, es farceix de noves modalitats en l’aplicació dels drets i de nous formats que es coneixen poc o que tenen un funcionament i un abast que s’ignoren. Entrellucar-ne els secrets és fonamental, especialment per als autors, que tenen la potestat de triar què volen fer amb la seva obra.

Teories aplicades inicialment al mercat del software es comencen a traslladar al món de les obres intel·lectuals i artístiques i qüestionen el concepte de propietat, el d’exclusivitat, el de paternitat i, per descomptat, el de copyright. Així ens trobem amb termes com open source, copyleft, freeware i l’aparició de les llicències Creative Commons.

Foto d'una còpia impresa del copyleft de Wikipedia.

Foto d’una còpia impresa del copyleft de Wikipedia. Font: Wikipedia.

Es multipliquen les formes d’explotació de les obres intel·lectuals i les possibilitats de prestacions que en deriven. Unes formes d’explotació que es veuen amenaçades per l’accés àgil i gratuït a Internet que també facilita l’ús indegut o il·lícit d’obres protegides (pirateria) i la quantitat de persones responsables d’aquests usos i abusos.

Pel que fa als llibres electrònics, les editorials comencen a implementar el DRM (Digital Rights Management) amb l’ànim de frenar la reproducció il·legal d’obres. Un sistema tancat i complex que ha demostrat la seva ineficàcia en la protecció, a més de penalitzar el comprador. Un nou tipus de DRM, l’anomenat DRM social o tou, es va imposant a poc a poc pel seu respecte al lector i la seva protecció no invasiva en la lectura ni en l’experiència de compra.

Els interessos, que abans eren gestionats per determinats col·lectius professionals, ara són reclamats per ser exercits pels mateixos autors, que trien ells mateixos què compartir i com compartir les seves creacions. Encara que en el mercat hispà l’autopublicació no tingui encara l’abast que té en el mercat anglosaxó, no se’n pot ignorar l’avanç. L’autopublicació ja no és una tendència, és un fet tangible, un fenomen imparable, que afecta el cor del negoci editorial tradicional.

Les editorials ja no tenen el monopoli de l’edició i publicació de llibres: l’aparició d’empreses tecnològiques alienes al sector del llibre l’ha fet i el fa trontollar. Aquestes empreses ofereixen eines gratuïtes als autors per publicar ells mateixos les seves obres, prescindint dels editors i saltant-se l’anomenada cadena de valor del llibre. Els drets ja no són cedits a les editorials, sinó que són exercits pels mateixos creadors.

La reacció de les editorials davant de l’autopublicació és diversa: fluctua entre la negació d’aquest fet, augurant que és una moda passatgera, i la recerca d’autors i personatges populars en aquestes mateixes plataformes per alimentar els seus catàlegs.

En aquest context, l’entorn digital dificulta l’establiment clar dels límits entre els interessos ideals (drets de caràcter personal o morals) i els interessos materials de l’autor sobre la seva obra (drets de caràcter patrimonial o d’explotació). Uns interessos que es veuen condicionats per la mateixa Llei de propietat intel·lectual espanyola, modificada fa poc.

Kosmopolis 2014: Narrar Google. Cerca a Google del llibre "Crónica de viaje" de J.Carrión.

Kosmopolis 2014: Narrar Google. Cerca a Google del llibre “Crónica de viaje” de J.Carrión. CCCB © Miquel Taverna, 2014.

Modificacions recents de la Llei de propietat intel·lectual espanyola

El Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual i aquesta llei constitueix un document jurídic dinàmic: ha patit més d’una desena de modificacions en les últimes dues dècades. La més recent, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2015, va aixecar veus en contra pel seu ànim de control sobre el que es comparteix a Internet i com es fa.

Coneguda també com a «cànon AEDE» o «taxa Google», i amb el romanent de l’anomenada «Llei Sinde», se l’acusa de restringir l’accés a la informació lliure dels ciutadans i d’afavorir l’statu quo dels grans grups empresarials. La clau d’aquesta modificació és que afecta tots els usuaris d’Internet per igual i una acció tan natural com és enllaçar continguts entre llocs web podria constituir un delicte i rebre sancions.

Amb la modificació de la Llei de propietat intel·lectual, les qüestionades entitats de gestió col·lectiva de drets reprenen la potestat de cobrar la compensació per còpia privada, un límit al dret de reproducció que ostenten els titulars dels drets de propietat intel·lectual de les obres i prestacions protegides.

Davant els escenaris descrits es presenten diverses inquietuds, com ara de quina manera exercir els drets d’autor en l’entorn digital sense vulnerar la llei, però tampoc abstenint-se de l’esperit col·laboratiu de la Xarxa. Com gestionar la propietat intel·lectual promovent la creativitat i la innovació sense atemptar contra els drets dels creadors, els lectors i els usuaris. Com interpretar les llacunes legals de la llei i quins mecanismes cal activar perquè la propietat intel·lectual s’adapti a l’entorn digital.


El Bookcamp Kosmopolis va celebrar la seva quarta edició l’any 2015 interrogant-se sobre els límits del llibre.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Drets per autors, editors i lectors