La cultura maker a Xina (I): XinCheJian, un Hackerspace amb característiques xineses

XinCheJian és el primer Hackerspace aparegut a la Xina, un espai on el fet de fer esdevé creació.

Jugant a Go. Shanghai, 2006.

Jugant a Go. Shanghai, 2006. Font: Wikipedia.

La Xina ha estat coneguda com el lloc del fake i la còpia. Avui dia, en canvi, després d’un accelerat creixement econòmic i tecnològic, està compromesa en el desenvolupament de la creativitat i la innovació. Aquest impuls es materialitza en el sorgiment d’un moviment «Maker» que té el suport del govern i per al qual Shanzhai ha deixat de significar «còpia fabricada a Shenzhen» per anomenar una nova forma d’innovació, basada en la manufactura de codi obert i el remake continu.

Un Hackerspace és un entorn on la gent pot aprendre i jugar amb la tecnologia, treballar en equip, participar en competicions internacionals, on es poden trobar i crear oportunitats per a tothom. Aquesta és la definició que en trobem al web de XinCheJian, el primer Hackerspace aparegut a la Xina.

XinCheJian va ser fundat el 2010 per David Li i els seus col·laboradors. Es va iniciar de manera informal, tal com explica David Li*: «L’inici de XinCheJian va ser força innocent. Vaig començar a experimentar amb Arduino, impressió 3D i altres tecnologies similars el 2008. A mesura que les coses s’anaven acumulant i casa meva s’anava desendreçant, el fet de tenir un espai dedicat a aquest fi prenia sentit. Vam començar a organitzar esdeveniments per discutir sobre Makerspaces a XinDanwei, el primer espai de coworking a la Xina, i vam atraure força interès. Vaig conèixer Minlin Hsieh i Ricky Ng-Adam el 2010 i junts vam decidir que havia arribat el moment d’obrir-ne un. El nom XinCheJian el va suggerir Liu Yan, una de les fundadores de XinDanwei. Danwei significa “unitat de treball” en xinès, i ChinDanwei, com que és un espai de treball col·laboratiu, se suposa que és una nova classe d’unitat de treball. CheJian vol dir “fàbrica” i XinCheJIan es refereix a una nova forma de fer i manufacturar».

Caixes de projectes a XinCheJian.

Caixes de projectes a XinCheJian. Foto cortesia de Sandra Álvaro i David Li.

Aquests espais dedicats a la fabricació digital es caracteritzen per ser comunitats locals. Malgrat compartir un ethos comú, aquests s’adapten i es desenvolupen d’acord amb les característiques de l’entorn on s’ubiquen i de la comunitat que els sosté. Situat en un país emergent, on la revolució industrial s’ha succeït de manera accelerada i simultàniament a la implantació de les tecnologies digitals, en què s’ha desenvolupat una gran estructura industrial dedicada a la manufactura electrònica, animada per un discurs en què el progrés està unit al determinisme tecnològic, el DIY Making a la Xina no s’associa a la nostàlgia per la producció manual ni a la contracultura que anima altres centres. En aquest sentit, XinCheJian és un Hackerspace amb característiques xineses: «A la major part del món, els Makerspaces són o nostàlgia per la manufactura del passat en el cas dels Estats Units i Europa o una nova manera de fer per al futur, en el cas d’Àfrica. En canvi, a la Xina, que és la fàbrica del món, la manufactura és el present i l’ara. Com construir un Makerspace on la gent fa coses per diversió en un entorn on produir és la principal activitat econòmica és el repte tant en un sentit filosòfic com pràctic. D’aquí el fet de construir un Makerspace amb característiques xineses».

Situat al districte de Jing’an, una de les grans zones comercials i d’oci de Xangai, en girar la cantonada del carrer Changde i els seus grans centres comercials, es troba XinCheJian, que ocupa part dels baixos de XinDanwei. Un espai imbricat on les eines i caixes de projectes s’acumulen al voltant de dos grans taules de treball. 100 CNY mensuals, uns 15 euros ―130 si es vol disposar d’una de les caixes d’emmagatzematge penjades a la paret― donen accés a l’ús de l’espai i totes les facilitats i, el que és més important, a formar part d’una comunitat activa i oberta. Conformada en la seva majoria per treballadors especialitzats amb un alt nivell formatiu, expatriats i ocells de pas, entre ells artistes, enginyers, dissenyadors, programadors, tecnòlegs, estudiants i tot aquell que tingui interès a fer coses; que en el seu temps lliure i allunyats de les necessitats i els interessos econòmics fan servir els seus coneixements i la seva experiència a materialitzar idees, que s’enriqueixen en un procés d’intercanvi i cooperació. D’aquesta manera, s’hi desenvolupen projectes relacionats amb el hardware obert, entre ells el Quadcopter, una màquina voladora que s’autoestabilitza, desenvolupada a partir de dissenys oberts i àmpliament accessibles, o més relacionats amb les necessitats de la comunitat, com el filtre aaiiirrr.org , un filtre d’aire open source, destinat a pal·liar els efectes de l’excessiva contaminació d’aquesta ciutat, o més lúdics com els Insectbots, kits de construcció de robots de maneig i acoblament fàcils destinats a nens. La computació física és un altre dels àmbits d’experimentació, en el desenvolupament dels «dispositius d’assistència», dispositius que implementen sensors i controladors per assistir persones amb necessitats específiques en el compliment de tasques diàries. Finalment, la recerca a Internet de les coses ha donat lloc al desenvolupament d’un detector de qualitat d’aire, amb el qual aquest centre col·labora en el projecte internacional datacanvas.org. Les cooperacions en projectes amb institucions i empreses tant locals com internacionals també són habituals, entre elles el projecte Toy Hack, una col·laboració amb l’empresa Nestworks, destinat a adaptar joguines perquè nens amb necessitats especials també puguin aprendre jugant. Un projecte que ha assolit un gran èxit en el show televisiu de crowd funding, Makers.


Demostració d’un dels Insectbots.

El desenvolupament i manteniment de la comunitat constitueixen un dels objectius principals d’aquest espai. Per a això s’organitzen trobades lúdiques com el Roboracing, un concurs en què els participants han de desenvolupar robots per participar en una cursa; educatius com workshops destinats a la introducció i el perfeccionament, tant de nens com adults, en el maneig d’eines postdigitals, impressores 3D o Arduino, entre d’altres, o nous llenguatges de programació, i trobades obertes al públic en general. Entre aquests últims destaquen les open night. Cada dimecres, a partir de les 19.00 hores, XinCheJian s’obre al públic i es converteix en un escenari obert, on qualsevol, després d’anunciar-se en el programa i ajustar-se a unes regles mínimes, pot presentar el seu projecte, un espai en el qual han participat practicants, artistes i teòrics implicats amb aquest moviment d’arreu del món.

En aquest espai el fet de fer esdevé creació. Implicats en l’experimentació amb la matèria en un intercanvi continu en què s’entrecreuen coneixements de diverses disciplines, idees desgavellades o lúdiques i necessitats socials, els Makers treuen la innovació dels laboratoris de grans companyies i els estudis de mercat per traslladar-la a un espai obert i emergent, on els consumidors són apoderats creant els seus propis productes. Aquest procés d’innovació dóna lloc al sorgiment de productes que tot sovint passen al mercat i noves associacions que es converteixen en noves empreses. Així, per exemple, membres de XinCheJian, van constituir la companyia de robòtica DFRobot, i, alhora, membres d’aquest col·lectiu que no tenen una startup per si mateixos prenen part en l’organització de startup weeckends, bootcamps o hackatons.

Celebració del Roboracing a XinCheJian.

Celebració del Roboracing a XinCheJian. Foto cortesia de Sandra Álvaro i David Li.

Aquest pas dels processos Maker al mercat no és nou. Entre els casos més coneguts està MakerBot. Aquest projecte, iniciat el 2009 per Bre Pettis, Adam Mayer i Zach «Hoeken» Smith, per a la construcció d’una impressora de hardware obert i maneig fàcil, va ser una de les campanyes més reeixides en la història de kickstart. Aquest entusiasme inicial va atreure un gran nombre de contribucions, i això va donar lloc al desenvolupament d’un producte de disseny atractiu, de maneig fàcil i econòmicament accessible. El 2012, Bre Pettis convertiria MakerBot en una empresa privada, i va tancar els dissenys dels nous models Replicator 2 i 2X, al mateix temps que modificava els termes d’ús del repositori Thingiverse i creava tota una infraestructura per a la fabricació i comercialització d’aquest producte . Poc després, MakerBot s’uniria a Stratasys i sortiria a borsa, on va ser venuda per 403 milions de dòlars. Després d’una història plena de controvèrsies, problemes de direcció i producció, aquest producte destinat a revolucionar la fabricació digital oberta s’ha convertit en un altre producte de consum, dins del sistema de mercat tradicional.

A la Xina la relació entre la producció Maker i la promoció de nous productes i empreses s’estreny, i s’ha fet més accessible, gràcies a què els processos que fan possible el maquinari obert i el remake s’han desenvolupat de manera espontània en l’ecosistema manufacturer que constitueix la fàbrica del món. Una situació que atorga a aquest país un paper diferenciat en la Tercera Revolució Industrial lligada a la globalització d’aquest moviment.

* Entrevista realitzada a David Li al març de 2015.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

La cultura maker a Xina (I): XinCheJian, un Hackerspace amb característiques xineses