Intel·ligència artifical de butxaca: “El teu desig en una ordre”

Siri és el robot més apropiat per l’època en què vivim. Un robot incorpori, de butxaca i d’intel·ligència expandida. Un robot que podria haver existit fa una dècada perquè possiblement el seu èxit es deu als nostres rituals i manies postmodernes: el telèfon mòbil com a mitjancer d’una gran part de la nostra experiència social, comunicacional i operacional.

Quin altre dispositiu sap més coses de nosaltres que el mòbil? En quin punt de la geografia ens trobem (gràcies a les tecnologies de geolocalització), qui son els nostres contactes (gràcies a l’agenda), amb qui tenim converses virtuals (gràcies a les aplicacions mòbils de les xarxes socials), què busquem a la xarxa, i altres informacions que flueixen constantment a través dels nostres mòbils.

Siri és una idea antiga sostinguda sobre el tron de les tecnologies i els usos del moment. El seu potencial resideix en el petit-gran món que habita: el nostre mòbil connectat a la xarxa. La seva habilitat, en canvi, té a veure amb la seva capacitat de comprendre ordres de veu –una de les formes d’interacció més naturals- i encendre les seves neurones distribuïdes que tenen la capacitat de fer sinapsis des de la mà de l’usuari fins el quasi infinit de la xarxa de xarxes. Tot això en “temps real”.

Si ens guiem per la intuïció, podriem definir que Siri consta de tres capes: un analitzador de veu a text, un analitzador de gramàtica i un conjunt de proveïdors de serveis. A la pàgina del robot, l’estrella d’Apple explica què podem esperar d’ella: demanar un recordatori, que enviï un missatge, que ens expliqui quina és la situació meteorològica en determinat lloc, que ens ofereixi la informació que es troba a Yelp, WolframAlpha o Wikipedia, que anoti a l’agenda una reunió o una alarma, que ens indiqui un número o una adreça, que ens prepari un cronòmetre o fins i tot que respongui preguntes sobre ella mateixa. És a dir, és una assistent personal de butxaca.

Davant la gran repercussió mediàtica que ha creat aquesta flamant assistent virtual, és apropiat destacar que, probablement, Siri sembli més intel·ligent del què realment és. Se li ha de reconèixer el mèrit a Apple, que ha sabut aconseguir tal teatralització de la intel·ligència del seu sistema. L’assistent no respon amb un simple “sí”, “no”, “42” o “missatge enviat”, com ho faria qualsevol aparell inanimat. Les seves respostes sonen a les que podria donar-te una secretària cool: “Okie, dokie”, “Podem tornar a la feina, Joan?”, “Al núvol no importa com lluïm”, “Jo estic bé si tu estàs bé”… Sens dubte, un acurat truc que afecta la psicologia de l’usuari i que humanitza la màquina.

Allò que els usuaris “volen” (segons David i Goliat)

Tot i que Siri no és un motor de recerca, tal i com va explicar Steve Jobs l’any passat quan va adquirir l’empresa, d’alguna manera sí es podria convertir en un desafiament per a Google mobile.

Fins i tot abans de pertànyer a Apple, Siri era una companyia dedicada al desenvolupament del què s’anomenen “assistents personals virtuals” (VPA, virtual personal assistant): tecnologies que serveixen per ajudar els usuaris a dur a terme tasques específiques en el món virtual. Podríem dir que es tracta dels agents d’intel·ligència artificial que posen en joc un nou paradigma d’interacció a Internet. Si actualment fem recerques, seleccionem i cliquem enllaços, la nova modalitat permet que hi interactuem mitjançant una conversa. A més, com que es tracta d’un assistent personal, les respostes estan orientades a les preferències de l’usuari: una gran quantitat de la informació vinculada a l’experiència que permet que el sistema “ens conegui”, i d’aquesta manera, pugui resoldre millor els seus objectius (els motors de Google, en certa manera, també ho fan, això).

La possibilitat d’interactuar amb els agents intel·ligents a través d’ordres de veu ha estat un dels grans somnis de la robòtica des dels seus orígens. Malgrat tot, el llenguatge humà i la gramàtica en sí mateixa, les diferències en la pronunciació i accent o fins i tot les filigranes literàries que emprem quan parlem han desafiat gairebé tots els sistemes creats fins ara. Però Siri, que ja entén ordres en anglès, francès i alemany, funciona d’una manera suficientment efectiva com per a sorprendre a tecnòcrates i usuaris. Això és degut a que aquest nou assoliment d’Apple compta en la seva formació amb moltes hores d’investigació sobre lingüística i és capaç de definir què és un verb, un subjecte i un predicat. Pot passar la veu al text i després “mapejar” aquesta informació a ordres específiques per oferir resultats… No calen més interfícies WIMP, ni tan sols touchscreens… Tots els habitants del somni tecnològic han imaginat alguna vegada poder-se comunicar amb els ordinadors fent servir la veu. I aquí hi ha Siri, amb el seu to de secretària inhumanament disposada 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, per a convertir els desitjos de l’usuari en ordres, com diu el seu eslògan. Malgrat els usuaris poden configurar o demanar a Siri que busqui termes també a Yahoo!, Bing o Google, sens dubte el nou paradigma d’interacció podria dragar molt del tràfic de Google des d’iOS i afectar un sistema que se sosté gràcies a la publicitat vinculada a les recerques.

Stephen Wozniak, cofundador d’Apple, va explicar recentment que Siri és el futur dels dispositius mòbils, dels motors de recerca i de la tecnologia en general, doncs, a diferència de Google, t’ofereix directament la resposta en comptes d’assenyalar-te el camí. “Els motors de recerca haurien de ser substituïts per motors de respostes”, va dir. Pel contrari, Andy Rubin, vice president sènior de Google mobile, va dir que el mercat no està preparat per un canvi de paradigma: “Els usuaris no volen parlar amb el telèfon, volen fer-ho amb un humà a través del telèfon”, va sentenciar.

Els teus desitjos són ordres… però què desitges?

En una investigació sobre la relació dels nadius digitals amb l’educació tradicional, un nen va dir: “Per què he de preguntar a classe i fer el ridícul si li ho puc preguntar a Google?”. En aquelles dates, Nicholas Carr va publicar un article a The Atlantic suggerint que Google ens estava convertint en estúpids, i més enllà del què Carl Zimmer li contestés de manera formidable en el seu text “De quina manera Google ens fa més intel·ligents?”, la idea que totes les respostes depenguin d’un agent virtual mereix una certa reflexió. Podran els nens dur Siri a l’escola? Podria Siri substituir les formes en les quals tradicionalment passem el coneixement de generació en generació, carregant-lo de valors i patrons culturals?

Quan fem una cerca a Google encara tenim l’obligació de triar les fonts a partir de les quals ens volem informar i, d’aquesta manera, la recerca resulta més o menys transparent. El modus operandi de Siri és diferent: ella busca respostes allà on la seva intel·ligència de codi i preferències li indica, i les hi canta a l’usuari com si fossin veritats absolutes. No ens imposa això un reclam encara més gran per la transparència de les informacions que apareixen a la xarxa i els seus interlocutors? Prohibiran Siri a la Xina?

De moment, mentre la petita robot resolgui simples qüestions d’agenda, el risc és mínim i els beneficis interessants, sense mencionar, per exemple, la gran ajuda que seria per a persones invidents. Tanmateix, cal plantejar-se que potser arribi un dia en què poguem preguntar-li sobre nosaltres mateixos i ella, en un segon, pugui fer un mash up de totes les filosofies conegudes per a tranquilitzar-nos amb una resposta customitzada. I nosaltres, distrets per resoldre les inclemències de la quotidianitat, cambiem el que sabem a través de la pell pel que ens diuen des dels núvols.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Intel·ligència artifical de butxaca: “El teu desig en una ordre”