El crowdfunding com cavall de Troia del procomú

Del finançament en massa al col.lectiu

El crowdfunding, o finançament en massa com es tradueix de vegades al català suposa tot un nou paradigma de la xarxa i les possibilitats que ofereix Internet per crear nous models socioeconòmics. Resumint molt la seva recent història, sorgeix amb casos esporàdics (entre els anys noranta i el nou segle) de crides de suport econòmic als seus fans per part de grups de música i de promotors de pel.- lícules, i es comença a replicar des de fa poc més de dues anys en cada vegada més plataformes. Aquestes aglutinen infinitat d’idees, projectes i iniciatives de tercers que, sumant progressivament petites quantitats econòmiques, aportades pel màxim d’usuaris possibles, permeten recaptar els suficients diners per dur-se a terme.

Normalment a canvi d’alguna recompensa proporcional (un adhesiu, una samarreta, sortir als crèdits, una versió ampliada o signada del producte, etc), el creador proposa una sèrie d’imports ja prefixats amb els quals es pot ajudar, quelcom que facilita la transacció. Alguns dels impulsors d’aquests projectes aconsegueixen sumar el capital necessari i molts altres no, en una espècie de selecció natural del seu talent i capacitat d’empatitzar per atraure l’atenció (i els diners, en darrera instància) d’internautes amb ganes d’apostar per idees i recompenses individuals que els hi agradin.

És un fenomen tan nou encara que traduir el terme a la nostra llengua no és trivial. Aquí ens referirem a ell com crowdfunding sovint, però en un moment determinat deixarem de parlar de finançament en massa (amb les connotacions que el terme suposa, quan allò massiu sovint no és el millor ni més intel. ligent, ni efectiu a la llarga) per referir-nos al fenomen com finançament col.lectiu, que creiem connota allò compartit, coordinat i del que se’n té cura, cosa que ha de tenir un paper molt important pel que a través d’aquest finançament es pot aconseguir. Però anem pas a pas…

D’un temps ençà es pot constatar que el crowdfunding es troba en plena expansió per la xarxa, i a dia d’avui són molts els exemples d’aquest tipus de plataformes en funcionament, tant a nivell internacional com des d’Espanya. Cadascuna amb la seva idiosincràsia i peculiaritat en el plantejament, però a grans trets el cànon de disseny funcional i conceptual és en general el mateix: (a) quantitats econòmiques prefixades i escalades a canvi de recompenses individuals preestablertes, (b) un objectiu de finançament que si no s’aconsegueix en el termini previst no activa finalment cap de les transaccions, i (c) la confiança com a motor de l’acord (segons el qual l’impulsor del projecte durà a terme l’obra promesa, i farà arribar també les recompenses establertes a cadascuna de les persones que han ajudat a finançar-la).

Òbviament, el risc de saturació per tanta competència entre plataformes de projectes, en aquesta ferotge economia de l’atenció que és Internet, apuntaria ja cap a la possibilitat d’una altra espècie de selecció natural diguem que a la capa superior (la de les pròpies plataformes). Això és paral.lel a la capacitat que moltes iniciatives poden estar adquirint actualment per activar de manera autònoma, diguem que des dels seus propis assentaments web, els mecanismes necessaris per recaptar fons sota el mateix funcionament i filosofia (sense necessitat ja d’una plataforma aglutinadora).

Té sentit en aquest escenari, per tant, proposar una nova eina de crowdfunding? Des de Platoniq creiem que sí. Per les raons que exposem més avall i especialment per la capacitat, no explorada encara, d’articular certes variacions sobre la fórmula del finançament en massa que hem vingut analitzant des que es va iniciar el fenomen. Per així utilitzar-lo, a través d’una eina que hem anomenat Goteo, amb una finalitat i context molt concrets: la defensa i enfortiment del procomú.

L’àmbit (amenaçat) del procomú

Fem una mirada ràpida per contextualitzar què és això del procomú (poden saltar-se aquest paràgraf i el següent aquells que creguin saber-ho ja). A risc de simplificar o de perdre matisos pel camí, podem entendre per procomú qualsevol bé comú i compartit del qual poden gaudir totes les persones que formen una societat, sense cap tipus de restriccions d’accés, i en la cura i protecció han de participar també el màxim possible de persones, perquè així pugui ser llegat a futures generacions en similars condicions.

No és res nou, sinó que es remunta als orígens de la civilització i la utilització dels recursos naturals. També són el coneixement i la cultura generats d’una manera concreta, que permeti el seu accés lliure i replicació. I d’un temps ençà es fa extensiu als àmbits d’Internet i les TIC, per exemple en el cas del programari lliure.

Parlem per tant de coses com un parc, una obra literària o un programa informàtic determinat. I d’unes condicions sota les quals es puguin recombinar lliurement per crear noves coses, processos i oportunitats, innovant i ajudant de manera oberta al progrés de la societat. Aquestes condicions poden permetre que es citi l’autor original, que aquest obtingui recompenses pel seu treball i fins i tot que la seva creació arribi a més persones, i per aquest motiu suposen una garantia de regulació però també d’expansió del procomú.

No obstant això, la progressiva mercantilització, sobreexplotació i descuit al voltant dels béns comuns que com a societat hem heretat o generat els posen actualment en perill, que és quan -com explica Antonio Lafuente– ens solem enrecordar d’ells. Per aquest motiu creiem, juntament amb molta altra gent, que és important fomentar-lo i reforçar-lo activament, (re) descobrint la utilitat pública en les possibilitats d’Internet i el món digital però també en l’ús de nous llocs on volem viure i treballar. O en el vast món de l’educació, on tant urgeix innovar. O en noves maneres de producció i distribució d’aliments ecològics i la preservació del medi ambient en general. O també la creació de productes de maquinari lliure i fàcils de replicar, per citar només algunes àrees de les moltes que s’han d’explorar.

Recerca aplicada al codisseny amb usuaris

Hi ha hagut dos camins per dissenyar l’eina de Goteo i modelar-ho segons el context social en què s’ha d’inscriure: tractant de contrastar-la amb l’evolució del finançament en massa a Internet, d’una banda, i per una altra amb les expectatives i percepcions d’usuaris de la xarxa. De persones que, en definitiva, destinaran temps i diners a aportar el seu gra de sorra perquè un projecte que els agrada pugui passar de ser una idea a una realitat.

En primer lloc vam iniciar a finals de 2009 un projecte de recerca del que encara era una tendència incipient, analitzant les similituds i diferències entre les primeres plataformes i mecanismes de crowdfunding sorgits fins llavors. També buscant les seves connexions amb altres fenòmens digitals i offline, com ara el crowdsourcing i el peer-to-peer, els microcrèdits de tipus benèfic i els processos de participació i sociabilització en un sentit ampli. I duent a terme aproximacions a experiències significatives de micropagaments com Flattr, iniciatives de suport a projectes web com Mozilla Drumbeat o l’economia distribuïda al voltant de el open hardware.

En paral.lel, arribats a un punt de suficient coneixement sobre aquest entorn, dissenyem el taller “Goteo, cultura del finançament col.lectiu” que des de desembre del 2010 hem estat reproduint en nombroses ciutats d’Espanya.

Mitjançant aquest taller tractem de comprendre millor quines decisions adopten diferents tipus de persones i els motius que els mouen: el pes de determinades informacions dels projectes que busquen finançament, les recompenses que prometen o els resultats a què aspiren. També factors relacionats amb la manera de comunicar i el tipus de relació que es pot establir entre tots els agents del sistema, per a què el paradigma conceptual del crowdfunding s’aproximi també al de les xarxes socials o la les fargues del programari lliure.

Cal assenyalar que en aquesta activitat han participat, jugant el rol de cofinançadors, des de creadors audiovisuals i programadors informàtics fins emprenedors, en un sentit ampli de la paraula, passant per representants d’institucions públiques (vinculades a les arts escèniques, els museus, l’educació o el món de l’empresa) o també persones de l’àmbit universitari, que han pogut descobrir i compartir criteris comuns per entendre com funcionen els mecanismes del crowdfunding, i com tractar de replantejar-ho. Per exemple sobre el gran pes que té l’originalitat de la proposta en comparació a altres factors com les recompenses que es prometen. O l’incipient interès per la repercussió social que puguin assolir els projectes un cop realitzats, així com el valor determinant a l’hora de cofinançar una iniciativa que implica conèixer l’experiència prèvia de la persona o l’equip que la impulsa.

Amb l’objectiu ja de crear una plataforma de crowdfunding que incorporés altres lògiques de col.laboració, vam establir amb ells una metodologia de treball basada en el prototipat i testeig conceptual de processos. No tant per ajudar a identificar característiques que havia de presentar l’eina a nivell d’arquitectura d’informació o usabilitat, que també, sinó per contrastar de prop i compartir les percepcions i criteris dels usuaris a l’hora de implicar-se en un procés de finançament veritablement col.lectiu. En aquest procés també vam començar a treballar en xarxa amb el suport d’entitats com el Gabinet d’Iniciativa Jove, el mateix Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, encara que cal destacar la col.laboració estreta amb Amasté (Colaborabora), com també, la d’experts solidaritzats amb Goteo i el procomú com Arantxa Mendiharat, Cristina Riera, Jordi Planas, Antonio Recio o Jorge Campanillas.

Els resultats d’aquesta dinàmica experimental i presencial han derivat, al seu torn, en un tipus de taller que permet comprendre millor els processos de finançament col.lectiu i adoptar-los, utilitzant quantitats de diners simbòliques que s’assignen després d’un procés d’anàlisi col.lectiu de projectes reals. Gràcies a aquestes dinàmiques s’ha aconseguit que la plataforma i funcionament de Goteog adoptin unes característiques pròpies que detallem a continuació, alhora que han generat coneixement entre una xarxa incipient de contactes al voltant d’aquest fenomen i la seva relació amb la utilitat pública.

Recombinant les lògiques del crowdfunding

Tot això ens ha portat a plantejar-nos com fer funcionar el crowdfunding en relació al que esmentàvem al principi: que s’apropi més a la sensibilitat i compromís d’un finançament col.lectiu, i no només l’esporàdica i sovint manca de garanties d’allò massiu. Es tracta per tant de característiques pròpies de Goteo que es combinen per obeir a aquest objectiu compartit que és enfortir la utilitat pública, tractant d’harmonitzar fons i forma per aconseguir-ho d’una manera coherent i eficaç.

Com créixer en un ecosistema de tanta competència en l’atenció global, tantes plataformes de crowdfunding aspirant a captar fons dels usuaris? Especialitzant-se en un objectiu concret: Goteo permet finançar exclusivament projectes que ofereixin algun tipus de retorn col.lectiu. Que estiguin regits totalment o parcialment per llicències copyleft, com les de CreativeCommons o similars, i per tant que es pugui aprendre sobre com han estat fets i també reorganitzar-los, incorporar-los a un procés o producte diferent.

Com garantir que l’impulsor d’un projecte el porta a terme finalment, i que la seva relació amb els cofinançadors pugui ser més estreta? Estructurant en dues fases el procés: Goteo implica una primera ronda de finançament, similar a les que s’estableixen normalment, però només per aconseguir el capital mínim necessari per iniciar el projecte. Un cop rebut, si s’ha arribat a aquest objectiu inicial, el creador disposa d’un altre termini en què posar-se a treballar informant dels seus avenços per aconseguir més finançament.

Com es pot anar més enllà de l’econòmic per ajudar a un projecte? Ampliant el tipus de suports que pot rebre: Goteo ofereix la possibilitat de demanar en paral.lel a quantitats prefixades de finançament les habilitats concretes que un projecte necessita de tercers (traductors, testers, prescriptors). També préstecs de recursos materials (transport, equips) o infraestructura (espais, instal.lacions). Una iniciativa que permeti establir relacions més estretes que les d’una transacció econòmica puntual.

Com combinar les aportacions petites amb altres grans, a càrrec d’entitats que també vetllin pel procomú? Creant una borsa d’inversió social: Goteo gestiona un fons obert a aportacions d’entitats públiques i privades, a través del qual aquestes poden potenciar el cofinançament de projectes coordinats amb la comunitat i la societat civil, aconseguint així un efecte multiplicador.

Com ajudar, des del mateix procés d’inscripció, als creadors que aspiren a contribuir al procomú? Acompanyant i assessorant des de l’eina i la seva comunitat: Goteo disposa d’un assistent contextual que guia tot el procés d’alta de projectes, explicant la importància de les decisions que ha de prendre el seu impulsor per aconseguir els seus objectius. També activa l’assessorament, quan és necessari, d’una comunitat d’experts i apassionats al voltant de temàtiques concretes.

Com aconseguir que la utilitat pública s’estengui de manera efectiva i es reforci globalment, més enllà d’allò digital? Generant nodes autònoms d’atracció i gestió: Goteo persegueix que s’instaurin grups d’interès locals al voltant de projectes del procomú, perquè gestionin l’eina de manera independent però coordinada amb la resta, generant així comunitats de proximitat que puguin tenir impacte en el seu context .

Com aplicar els principis que defensa l’eina a la seva pròpia essència? Apostant per la transparència i la distribució oberta: Goteo és, a més d’una plataforma, una fundació sense ànim de lucre i independent, legalment establerta per vetllar per uns objectius comuns amb les majors garanties possibles. A més és programari lliure amb totes les de la llei: qualsevol que en comptes d’establir com a node de Goteo vulgui utilitzar el codi font pot fer-ho (a partir de 2012) sota la llicència AGPL. D’aquesta manera esperem que en futur proper es sumin més programadors i nous desenvolupaments que també repercuteixin, millorin o ampliïn el codi de Goteo i per tant la seva aposta per la utilitat pública.

Es busquen procomuns viables

Arribats a aquest punt, en que l’eina es troba ja en una fase beta (encara d’accés restringit, mentre s’ultimen detalls de disseny i continguts abans d’obrir-finalment a mitjans de setembre) aprofitem aquest post per fer una crida a més idees de projectes impulsats per persones que vulguin treballar des de i per la utilitat pública, per formar part de la primera fase de finançaments col.lectius que proposarà Goteo.

Busquem projectes digitals (o no) que incideixin en la sostenibilitat i / o l’ecologia, l’educació i l’aprenentatge, la recerca acadèmica, l’espai públic, els nous mitjans, l’art i el programari, i també que destaquin per barrejar aquests àmbits (o millor encara, si ens sorprenen perquè són d’altres ben diferents) També persones i entitats interessades en donar-los suport econòmica o humanament quan s’obrin des de la plataforma, per així anar conformant els pilars d’aquesta comunitat de Goteo que faci créixer tot allò explicat abans.

Perquè tot això va, per si encara no havia quedat clar, de que partint del finançament col.lectiu es pugui arribar més enllà del crowdfunding, contribuint a fer créixer la utilitat pública. Com un troià que instal.lat en les lògiques d’aquest sistema econòmic imperfecte que ens envolta pugui contribuir a canviar-lo des de dins.

Platoniq (promotor de Goteo) i Enric Senabre Hidalgo (membre de l’equip dinamitzador de Goteo).

Vegeu comentaris2

  • Valentina Maini | 18 juliol 2011

  • admin | 19 juliol 2011

Deixa un comentari

El crowdfunding com cavall de Troia del procomú