Arts and audiences (resum)

Des del grup articketBCN, que agrupa els set principals centres d’art de Barcelona, ja fa temps que ens preocupen per millorar la nostra relació amb el públic. Amb aquest objectiu, ens hem associat en el projecte europeu d’Audiences Europe Network, amb el títol de Extending the Margins, que vol millorar la relació entre els professionals de la cultura en la nostra procupació pels públics. En el marc d’aquest programa, hem participat en la Jornada Arts and Audiences.

La Jornada d’Arts and Audiences volia ser una sessió de treball, amb molt espai per a plantejaments diferents i espais de discussió. Aquest aspecte ja es va veure des de les primeres presentacions, i no hi va haver, en cap moment, cap ponència ni contribució de més de 20 minuts.

El desenvolupament d’audiències vol dir sobretot identificar amb qui vols connectar i conèixer quins passos s’han de fer per atraure i retenir el seu interès. Ha de ser un element principal en com s’organitzen els projectes de museus, patrimoni, teatres i totes les entitats culturals. Fer que el públic se senti benvingut i còmode per voler tornar més endavant és part de la feina a fer.

En la jornada, en tot moment es va potenciar les discussions, el debat i la reflexió col·lectiva entorn als temes que es plantejaven a cada sessió. Quatre punts de reflexió van ser presents en gairebé totes les sessions durant els dos dies de trobada:

• L’experiència del visitant ha de ser el centre d’atenció de les entitats culturals, entorn de la qual cal que tots els departaments de l’entitat tinguin un compromís
• Convertir l’art en important i accessible per al ciutadà. El repte principal és com podem ampliar públics tot mantenint la visió artística de cada entitat cultural.
• Cal un canvi en les organitzacions, de manera que el públic sigui realment la raó de ser i el motiu principal de ser de les entitats culturals.
• Crear participació! La societat exigeix noves maneres de compromís i les noves tecnologies han ajudat a accelerar el canvi. En aquest context, les entitats culturals estan canviant cap a incentivar la participació. I la participació en cultura ajuda a solucionar problemes socials.

Com a conclusió, al final de les jornades, es van votar les tres principals estratègies per implementar en tornar cadascú al seu lloc de treball:

1. Parem de competir i comencem a cooperar!
2. Implica tothom de la teva organització!
3. Centra’t en el poder de l’obra d’art!

Arts and Audiences ha estat una Jornada organitzada per Audiences Norway, dins del marc del projecte europeu d’Audiences Europe Network, amb la subvenció Grundtvig de l’OAPEE-Organisme Autònom Programes Euducatius Europeus.

Els centres que formem part del grup d’articketBCN són el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la Fundació Joan Miró, la Fundació Antoni Tàpies, el Museu Picasso, CX La Pedrera, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Sessió introducció – Els reptes principals

Una selecció de persones d’entitats culturals van presentar, cadascú en 5 minuts, el que consideraven que eren el reptes del desenvolupament de públics.

• Sif Gunnarsdóttir, director de Visit Reykjavik. Per a ell, el major repte és mantenir el públic interessat i implicat, i per a fer-ho cal sorpresa, emoció, imprevistos. Cal que les entitats culturals s’arrisquin per transformar el públic d’espectador passiu a participant actiu.
• Timo Cantell, director de Urban Research Unit at City of Helsinki Urban Facts. Com a investigador, creu que els festivals culturals fan una funció social molt important, en la mesura que cohesionen la societat. És important assegurar-se la integritat i la qualitat de les arts. Un altre repte que tenim és la gran quantitat de dades de les entitats culturals. Cal aprofitar l’ocasió per fer més accessible, per als investigadors i per al públic, les dades de públic de les entitats culturals, i que puguin ser analitzades i usades per tots.
• Mik Aidt, director de Danish Centre for Arts & Interculture. A Dinamarca, un terç de la població és de procedència forània, però a nivell d’artistes la proporció és molt petita. El repte principal és crear identitat cultural entre els ciutadans immigrants, necessitem ambaixadors i formació de joves.
• Sven Rånlund, del RANK, l’associació nacional de promotors lliures de música contemporània de Suècia. L’art és bo perquè ofereix a cada persona uns binocles i una varietat de punts de vista. Necessitem nous tipus d’infrastructures culturals, que siguin més creatives i menys administratives. I posar l’èmfasi en el procés creatiu i els artistes.
• Cynthia Dekker, directora de projectes del Rotterdams Uitburo. Creu que el públic sempre té raó, i per tant ens l’hem de prendre seriosament. Hem d’estudiar el públic i prendre’l en consideració a l’hora de fer propostes i plantejar noves connexions amb el públic.
• Kevin Cunningham, fundador i Director artístic executiu de 3-Legged Dog. En la seva entitat, ha estat quan van perdre les subvencions i patrocinis que han estat més creatius i han aconseguit arribar a més públic. El principal repte és parar de competir i començar a cooperar.
• Lisa Baxter, consultora d’art al Regne Unit, formadora i escriptora. Per a ella, el desenvolupament de públic és sobretot establir connexions, crear ponts i relació entre la gent. És sobre comunicar valors a la gent. El principal repte avui dia és comprendre que l’art no es presenta, s’experimenta. Els gestors culturals i artistes han de saber que el públic són persones, no segments de mercat, per poder crear i comunicar.
• Christian Payne, fotògraf. Som gent que s’explica històries i estem en la cultura per les històries que passen. Volem acostar-nos al públic jove, i per tant, perquè no treballem amb ells. El que és important no és la presentació o la representació, sinó la connexió que crees amb la comunitat. I amb internet, la comunicació ha de ser igual, parlem amb persones.
• Kristin Danielsen, editor de l’Audiences Norway col·lecció d’artiques en desenvolupament d’audiències Norsk publikumsutvikling. A Noruega, el terme desenvolupament d’audiències és molt nou, i vam preguntar què hi deien els gestors culturals i artistes. És un concepte molt ampli, però sobretot, fa referència a un desenvolupament d’organització. Les entitats culturals existeixen perquè hi ha públic, i el públic és la raó de ser i el principal objectiu. Per tant, tot el que fa una entitat cultural és per al públic. Necessitem posar el públic al centre de l’organització.

Sessions En-profunditat

Cada sessió es va organitzar a partir de la presentació de quatre casos o exemples, d’uns vint minuts cadascuna, amb una discussió posterior.

Ponts entre les arts visuals i la música contemporània

• Kevin Cunningham, Genre Schmenre– Més enllà del video com a fons. Les noves eines digitals estan canviant la pràctica artística i de creació. Permeten una coordinació de múltiples mitjans i una interacció molt més fàcil. Presenta la seva experiència a Nova York, d’espectacles de teatre amb una pantalla que envolta el públic, a partir d’una tecnologia que permet la projecció en pantalla surround. La discussió va girar entorn a les possibilitats d’aquesta tecnologia, i en com sorprendre el públic amb l’ajuda de les noves eines digitals com a part dels espectacles d’arts escèniques.
• Maria Ribas, Genius Loci. Una exposició de música… o música en exposició. Com a part del grup articketBCN, que inclou diferents museus de Barcelona, es presenta el cas d’una exposició amb un plantejament diferent. Fins ara, els diferents museus han presentat exposicions sobre música, però la Fundació Miró li ha donat la volta. El fil d’unió és l’àudioguia com a track de l’àlbum que es presenta. Ha fet una selecció de grups musicals, els ha considerat com a artistes conceptuals, i els ha demanat que presentin una peça a la Fundació. 10 grups, 10 espais: Els Amics de les Arts, Hidrogenesse, Illa Carolina, Internet2, Manos de Topo, Mishima, Mürfila, Standstill, The Pinker Tones i Za!. La discussió va girar entorn a les noves possibilitats de plantejaments d’exposició, i sobretot entorn a la qualitat de la mostra artística. Sobre la qualitat, es discutia en com valorar-la. Per un costat hi ha la qualitat artística i per un altre la qualitat de l’experiència del visitant o participant, i no sempre tenen perquè coincidir, com a criteri.
• Alwynne Pritchard, Aural Images. A la Galleria d’art Sternersen de Bergen van fer una experiència molt visual, el projecte de col·laboració Borealis 2010. Es planteja com un viatge per la galeria d’art a través de la música i a partir d’imatges d’aurores boreals, de manera que l’experiència per al visitant sigui molt emotiu.
• Sven Rånlund Arts visuals i música – no et preocupis pel forat! Hi ha molts artistes que es mouen entre els camps de les arts visuals i de la música, però ni les galeries o museus ni promotors musicals se senten identificats en aquestes propostes híbrides. Cal omplir aquest forat. Presenta uns casos portats a terme a Suècia que uneix el que tenen en comú les dues disciplines.

Noves maneres d’implicar

Aquesta sessió va estar dividida en dues parts, una sobre públic jove i la segona sobre comunicació.

Públic jove

• Line Alsaker Una mica menys avorrit – Va explicar un projecte fallit, sobre 1905, i en com els contes i la narració van salvar un projecte museístic en ser presentat als alumnes de secundària.
• Ulla Laurio De l’educació a la participació – buscant noves maneres d’implicar el public de l’òpera. Als anys 80 i 90 van començar a treballar els departaments d’educació en els teatres d’òpera, per millorar la imatge de l’òpera i ampliar la seva audiència base. Al cap d’uns anys, ja es va començar a canviar l’objectiu, d’educar el públic cap a crear oportunitats de participació, canviant així el focus des de l’entitat cap a centrar-se en el públic. Actualment, el centre del treball que es fa és un diàleg viu amb el públic.
• Isabelle Lowyck Missió (im-)possible. Convertir joves en visitants de museus. Tots els museus estan fent molta feina per apropar-se a nous públics i a públic jove. Ja fa uns anys es van fer experiències amb joves estrelles del pop i museus als museus belgues, que van tenir molt de ressò entre els joves, però deixaven la pregunta a l’aire sobre si eren capaços de fer augmentar les visites. Al museu M de Leuven han fet una altra experiència per atraure joves. Durant l’estiu organitzen un festival especial i interdisciplinar, que pretén crear connexions a llarg termini amb el públic jove.

Segments de public i comunicació

• Aura Linnapuomi Servei Cultura per a tots. Presenta un servei nou a Finlàndia, que promou el desenvolupament dels serveis culturals que són inclusiu i que prenen en consideració la diversitat del públic. El servei ofereix informació i eines per als professionals de la cultura, per millorar l’accessibilitat del públic amb dificultats i per expandir el coneixement entre culturals.
• Nils Petter Nordskar Nous camins cap a l’antic escenari. Com podem fer que més gent apagui el televisor i vagi a veure art en viu? No existeixen les campanyes a les xarxes socials, i les entitats culturals han d’aprendre molt més de les empreses, com per exemple l’hospitalitat.
• Steinar Sørli Experiència i compromís La Granja d’Òpera va concentrar l’atenció internacional el 2009 quan va acollir un concert de Dame Kiri Te Kanawa al seu paller, només per a 120 persones. A més d’òpera, aquesta granja íntima programa concerts de música de cambra, performances teatrals, dansa contemporània i instal·lacions. Concentra l’atenció del públic realment en l’escenari, enmig del silenci de l’entorn rural i jugant amb tots els sentits. Un sopar gourmet per a artistes i públic és part de l’experiència.
• Sif Gunnarsdottir Aconseguir que vinguin al teu costat. Participació del públic en festivals a Islàndia. El festival islandés més important, la Reykjavik Culture Night, ha aconseguit implicar els habitants del centre de Reykjavik, que ja estaven farts del festival, mitjançant la seva participació activa.
• Nina Lauvsnes Patrocini social + patrocini artistic = nova manera d’implicar. Presentava un projecte en el que han portat la filosofia i diferents elements del patrocini social cap al plantejament del patrocini de les arts, sobretot per aconseguir arribar a nous públics.

Lideratge i canvis organitzacionals

• Kjell Magne Maelen. Una cadena de valors diferent. El desenvolupament de públics no pot ser una tasca només del departament de màrqueting, sinó que cal involucrar tots els departaments d’una entitat cultural.. El productes artístics no es regeixen per la tradicional cadena d’oferta i demanda, i les entitats culturals que tenen una bona relació amb el seu públic són aquelles que obtenen bons resultats en quantitat i qualitat.
• Tuula Yrjö-Koskinen És important implicar. En el desenvolupament d’audiències és important implicar el públic en una experiència d’art. Des de l’organització cal plantejar-se els projectes des de bon principi de manera creativa i que impliqui l’entitat cultural i els productors en el procés creatiu, un procés que pot portar a noves relacions amb el públic no imaginades d’altra manera. Aquest treball pràctic ha d’anar acompanyat per recerca per obtenir més coneixement sobre el desenvolupament de públics. I la formació dels professionals és molt important per aconseguir una experiència de qualitat. En general, es veu el públic com a co-creadors més que no finançadors de les activitats artístiques.
• Egil Bjørnsen Un canvi important. Aquest investigador ha identificat un canvi important en les entitats culturals, d’estar centrades en el producte a passar a estar centrades en el públic. En el primer cas, les entitats prenen decisions en nom del públic, en el segon es centren en la inclusió social i cultural, i demana un altre tipus de lideratge. Però potser la combinació d’una exigència d’alta qualitat artística i un objectiu social de l’art pot ser un dilema irresoluble.
• Timo Cantell El context és important Les seves investigacions l’han portat a observar com el desenvolupament urbà afecta les entitats culturals. Una manera de definir el públic és dibuixar un cercle de 5km de radi. És important utilitzar les estadístiques i els fets a l’hora de planificar activitats i projectes culturals.
• Erlend Høyersten Concepte de flexibilitat. Com a director del museu d’Art de Bergen, s’ha vist implicat en un procés de reestructuració important, ja que el que abans eren 5 museus ara estan unificats, amb departaments comuns. Considera que l’estructura d’una organització és una eina, i que cal ser flexible, ja que no n’hi ha cap d’ideal. Per a fer-ho, ha treballat a través de tallers interns del personal, amb l’objectiu de crear una estructura clara i unes responsabilitats clares per a ser més efectius, que no calgui negociar sempre, i ser capaços d’anar canviant.
• Lisa Baxter Reconèixer estils de pensament Planteja el cas del treball que està fent per formar la identitat de marca del Museu Nacional de Futbol de Manchester. Fa la distinció entre els pensadors creatius, innovadors que redefineixen el problema i treballen sobre les ambigüitats i les alternatives, i els pensadors crítics, adaptadors que volen acabar la feina i fer que els problemes tinguin la millor solució, treballant sobre les certeses. En el desenvolupament d’una entitat, cal treballar per separat, primer generant moltes idees i després actuar de manera crítica i selectiva, per fer-ne la selecció.

Sessions de treball

• Consultoria qualitativa a càrrec de Lisa BaxterLa sessió volia situar el públic al cor de l’organització, per explorar com les diferents maneres d’implicar el públic poden ser útils per ser aplicades en una varietat de contextos, que inclou imatge de marca, desenvolupament d’audiències, comunicació i gestió d’experiències. És molt important entendre l’experiència del públic, a través de recerca qualitativa. Cal entendre que el context del públic és essencial a l’hora de donar cos a l’oferta cultural i a les estratègies d’implicació del públic. I es va treballar a partir de dos exemples: La gestió i disseny de l’experiència del visitant al nou Museu Nacional del Futbol i el treball amb joves no-visitants amb el Baltic Center d’Art Contemporani.
• Not For The Likes Of You, a càrrec de Richard Hadley amb David Collins (Royal Shakespeare Company), Johnathan Branson (Audiences Central) and Zoe Papiernik-Bloor (Wolverhampton Art Gallery)La sessió es va basar en l’estudi i experiència portada a terme per l’Arts Council England amb diferents entitats culturals, per arribar a nous públics i mantenir-los. El taller discutia sobre què pensem del públic, els reptes que tenim davant i els canvis que cal fer. Tres entitats que han participat en el projecte de l’Arts Council England exposen que han canviat com a entitat en la manera de pensar i plantejar els projectes i en l’organització mateix, amb molta més implicació dels diferents departaments en el tracte amb el públic.
• Narracions digitals i relacions públiques a càrrec de Christian PayneCompartir histories a través del mòbil és una experiència que passa de ser relacions públiques a centrar-se en les relacions amb el públic. Per la seva experiència, una narració ben explicada i efectiva pot exercir una forta influència en pensament i comportament de la gent, quan s’introdueixen en les teves xarxes socials.