Goteo: La transparència com a part del model de finançament distribuït

El periodista i psicòleg nord-americà Daniel Goleman va introduir el concepte de la “transparència radical” en el seu influent llibre “Ecological Intelligence: How Knowing the Hidden Impacts of What We Buy Can Change Everything”. “Tant a nivell individual com col.lectiu, si coneguéssim amb precisió (…) els impactes ocults del que comprem, venem o produïm, podríem modelar un futur més positiu fent coincidir les nostres decisions amb els nostres valors. Els mètodes per accedir a aquestes dades ja formen part del sistema. A mesura que aquest coneixement vital arriba a les nostres mans, entrarem en una era de transparència radical. (…) A mesura que el control de les dades canvia de les mans dels venedors als compradors, les companyies haurien de començar a preparar-se pel canvi”.

Avui, aquest concepte segueix escampant-a gran velocitat en l’esfera econòmica, a mesura que companyies de diferents mides tracten d’adaptar-se a un mercat inestable i amb enormes canvis propiciats per la Xarxa com a paradigma de comunicació entre els seus consumidors.

Wikipedia defineix la transparència radical com “un acostament a la gestió en la que (idealment) totes les decisions es prenen públicament. (…) Goleman parla del potencial de ‘noves tecnologies que revelen a través de la transparència radical l’eco-impacte dels productes que adquirim, amb el potencial de portar els consumidors a prendre millors decisions i a les companyies a reformar les seves pràctiques de negocis.”

En una xerrada per a la conferència Turning The Tide el publicista Alex Bogusky estableix una comparació entre el fet de consumir i l’acte de votar, i com aquesta ideal transparència radical podria acabar equiparant l’exercici del vot amb el consum: “La transparència radical té el poder de fer-nos entendre que no només podem actuar de forma progressiva, a petits increments, sinó també de manera constant, cada moment del dia. (…) Aquesta idea que quan comprem, votem, ha existit des de fa temps, però mai no ha funcionat del tot. Votes i després t’adones que t’has equivocat, o que el teu vot no ha anat de la mà dels teus valors. Les cadenes de subministrament són molt complicades i encara que s’especialitzin en una part molt concreta de la cadena és difícil realitzar l’anàlisi pertinent. (…) Les dades per a la transparència radical hi són a fora, cada vegada més a prop, i això és una cosa molt poderós. Si unes la transparència amb aquest desig de convertir cada dòlar que gastes en un vot, obtens el potencial per canviar moltes coses.”

Aquest fenòmen relativament nou que està obligant a canviar certes regles a alguns gegants multinacionals com Walmart o Nike (utilitzat per ells com a eina de màrqueting) és de fet una realitat des de fatemps en nombrosos projectes de software lliure i obert, així com altres projectes col.laboratius a la xarxa (qualsevol sistema wiki), que han implementat tradicionalment una política propera a la transparència radical. En el seu article sobre principis de col.laboració peer-to-peer, The Foundation for P2P Alternatives destaca la transparència en el seu segon article. Com a conclusió a aquest apartat, l’article recalca: “Coses a evitar: dades secretes, processos secrets, membres secrets,resultats secrets.”

Una cerca a Google amb els termes “transparency business” revela a dia d’avui una creixent preocupació del sector empresarial per transmetre transparència en les seves polítiques corporatives i sobretot les seves relacions públiques. Aquesta tendència (que a jutjar pels articles relacionats sovint no és molt més que una operació de màrqueting) sembla clarament conseqüència de l’eclosió de les xarxes i mitjans socials, en els quals (almenys en teoria) la transparència és un dels pilars de l’entorn.

En el context dels nous models d’economia en xarxa (crowdfunding, microcrèdits, p2p lending, etc.) la transparència té un paper important a diversos nivells. Moltes de les plataformes de crowdfunding existents en l’actualitat incideixen en la transparència i la claredat com a factors d’èxit i com requeriments de la seva pròpia xarxa d’individus o institucions. Això implica transparència en totes les fases del procés de finançament (incloent la fase posterior, un cop recaptat el capital). Al web de crowdfunding Kickstart, per exemple, un cop finalitzat el termini establert per al finançament d’un projecte, tota la informació relativa a aquest (des de la seva descripció genèrica fins als detalls del seu finançament) es mantenen online, segons Kickstart, per afavorir la transparència.

Kickstart obliga també als responsables de projecte a comunicar en tot moment al públic el desenvolupament de la seva iniciativa, especialment en el cas que es produeixin decisions que puguin afectar la descripció inicial o les dates previstes per a la realització del projecte. El bloc de Kickstart és la demostració d’un projecte que va aconseguir el seu objectiu econòmic: escanejar els tiquets de despeses per mostrar als backers a on anaven els seus diners (imatges aquí i aquí). Encara que aquest cas és només un gest simbòlic, en realitat constata una preocupació generalitzada per possibles abusos del sistema de donatius / crèdits. Per als llocs de p2p lending, l’ús de la transparència és crucial per eliminar també les sospites de frau que bona part del públic segueix mantenint respecte a ONGs, organitzacions d’ajuda humanitària i institucions de caritat. Organitzacions com Kiva , per exemple, obtenen una millor resposta dels seus usuaris potencials en fer públics totes les seves dades, inclosos els índex de frau i impagaments.

“Per a molta gent, l’experiència de l’art té forma de producte final. Generalment, el procés de l’artista roman invisible a l’espectador i, francament, aquest és un dels motius que porten al públic a pensar que l’art és simplement un talent, i no un treball ni una qualitat apresa. La nostra intenció era incorporar a aquest procés als amants d’art i els seguidors de l’artista. Per això vam crear la funció ‘Studio’ a society6 . Els seguidors i companys poden entrar a l’estudi virtual de l’artista, on aquest pot compartir tant el procés com el resultat final. Si formen part del desenvolupament dels artistes i la seva obra, creiem que augmentarà el nivell d’apreciació per a ambdós. (Entrevista al cofundador de society6 Justin Wills).

Paral.lelament, la transparència entesa com claredat (amb la que el sol.licitant ha d’explicar la seva iniciativa per aconseguir l’objectiu econòmic necessari) és també crucial al crowdfunding. Tenint en compte la velocitat a la qual se segueixen multiplicant aquestes plataformes, i l’elevat nombre de propostes que alberga cadascuna d’elles, la cultura del crowdfunding ha hagut d’adaptar al seu propi medi un recurs clau del sector empresarial tradicional: la idea de “elevator pitch”. Traduïble com “discurs d’ascensor”, Wikipedia el defineix de la següent manera: “El concepte neix amb la finalitat de donar nom a aquell discurs necessari per explicar en forma breu (el que tarda un viatge en ascensor) tot sobre un negoci, empresa o projecte a qui interessa que estiguin al corrent del tema, inversors, empresaris, accionistes, clients, etc. “L’ascensor és òbviament una figura retòrica, que simbolitza la brevetat del discurs (normalment entre trenta segons i dos minuts). Així, en el context d’una xarxa d’intercanvi d’idees / inversions com Goteo o qualsevol altra plataforma de crowdfunding o microfinançament, un elevator pitch és un element crucial per comunicar una idea de la forma més eficaç possible en el menor temps possible.

Des de fa uns anys, el MIT celebra anualment un concurs de elevator pitches en què alumnes i investigadors de diversos departaments poden presentar breument la seva idea davant d’un panell d’inversors convidats per aconseguir el suport econòmic que necessiten. Tim Rowe, inversor, jutge del MIT Elevator Pitch Contest i membre del Cambridge Innovation Center explicava en una entrevista per què es va llançar aquesta iniciativa “si et passeges per les sales d’una institució com el MIT, és fàcil trobar-te a un professor amb un visitant que potser sigui un venture capitalist. El professor et presenta a aquest inversor i t’explica que està buscant idees per invertir. Aquest és el teu moment. Escenes com aquesta ocorren literalment cada dia. Si el que t’interessa és purament guanyar diners segurament acabaràs a Wall Street. Però si estàs caçant idees pels passadissos del MIT, i en reunions amb el director del departament de química, és molt possible que siguis el tipus de persona que a més de l’economia s’interessa pels productes resultants. ” El discurs de Rowe al.ludeix al perfil d’inversor estereotípic que pot anar a un d’aquests esdeveniments. Igualment que en altres àmbits (el cas de Wall Street que Rowe esmenta, per exemple) acostar-se a una plataforma determinada a la recerca de projectes és en realitat una declaració de principis en si mateixa, un indicador que l’inversor vol, a més de comprar o invertir en una idea potencialment lucrativa, associar el seu capital a un concepte determinat.

En el cas d’un centre amb la trajectòria del MIT, o d’un projecte que tracta de potenciar els àmbits de la innovació cultural / tecnològica i social com Goteo, és fàcil pensar que el perfil de les persones interessades a contribuir col.lectivament a una idea mitjançant donacions estigui estretament vinculat a cert ideal de progrés, d’avenç i innovació social. La clau en aquest model rau sens dubte en la connexió amb els inversors. En oferir la possibilitat d’involucrar activament, encara que sigui mitjançant petites quantitats de diners, en una iniciativa que l’inversor potencial identifica com una causa interessant, gratificant o digna.

Des dels seus inicis, el moviment de open source (un dels nodes potencials de la xarxa d’usuaris de Goteo) ha fonamentat bona part de les seves estratègies en la col lectivitat i el desenvolupament cooperatiu. Un dels principals obstacles per a les nombroses comunitats estructurades al voltant d’iniciatives de open source en àmbits tan dispars com aplicacions web, creació artística, solucions per a empreses, etc. segueix sent el del finançament inicial i la capacitat de continuada de la seva iniciativa.

Un cas d’estudi interessant en aquest aspecte és el de Joomla!, un popular sistema de gestió de continguts publicat sota una llicència GPL. Joomla! va sorgir el 2005 d’una modificació d’un projecte previ anomenat Mambo, propietat de la companyia australiana Miro. Aquesta va proposar gestionar el projecte a través d’una organització sense ànim de lucre, però l’equip de desenvolupadors de Mambo va protestar, al.ludint que la base legal de la nova organització violava els valors del codi obert en què s’havia fonamentat fins aleshores el desenvolupament. Mitjançant la creació de la pàgina web OpenSourceMatters.org, els desenvolupadors van exposar la situació a la seva comunitat d’usuaris, dissenyadors, i altres implicats. Durant les setmanes següents, amb el suport de milers d’usuaris individuals i el Software Freedom Law Center, la comunitat va créixer fins al punt de desvincular-se del tot de Miro, donant lloc a Joomla!, nom que prové de la pronunciació en anglès de “jumla” (“tots junts “) en swahili. Durant el primer any d’existència de Joomla!, el sistema va ser descarregat 2.5 milions de vegades, i cinc anys més tard segueix sent molt popular.

El procés d’origen de Joomla! és un bon exemple de com una comunitat d’usuaris utilitza una plataforma a la xarxa per intercanviar informació sobre un projecte, organitzar de manera col.lectiva un canvi de direcció i donar suport a una iniciativa en què creuen i confien. Encara més, la creació de OpenSourceMatters.org va fer créixer a la comunitat, atraient a usuaris interessats en la filosofia open source. Una plataforma com Goteo podria funcionar com a solució de finançament distribuït per a col.lectius que requereixen del suport d’una comunitat determinada. Però a més, podria propiciar una sinergia entre aquestes comunitats d’usuaris de diferents projectes, aglutinats per un interès comú més enllà d’iniciatives concretes, i actuar com a paraigües per unir col.lectius, desenvolupadors, ciutadans, usuaris i organismes actius en àrees adjacents de l’àmbit cultural, social o dela innovació tecnològica.