Sandra Álvaro

Doctora europea en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i artista dels nous mitjans.

El seu treball de recerca gira al voltant de la definició de la situació postdigital contemporània, i para una atenció especial a la seva incidència en la teoria i producció artística i en el disseny urbà participatiu. Per fer-ho estudia les condicions materials i els processos socials relacionats amb innovacions tecnològiques com la Internet de les coses, la visualització de dades i la fabricació digital. Ha dut a terme projectes i ha participat en workshops internacionals a l’Institut per a les Matemàtiques Pures i Aplicades (IPAM) de la Universitat d’UCLA, i el laboratori Paragraphe/CITU de la Universitat París-8, i ha exercit com a docent a l’Estudi Roy Ascott d’art i tecnologia del DeTao Masters Academy de Xangai. Ha publicat en revistes científiques com el Technoetics Art Journal (Intellect) i Artnodes i ha participat en congressos internacionals, entre d’altres, CAC 2016 (París), ISEA 2015 (Vancouver), Re-new 2013 (Copenhaguen) i el CR13 International Research Conference in the series of Consciousness Reframed: Art and Consciousness in the post-biological era (el Caire).

També és tècnica en Belles Arts per l’Escola Massana i compagina la feina teòrica amb la producció artística emmarcada en l’aplicació de la tecnologia a la creació de noves narratives i processos participatius en l’espai urbà. El seu treball s’ha exposat en institucions com el CaixaForum, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Casal Solleric de Palma (premi Antoni Gelabert d’arts visuals), el MOCA (Taipei) i el Museu d’Art Modern de Toluca (Mèxic), així com en diversos festivals i galeries d’art.