Premiar la innovació cultural

Reggie Dixon en una pantomima al teatre Sunderland Empire. Font: Tyne & Wear Archives & Museums.

Esteu tots convidats a participar-hi: la recepció de projectes és oberta fins al 5 de febrer de 2015.

Les raons del premi

El Premi Internacional a la Innovació Cultural és una conseqüència de la tradició creativa del CCCB en els seus vint anys de vida. El 2007 vam encunyar la sigla I+C+i [1] i amb això ens vam convertir en una de les primeres institucions en l’àmbit català i espanyol que incorpora una línia de treball basada en la investigació i innovació en cultura. L’adaptació i evolució de les institucions culturals en un context canviant [2] han transformat l’I+D cultural en un instrument de primera necessitat. La nova praxi suggereix un procés de transició, en què ningú no està exempt de revisar els seus criteris operatius: les idees amb què es creen i conceben els projectes, les metodologies de treball, els processos de producció, els estils de representació, la capacitat per ser sostenibles o no; les maneres de comunicar, disseminar i compartir el coneixement.

El premi planteja tres grans àrees de treball que estaran reflectides a les seves bases.

1. Estudiar, desenvolupar i divulgar un cos teòric emergent que permeti una reflexió crítica sobre els dilemes i reptes als quals s’enfronta el món cultural, incloent-hi la necessitat de ponts o nexes permanents entre disciplines humanistes i científiques
2. Potenciar la incubació i recerca de nous gèneres i formats, sense oblidar la necessària renovació dels gèneres i formats tradicionals, en un escenari mutant on adquireixen una importància especial els processos oberts, el desenvolupament de plataformes i la creació de xarxes.
3. Afavorir aquelles propostes i projectes que, complint els requisits que s’esmenten en els punts anteriors, incorporen fórmules innovadores de viabilitat.

Un exercici de prospecció [3]

Un dels objectius del Premi Internacional a la Innovació Cultural és explorar possibles escenaris culturals en els propers anys. Quins gèneres i formats sobreviuran a la revolució digital i a la crisi econòmica? Quin tipus d’exposicions seran visitades pels nadius digitals? Quines en seran les pautes de consum cultural? Quina evolució (o involució) patirà la gran crida a la participació dels últims anys? Quin futur tenen els festivals? Quins efectes provocarà l’excés d’informació i quines són les eines per crear un món intel·ligible? Quines són les formes de prescripció que acceptarà (o no) l’«abans anomenat públic»? Quins estils de mediació seran necessaris entre experts i professionals i el creixement de prosumers i amateurs? Evolucionen els webs institucionals cap a portals de contingut? Quin futur tenen els arxius analògics i digitals? Quines alteracions patirà el concepte de «programació»? Què vol dir «educar» en un context hipertecnificat? Quina serà la missió dels gestors culturals?

Les preguntes es multipliquen i les respostes no són unívoques. Anticipar escenaris possibles és una manera d’atenuar la incertesa, des de l’aprenentatge continu i el desenvolupament de capacitats adaptatives. Si és cert que les institucions culturals es comporten com a organismes vius que interactuen en ecosistemes complexos, cal potenciar al màxim estratègies i planificacions que afavoreixin la creativitat i la innovació. I l’accés democràtic al coneixement, als mitjans de producció i reproducció, com a drets inalienables dels ciutadans. La selva dels argots i els idiolectes, de les modes i tendències, no hauria d’impedir una clara reformulació de les funcions i els objectius d’una institució cultural. I l’aposta per un discurs articulat i integrador. En aquest sentit, els models i prototips, concebuts com a «sondes» que exploren els futurs possibles de la cultura, poden ser un recurs de primer ordre.

Primera convocatòria

Cada edició del premi proposarà un tema sobre el qual hauran de treballar els projectes presentats. En aquesta primera convocatòria el tema triat és PÚBLIC/S: Què podem entendre avui per públic/s en els centres culturals, museus i espais anàlegs? Quin significat té aquest concepte en un moment en què les fronteres entre l’espai físic i l’espai virtual es dilueixen, es barregen o es confonen? S’ha alterat el paradigma clàssic segons el qual el públic seguia i com a molt participava –encara sempre ocupant una posició secundària– en les propostes dels centres i museus? Quins serien els nous models que s’apliquen actualment en aquest àmbit? Quines són les necessitats reals d’aquests nous públics? Les satisfan els centres i museus? Quines innovacions podrien introduir per complir la seva missió? Quins són els canvis necessaris per afrontar el repte del/s públic/s en els propers anys?

Els autors que optin al premi hauran de presentar un projecte de creació, producció i/o presentació de continguts culturals amb un format, tema i/o mode de gestió que responguin de manera innovadora aquestes preguntes o altres de relacionades. Els projectes concursants han d’estar fonamentats teòricament i presentar una anàlisi de l’àmbit concret d’actuació en què pretenen incidir, seguint l’estructura que s’estableix a les bases.

Criteris de selecció

Un jurat integrat per experts en el tema de la convocatòria premiarà el projecte més innovador obeint, fonamentalment, els criteris següents:

• Originalitat de la proposta. El projecte ha de destacar pel seu caràcter de «novetat», en termes absoluts o per la combinació inèdita de temes, gèneres, formats o modes de gestió ja coneguts.
• Rigor conceptual i metodològic. El projecte s’ha de sustentar en un marc teòric coherent i la seva proposta de desenvolupament ha d’estar guiada per les eines i els mètodes adequats, per tal que demostri la seva capacitat per oferir solucions als problemes i les preguntes plantejats.
• Innovació en les formes de relació amb el públic. Es valoraran aquelles propostes que donin un nou significat i transformin les formes de relació convencionals dels museus i centres culturals amb els ciutadans, aportant noves maneres d’integrar en les seves dinàmiques de creació, gestió i distribució dels continguts un públic cada vegada més actiu i participatiu.
• Transversalitat de les accions i els mètodes. Es valorarà la voluntat d’incorporar a l’àmbit cultural processos, mètodes i dinàmiques característics d’altres àmbits i disciplines que puguin enriquir i facilitar la relació de les institucions culturals amb els ciutadans.
• Impacte social del projecte. Es valoraran les propostes basades en una vocació de servei públic, orientades a reduir les bretxes que hi ha en l’àmbit sociocultural i a fomentar l’ús i la cura de l’espai comunitari (físic i virtual).
• Viabilitat del projecte. El projecte presentat ha de ser viable econòmicament i organitzativament.

Finalment, el Premi Internacional a la Innovació Cultural neix de la convicció que hi ha una gran reserva de creativitat dins i fora de les institucions culturals. Construir ponts entre la capacitat innovadora de la ciutadania i el coneixement i l’experiència acumulades per les institucions que estan al seu servei, és una de les idees centrals que ha inspirat aquest premi.

Esperem les vostres propostes a www.innovationcccb.org.