No és només un cicle econòmic, és un canvi d’era

Les vendes de llibres en paper han caigut un 40%. Després de la sortida d’aquesta maleïda crisi els lectors tornaran a comprar llibres en paper?

Interior d'una llibreria de Pereslavl.

Interior d’una llibreria de Pereslavl. Font: Wikipedia.

Si en menys d’una dècada les vendes de llibres en paper han caigut un 40%, de debò ens creiem que després de la sortida d’aquesta maleïda crisi els lectors tornaran a comprar llibres en paper? El descens de les vendes de llibres en paper no es deu només a la crisi. Estem immersos en un moment de grans canvis d’hàbits culturals que afecten radicalment el comportament dels lectors. No estem travessant un simple canvi de cicle econòmic, que normalment es corregeix en un període de cinc a set anys; ens endinsem en un canvi d’era que generarà una mutació radical del sector cultural.

Si volem recuperar els nou-cents milions d’euros en facturació perduts en els últims anys, els professionals del món del llibre hauran d’assumir que les principals vies de creixement del sector no vindran de la mà de la venda de llibres en paper, sinó de la venda de continguts digitals. Davant d’aquesta crua realitat, sorprèn l’escassa preocupació en el sector editorial pel lent creixement dels llibres electrònics al nostre país. Arran de les darreres publicacions de dades que indiquen que la venda d’ebooks a Espanya no supera el 4% del total de les vendes de llibres, molts professionals del món del llibre (editors, agents, llibreters, autors, etc.) han mostrat un gran alleujament.

En comptes de preocupar-se d’analitzar els motius d’aquest lent creixement, i també de prendre decisions estratègiques per fomentar una demanda de continguts digitals, al sector es respira una certa sensació de satisfacció per una suposada guerra guanyada contra el que és digital. Declaracions com «el llibre en paper es resisteix a ser substituït per l’electrònic» o «la nostra cultura és diferent a l’anglosaxona i per això no llegim en pantalles» indiquen un alt grau de distanciament amb la transformació que està tenint lloc a la nostra societat.

Foto de Nicolás Grosspierre: cortesia de la galeria Alarcón Criado

Foto de Nicolás Grosspierre: cortesia de la galeria Alarcón Criado.

Ja sabem que cada indústria cultural (cinema, música, llibres, etc.) té les seves pròpies dinàmiques, però també hem d’assumir que la nova era digital està generant singularitats transversals en tot el sector cultural que no podem ignorar. La indústria de la música, que tampoc no va fer cas de la transformació que estava tenint lloc en la societat, ha vist com la seva facturació ha caigut un 80% en prop de dues dècades. Després d’anys intentant frenar una realitat imparable, les descàrregues i les escoltes en streaming aporten ja el 42% de la facturació. Davant d’aquest escenari de mutació de la societat, el món del llibre s’hauria de preocupar de crear al més aviat possible un ampli mercat de lectors en pantalles en comptes de sentir-se alleujat pel miratge d’un suposat estancament. El llibre en paper està caient en picat pel seu propi pes, mentre que l’únic que creix, tot i que lentament, és el digital. Ha de caure la facturació del sector editorial fins al 80% per entendre que estem davant d’un canvi d’era? Si volem desenvolupar un sòlid mercat de continguts digitals de pagament, el món del llibre ja hauria de començar a prendre decisions digitals.

Nous continguts, nous lectors

La ràpida implantació a Espanya de tota mena de dispositius intel·ligents, com ara tauletes, mòbils tàctils, phablet, etc. (l’any passat es van vendre milions d’aquests «trastos» al nostre país) està transformant els hàbits d’accés a la cultura, la informació i l’oci de moltes persones. Quins tipus de nous continguts hauria de crear el sector editorial per atraure l’interès dels lectors del segle XXI? Des de fa uns quants anys, molts professionals del món del llibre ens estem preguntant com seran els llibres al segle XXI. Continuarà sent el text el llenguatge principal per explicar una història? Quins altres formats (àudio, vídeo, imatges, etc.) es faran servir amb aquesta finalitat? Quin és el procés de producció de les novel·les del segle XXI? Quin paper té un editor en tot aquest procés? Com es comercialitza una obra amb múltiples formats? Com es rendibilitza l’esforç econòmic de creació?

Encara hi ha molts editors aferrats a la definició tradicional i romàntica del que és el llibre. Davant d’aquestes reflexions, normalment indiquen que això no és un llibre, que com a màxim són apps o videojocs. No obstant això, per a més gent cada dia són històries del segle XXI explicades per a lectors en pantalles del segle XXI, independentment de la seva edat. Igual que els editors van ser capaços d’atreure l’atenció dels lectors en l’era analògica descobrint els autors d’aquella època, el repte per al sector és crear noves històries en formats digitals que atreguin l’interès dels lectors en l’era digital.

Aposta en ferm per la redefinició dels models de negoci

Si només el 32% dels lectors en pantalles paga avui dia per les versions digitals, quins nous models de negoci hem de posar en marxa per minimitzar les descàrregues il·legals? L’evolució dels models de negoci digitals serà cada vegada més complexa. Gestionar els processos de venda d’ebooks en botigues en línia com Amazon, Casa del Llibre, Laie o Elkar és un model de negoci relativament senzill. Vendre una llicència d’un determinat nombre d’ebooks per donar accés a un nombre limitat d’usuaris de biblioteques és una mica més complicat. Fragmentar els continguts d’una editorial per capítols o pàgines per permetre’n el posterior remix en el procés de venda és una mica més difícil de gestionar. Llicenciar el teu contingut en plataformes amb models «paga pel que llegeixes» comporta un grau de gestió una mica més complicat. Aquesta creixent complexitat no ha d’endarrerir la posada en marxa dels nous models de negoci, atès que pot significar una pèrdua d’ingressos en els propers anys.

Més enllà de la facturació incorreguda a través dels diversos models de negoci, el veritable valor afegit de l’aposta per l’edició digital és el coneixement directe dels lectors, el seu comportament en el procés de descobriment i compra de llibres, així com l’anàlisi de la seva lectura. Qualsevol que estigui una mica atent a com s’estan desenvolupant els avenços en l’analítica digital estarà més que familiaritzat amb titulars que assenyalen l’alça o auge de les dades (Big Data) en tot sector cultural que vulgui conèixer i donar el millor servei als seus clients. Per a les editorials, fins fa relativament poc, les dades que podien tenir amb la venda dels seus llibres eren més que limitades; tot just saber en quines llibreries estaven col·locats i quantes vendes havien aconseguit de cada exemplar. D’això hem passat a la possibilitat de conèixer-ne els lectors i potencials lectors, de vegades sense necessitat d’intermediaris. En aquest context de redefinició dels nous models de negoci, una de les principals vies d’ingressos de les editorials seran els serveis derivats al voltant dels continguts publicats. La llista pot ser molt àmplia: serveis editorials, serveis de màrqueting, serveis de promoció, serveis de recomanació de properes lectures basats en afinitats reals o compres anteriors, serveis d’arxivament de continguts comprats, serveis d’emmagatzematge de notes, accés a una comunitat de persones amb les meves mateixes afinitats, etc. Els editors i els llibreters no han d’oblidar que els usuaris a Internet no paguen només pels continguts que volen consumir, sinó que ho fan principalment pels serveis que hi ha al seu voltant.

Més competència: continguts generats pels usuaris

Una altra de les claus d’aquesta segona part de la dècada (2015-2020) serà la consolidació de l’autoedició en el món del llibre. Així com hem vist en el món del periodisme ―amb l’arribada dels blogs, Twitter, etc.― com els nous mitjans digitals, liderats per altres persones, li han tret la «supremacia» de la informació, també ho hem vist en el món de les enciclopèdies amb la consolidació de la Viquipèdia. L’aparició de noves plataformes d’autoedició que permeten a qualsevol persona (amateur o professional) publicar el seu propi llibre està renovant el món editorial. Al llarg dels últims anys, algunes xifres van començar a parlar per si soles. Segons un informe de Bowker l’any passat, els llibres autoeditats representar el 12% del total de les vendes de llibres al Regne Unit. El 2013, els editors nord-americans van confessar que l’autoedició havia crescut un 58%, i Amazon no va trigar a informar que els seus llibres autoeditats suposaven ja el 25% dels seus TOP 100. A la Fira de Frankfurt de l’any passat, Amazon afirmava que, a aquesta banda de l’Atlàntic, un 20% com a mínim de les seves vendes provenia d’escriptors autoeditats, mentre que Kobo va assegurar que un 10% de les vendes de llibres procedia també d’aquest tipus d’autors. És a dir, que hi ha una part de lectors que està comprant més llibres autoeditats en detriment dels llibres comercialitzats tradicionalment pel sector editorial.

Lectors de llibres electrònics Kindle.

Lectors de llibres electrònics Kindle. Font: Fotocommunity.

Fomentar la demanda digital amb preus dinàmics

Si volem desenvolupar un sòlid mercat de continguts digitals de pagament, cal oferir als consumidors una àmplia oferta de continguts amb preus competitius i dinàmics, així com tot tipus de serveis de valor afegit al voltant d’aquests tal com hem descrit anteriorment. Sense cap dubte, els lectors han d’entendre que els costos de digitalització, distribució i promoció de qualsevol tipus de continguts en el mercat digital no són gratuïts o residuals com alguns pensen, però també els professionals del món del llibre (editors, agents i autors) han d’assumir que les regles del joc de la generació de l’oferta i la demanda han canviat amb la irrupció d’Internet.

Les editorials i llibreries haurien d’entendre els beneficis derivats del concepte de «preus dinàmics», cosa que no vol dir anar en contra de la llei del preu fix. Ben al contrari. Una estratègia de preus dinàmics garanteix la vigència de la llei del preu fix en l’era digital. En el món analògic, la majoria de les editorials pensava en el preu d’un llibre només una o dues vegades al llarg del seu cicle de vida. Es determinava un preu de venda al públic el dia de la seva publicació i posteriorment, al cap d’un temps, es tornava a pensar en el preu per determinar el PVP de la versió de butxaca. Amb la irrupció d’Internet, aquest model de fixació de preus queda obsolet. Més que baixar els preus dels ebooks de manera permanent a preus low cost ―una política contraproduent a mitjà termini per a autors i editors―, el que s’hauria de fer és aprendre a determinar el preu més competitiu duent a terme aquest tipus de projectes pilot per saber en quines bandes de preus hi ha més demanda, quin és el dia i l’hora de la setmana en què un determinat preu genera més vendes o quin és l’impacte del nou preu en la visibilitat del llibre (posició en el rànquing dels més venuts).

En la societat actual de la limitada atenció en què vivim, els autors i editors han d’entendre que la lectura d’un llibre de paper competeix contra una immensitat de continguts gratuïts (en obert i lliures de drets) i milions d’opcions d’entreteniment a Internet. Si volem que el món del llibre tingui un paper rellevant en la societat digital, hem d’oferir una millor experiència de descobriment, compra i lectura a Internet, competir amb preus més competitius en línia amb les altres ofertes de lleure, així com oferir la possibilitat de compartir l’experiència de lectura ―que no és el mateix que compartir el producte en si mateix― amb altres persones amb les mateixes afinitats culturals.


El Bookcamp Kosmopolis va celebrar la seva quarta edició l’any 2015 interrogant-se sobre els límits del llibre.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

No és només un cicle econòmic, és un canvi d’era