Llancem la segona càpsula del projecte #masacritica. Si en l’anterior ens centràvem en el crowdsourcing, mostrant les seves ambivalències i els diferents tipus de models de retribució sota els que poden operar, aquest cop volem centrar el debat en el crowdfunding. El crowdfunding o finançament col·lectiu es basa en el finançament d’un projecte a través de microdonacions de mecenes que reben una recompensa d’acord als diners invertits. Per a dinamitzar el  procés de donacions, les múltiples plataformes que allotgen projectes que busquen ser finançats per aquest sistema, marquen una data límit en la que han d’aconseguir la suma total. Si arribada la data s’ha aconseguit (o superat) la xifra sol·licitada a la “massa”, els diners s’inverteixen en el projecte. Si no s’aconsegueix l’objectiu es retornen els diners als contribuïdors. A grans trets, així funcionen les plataformes de crowdfunding, en la seva majoria inspirades per Kickstarter, una de les plataformes deganes dedicada a projectes de base creativa. Evidentment, aquest sistema ens remet a rituals tradicionals, en els que una crida als fans o comunitats afins donava com a resultat el finançament d’una maqueta musical o un curtmetratge. Però Internet ofereix múltiples avantatges tant a l’hora de comunicar, difondre i posicionar el projecte com a l’hora de gestionar el procés, dialogar amb el conjunt de micromecenes, etc.

Com amb la majoria de sistemes de col·laboració que estem veient sorgir a la xarxa, ens assalten preguntes respecte als objectius últims que busquen aconseguir amb això, com la seva contribució en la creació de comunitats i en el disseny de processos de producció i distribució de coneixement, valors o beneficis. En aquest sentit, resulta interessant veure com s’entén el concepte “comunitat” en les diferents veus que parlen del crowdfunding. La “comunitat” pot ser des d’una xarxa d’usuaris actius que comparteixen informació, coneixements i beneficis de manera equitativa fins a un conjunt de consumidors que realitzen un prepagament per aconseguir el producte desitjat, el qual sense la seva aportació no podria existir. Aquesta mirada sobre el què en cada cas s’entén per comunitat és probablement un dels elements essencials en la concepció d’una plataforma de crowdfunding i –en conseqüència- sobre les possibilitats que aquest sistema pugui oferir en cada cas. En aquest mateix bloc, la gent del projecte GOTEO escrivia una interessantíssima reflexió respecte a les possibilitats de que el crowdfunding pot oferir per a crear sistemes de gestió comunitària i traslladar-se d’una filosofia del prepagament a una filosofia del procomú.

Per aquesta càpsula hem entrevistat a Andy Bario, assessor i membre de l’equip de Kickstater, Antonia Folguera, que ha coordinat i dinamitzat diversos festivals de crowdfunding i a Olivier Schulbaum, cofundador de Platoniq, col·lectiu que ha posat en marxa el projecte GOTEO. A més d’oferir definicions i exemples de crowdfunding hem volgut situar diferents mirades sobre el paper de la comunitat, sobre aquells elements que poden dotar de més o menys èxit un projecte que busca ser finançat per crowdfunding així com les oportunitats i perills d’aquest sistema que, com veurem, por utilitzar el finançament com una finalitat per aconseguir un producte o com un mitjà per a conformar una comunitat.

Etiquetes: , , , , , , ,

El text d’aquest article està sota la llicència Reconeixement – NoComercial

2 comentaris

Deixa un comentari

Current day month ye@r *