Les claus de Bitcoin i Blockchain

El Tresor dels EUA, el segon pas en la destrucció del paper moneda. Màquina de tallar bitllets per la meitat, 1914. Negatiu de vidre de la National Photo Company Collection. Font: Shorpy.

Què és Bitcoin

Bitcoin és tot el que són els diners: s’hi dipositen i comptabilitzen valors, és intercanviable per gairebé tot tipus de béns i serveis, només que no es transporta de mà en mà ni s’encunya ni regula per un banc central. Per contra, Bitcoin es transporta bit a bit per les xarxes d’Internet, i es crea i valida pels seus usuaris.

Les monedes i els bitllets, les targetes de dèbit i les transferències electròniques, són diferents formes de diners; Bitcoin també ho és: mentre divises com l’euro o el dòlar tenen el suport del govern que les emet (diners fiduciaris), Bitcoin genera el seu valor a través d’un sistema computacional que simula el minat de primeres matèries.

És difícil creure que una cosa en aparença tan intangible com Bitcoin actualment ens permeti comprar pizzes o reservar habitacions d’hotel. No obstant això, hi insisteixo, Bitcoin és diner com qualsevol altre, almenys ho és en els seus aspectes fonamentals.

D’altra banda, no oblidem que, de la mateixa manera que en la realitat física, en el terreny digital tot és un remix, així que Bitcoin és la culminació d’una sèrie de tecnologies financeres i digitals, des del bit gold de Nick Szabo fins a sistemes centralitzats com PayPal, amb ingredients matemàtics únics inspirats en vells referents com la barata i la mineria de metalls preciosos.

El que fa especial Bitcoin és que és una moneda viva que canvia i evoluciona cada dia, uneix codi i coneixement igual que la Viquipèdia, igual que tot Internet. Però, què va ser el que va fer Bitcoin tan popular i misteriós alhora? Al meu entendre, hi va tenir a veure la conjugació de tres punts:

1. Una crisi. Bitcoin va néixer enmig de la devastadora crisi financera dels Estats Units el 2007. Una crisi que va demostrar la fragilitat de les institucions financeres causada per la seva profunda corrupció (la pel·lícula The Big Short relata aquesta crisi de manera extraordinària).
2. Una oportunitat tecnològica. Bitcoin no resulta pràctic amb la tecnologia de fa quinze anys. No obstant això, per al 2008 estava en marxa una combinació apropiada de tecnologies, principalment software lliure, tot i que també hardware prou poderós per generar els primers bitcoins i després escalar fàcilment amb equips de còmput superespecialitzat, com els equips de Butterflylabs.
3. Una llegenda. Bitcoin va ser creat per un geni inescrutable que es deia Satoshi Nakamoto, el personatge perfecte d’un thriller tecnològic a l’estil dels creadors de Matrix, un líder tècnic amb un discurs polític precís. Un líder que no existeix llevat per les robòtiques converses que va sostenir amb alguns programadors a partir del 2008 i fins al 2010 quan va desaparèixer d’Internet. Nakamoto se’n va anar de Bitcoin deixant quatre llegats:

• Un article fundacional titulat «Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System», un manifest matematicopolític contra l’status quo del sistema bancari i idees que desafien la nostra concepció dels diners.
• Milers de línies de software lliure que posen en pràctica dècades de coneixements en criptografia i sistemes computacionals per a Internet.
• Una comunitat amb l’habilitat tècnica per sostenir el projecte en marxa, almenys a mitjà termini.
• I Blockchain, potser el seu llegat més important, del qual parlaré a continuació.

CC-BY BTC Keychain.

Què és Blockchain

Oblidant la seva complexitat matemàtica, pensem en Blockchain com un gran llibre de comptes on estan registrades de manera pública totes —totes!— les transaccions de l’economia Bitcoin. Això ens permet saber a qui pertanyen cada un dels bitcoins generats fins ara —sense trencar el principi d’anonimat, ja que Bitcoin utilitza pseudònims—. Això passa sempre, ho pots corroborar a Blockchain.info.

Què fa de Blockchain una de les tecnologies més prometedores de l’actualitat? Perquè es va convertir en una maquinària descentralitzada, automàtica i massiva que produeix… confiança. La mateixa confiança que sosté qualsevol moneda i la seva economia, inclosa la de Bitcoin.

Satoshi Nakamoto es va valer de la confiança absoluta que ofereixen les matemàtiques i la criptografia per dissenyar Blockchain. I si aquesta confiança mor, ja sigui per mal desenvolupament del programari o algun hacking malintencionat, Bitcoin també morirà.

Ara bé, mentre que Blockchain és una maquinària que valida la propietat i autenticitat de monedes virtuals com els bitcoins, llavors, per què no adaptar-la i aprofitar-la per a altres objectes digitals o materials?

Sabem que les nostres institucions socials actuals requereixen oficines intermediàries que validin i certifiquin propietats: tant si es tracta de títols universitaris, documents d’identitat, passaports, com fins i tot de propietat intel·lectual com ara música i tota mena obres d’art, etc. Vegem-ne alguns exemples:

• Bitpesa: una plataforma africana per a l’enviament i recepció de pagaments interbancaris. Elimina els alts costos que ofereixen intermediaris com Western Union i MoneyGram. A Xile existeix Bitnexo, que fa el mateix amb les transferències entre Xile i la Xina, i cal esmentar que aquest projecte va ser guanyador del concurs BBVA Open Talent el 2015.
• VotoSocial: una plataforma hondurenya que utilitza Blockchain per al vot electrònic. Elimina la burocràtica intermediació que controla el recompte dels vots. Tot i que encara és un treball en marxa, l’objectiu de VotoSocial és recuperar la confiança en els processos electorals per convertir-los en processos col·laboratius.
• Colu: elimina la intermediació centralitzada d’empreses o oficines governamentals que validen la propietat i autenticitat de butlletes, cupons, música, entre d’altres ítems digitals.
• Ethereum: aquest és un projecte que ve del futur o de la ciència-ficció. Així de singular i fascinant és Ethereum. És difícil traduir el que pretén aquest projecte: diguem que és un software per crear «les teves pròpies institucions democràtiques descentralitzades». Sona complicat, però pensem que amb Ethereum no et caldrà ser un hacker de Blockchain per crear la teva pròpia moneda, o sistema de votacions, o plataforma de crowdfunding, o el que vulguis descentralitzar. Ethereum pretén ser per a la societat el que WordPress va ser per a la web: obrir les portes a la participació dels usuaris no tècnics. Tot i que falta molta feina per fer, val la pena tenir en compte aquest projecte.

Blockchain representa una nova generació de sistemes a Internet, certament cada cop més projectes estan utilitzant aquesta tecnologia per dissenyar sistemes que eliminen el control administratiu dels intermediaris: allà on hi hagi una autoritat central de confiança, Blockchain probablement la substituirà.

L’estat de les coses

Avui dia, Bitcoin i Blockchain estan passant per una sèrie de desacords interns sobre el seu rumb. Irònicament, aquesta tecnologia descentralitzada per disseny està sostinguda per un element centralitzat: els seus desenvolupadors. La veritat és que és en la naturalesa del software lliure el fet de dividir-se per crear nous projectes, que en el cas d’aquestes tecnologies està per veure. Recordem que Bitcoin no és l’única criptomoneda, n’hi ha desenes, com Ripple, Litecoin i Dash.

D’altra banda, encara que Bitcoin continua sent un experiment en molts sentits, les més grans institucions financeres del planeta com VISA, MasterCard, Citibank, UBS, Goldman Sachs, Barclays i Banco Santander, entre d’altres, estan invertint en projectes propis o de tercers que involucren la criptomoneda o les capacitats de Blockchain.

Aquestes institucions ja reconeixen el potencial de les criptomonedes i particularment de Blockchain. No ens haurà de sorprendre que aviat fem servir un producte financer sostingut per aquestes tecnologies.

Què podem dir de l’usuari final? Puc utilitzar Bitcoin i Blockchain si no tinc coneixements en enginyeria o criptografia? La veritat és que cada vegada és més fàcil. Fa vint anys era un cosa exclusiva d’enginyers crear una pàgina web amb text i imatges, avui dia un nen pot crear tota classe objectes per a Internet, connectar-los, donar-los vida, fins i tot vida artificial, pràcticament sense la intervenció de codi. El mateix passarà amb Bitcoin i les tecnologies relacionades. Projectes com els següents volen fer Bitcoin molt més accessible i fiable:

• Wayniloans: una comunitat llatinoamericana de préstecs basada en Bitcoin (P2P Lending).
• Cubits i Kraken: plataformes per comprar i vendre bitcoins, ja sigui amb euros i dòlars, a través de targetes de crèdit.
• Xapo: plataforma que permet gestionar els teus bitcoins amb la major seguretat financera, fins i tot en voltes físiques.

Sigui quin sigui el futur de Bitcoin i Blockchain, és evident que estan inspirant una generació renovada de serveis financers més justos, barats, transparents i accessibles. El potencial impacte social és enorme. Cal estar-hi atents.

Bibliografia

• The Age of Cryptocurrency: How Bitcoin and Digital Money Are Challenging the Global Economic Order (2015).
• Digital Gold: Bitcoin and the Inside Story of the Misfits and Millionaires Trying to Reinvent Money (2015).
• Blockchain Revolution: How the Technology Behind Bitcoin Is Changing Money, Business, and the World (2016).