L’era càmbrica del periodisme

El gran repte ara és democratitzar el processament de dades, que els ciutadans entenguem el potencial del Big Data i l’utilitzem per als nostres interesos.

Redacció del diari New York Times, 1942.

Redacció del diari New York Times, 1942. Font: Wikipedia.

Quan el bloguer Nate Silver va predir, en l’última campanya electoral nord-americana, que Obama tenia un 90,9% de probabilitats de vèncer l’exgovernador de Massachusetts, Mitt Romney, els principals diaris del país se li van tirar al damunt. Aquest jove estadístic, de 32 anys, sense cap pes en l’àmbit polític, va mantenir el seu pronòstic durant tot el cicle electoral del 2012 i al final va encertar en cada un dels 50 estats. Com ho va poder fer? Molt senzill: es va dedicar a observar les dades. Va recollir informació bàsica dels votants, procedència, sexe, situació laboral i va crear un algoritme que li va permetre demostrar la predicció. Després d’haver-se confirmat el seu encert, va ser fitxat per The New York Times. Avui dirigeix el seu propi mitjà, Fivethirtyeight, especialitzat en el periodisme de dades.

Durant la propera dècada estarem amb les dades fins al coll. Vivim en un món digital on qualsevol fet, ara més que mai, és descrit amb nombres. En gran, podem pensar en canvis socials, polítics, econòmics o en transformacions urbanes. Podem pensar en la fam, la pobresa o la riquesa de la població mundial. En petit, en la taxa d’atur, l’estafa d’un governant, el cafè que consumeix una família o els passos que recorre vostè diàriament.

Tant si ho volem com si no, les dades són aquí i han arribat per quedar-s’hi. Davant d’aquest panorama, el millor és començar a desemmascarar-les, analitzar-les i extreure’ls el suc necessari per entendre el nostre entorn i actuar en conseqüència.

II Jornades de Periodisme de Dades i Open Data (#JPD14)

Diu la periodista del rotatiu britànic The Times, Nicola Hughes, que estem en el «període càmbric» del periodisme. «Fent un paral·lelisme amb l’evolució de la Terra, ens trobem en un moment explosiu de projectes i d’oportunitats per experimentar, caracteritzat per l’ús de l’estadística, el codi de programació, les dades, les visualitzacions i les noves narratives. Després arribarà un període on tots competirem i, finalment, vindrà una era d’extincions. Sobreviurà el que estigui més ben adaptat».

Hughes va canviar la paraula pel codi. El 2011, va deixar la CNN per aprendre programació a la start-up ScraperWiki. «Els meus pares no podien entendre què estava fent, però el temps m’ha donat la raó». Dataminer, com és coneguda a Internet, va ser una de les becàries de la Knight Mozilla Open News i va aterrar en el departament d’Interactius de The Guardian, on va experimentar amb l’incipient periodisme de dades europeu. Va passar pel Centre for Investigative Journalism i ara ja no hi ha qui l’aturi.

Dataminer forma part, a més, de l’equip de Chicas poderosas, una organització que recorre les redaccions de l’Amèrica Llatina per apoderar les periodistes amb la tecnologia. Qui el lidera és la dissenyadora de dades Mariana Santos. Actualment treballa per al Knight International Journalism a Costa Rica com a Interactive Visual Storyteller. «El nom de Chicas Poderosas sona en femení però no és exclusivista. Ensenyem codi, scraping (la tècnica de rascar dades de les pàgines web), anàlisi de dades i visualització».

Com Nicola Hughes, Santos també va passar pel departament d’Interactius del The Guardian, quan tenien entre mans el cas Wikileaks. «Hi vaig aprendre tot el que sé i ara em sento obligada a traspassar aquest coneixement a altres professionals». El projecte Chicas Poderosas va començar l’any passat de manera experimental i ja ha recorregut Mèxic, Xile, Argentina, Colòmbia, Veneçuela i Costa Rica. «La situació política d’alguns països de l’Amèrica Llatina fa difícil i complicada la tasca d’informar. Molts periodistes són perseguits, censurats, torturats o assassinats. Si tenen la capacitat d’explicar el que està passant, amb narratives visuals i dades guanyen poder», afegeix Santos.

Web del projecte Offshore Leaks.

Web del projecte Offshore Leaks. Font: ICIJ.

Mar Cabra, periodista d’investigació i de dades, té una evolució similar a la de Hughes i Santos. Fa uns anys va tenir l’oportunitat de cursar una beca Fullbright a Estats Units i va entrar en contacte amb el periodisme de dades. Des del 2011 treballa per al Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) com Data Research Manager, submergida en els 2,5 milions de documents de la filtració que l’ICIJ va rebre sobre paradisos fiscals: Secrecy for Sale: Inside the Global Offshore Money. Durant any i mig, 86 periodistes de 46 països es van dedicar a analitzar 130.000 noms, 12.000 intermediaris i unes 22.000 empreses implicades en transaccions econòmiques il·lícites.

Un altre perfil interessant per descobrir és el de la programadora i hacker activista Gabriela Rodríguez, que actualment forma part de l’equip internacional de Knight-Mozilla Fellows, un grup d’informàtics i enginyers que durant deu mesos es cola en redaccions d’arreu del món per revolucionar la manera d’explicar històries. «Com a programadora, és un luxe treballar amb periodistes perquè sorgeixen noves idees no pensades per nosaltres, els desenvolupadors». Rodríguez és, a més, cofundadora de l’organització sense finalitat de lucre Data, que treballa amb dades obertes i a favor de la transparència de la informació a l’Amèrica Llatina. «El periodisme de dades està tenint auge perquè hi ha periodistes que s’han convertit en programadors, han tingut coratge de creuar la línia del que és desconegut tecnològicament».

Nicola Hughes, Mariana Santos, Mar Cabra i Gabriela Martínez seran algunes de les ponents principals de les II Jornades de Periodisme de Dades i Open Data, que se celebraran a Barcelona i Madrid, del 24 al 27 d’abril de 2014. Després de l’èxit del 2013, l’esdeveniment torna amb un programa de luxe. Els experts del #JPD14 ens explicaran com sent periodista es pot treballar amb codi, com crear visualitzacions interactives o com es lidera un projecte de «portes giratòries» per entendre en quines mans es concentra el poder a Espanya.

El Centre de Cultura Contemporània acollirà, el divendres 25, tot un dia de conferències, debats, taules rodones dedicades a explorar el treball amb dades. Ens hi acompanyaran també experts nacionals com els periodistes Juan Francisco Caro (Extremadura Data) o Jesús Escudero (El Confidencial), o els programadors David Cap (Quién Manda) i Óscar Marín (Outliers), entre molts d’altres.

El Meet-Up Data+Moritz serà el moment ideal per barrejar-nos, presentar projectes de periodisme de dades locals amb una cervesa a la mà, i projectar noves idees.

Si en l’edició anterior l’esdeveniment va ser una introducció a aquesta nova disciplina del periodisme, enguany fem un pas endavant per ficar directament les mans a les dades. Durant tot el cap de setmana, la Facultat de Comunicació Blanquerna serà l’escenari de tallers per aprendre l’ús d’eines digitals que permeten visualitzar dades, convertir-les i programar codi per treure’n un major rendiment.

El #JPD14 –organitzat pel grup espanyol de l’Open Knowledge Foundation– aspira a convertir-se en cita anual de referència, com ja passa en altres ciutats europees.

S’acosta una nova revolució!

Sempre hem estat envoltats de dades, però ara la tecnologia ens dóna la mà perquè sigui més fàcil entendre el món dels nombres, encara opac per a molts.

Segons el filòsof Pierre Lévy, Internet ha augmentat la intel·ligència col·lectiva humana, perquè ara està permanentment connectada, valoritzada i regenerada en temps real. Aquest «antropòleg del ciberespai» –pioner en l’estudi de les implicacions d’Internet en l’àmbit cultural i social– estudia, a través d’algoritmes, com creix aquesta intel·ligència global. «La massa de dades disponible a Internet encara és analitzada, transformada i explotada per governs, laboratoris científics i grans companyies», explica Pierre Lévy. El gran repte ara és democratitzar aquest processament de dades, que els ciutadans siguem capaços d’entendre el potencial del Big Data i l’utilitzem per als nostres propis interessos.

I Jornades de Periodisme de Dades i Open Data, 2013.

I Jornades de Periodisme de Dades i Open Data, 2013. Font: CCCB.

«Entendre les dades formarà part de l’alfabetització digital dels pròxims anys», apunta la hacker activista Gabriela Rodríguez. «En el moment en què els ciutadans sapiguem llegir codi i les dades podrem, per fi, prendre decisions pròpies i demanar als governs que rendeixin comptes sobre les seves accions».

Amb l’objectiu de democratitzar el processament de les dades, es programa al CCCB, de maig a octubre, Big Bang Data, una macroexposició que s’endinsa en el fenomen de l’explosió de dades en què estem immersos. Des de les arts, la política, la investigació, la innovació i la participació, s’exploraran terrenys nous a través de debats, tallers, programes educatius i trobades de comunitats locals.

Si fa un parell d’anys etiquetes com Big Data, Open Data o Small Data ens podien semblar inintel·ligibles, avui ja ens sonen a tecnologia. Demà flotarem entre nombres i ens sentirem com peixos a l’aigua amb aquesta terminologia.

Si no… temps al temps.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

L’era càmbrica del periodisme