Estimat públic: algunes reflexions sobre el congrés Museum Next 2011

 


Àlbum de fotos de Flickr amb imatges dels assistents al congrés.

“Estimat Públic”  fou el títol d’una de les sessions del cicle de debats I+C+i organitzat pel CCCB Lab l’any 2009.  La jornada va servir per reflexionar sobre el paper que havia de tenir el públic en el procés de creació d’un projecte artístic o cultural en un context de canvi tecnològic en el qual la veu del públic és cada cop més protagonista. El tema continua essent una de les principals preocupacions actuals dels museus, tal i com es desprèn de les ponències del congrés Museum Next que es  va celebrar a Edimburg a finals de maig.  L’usuari del museu – i no la tecnologia – és el motor de canvi de les institucions culturals.  El repte està en com integrar la veu i les necessitats de l’usuari en les nostres programacions, edificis o col·leccions. I la tecnologia, la creació d’equips multidisciplinaris i el disseny d’una estratègia global de nous mitjans són aliats a tenir en compte per aconseguir bons resultats. Fem un resum de 6 punts d’algunes de les impressions que ens vam endur de Museum Next.

  1. Gir cap al públic, disseny centrat en l’usuari. Davant l’estès fet que el públic dels museus està disminuint i envelleix progressivament, els museus presenten entre els seus objectius prioritaris el treball amb públics. El repte és com connectar, aconseguir implicar els visitants i interactuar amb ells, especialment el públic jove que serà l’usuari futur dels museus.  En aquest sentit, el projecte N8 presentat pel seu project manager, Geer Oskam,  ens va semblar una iniciativa engrescadora i novedosa. N8 és un projecte que tracta de portar audiència d’entre 18 i 35 anys als museus d’Àmsterdam. I com ho aconsegueix? Els propis gestors del projecte són joves que no superen els 25 i que organitzen tot un seguit d’activitats online i offline – entre elles la Nit dels Museus a Àmsterdam – . No estan lligats laboralment als museus– els seus beneficis venen de la venda d’entrades i dels espònsors –, treballen amb independència i amb continguts creats especialment per i per a joves. La tendència, doncs, és que els museus s’orientin cap a models de programació centrades en l’usuari (de baix cap a dalt o ““bottom-up”) i que les eines i projectes que es desenvolupin estiguin centrades en l’usuari, tot cercant una relació més estreta de manera que se senti més implicat i fidelitzat amb el museu.
  2. Estratègia global i integrada. Les estratègies de treball passen per una revisió de tres esferes que no es poden entendre ni pensar per separat: espai físic (museu, espai expositiu o col·lecció), espai virtual (web, col·lecció o arxiu online, xarxes socials) i espai mòbil (dispositius mòbils). El disseny de l’experiència virtual i física es pensa sota aquest paraigües estratègic. No es tracta de les noves tecnologies per les noves tecnologies, sinó de pensar de manera integrada la pota virtual i la física.
  3. Programar activitats. La majoria de museus presents a Museum Next tenen una col·lecció. Plantegen la necessitat de programar activitats (no només presencials) més enllà de la col·lecció, per tal de complementar-la o aportar-ne noves visions. Entenen que l’ús de les noves tecnologies ha de servir per allargar, difondre i  fer romandre el seu contingut més enllà del dia de la celebració de l’activitat.  En la seva intervenció, Jasper Visser Project manager New Technology and media al Nationaal Historisch Museum, va parlar de la possibilitat d’allargar la vida d’una activitat presencial amb els mitjans socials i digitals existents, de manera que el públic continuï vinculat a aquesta activitat en espais com la Wikipèdia, el Flickr o el Youtube. Segons ell, es tracta de fer projectes multimèdia holístics i de facilitar els continguts allà on el públic interactua.
  4. Equips transversals i multidisciplinars. Alguns dels museus disposen d’un departament o equip de treball dedicat exclusivament al new media i audience, format per un equip multidisciplinari  (tecnologia, exposicions, participació, espai). Els projectes participatius es pensen integrant tots els actors implicats en el projecte, tenint en compte les 3 esferes i l’estratègia global de la institució.
  5. Importància de les dades i la recerca constant. Els estudis de públics i l’anàlisi de dades (tràfic web, reputació online etc.) i de resultats sobre el comportament, usos i contingut generat per l’usuari esdevé clau per valorar la viabilitat i èxit d’un projecte, així com per anar redefinint l’estratègia global. Els museus fan recerca constant de quines són les línies i projectes participatius que han de dur a terme per adaptar-se a un públic canviant i jove, cada cop més tecnològic.
  6. Beta permanent. Els museus treballen en un context de prova-error i d’actitud beta constant. Dins l’estratègia global que segueixen, són conscients que cal arriscar amb coses noves i desconegudes i aprendre de les equivocacions. No existeixen manuals per al context actual.

Museum Next és una interessant trobada per compartir coneixements sobre cap on van els museus i quines són les tendències i preocupacions futures de les institucions culturals. L’any que ve, tal i com va anunciar el director del congrés Jim Richardson, la cita serà a Barcelona.

Fem un recull d’alguns dels enllaços, recursos i projectes online presentats durant Museum Next que creiem que poden ser útils de consultar, fonts d’inspiració:

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Estimat públic: algunes reflexions sobre el congrés Museum Next 2011