|

Declaració de Washington sobre Propietat Intel·lectual i Interès Públic

El Congrés Global sobre Propietat Intel·lectual i Interès Públic, 25-27 d’agost de 2011, va convocar 180 experts de 32 països i sis continents per ajudar a rearticular la dimensió de l’interès públic en les normatives referents a la llei de propietat intel·lectual. Aquest document conté la conclusió de la trobada i ara resta oberta per a afegits i comentaris a http://infojustice.org/washington- declaration.

Preàmbul

El temps és l’essència. En els darrers 25 anys s’ha vist una expansió sense precedents de l’autoritat legal pels titulars dels drets de propietat intel·lectual. Aquesta expansió ha estat impulsada pels governs del món desenvolupat i per organitzacions internacionals que han adoptat la maximització de control de la propietat intel·lectual com un principi polític fonamental. Aquesta visió cada cop s’està exportant més a la resta del món.

En el mateix període, han sorgit coalicions de grups de la societat civil i governs de països en desenvolupament per promocionar visions més equilibrades per a la protecció de la propietat intel·lectual. Aquestes coalicions han donat suport a noves iniciatives per promoure la innovació i la creativitat, i han aprofitat les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Fins ara, tanmateix, ni els ciutadans ni els polítics han comprès del tot els riscos substancials del maximalisme en la propietat intel·lectual, ni els beneficis d’aquestes visions més obertes. Això ha de canviar si el que es vol és que es mantingui la noció d’interès públic diferent al dels interessos privats dominats.

La propera dècada sera probablement determinant. Un quart de segle de canvis adversos en el sistema de propietat intel·lectual internacional estan a punt d’esdevenir irreversibles en la pràctica, si més no, pel que fa a les generacions presents. La propietat intel·lectual pot promoure innovació, creativitat i desenvolupament cultural. Però un vell proverbi diu: “fins i tot l’excés en allò bo és dolent”, i certament això es pot aplicar ara. Els defensors de l’interès públic han d’adoptar la tasca de crear una acció coordinada, basada en les proves per la revisió crítica del maximalisme de la proietat intel·lectual en tots els nivells de govern i en cada marc institucional apropiat, així com buscar alternatives que puguin mitigar la força de l’expansionisme de la propietat intel·lectual.

Comencem la nostra declaració de les conclusions del Congrés amb dos punts fonamentals:

  • La política de propietat intel·lectual internacional afecta una àmplia gamma d’interessats dins la societat, no només als titulars dels drets. Per tant, la política de propietat intel·lectual ha de conduir cap a un mecanisme de transparència i apertura que fomenti una àmplia participació del públic. Les noves normes s’haurien de crear dins els fòrums existents, responsables de la política de la propietat intel·lectual, on tant els països desenvolupats com aquells en vies de desenvolupament tinguessin plena representació i els textos i forums per examinar les propostes estiguessin oberts. Tots els estandards de la propietat intel·lectual internacional han d’estar subjectes a controls democràtics i equilibris, incloent l’aprovació legislativa interna i les oportunitats de revisió judicial.
  • Els mercats, per sí mateixos, no poden servir de base per aconseguir una distribució justa dels béns d’informació, és a dir, que promogui la gamma completa dels valors humans en joc en els sistemes de propietat intel·lectual, Això queda clar, per exemple, a l’examinar les experiències recents en les àrees de salut pública i educació, on la propietat intel·lectual ha complicat el progrés cap al compliment d’aquestes necessitats públiques bàsiques.

Tenint en compte aquests dos punts generals, el Congrés va aprovar un seguit de recomanacions específiques, que s’expressen a continuació.

Posar la propietat intel·lectual en el seu lloc

Els sistemes de propietat intel·lectual estan dissenyats per servir als valors humans i s’han d’adaptar a tal finalitat. L’ampliació dels drets de propietat intel·lectual i les seves reparacions poden entrar en conflicte amb les doctrines jurídiques que expressen i tutelen els valors, inclosos els drets humans, la protecció al consumidor, la competència i les lleis de privacitat. Aquestes lleis estableixen un marc dins del qual els drets de propietat intel·lectual han de ser elaborats, interpretats i aplicats. En particular, hem d’actuar per a:

  • Promoure i protegir els drets a la llibertat d’expressió i buscar, rebre i difondre informació, en el context de l’expansió en l’àmbit dels drets d’autor, la marca registrada i la seva aplicació, incloent-hi l’entorn digital.
  • Respectar els drets al procés i a un judici just davant la ràpida escalada de les mesures d’aplicació de la propietat intel·lectual. Hem d’insistir en la disposició dels marges de probatòria adequada, audiències, jutges imparcials, drets a presentar proves i fer front als acusadors, la proporcionalitat de les penes i el control estricte de les competències delegades a l’aplicació pública de particulars.
  • Fer servir els drets humans, inclosos els drets civils i polítics, socials i econòmics, per examinar l’expansió dels drets de propietat intel·lectual que amenacen l’accés a béns i serveis essencials del coneixement.
  • Fer servir tots els marcs regulatoris pel control dels abusos dels drets de propietat intel·lectual, inclosos els mecanismes de protecció al consumidor, el control de preus excessius, prevenir les conductes anticompetitives, regular la concessió de llicències i les condicions contractuals i el lliure accés als serveis essencials.
  • Protegir el coneixement tradicional i l’expressió cultural contra l’apropiació indeguda a través dels drets de propietat intel·lectual.

Valorar l’apertura i el domini públic

Els drets d’autor i les patents tenen una durada determinada, perquè l’interès públic exigeix que el treball creatiu i innovador, en última instància, ha de romandre lliure per a ús de tothom com a part del domini públic. Aquest serveix com a base del patrimoni cultural i el coneixement científic als quals s’han d’acollir els futurs creadors i inventors. Ha sorgit un grup de moviments relacionats amb la societat civil per promoure l’apertura i beneficiar el domini públic, a través de llicències obertes, de lliure accés, recursos educatius lliures, open data, estàndards oberts, govern obert i polítiques d’informació oberta relacionades.

Per promoure aquests esforços i d’altres similars, s’hauria de:

  • Promoure una moratòria permanent a noves extensions del copyright, drets connexos i protecció de les patents.
  • Convocar la contractació pública i les polítiques d’educació per col·locar el codi lliure/obert en igualtat de condicions competitives amb el software privat.
  • Donar suport a les iniciatives privades per augmentar l’accés a través de llicències o condicions d’ús que permetin al públic l’ús generalitzat a través de la publicació i els models alternatius de distribució.
  • Donar suport als valors d’interoperatibilitat i preservació a llarg termini, a l’exigir l’ús d’estàndards oberts d’informació generada per o per a les institucions públiques.
  • Donar suport a l’ús de recursos educatius oberts a través de polítiques de contractació pública per llibres de text i altres materials educatius, i per mitjà d’incentius per a generar recursos oberts en tots els àmbits educatius.
  • Insistir en les polítiques que atorguen al públic accés lliure i sense restriccions a totes les activitats finançades pel govern, com puguin ser el resultat de la investigació finançada amb fons públics, les dades recollides per via governamental, les obres culturals i les col·leccions i arxius realitzats amb fons públics.

Limitacions i excepcions de l’enfortiment

Les limitacions i excepcions són doctrines positives que permeten assegurar que el dret de propietat intel·lectual compleix amb el seu propòsit final de promoure els aspectes essencials de l’interès públic. Al limitar el dret privat, es permet, amb les limitacions i les excepcions, que el públic pugui participar d’una àmplia gamma d’usos socialment beneficiosos de la informació que estan regits pels drets de propietat intel·lectual –que, al mateix temps, contribueixen directament a la innovació i al desenvolupament econòmic. Les limitacions i excepcions es barregen en l’estructura del dret de propietat intel·lectual no només com a doctrines excepcionals específiques (“ús just” o “tracte just”, “exempcions específiques”, etc.), sinó també com a restriccions estructurals en l’àmbit dels drets, com les disposicions sobre llicències obligatòries de patents per als medicaments. Malgrat la seva importància en la lluita contra les tendències expansives de la propietat intel·lectual, les limitacions i excepcions estan en perill, sobretot respecte als esforços per redifinir la legislació internacional com una limitació a l’exercici de les flexibilitats previstes en la legislació nacional. Els firmants donen suport als esforços per defensar i expandir l’operació de les limitacions i excepcions en els propers anys. En concret, s’hauria de treballar per:

  • Continuar els esforços per assegurar que el dret internacional s’interpreti per donar als estats la major felxibilitat possible en l’adopció de limitacions i excepcions que siguin apropiades a les seves circumstàncies culturals i econòmiques.
  • Donar suport al desenvolupament dels acords internacionals vinculats que puguin preveure limitacions i excepcions mínimes obligatòries.
  • Promoure la discussió sobre l’ús de limitacions open-end en la legislació nacional de drets d’autor, a més d’excepcions específiques.
  • Desenvolupar els règims legals que abordin directament les necessitats d’aquelles persones amb condicions mèdiques específiques i discapacitats, incloses les que tenen problemes de lectura.
  • Promoure les limitacions i excepcions que permetin a les biblioteques, museus, arxius  i altres “institucions de la memòria” complir amb les seves missions d’interès públic.
  • Permetre l’ensenyament i l’aprenentatge a tots els nivells, fins i tot mitjançant mesures que assegurin l’accés equitatiu i l’ús de materials educatius per l’alfabetització primerenca en l’àmbit familiar a través d’institucions d’educació primària, secundària i superior.
  • Defensar el principi de la interna d’”esgotament” (o “primera finestra”) en la legislació nacional, i la llibertat dels països per decidir l’aplicació de l’esgotament internacional o regional pr facilitar la importació paral·lela.
  • Facilitar l’ús públic d’obres “orfes” i descatalogades, i altres el contingut de les quals és de difícil accés, i garantir la llibertat dels investigadors per participar en grans anàlisis de dades per la investigació (o el “no consum”).
  • Explorar els beneficis de mantenir o tornar a introduir els requisits formals (com la notificació i el registre) per les persones i entitats que es beneficien dels drets d’autor.
  • Advocar pels límits adequats davant l’ús de contractes injustos o mesures tecnològiques de protecció que anul·lin les limitacions i excepcions.

Establiment de prioritats d’interès públic per la reforma de patents

En un periode de ràpid canvi tecnològic, el sistema de patents té serioros problemes. En algunes indústries, la fluixa normativa de patents i una proliferació de patents de dubtosa validesa han alimentat la cultura de la competència a través de la intimidació i el litigi, en lloc de la innovació. Fins i tot quan els requisits de patentabilitat s’apliquen de manera estricta, el sistema internacional de patents s’ha tornat massa rígid i unitari també per donar cabuda a les diverses necessitats d’aquest món complex. S’ha de construir un sistema més eficaç i manejable pel foment de la innovació tecnològica i científica al voltant d’una estructura més diversificada dels incentius a la innovació. En concret, s’ha de treballar per:

  • Dedicar els recursos públics a models d’incentius no basats en patents, com premis a la innovació, especialment en àrees on els incentius de patents han estat dèbils, així com a la investigació sobre malalties oblidades i la provisió d’accés econòmic als medicaments en els països en vies de desenvolupament.
  • Dur a terme reformes que limitin la concessió o el manteniment dels drets de patent en els què no es justifiquin els beneficis nets pel públic, fins i tot mitjançant la introducció o el manteniment de les oportunitats pels desafiaments en espera i les patents conegudes; fort control del material patentable, incloent-hi les patents finals basades en el descobriment més que no pas en la invenció (incloses les patents sobre seqüències d’ADN humà i les enfermetats associades).
  • Assegurar que les invencions que es derivin de la investigació finançada amb fons públics estiguin disponibles per a ús públic.
  • Introduir excepcions significatives per la investigació i amb fins educatius en les lleis estatals.
  • Promoure la transparència en la documentació de la propietat de patents i llicències, en particular respecte a les tecnologies clau, com els fàrmacs.

Suport a la creativitat cultural

Maximitzar les oportunitats per la creativitat i aconseguir un millor accés a les obres creatives són les dues cares de l’interès públic en la vida cultural. Cada cop queda més clar, tanmateix, que l’actual sistema de propietat intel·lectual no compleix cap dels dos fronts, especialment pel que fa a les tecnologies digitals. Com els models de negoci basats en les vendes de suports gravats es realitzen sota la pressió de les noves tecnologies, pot ser necessària una varietat més gran de models per recompensar i donar poder als autors i els artistes. En termes més generals, s’ha de fomentar l’àmplia experimentació que hi ha al mercat i establir un mínim de neutralitat política respecte als vells i nous models de negoci. Aquest tipus d’innovació pot ajudar a posar fi a les disputes estèrils sobre les pràctiques avui dia, com l’intercanvi no comercial d’arxius, i per evitar que en sorgeixin d’altres. En aquest context, hem de donar suport a les iniciatives per:

  • Fomentar l’experimentació i la investigació dels sistemes indirectes de recompenses, com impostos sobre els suports, els equips o el seu ús.
  • Exigir una major transparència, rendició de comptes, democràcia interna i la supervisió pública per part d’organitzacions de gestió col·lectiva.
  • Reconèixer el paper continu de la financiació pública dels tipus de producció considerats socialment valuosos i sistemàticament subministrats pel mercat, com la cultura de petit mercat audiovisual, musical i artístic.
  • Enfortir la posició contractual dels autors i productors a través de mitjans com dotar d’oportunitats per tornar a negociar els termes i reclamar els drets en cas de manca d’ús o després d’un període de temps definit, i requerir més transparència en els contractes.
  • Construir la capacitat dels autors i artistes per llicenciar les seves obres directament al públic.
  • Fomentar l’establiment de sistemes d’accés públic d’informació de gestió de drets que garanteixin que els autors i els artistes puguin ser identificats.

Verificació d’excessos de compliment

El programa maximalista de propietat intel·lectual inclou un impuls a tots nivells per una aplicació més estricta –als tribunals, al carrer, a les fronteres, i ara, a Internet. Els governs i el compliment privat de la propietat intel·lectual requereixen més recursos socials amb la finalitat d’imposar sancions més estrictes que mai, amb menys garanties i menys equitat processal. Aquesta tendència situa l’aplicació de la propietat intel·lectual en un conflicte cada cop més clar respecte els altres drets i objectius de polítiques públiques, incloent-hi el dret a la protecció de la intimitat i la llibertat d’expressió i la promoció de la salut i l’educació. Crea nous riscos de recerques i atacs improcedents. I amenaça la valiosíssima arquitectura original descentralitzada d’Internet, doncs els proveïdors de serveis d’Internet es veuen obligats a actuar com agents de l’ordre. S’ha de reconèixer la importància de l’aplicació raonable i limitada dels drets de propietat intel·lectual i treballar per:

  • Assegurar que les sancions jurídiques, els processos i els recursos són raonables i proporcionals a les infraccions, i que no inclouen restriccions a l’accés a béns i serveis essencials, inclòs l’accés a Internet o els fàrmacs necessaris i els materials d’aprenentatge.
  • Promoure enfocaments proporcionals a l’aplicació que evitin tractaments excessivament punitius en l’execució, tals com danys estatutaris desproporcionats, l’expansió excessiva de la responsabilitat civil, penal i a tercers, i un augment espectacular de l’autoritat per a prohibir, incautar i destruir les mercaderies sense les degudes garanties processals.
  • Assegurar que els països mantenen el dret a l’aplicació de les flexibilitats de les mesures coercitives i per a prendre decisions independents sobre la priorització dels recursos de la llei per promoure l’interès públic.
  • Limitar els deures, drets i capacitats dels proveïdors de serveis a Internet per monitorejar o controlar les comunicacions dels seus usuaris en funció del contingut d’aquestes comunicacions.
  • Assegurar que els acords i protocols entre els individus, els intermediaris, els titulars dels drets, els proveïdors de tecnologia i els governs en relació amb l’aplicació a Internet són transparents, justos i clars.
  • Assegurar que les autoritats públiques retenen i exerceixen una supervisió rigorosa de les funcions crítiques d’aplicació, inloent-hi l’aplicació policial, penal i, en última instància, les sentències judicials.

Implementació de les agendes de desenvolupament

El desenvolupament és àmpliament reconegut com una preocupació central en els debats globals sobre la propietat intel·lectual. La història i l’experiència demostren que tot augment de la protecció de la propietat intel·lectual, especialment en els països en desenvolupament, no necessàriament condueix a un augment de la inversió, la innovació o el benestar. Tot i que de manera imperfecta, l’Acord de 1994 sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual (ADPIC) conserva cert espai de polítiques per als països en la protecció de la propietat intel·lectual dins les seves prioritats de política interna, tal i com es manifesta en la Declaració de Doha de 2001 sobre els ASPIC i Salut Pública. El 2007, l’Agenda del Desenvolupament de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) fa encara més evident la necessitat d’integrar plenament la dimensió del desenvolupament en les polítiques de propietat intel·lectual i l’establiment de normes. Més enllà d’això, hi ha una necessitat de reforçar la presència dels programes de desenvolupament a tots nivells de decisió de les polítiques de propietat intel·lectual nacionals i intel·lectuals. Per tant, s’ha de:

  • Insistir en les propostes actuals dels drets d’autor mundials i la reforma de patents per integrar plenament les qüestions de desenvolupament i avaluar les conseqüències en els països en vies de desenvolupament.
  • Assegurar que les recomanacions de l’Agenda per al Desenvolupament de l’OMPI s’apliquin correctament en totes les àrees de funcionament de l’organització de manera que es puguin comprovar els canvis en la cultura institucional.
  • Insistir en la plena transparència i rendició de comptes dels proveïdors bilaterals, regionals i multilaterals d’assistència tècnica de propietat intel·lectual.
  • Fomentar els esforços dels països en desenvolupament per fer un millor ús de les flexibilitats, limitacions i excepcions a la propietat intel·lectual per promoure els objectius de les polítiques públiques en àrees com salut, educació, agricultura, alimentació i la transferència de la tecnologia.
  • Convidar els països que estiguin considerant l’adopció d’estratègies de propietat intel·lectual a garantir que aquestes estratègies són el resultat d’un procés inslusiu de consulta i són plenament coherents amb les prioritats i objectius nacionals del desenvolupament.
  • Donar suport a l’extensió del període de transcició sobre els ADPIC i les exempcions pels països menys desenvolupats.
  • Convocar els països desenvolupats a prendre mesures més efectives per a complir els seus compromisos multilaterals en relació amb la transferència de tecnologia, fins i tot a través dels mecanismes de seguiment i davant les possibles barreres creades pels drets de propietat intel·lectual.
  • Promoure la cooperació Sud-Sud en les àrees de propietat intel·lectual i la innovació per a què països amb nivells similars de desenvolupament es puguin beneficiar de les esperiències dels altres.
  • Buscar una avaluació independent dels efectes del desenvolupament en els compromisos de propietat intel·lectual dels acords bilaterals, regionals i multilaterals.
  • Promoure una revisió exhaustiva dels ADPIC per a possibles esmenes que garanteixin l’efectiva posada en marxa dels seus objectius i principis.

Requerir polítiques basades en proves

La majoria estaria d’acord en què la investigació utilitzada en la formulació de polítiques ha de complir les normes bàsiques de transparència. Tanmateix, els debats sobre polítiques de propietat intel·lectual dels darrers vint anys no ho han fet. Les investigacions principals estan finançades per la indústria i això domina les converses sobre polítiques de propietat intel·lectual; no obstant, pràcticament cap dels grans estudis patrocinats per la indústria documenten els seus suposats mètodes ni detallen les dades subjacents. Les institucions responsables de fer polítiques de propietat intel·lectual no han sabut exercir una pressió suficient per exigir transparència o qualitat –i en molts casos s’han basat en estadístiques que han desacreditat en les seves pròpies declaracions. La debilitat de les proves en aquesta àrea és àmpliament reconeguda i posa en dubte la legitimitat de gran part de la política expansionista de la propietat intel·lectual de l’últim quart de segle. Els països en desenvolupament són els més desfavorits en aquest context, degut a les mancances en la investigació interna sobre la propietat intel·lectual. En aquest context, s’ha d’actuar per garantir que:

  • Fer política es basi en la investigació i no en la fe o la ideologia.
  • La investigació utilitzada en la formulació de polítiques sigui totalment transparent, amb mètodes documentats políticament, suposats, fonts de finançament i dades subjacents.
  • Els governs i les organitzacions internacionals inverteixin en la recopilació de dades per permetre una estimació més acurada dels costos i beneficis de les normes de propietat intel·lectual, incloent-hi els costos públics i privats de compliment.
  • Els esforços per quantificar el valor econòmic de la propietat intel·lectual han de reflectir el valor econòmic atribuïble a les activitats habilitades per les limitacions i excepcions als drets de propietat intel·lectual, polítiques d’apertura i pràctiques, i el domini públic.

El Congrés Mundial va ser organitzar pel programa de Dret sobre Justícia de la Informació i la Propietat Intel·ectual de l’American University Washington College, el Centro de Tecnologia y Sociedad de la Fundación Getulio Vargas (Brasil), l’Assamblea Americana de la Universitat de Columbia i el Centre Internaconal per al Comerç i el Desenvolupament Sostenible (Ginebra). El Congrés va ser patrocinat pel Centre Internacional d’Investigació i Desenvolupament de Google Inc., la Open Society Foundation, l’Institut d’Estudis Globals i Internacionals de la Universitat George Washington i l’Escola de Dret de la Universitat de Seattle.

(!) Més informació sobre el Congrés, incloent les biblioteques virtuals de material de referència que incideixen sobre els temes tractats en aquesta Declaració, la podeu consultar http://infojustice.org/public-events/global-Congress.

Traducció al Català: CCCB LAB / Eva Rexach

Etiquetes:

El text d’aquest article està sota la llicència Reconeixement – NoComercial – CompartirIgual

Bookmark and Share

Sense comentaris

Deixa un comentari

Current day month ye@r *