Gruta en un iceberg, fotografiada durant l’expedició britànica a l’antàrtic de 1911-1913. Herbert Ponting, National Library of New Zealand. Domini públic.
La lluita contra el canvi climàtic és, segurament, el repte global més significatiu del segle XXI i implica una reflexió profunda sobre el món que volem habitar. La segona convocatòria del Premi Internacional a la Innovació Cultural dóna importància al paper de la cultura i a la transformació de la societat envers una ètica ecològica. Defensem que la responsabilitat ambiental va més enllà de les solucions científiques i tecnològiques, i per això convidem a l’acció, la participació i la innovació ciutadana. La proposta de diferents projectes culturals vol explorar creativament el repte del canvi climàtic des d’una perspectiva positiva i eficaç.
És evident que el sistema climàtic global està canviant a un ritme sense precedents i de manera cada vegada més accelerada. Malgrat que la comunitat científica no ha deixat d’alertar sobre l’impacte del canvi climàtic al planeta, juntament amb la influència d’una ciutadania cada vegada més conscienciada, s’ha instal·lat una certa apostasia que impedeix una reacció que s’adigui amb la magnitud de la crisi. L’escalfament global és una qüestió d’extrema complexitat, fruit de la seva fisonomia ubiqua, interdisciplinària i interdependent.
La mitigació (o adaptació) del canvi climàtic requereix, entre altres coses, l’abandonament progressiu de la nostra dependència dels combustibles fòssils i, per tant, la renúncia al motor principal de desenvolupament de la societat moderna. La lluita contra el canvi climàtic és, segurament, el repte global més significatiu del segle XXI i implica una reflexió profunda sobre el món que volem habitar.
La cultura pot tenir un paper decisiu en aquesta transformació: les solucions tecnològiques mai no seran suficients si no van acompanyades d’un canvi de sensibilitat i conducta. És precisament una cultura activa, creativa i innovadora la que permetrà sensibilitzar, mobilitzar i remoure consciències i situar la responsabilitat ambiental com un dels temes clau de l’agenda cultural dels pròxims anys.
Per tot això, la segona convocatòria del Premi Internacional a la Innovació Cultural està dedicada a donar respostes a aquesta problemàtica. Podem parlar del canvi climàtic superant les visions catastròfiques i distòpiques? Quin projecte cultural caldria crear per tal de sensibilitzar els indiferents i els escèptics? Quines innovacions són necessàries per a una transformació social positiva i eficaç?
Per contextualitzar la nova convocatòria del premi, us presentem alguns projectes i organitzacions que treballen i connecten la ciutadania en l’adopció de valors d’ètica ecològica.
La Cape Farewell Foundation fa anys que treballa a escala internacional connectant creatius, científics i divulgadors a fi de comunicar la urgència del canvi climàtic. Un dels seus programes més significatius el constitueixen les expedicions a l’Àrtic, on viuen de primera mà els efectes del canvi climàtic. Visitant el cor del debat, es desenvolupen treballs científics i es conceptualitzen propostes expositives, artístiques, audiovisuals, publicacions i recursos educatius. Un projecte artístic actualment en producció és Energy Renaissance, que es presenta el gener del 2017 en el marc d’Utopia2016, a la Sumerset House. El projecte és una experiència immersiva de realitat virtual en què els visitants poden descarbonitzar i transformar la ciutat de Londres en una ciutat més neta i sostenible. Les decisions del ciutadà esdevenen importants, i l’acció de l’usuari contribueix a construir el futur que es desitja.
A Londres fa temps que ArtsAdmin celebra cada dos anys el festival 2 Degrees Festival amb una programació dedicada a l’art, l’activisme i el medi ambient. Una de les activitats més interessants de l’última edició va ser la segona HackCop21, un taller per codissenyar accions de resistència per a la justícia climàtica als Climate Games, un projecte liderat per The Laboratory of Insurrectionary Imagination. Els dies previs a la Conferència sobre Canvi Climàtic (COP21) es van desenvolupar i coordinar 214 accions d’activisme creatiu per part de 124 equips a escala global.
La COP21 no va ser motiu només per a actes activistes, sinó que va iniciar multitud d’iniciatives culturals arreu del planeta. Amb la crida «Climate is culture», el festival ArtCop21 (co-organitzat per COAL i Cape Farewell) va encapçalar la coordinació d’un programa de més de 550 esdeveniments culturals a París i a escala internacional amb instal·lacions, exposicions, concerts, xerrades, workshops, visionats i altres activitats per tal d’involucrar la societat en una transformació profunda del sistema actual.
Un altre àmbit d’actuació és l’emergència de projectes de ciència ciutadana en qüestions mediambientals. La fundació PublicLab es va fundar l’any 2010 quan un grup de científics i activistes volien més informació sobre un vessament de petroli al golf de Mèxic, i van llançar càmeres digitals amb globus per poder visualitzar àrees determinades. Des de llavors, PublicLab es dedica a desenvolupar eines obertes de baix cost per explorar i investigar, de manera col·laborativa, el medi ambient, tot involucrant la ciutadania a l’hora de crear i distribuir el coneixement.
L’associació Makea Tu Vida és un exemple local brillant sobre com la cultura pot treballar la conscienciació mediambiental fomentant la reutilització creativa dels productes i el disseny obert. El seu projecte més rellevant és El-Recetario.net, una plataforma col·laborativa amb gairebé deu anys de vida que promou la cultura DIY i l’aprofitament de residus per a la construcció d’objectes i espais.
Són moltes les maneres que té la cultura per sumar-se al repte del canvi climàtic. És una gran bona notícia que cada vegada hi hagi més projectes culturals de conscienciació mediambiental, però no és l’única manera.
En aquest sentit, és vital que la cultura adopti criteris de sostenibilitat a l’hora de produir aquestes propostes. Com a agents socials de referència, la indústria cultural ha d’integrar, en tots els seus processos, mesures per reduir també les seves emissions de CO2. Julie’s Bicycle és una fundació anglesa que treballa amb més de mil organitzacions culturals a escala internacional per tal d’ajudar-los a aconseguir models organitzatius sostenibles. A través del que ells anomenen IG Tools, faciliten a les organitzacions culturals un sistema per mesurar l’impacte mediambiental en la seva gestió: producció, energia, residus, aigua, viatges, màrqueting, comunicació… I no sols això, a part de multitud de programes i recursos en línia, per a aquells que situen la sostenibilitat com a valor indispensable, han creat el certificat Creative Green, un reconeixement que valida el compromís mediambiental.
És primordial que la cultura situï la relació entre l’home i el medi en la seva agenda comunicativa, però també cal començar a integrar models organitzatius de responsabilitat ambiental. En aquest sentit, cal remarcar algunes plataformes activistes que han lluitat fermament per abolir els patrocinis de la indústria petrolera en el món de la cultura. LiberateTate és una xarxa fundada al gener del 2010 durant un workshop d’art i activisme (programat per la mateixa Tate). Juntament amb altres col·lectius (Platform, FossilFundsFree), han estat una força de pressió per acabar amb aquest tipus de mecenatge. Aquest any BP ha anunciat que no renovarà el patrocini amb la Tate després de 26 anys.
Evidentment, aquests tan sols en són alguns exemples. Multitud d’artistes, científics, comunicadors, divulgadors, mediadors, gestors culturals, ONG, activistes, educadors i ciutadania implicada estan treballant intensament per donar a conèixer de manera creativa i efectiva un dels desafiaments més importants del segle XXI. Des del CCCB, ens sumem al repte. T’hi apuntes?
Allan Kirk | 25 gener 2017
In pondering whether it is realistic to expect sufficient change in the next 20 yrs to prevent an uncontrollable spiral due to feedback loops that are only partially understood or quantified, it is sometimes said that the mobilization of civil society during WWII provides a model. The problem is that this mobilization was made possible by the presence of a shared sense of community; a shared sense likewise of threat. This is missing today both nationally and globally. If local initiatives to restore real and perceived fairness ( ie commonality) locally and then nationally, then globalized communication might bring about the needed result. However, the present situation where power is exercised by special interest groups would have to be overturned
Deixa un comentari