Posts amb el tag: usuari

El proceso participativo de la filosofía 2.0 exige, por definición, ceder parte del control a los usuarios convertidos en co-creadores. La producción de contenidos artísticos, científicos, documentales… pasa a manos de la inteligencia colectiva, formada por miles de individuos dispuestos a colaborar.
franz-john-turing-tables
Las instituciones deben asumir entonces el rol de definir, estructurar y exponer los resultados de estos procesos co-creativos.
Estos resultados pueden resultar mediocres o no ser valorados con el mismo rasero que los producidos por la propia institución, y por lo tanto, seguir siendo marginados en las galerías de la “comunidad” en lugar de ser destacados en los espacios expositivos de los museos o centros culturales.

Si esta estrategia 2.0 no mejora la capacidad de la institución para mostrar proyectos de alta calidad o estos proyectos, independientemente de su valor, no son entendidos como equiparables con los creados por la institución ¿por qué seguir?

Nina Simon, autora del blog Museum 2.0 analiza en profundidad la participación en los museos. En las  páginas de su libro Participatory Museum reflexiona sobre el estado actual y el futuro de la co-creación en las entidades museísticas.

11/5/2010

Debat I+C+i (3/3/09): “Estimat públic”

Pregunta de la sessió: Fins a quin punt la participació dels públics és emancipadora o un engany més?

Llegeix el resum del debat online que s’ha produit durant el mes de març sobre aquest tema.

ROGER BERNAT, director teatral

RESUM DE LA SESSIÓ: La segona trobada I+C+i (Investigació i innovació en l’àmbit cultural) va reunir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Roberto Fratini, Yaiza Hernández, Pedro Soler en un debat moderat per Roger Bernat. Tots quatre són professionals del món de les arts i de la cultura i autors de “QUERIDO PÚBLICO: EL ESPECTADOR ANTE LA PARTICIPACIÓN: JUGADORES, USUARIOS, PROSUME“, un llibre col·lectiu – també hi participen altres 11 especialistes – que analitza la figura de l’espectador en relació a l’obra. De l’evolució dels públics al llarg de la història van parlar en la sessió I+C+i. El punt més intens del debat va arribar quan es va tocar el tema de la participació dels públics, que ha augmentat amb l’ús generalitzat d’Internet, els jocs interactius i les noves tecnologies.

Existeix l’obra artística sense la participació del públic? En un món on pràcticament tothom participa, qui queda per consumir l’art? Per què totes les obres del segle XXI han de demanar la participació del públic? S’està convertint la participació en una obsessió? Aquests són alguns dels interrogants que van plantejar els ponents durant el debat.

Un altra de les qüestions que va sortir durant el debat i que Roger Bernat ens presenta en aquest vídeo és si realment la participació és una pràctica emancipadora pel públic o és un miratge, una il·lusió que ens fa estar subjectes a una pantalla hores i hores i ens abstreu de la nostra identitat com a públic.

Llegeix els comentaris que s’han fet fins ara. El debat continua aquí.

(Castellano)

………………………………………………………………………………………………………………………….

30/3/2009

Fins a quin punt la participació dels públics és emancipadora o un engany més?
¿Hasta qué punto la participación de los públicos es emancipadora o un engaño más?

ROGER BERNAT, director teatral

http://www.cccb.org/rcs_multimedia/pregunta_roger_bernat.flv RESUM DE LA SESSIÓ: La segona trobada I+C+i (Investigació i innovació en l’àmbit cultural) va reunir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Roberto Fratini, Yaiza Hernández, Pedro Soler en un debat moderat per Roger Bernat. Tots quatre són professionals del món de les arts i de la cultura y autors de QUERIDO PÚBLICO: EL ESPECTADOR ANTE LA PARTICIPACIÓN: JUGADORES, USUARIOS, PROSUMERS Y FANS, un llibre col·lectiu – també hi participen altres 11 especialistes – que analitza la figura de l’espectador en relació a l’obra.  De l’evolució dels públics al llarg de la història van parlar en la sessió I+C+i. El punt més intens del debat va arribar quan es va tocar el tema de la participació dels públics, que ha augmentat amb l’ús generalitzat d’Internet, els jocs interactius i les noves tecnologies. Existeix l’obra artística sense la participació del públic? En un món on pràcticament tothom participa, qui queda per consumir l’art? Per què totes les obres del segle XXI han de demanar la participació del públic? S’està convertint la participació en una obsessió? Aquests són alguns dels interrogants que van plantejar els ponents durant el debat. Un altra de les qüestions que va sortir durant el debat i que Roger Bernat ens presenta en aquest vídeo és si realment la participació és una pràctica emancipadora pel públic o es un miratge, una il·lusió que ens fa estar subjectes a una pantalla hores i hores i ens abstreu de la nostra identitat com a públic. El debat és obert. Podeu participar (o no) amb els vostres comentaris a aquest post.
………………………………………………………………………………………………………………………….

RESUMEN DE LA SESIÓN: El segundo encuentro I+C+i (Investigación e innovación en el ámbito cultural) reunió en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) a Roberto Fratini, Yaiza Hernández, Pedro Soler en un debate moderado por Roger Bernat. Los cuatro son profesionales del mundo de las artes y de la cultura y autores de QUERIDO PÚBLICO: EL ESPECTADOR ANTE LA PARTICIPACIÓN: JUGADORES, USUARIOS, PROSUMERS Y FANS, un libro colectivo - también participan otros 11 especialistas – que anliza la figura del espectador en relación a la obra. De la evolución de los públicos a lo largo de las historia hablaron en la sessión I+C+i.  El punto más intenso del debate llegó al tocar el tema de la participación de los públicos, que ha aumentado con el uso generalizado de Internet, los juegos interactivos y las nuevas tecnologías. ¿Existe la obra artísitca sin la participación del público?  En un mundo en que prácticamente todos participan ¿quien queda para consumir el arte? ¿ Por qué todas las obras del siglo XXI tienen que pedir la participación del público? ¿Se está conviritendo la participación en una obsesión? Estos son algunos de los interrogantes que plantearon los ponentes durante el debate. Otra de las cuestiones que surgió durante el debate y que Roger Bernat nos presenta en este vídeo es si realmente la participación es una práctica emancipadora para el públcio o es un espejismo, una ilusión que nos hace estar sujetos a una pantalla horas y horas y nos abstrae de nuestra identidad como público. El debate está abierto. Podéis participar (o no) con vuestros comentarios a este post.

3/3/2009