Posts amb el tag: públic

>> Castellano

El CCCB ha posat en marxa una iniciativa innovadora per a potenciar el debat democràtic a partir de les conferències del cicle I+C+I (Investigació i Innovació en l’àmbit Cultural). Després de cada sessió, el debat contínua en Internet.

Debat a Internet:

http://blogs.cccb.org/icionline/

Data : Del  3 al 30 de març de 2009

Usuaris: 10

Comentaris: 12

Debat presencial: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Data: 3 de març de 2009

Conferència: “Estimat Públic

Ponents: Roberto Frattini, Yaiza Hernández, Pedro Soler

Moderació: Roger Bernat.

Conclusions generals

El debat s’ha centrat bàsicament en dos temes:

· El paper del públic en l’art i si la participació és una pràctica emancipadora o un miratge.

· Els nous formats per a expressar l’art i els entorns que genera.

———————-   ———————-   ———————-   ———————-

** Participació: ¿pràctica emancipadora o miratge?**

Una de les principals conclusions a la qual s’ha arribat és que sense públic no hi ha art. Així ho expressa Bertala quan comenta: “Sense el públic no hi ha obra que es preciï” L’usuari Krühl afegeix que “sense un receptor, la comunicació és impossible. Però que ser públic no és un estat permanent”. I Karla comenta referent a això: “Ser públic és un estat canviant, no definitiu”.

En una línia molt semblant, Brujo comenta que tots tenim capacitat de crear i d’imaginar, “especialment, els menors de 25 anys que han crescut amb aquesta visió”. Referent a això, Roberto afegeix que “el dispositiu telemàtic en el qual el nen bolca el seu potencial creatiu no deixa de ser un producte estudiat per adults i finalitzat per a obrir nous fronts en el mercat”.

Roger recupera el discurs de Roberto Frattini clarificant alguns aspectes: “En la xerrada de l’altre dia [...] s’obria la possibilitat de traçar camins que ens acostessin a una participació allunyada de l’actual “agitació”. No deixa de ser simptomàtic que sigui més escandalós negar la participació [...] que promoure el repartiment d’un suposat botí que no pot il·luminar ja sols que la pantalla en la qual es plasma”.

Per la seva banda, Juan afirma que la cultura de la participació “és necessària i legítima” però això no implica “que les postures deguin ser binàries o maniquees”. Per a finalitzar afegeix: “El que sí sembla inalterable [...] és la resistència al canvi, la por a la pèrdua de privilegis, els temors que suscita el debat sobre una cultura democràtica”.

** Nous formats, nou entorn**

El segon tema del debat es centra en els diferents (i nous) formats que estan sorgint per a expressar art i que ens obliguen a reflexionar.

En la majoria d’aportacions va aparèixer Internet com a canal o suport que modifica i altera els formats tradicionals. Brujo opina que “a partir d’ara les obres d’art seran versions beta, inacabades, obertes amb caràcter efímer”. Segons Krühl per primera vegada la creació i la difusió d’una obra està a l’abast de molts. “Cada vegada dediquem més temps a les obres desenvolupades horitzontalment”.

Sònia aporta al debat l’entrevista que La Vanguardia va publicar recentment a Philippe de Montebello, exdirector del Metropolitan Museum de Nova York. Sònia destaca les paraules de Montebello quan parla del motiu pel qual va abandonar el seu càrrec després d’ocupar-lo durant 31 anys. Segons l’exdirector, era necessari el relleu d’algú més jove i entès en noves tecnologies: “[Internet] és el mitjà de comunicació de les noves generacions i estem obligats a comunicar-nos amb elles en el seu llenguatge”. Un altre exemple aportat per aquesta usuària és el del Museu del Prado que, en col·laboració amb Google Earth, “oferix una visió única dels seus quadres, impossible de veure amb els nostres ulls”.

Finalment Lucia afegeix un altre exemple pràctic sobre els canvis de formats. Cita el nou projecte del Centre d’Art Santa Mònica, “Qüestions, qüestions”, en la qual el públic pot respondre a qüestions polítiques i culturals. “Es pot considerar [aquesta] una nova forma de comunicar projectes culturals? Aprofitarà el centre el feedback de la gent per a canviar la seva programació?”, pregunta la Lucía a la resta de participants del debat online.

Precisament una de les preocupacions de l’I+C+I és repensar la participació amb el públic. Les conferències, diàlegs, col·loquis o taules rodones són ja formats tradicionals. Aquest blog és una de les apostes innovadores per a potenciar la participació del públic i experimentar, en pròpia pell, la seva utilitat.

Des de l’organització també volem plasmar la reflexió sorgida després d’aquesta primera discussió online: quan en un col·loqui existeix un punt de vista fort i articulat la participació del públic pot ser major. La crítica dominant de la sessió presencial és l’escassa comprensió del que està succeint amb la participació, la contribució i la cooperació generada per les xarxes socials.

———————-   ———————-   ———————-   ———————-

** Enllaços recomanats en el debat**

A continuació s’aporten els enllaços recomanats pels participants al debat online durant el mes de març.

* Democratic Culture: Opening up the arts to everyone, de John Holden (2008) http://www.demos.co.uk/publications/democraticculture

*Internet nos obligará a reinventar los museos, entrevista a Philippe de Montebello de La Vanguardia.es, realitzada per Miguel Ángel Trenas (2009) http://tinyurl.com/cuo5hz

*Google ofrece una visión única de 14 obras del Museo del Prado (2009), de Luz Fernández (2009)

http://tinyurl.com/a7whfn

* “Respuesta a la pregunta ¿qué es la ilustración?”, d’Inmanuel Kant. http://kant.pais-global.com.ar/

* Centre d’Art Santa Mònica
http://www.artsantamonica.cat/index2.html

* “Qüestions, qüestions” . Intervenció pública d’Alfredo Jaar
http://cultura2.gencat.cat/jaar/fitxa.html

30/3/2009

RESUMEN DE LA SESIÓN:

El segundo encuentro I+C+i (Investigación e innovación en el ámbito cultural) reunió en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) a Roberto Fratini, Yaiza Hernández, Pedro Soler en un debate moderado por Roger Bernat.

Los cuatro son profesionales del mundo de las artes y de la cultura y autores de QUERIDO PÚBLICO: EL ESPECTADOR ANTE LA PARTICIPACIÓN: JUGADORES, USUARIOS, PROSUMERS Y FANS, un libro colectivo – también participan otros 11 especialistas – que analiza la figura del espectador en relación a la obra.

De la evolución de los públicos a lo largo de las historia hablaron en la sessión I+C+i. El punto más intenso del debate llegó al tocar el tema de la participación de los públicos, que ha aumentado con el uso generalizado de Internet, los juegos interactivos y las nuevas tecnologías.

¿Existe la obra artísitca sin la participación del público?
En un mundo en que prácticamente todos participan ¿quién queda para consumir el arte? ¿ Por qué todas las obras del siglo XXI tienen que pedir la participación del público? ¿Se está conviritendo la participación en una obsesión? Estos son algunos de los interrogantes que plantearon los ponentes durante el debate.

Otra de las cuestiones que surgió durante el debate y que Roger Bernat nos presenta en este vídeo es si realmente la participación es una práctica emancipadora para el público o es un espejismo, una ilusión que nos hace estar sujetos a una pantalla horas y horas y nos abstrae de nuestra identidad como público.

El debate está abierto. Podéis participar (o no) con vuestros comentarios aquí.

3/3/2009

Fins a quin punt la participació dels públics és emancipadora o un engany més?
¿Hasta qué punto la participación de los públicos es emancipadora o un engaño más?

ROGER BERNAT, director teatral

http://www.cccb.org/rcs_multimedia/pregunta_roger_bernat.flv RESUM DE LA SESSIÓ: La segona trobada I+C+i (Investigació i innovació en l’àmbit cultural) va reunir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Roberto Fratini, Yaiza Hernández, Pedro Soler en un debat moderat per Roger Bernat. Tots quatre són professionals del món de les arts i de la cultura y autors de QUERIDO PÚBLICO: EL ESPECTADOR ANTE LA PARTICIPACIÓN: JUGADORES, USUARIOS, PROSUMERS Y FANS, un llibre col·lectiu – també hi participen altres 11 especialistes – que analitza la figura de l’espectador en relació a l’obra.  De l’evolució dels públics al llarg de la història van parlar en la sessió I+C+i. El punt més intens del debat va arribar quan es va tocar el tema de la participació dels públics, que ha augmentat amb l’ús generalitzat d’Internet, els jocs interactius i les noves tecnologies. Existeix l’obra artística sense la participació del públic? En un món on pràcticament tothom participa, qui queda per consumir l’art? Per què totes les obres del segle XXI han de demanar la participació del públic? S’està convertint la participació en una obsessió? Aquests són alguns dels interrogants que van plantejar els ponents durant el debat. Un altra de les qüestions que va sortir durant el debat i que Roger Bernat ens presenta en aquest vídeo és si realment la participació és una pràctica emancipadora pel públic o es un miratge, una il·lusió que ens fa estar subjectes a una pantalla hores i hores i ens abstreu de la nostra identitat com a públic. El debat és obert. Podeu participar (o no) amb els vostres comentaris a aquest post.
………………………………………………………………………………………………………………………….

RESUMEN DE LA SESIÓN: El segundo encuentro I+C+i (Investigación e innovación en el ámbito cultural) reunió en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) a Roberto Fratini, Yaiza Hernández, Pedro Soler en un debate moderado por Roger Bernat. Los cuatro son profesionales del mundo de las artes y de la cultura y autores de QUERIDO PÚBLICO: EL ESPECTADOR ANTE LA PARTICIPACIÓN: JUGADORES, USUARIOS, PROSUMERS Y FANS, un libro colectivo - también participan otros 11 especialistas – que anliza la figura del espectador en relación a la obra. De la evolución de los públicos a lo largo de las historia hablaron en la sessión I+C+i.  El punto más intenso del debate llegó al tocar el tema de la participación de los públicos, que ha aumentado con el uso generalizado de Internet, los juegos interactivos y las nuevas tecnologías. ¿Existe la obra artísitca sin la participación del público?  En un mundo en que prácticamente todos participan ¿quien queda para consumir el arte? ¿ Por qué todas las obras del siglo XXI tienen que pedir la participación del público? ¿Se está conviritendo la participación en una obsesión? Estos son algunos de los interrogantes que plantearon los ponentes durante el debate. Otra de las cuestiones que surgió durante el debate y que Roger Bernat nos presenta en este vídeo es si realmente la participación es una práctica emancipadora para el públcio o es un espejismo, una ilusión que nos hace estar sujetos a una pantalla horas y horas y nos abstrae de nuestra identidad como público. El debate está abierto. Podéis participar (o no) con vuestros comentarios a este post.

3/3/2009