Posts amb el tag: ciutat

tallericiciutatslabLa darrera sessió I+C+i organitzada pel CCCB Lab abans del descans de l’estiu va estar dedicada a les Ciutats Lab, i va comptar amb la participació de Ramon SangüesaIrene Lapuente, de CoCreating Cultures i La Mandarina de Newton, així com amb Laura Forlano, professora de disseny al Design Institute adscrit a l’Illinois Institute of Technology de Chicago, Antoni Nicolau, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, i Inés Garriga, responsable d’innovació i creativitat de l’ICUB, que van participar en el debat de la tarda.

Al llarg del matí, Sangüesa i Lapuente van oferir un taller pràctic en el qual els assistents van haver d’imaginar com seria una ciutat lab a partir de les idees que havien aportat prèviament. Agrupats per intencions comunes, els participants van presentar diverses idees i reflexions al voltant del laboratori i la ciutat:

  1. La gent hauria de poder reaccionar i actuar davant les coses que passen a la seva ciutat. Hauria de fer servir la ciutat com a xarxa, similar a una xarxa neuronal, on es pogués trobar amb altres ciutadans i posar en comú les idees. Caldria, però, treballar per optimitzar els recursos en una ciutat, generant noves dinàmiques entre els seus habitants i saber com compartir-los a través d’activitats que generéssin confiança i poguessin crear intercanvis.
  2. El RuralLab o Rurban Lab (una barreja entre rurals i urbans) seria un espai on es recuperés la natura a la ciutat. Per exemple, tornar als mercats com a espais d’experimentació, però també desenvolupar nous espais pels horts urbans i convertir-los en llocs de coneixement, intercanvi i experimentació. En definitiva, tornar al DIY i recuperar vells coneixements aprofitant les noves tecnologies i les eines digitals. I intentant que tot el que es generés tornés al comú (procomú).
  3. La ciutat té tres capes: allò construït, el codi (la informació que dóna la ciutat) i la gent. Com es gestionen les experiències de la gent? Com es planifica la ciutat? Com s’hi viu? Serien algunes de les preguntes que la Ciutat Lab hauria de poder respondre. Per tant, es va plantejar com processar la informació que genera una ciutat i treure’n conclusions.
  4. El lab com a espai d’observació, però també com a espai que ens influeix. Com evitar el gap entre la gent que participa dels labs i la immensa majoria del públic, a qui no arriba la informació que s’hi genera? La “Open University” serviria com a exemple de coneixement compartit i espai on treballa gent de diferents disciplines, que fomenta la llibertat d’expressió i d’accés a les idees.
  5. La ciutat és un espai on succeeixen coses i on el ciutadà intervé, genera idees i crea una consciència col·lectiva. L’individu no és un ens aïllat, sinó que forma part d’un col·lectiu.

Després d’aquest brainstorming, els participants al taller van fer un altre exercici: imaginar la ciutat en un futur de 10 o 15 anys, i elaborar un “diari” amb tres titulars que el definissin. Al final d’aquestes noves propostes, van sorgir cinc idees: “opensource”, “participació”, “ciutat verda”, “optimització de recursos” i “trencar esquemes”. Aquests cinc conceptes, doncs, són els que els participants d’aquest taller I+C+i van considerar més necessaris en la definició d’una ciutat lab. Llegeix més

2/7/2012

A continuación, el resumen de conclusiones de la participación online correspondiente a ‘Modelo Citilab’.

Debate en Internet: http://blogs.cccb.org/icionline/

Fecha: Del 29 de septiembre al 26 de octubre de 2009

Usuarios: 7

Comentarios: 15

Debate presencial: Centre de Cultura Contemporánea de Barcelona

Fecha: 29 de septiembre 2009

Conferencia: ‘ Modelo Citilab’

procesos-citilab

Ponente: Ramon Sangüesa

Conclusiones generales

El debate se ha centrado en el modelo de funcionamiento del Citilab, como laboratorio de innovación tecnológica que aporte un valor añadido al ciudadano.

La intervención presencial de Ramon Sangüesa, director de innovación del Citilab, dejó interrogantes que se plantearon en el debate online del I+C+I blog.

Se empezó hablando o preguntando qué es el Citilab, como concepto de definición.

“El “modelo Citilab” parece ser la punta de lanza de un nuevo modelo productivo basado en eso que nos ha dado por llamar ‘Peer to Peer’. La coincidencia entre creadores y receptores (ciudadanía) crea un nuevo escenario que deberíamos explorar”, intervino Krülh.

“Sí, pero ¿cuántos de los proyectos del Citilab surgen de una necesidad real del ciudadano? ¿Cuántos de ellos responden a una petición expresa de la ciudadanía?”, preguntó Carla.

Al respecto, Juan añadió: “Algunos de los logros evidentes del Citilab (como la confirmación del potencial creativo de la infancia y de la tercera edad) bastan para celebrar el nacimiento de una nueva generación de centros culturales, laboratorios sociales y otros modelos abiertos que dan sentido y horizonte a la llamada Sociedad de la Información y el Conocimiento”. A su reflexión, Juan vio conveniente apuntar “la capacidad creativa de TODOS los ciudadanos. Conviene afinar los mecanismos conceptuales, sociales, politicos y juridicos para que la inteligencia de todos, no sea explotada o expoliada por unos pocos. Ese es tambien un debate decisivo de la Nueva Cultura”.

img_0601_0

Anafmora se apuntó a la definición del Citilab aportando que cada uno de quienes lo visitan son parte de esta definición. “Todos los que queremos transformar, innovar, desarrollar, crear, acercar, colaborar, compartir, participar. Vaya, que somos unos cuantos, afortunadamente”.

En este momento del debate online intervino también Ramon Sangüesa respondiendo a Carla. Saber cuáles son las necesidades reales del ciudadano es un proceso nada simple. Hemos trabajado el problema desde la etnografia y desde el diseño. Después de este primer año y medio de funcionamiento empezamos a destilar un cierto método”.

Y en respuesta a la pregunta de Juan, Sangüesa añade que: “La revista SEED tiene como slogan “Science is Culture”. Siempre he creído que “Technology is culture” (o que nos trae otro tipo de cultura). La hibridación me parece lo normal. Y no entiendo las instituciones que desconfían de la capacidad de la gente (desde 0 a 99+ años) desde las instituciones. Me temo que son fuertes reductos del despotismo ilustrado (o de un despotismo cada vez más desconectado)”.

Para acabar, Sangüesa comentó que gran parte de los ciudadanos que se acercan al Citilab no se sienten capaces de empezar a innovar, ni de diseñar proyectos.Es una barrera que se autoimponen y cuesta de romperla”.

Enlaces recomendados:

Revista SEED
El Día sin Trabajo en Cornellà

25/10/2008