Resum de la sessió
La quarta sessió d’I+C+i “Conferències performatives” va reunir al CCCB el periodista José Luis de Vicente i el director europeu del projecte TED, Bruno Giussani, que van parlar dels nous models i formats de conferència, xerrada o presentació que s’estan utilitzant, especialment arran de l’ús massiu d’Internet i de la popularització del vídeo.
La sala Mirador durant la sessió I+C+I del 28 d’abril – CCCB© Martí Pons
José Luis de Vicente va parlar de les noves possibilitats de presentació i d’exposició d’idees i va aportar alguns elements de reflexió al debat:
- El format conferència-presentació d’idees ha deixat de ser un simple dictat per passar a ser un art escènic/performatiu.
- El públic s’amplia i deixa de ser exclusivament el públic de la sala presencial. En aquest sentit, molts dels grans esdeveniments globals neixen de la interacció de les persones en blocs, fòrums, llistes de correu xarxes socials i professionals originàries d’Internet. Les comunitats virtuals engendren comunitats presencials.
- La conferència s’ha professionalitzat i millorat fins convertir-se en una indústria de consum cultural. Hi ha molts exemples de nous models innovadors: des de les conferències tecnològiques d’O Reilly passant per les unconference o els models de conferència que es transmet de forma vírica a Internet (Dorkbot).
- Altres exemples de noves formes d’expressió d’idees a Internet plantejats per J.Luis de Vicente: el documental d’Al Gore (conferència enregistrada), les xerrades formatives de Google pels seus treballadors, el cas de “Randy Pausch” l’última conferència d’un malalt de càncer penjada a múltiples llocs d’Internet, Picnic, Lift, Pop Tech o Slideshare “el youtube de les presentacions”.
El director de TED a Europa, Bruno Giussani va parlar del funcionament de TED i de les seves potes principals per expandir idees arreu del món (el premi TED, el web i les conferències anuals). En aquest vídeo, Giussani parla de quina és la clau per una bona conferència i planteja una pregunta pel debat icionline: Com aconseguir expandir idees i continguts globalment sense que el handicap cultural o idiomàtic faci perdre força i passió al discurs del ponent?
“Ideas worth spreading”: el Model TED
Un objectiu molt clar fa moure des de l’any 1984 el projecte TED: fer arribar les millors idees dels millors pensadors arreu del món. I amb aquest leitmotiv, TED (Technology, Entertainment, Design) ha revolucionat el format conferència fins al punt de convertir-lo en un esdeveniment únic: en màxim 18 minuts, l “speaker” convidat – no cobra ni un dollar per la seva actuació – es veu obligat a condensar totes les seves idees d’una manera clara, entenedora i entretinguda. La conferència es converteix en una experiència especial tant pel ponent com pels participants, que són seleccionats amb cura per l’equip TED. Pels shows de TED han passat des de científics i escriptors novells i desconeguts amb idees revolucionàries fins a gurus com el president de Microsoft Bill Gates o l’expresident dels Estats Units Bill Clinton. El projecte TED pren força i interès gràcies a la Xarxa: al web TED es poden consultar totes les conferències de forma gratuïta, sota la llicència Creative Commons i tots els seus continguts es redistribueixen en eines com Youtube, Facebook o Twitter.
Què n’opines del ‘mètode TED’?
El Power Point… cal evitar-lo?
Com aconsegueix un ponent arribar a la gent, transmetre la seva idea?
Conferència… o show?
El debat està obert. Escriu aquí la teva opinió.
Esperem els teus comentaris!
Estoy de acuerdo en que el modelo TED es uno de los posibles modelos y que en su versión presencial, debido al alto coste de las entradas, puede ser considerado elitista. Pero al mismo tiempo es un modelo del que se pueden aprender varias cosas. Por ejemplo: la elaboración previa de las conferencias, que incluye desde la elección conjunta del tema, hasta instrucciones precisas sobre cómo utilizar los mejores recursos naturales del conferenciante, todos los ensayos necesarios, los detalles técnicos, etc. Es un método riguroso, bastante inusual en nuestro medio, donde resulta dificil convencer a los ponentes de la necesidad de trabajar previamente un formato que en verdad no siempre puede limitarse a la lectura de un texto en público. Es importante entender este factor capital si deseamos que cada uno de los generos y formatos puedan evolucionar en los comienzos del siglo XXI. Esto no implica la negación de excelentes conferencias leidas: el formato clásico puede coexistir con nuevas formas que ademas de cambios radicales en su duración (las conferencias TED duran 18 minutos, el modelo Pecha Kucha 5) permiten una inmediata incorporación a la Red. En un ecosistema cultural complejo, donde la convergencia multimedia es uno de los grandes enigmas a resolver, cabe tambien aprender de experiencias como las de TED.
Juan
El model TED és un dels models… però tot i que acostuma a fascinar a tothom, degut a la seva espectacularitat i al “glamour” que li dóna a una acció ja tan quotidiana com és la conferència, potser el que ens hauríem de preguntar és si realment assoleix el seu objectiu. L’objectiu d’una conferència és transmetre una idea, fer arribar una idea, un coneixement, a un elevat nombre de gent. L’elitisme de TED crec que és contradictori. Si deixem de banda la web, les seves conferències són cares i elitistes. Van destinades a un segment de la població. Ells diuen que escullen el públic per aconseguir un bon debat… però crec que acaben escollint el públic en funció del seu compte bancari. És aquest l’objectiu? La web és diferent… però pq el gran públic hi vulgui accedir, cal que si senti representat… i en la majoria de conferències que trobes al web, la classe, ja no baixa sinó mitjana, no hi és representada.
Hèctor
El Power Point es una eina i s’ha de saber utilitzar. La seva vulgarització ha portat un ús indiscriminat i embafant de presentacions terribles. Ben emprat, permet transmetre idees concises amb claredat.
Son