La darrera sessió I+C+i organitzada pel CCCB Lab abans del descans de l’estiu va estar dedicada a les Ciutats Lab, i va comptar amb la participació de Ramon Sangüesa i Irene Lapuente, de CoCreating Cultures i La Mandarina de Newton, així com amb Laura Forlano, professora de disseny al Design Institute adscrit a l’Illinois Institute of Technology de Chicago, Antoni Nicolau, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, i Inés Garriga, responsable d’innovació i creativitat de l’ICUB, que van participar en el debat de la tarda.

Al llarg del matí, Sangüesa i Lapuente van oferir un taller pràctic en el qual els assistents van haver d’imaginar com seria una ciutat lab a partir de les idees que havien aportat prèviament. Agrupats per intencions comunes, els participants van presentar diverses idees i reflexions al voltant del laboratori i la ciutat:

1. La gent hauria de poder reaccionar i actuar davant les coses que passen a la seva ciutat. Hauria de fer servir la ciutat com a xarxa, similar a una xarxa neuronal, on es pogués trobar amb altres ciutadans i posar en comú les idees. Caldria, però, treballar per optimitzar els recursos en una ciutat, generant noves dinàmiques entre els seus habitants i saber com compartir-los a través d’activitats que generéssin confiança i poguessin crear intercanvis.
2. El RuralLab o Rurban Lab (una barreja entre rurals i urbans) seria un espai on es recuperés la natura a la ciutat. Per exemple, tornar als mercats com a espais d’experimentació, però també desenvolupar nous espais pels horts urbans i convertir-los en llocs de coneixement, intercanvi i experimentació. En definitiva, tornar al DIY i recuperar vells coneixements aprofitant les noves tecnologies i les eines digitals. I intentant que tot el que es generés tornés al comú (procomú).
3. La ciutat té tres capes: allò construït, el codi (la informació que dóna la ciutat) i la gent. Com es gestionen les experiències de la gent? Com es planifica la ciutat? Com s’hi viu? Serien algunes de les preguntes que la Ciutat Lab hauria de poder respondre. Per tant, es va plantejar com processar la informació que genera una ciutat i treure’n conclusions.
4. El lab com a espai d’observació, però també com a espai que ens influeix. Com evitar el gap entre la gent que participa dels labs i la immensa majoria del públic, a qui no arriba la informació que s’hi genera? La “Open University” serviria com a exemple de coneixement compartit i espai on treballa gent de diferents disciplines, que fomenta la llibertat d’expressió i d’accés a les idees.
5. La ciutat és un espai on succeeixen coses i on el ciutadà intervé, genera idees i crea una consciència col·lectiva. L’individu no és un ens aïllat, sinó que forma part d’un col·lectiu.

Després d’aquest brainstorming, els participants al taller van fer un altre exercici: imaginar la ciutat en un futur de 10 o 15 anys, i elaborar un “diari” amb tres titulars que el definissin. Al final d’aquestes noves propostes, van sorgir cinc idees: “opensource”, “participació”, “ciutat verda”, “optimització de recursos” i “trencar esquemes”. Aquests cinc conceptes, doncs, són els que els participants d’aquest taller I+C+i van considerar més necessaris en la definició d’una ciutat lab.

Debat: “Ciutadania i acció a la ciutat laboratori”

A la tarda, la sessió I+C+i va continuar amb un debat sobre les ciutats lab on hi van participar Ramon Sangüesa, Laura Forlano, Antoni Nicolau i Inés Garriga. Quatre punts de vista i quatre experiències al voltant de la ciutat, la creació d’espais per a la investigació i la interacció amb els usuaris.

Ramon Sangüesa va introduir breument les idees que s’havien aportat en el taller del matí i va fer menció als conceptes que descriu en el seu paper sobre els labs, i que es poden llegir en aquest post.

Laura Forlano va començar la seva intervenció parlant d’alguns exemples “espontanis” de labs, com les places ocupades de Nova York (#OccupyWallSt) i les de diverses ciutats europees; i de casos experimentals de labs que consisteixen en ocupar espais insòlits, com tramvies, terrats (per exemple, per provar tecnologies wireless a Berlín) o bars, on són molt habituals el que ella va anomenar “create clubs”. També va fer menció a espais com The Center for Social Innovation, a Toronto, un lloc per al pensament crític i la innovació, que és el que ha de ser un lab ciutadà.

Antoni Nicolau, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, va citar un article a The Economist, The third industrial revolution per situar el context històric en què es troben els labs i el punt de partida per a espais com els FabLabs, alguns dels quals es troben a Barcelona. Per a Nicolau, “tornem a la ciutat productiva, de producció distribuïda i connectada” que havien iniciat les ciutats industrials de la Revolució. En aquest sentit, els FabLabs, que comparteixen la voluntat de formació, un centre de recursos i els espais per la innovació, són ara els nous centres productius. La idea última és, segons Nicolau, enfrontar els conceptes d’smartcities i smartcitizens, és a dir, que siguin els ciutadans els qui aportin les idees per a la seva ciutat.

Inés Garriga, per la seva banda, va explicar el nou departament creat a l’ICUB, el Departament d’Innovació i Creativitat, destinat a explorar tots aquells projectes i idees que puguin estimular la creació a la ciutat. En paraules de Garriga, les fàbriques de creació com la Fabra i Coats, les biblioteques i els centres cívics, per posar tres exemples, són espais ciutadans per a la creació que la mateixa ciutat ha de saber aprofitar. Garriga va dir també que la Unió Europea vol dedicar 2013 a l’Any del Ciutadà; per tant, això demostra que també les institucions estan decidides a donar veu al ciutadà a l’hora de desenvolupar els projectes de ciutat. Des de Barcelona, aviat es posarà en marxa el Barcelona Laboratori Cultural, un projecte que pretén englobar les diferents idees, propostes i aportacions ciutadanes i establir un marc de col·laboració entre diferents entitats. Tres seran els objectius d’aquest laboratori: 1) La innovació digital en el món de les arts i la cultura; 2) Els experiments col·lectius que vinculin art i ciència; i 3) La tecnologia com a cultura.

Al final d’aquestes presentacions, es van plantejar algunes idees per al debat. Per exemple, es va comentar la necessitat de buscar un model propi de ciutat lab, basada en altres exemples previs ajustats a les necessitats i objectius de Barcelona. En opinió de Nicolau, no s’ha d’aplicar un únic model, perquè el que pot haver funcionat en una ciutat pot no tenir èxit en una altra. Cal, però, en paraules de Forlano, trobar un marc que defineixi mínimament les línies de treball per a saber quin camí s’ha de seguir i cap a on es vol anar. Sangüesa va dir també que en alguns casos caldria “escapar-se” de la legislació, provar nous projectes al marge del què està establert per poder comprovar la seva fiabilitat o funcionament. També es va parlar de la necessitat d’obrir els espais per a la creació als ciutadans –igual com fan alguns labs d’altres ciutats d’Europa, com Amsterdam—perquè el ciutadà també vol alguna cosa a canvi, i poder experimentar amb els recursos de què disposen els labs podria ser una bona manera de “recompensar-lo”. Així mateix, també es van mencionar els mitjans de comunicació com a aliats a l’hora de difondre el què s’està fent en els espais de creació.

Aquí teniu algunes imatges de la sessió I+C+i i l’entrevista que el CCCBLab va fer a Laura Forlano.

Les sessions I+C+i tornaran després de l’estiu amb un taller i un debat sobre les aplicacions mòbils.