La Wikipedia és, possiblement, la primera font a la que molts acudim per a buscar informació sobre un tema, però no és la més fiable. O potser sí. Potser en determinats continguts sigui la millor, però en d’altres se sotmeti excessivament a desviacions polítiques o idològiques. També podria passar que, d’aquí uns anys, es convertís en una nova Enciclopèdia Britànica, elaborada per milers de col·laboradors sense cap ànim de lucre, impulsats només pel seu altruisme i les seves ganes de fer alguna cosa pels demés. O potser no. Potser desaparegui alimentant la seva llegenda per escàndols –ocultar informació, modificar dades per determinats interessos, inventar biografies. Però també es podria arribar a pensar que, en un futur, la Wikipedia serà la gran enciclopèdia de la humanitat, i a partir d’ella s’hi podran descobrir nous continguts, nous formats, noves maneres de treballar amb la informació… La discussió sobre la Wikipedia té molts matissos i molts punts de vista, tants com col·laboradors/editors i lectors, però una cosa és certa: és l’experiment de co-creació més ambiciós que s’ha fet mai. I és, també, la principal font d’informació lliure de drets que existeix.

Aquestes van ser algunes de les conclusions a la que es podia arribar veient el documental “The truth in numbers? Everything according to Wikipedia”, que es va projectar ahir en la sessió I+C+i just abans del debat de la tarda. Però el matí la jornada va estar dedicada a explicar les interioritats d’aquesta enciclopèdia digital de la mà d’Amical Viquipèdia, una associació que vetlla per la versió en català de la Wikipedia i engloba els principals col·laboradors en aquesta llengua. El taller es va desenvolupar en dues parts: una primera explicativa, on @kippelboy, membre de l’associació i GLAM Ambassador, va donar a conèixer el funcionament de la Wikipedia i alguns dels seus secrets (per exemple, l’historial complert de totes i cadascuna de les modificacions que s’han fet a cada article; l’espai de trobada dels usuaris de cada país; l’opció de crear “llistes de seguiment” sobre els temes que més interessent per a controlar-ne les modificacions, etc.), i una segona part en la qual els assistents al taller van editar –o crear—algunes pàgines.

A la tarda, després del documental, es va desenvolupar un debat que va comptar amb Luis Ángel Fernández Hermana, Marc Garriga, Vincent Puig i Karma Peiró en el qual es va plantejar la pregunta que donava títol a la sessió: quin és el valor del coneixement. La xerrada es va iniciar amb aquest vídeo, on diversos nens intentaven esbrinar què eren aparells tan estranys per a ells com una GameBoy, un floppy disc o un disquet de 3,5”. El vídeo servia per introduir a importància de conèixer també la tecnologia, que és la que ens està permetent tenir accés a tot el coneixement que s’està elaborant. Però també va servir per plantejar una altra qüestió: el coneixement desapareix quan deixa de ser útil, com va apuntar Marc Garriga.

Vincent Puig va ser el primer en afirmar que el coneixement no es pot deslligar de la tecnologia i que el de la Wikipedia no és el primer cas de col·laboració amateur (un tema que ja es va apuntar en la sessió dedicada a les Humanitats Digitals). Luis Ángel Fernández Hermana va parlar de dos tipus de coneixement: el que adquirim a través dels canals educatius habituals i el que assolim al pati de l’escola: un coneixement personal i intransferible que només nosaltres podem decidir transmetre quan el registrem a la xarxa. És aleshores quan aquest coneixement es converteix en un fet social.

Però hi ha un altre tipus de coneixement. El coneixement lliure, segons Puig, està associat al software lliure, i s’ha d’entendre com una activitat social i cultural. És un coneixement que ens permet ser més lliures i desenvolupar-nos com a societat. Malgrat tot, és un coneixement que no està a l’abast de tothom perquè va lligat a la disposició de les noves tecnologies. D’aquí la importància de la Wikipedia, que dóna accés a les metadades, al procés de creació de la informació. I, per tant, permet que el coneixement pugui ser criticat i posat en dubte.

El principal repte, en qualsevol cas, és aconseguir processar tota la informació que es produeix per a generar coneixement, d’aquí que siguin importants les xarxes de coneixement, que són diferents de les xarxes socials (Luis Ángel Fernández Hermana). I també és important assenyalar que el coneixement lliure no sempre té com a conseqüència un criteri lliure, perquè de vegades aquest es mercantilitza (Google sap la importància que té el coneixement per a crear un criteri que serveixi a uns fins). Per això, les xarxes de coneixement poden suposar un canvi molt revolucionari en societats on l’accés a la informació és més complicat.

Aquí podeu veure més imatges de la jornada.